{"id":21405,"date":"2017-10-30T03:59:58","date_gmt":"2017-10-30T03:59:58","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=21405"},"modified":"2017-10-30T06:03:13","modified_gmt":"2017-10-30T06:03:13","slug":"els-joves-no-moren-mai","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/","title":{"rendered":"Els joves no moren mai"},"content":{"rendered":"

La recuperaci\u00f3 de l’obra d’artistes majors, oblidats, vius o morts, s’ha convertit en un fenomen a l’al\u00e7a al m\u00f3n de l’art. A ning\u00fa se li escapa que aquest tipus d’operacions s\u00f3n fruit de raons econ\u00f2miques, la for\u00e7a de les quals influeix i consolida les din\u00e0miques i interaccions entre els diferents agents del sistema de l’art. De vegades, la inclusi\u00f3 d’aquest tipus d’artistes en mostres, biennals i documentas respon tamb\u00e9 a un inter\u00e8s acad\u00e8mic i\u00a0curatorial\u00a0i s’usa per aprofundir,\u00a0apuntalar\u00a0o q\u00fcestionar genealogies i aix\u00ed poder tra\u00e7ar hist\u00f2ries mai explicades. Pot llegir-se a m\u00e9s com un fenomen vinculat a les revisions cr\u00edtiques d’exposicions clau en la hist\u00f2ria de l’art recent, tan en voga en els \u00faltims anys [1]. I, finalment, com una reflexi\u00f3 sobre les maneres de distribuci\u00f3 i visualitzaci\u00f3 actuals i sobre aquelles concepcions del temps en un moment de profunda transformaci\u00f3 global.<\/p>\n

A nivell comercial, la recuperaci\u00f3 d’artistes ha guanyat pres\u00e8ncia i estima al mercat de l’art, en un moment de gran incertesa mundial. Parlem de productes de baix risc, ja que en tractar-se d’artistes majors, la seva obra \u00e9s gaireb\u00e9 limitada i amb molta seguretat augmentar\u00e0 de valor en poc temps, a mesura que aquests vagin desapareixent. \u00c9s per tant essencial que aquests artistes estiguin establerts dins dels c\u00e0nons acad\u00e8mics i que obtinguin un cert reconeixement abans del seu trasp\u00e0s. En l\u00ednia amb aquesta situaci\u00f3, s’han creat estructures comercials per atendre a les necessitats que aquestes operacions requereixen, ampliant el negoci de l’administraci\u00f3 de llegats. Un exemple d’aquest canvi de tend\u00e8ncia ho personifica Andrea\u00a0Rosen, qui va tancar la seva galeria la primavera passada per dedicar-se en exclusiva a aquest tipus de mercat. \u00c9s la riquesa que ens donen els morts, ressuscitats a cada transacci\u00f3.<\/p>\n

Encara que aquest mercat \u00e9s dif\u00edcil de quantificar, cal apuntar com en els \u00faltims anys han sorgit espais especialitzats com Spotlight<\/em>\u00a0una secci\u00f3 de\u00a0Frieze\u00a0dedicada a artistes que van tenir la seva primera exposici\u00f3 individual abans de 1970 i que ha tingut molt \u00e8xit en les seves edicions recents a Londres i Nova York. Per si poden servir, aqu\u00ed algunes dades de\u00a0ArtBasel \u00a0[2] sobre l’any passat: l’art de\u00a0post-guerra\u00a0i contemporani segueix representant m\u00e9s de la meitat del mercat, per\u00f2 continua a la baixa des de 2014. M\u00e9s acusada \u00e9s la caiguda de l’art modern, que disminueix un 43% respecte a l’any anterior, i l’\u00fanic que puja, amb un discret augment del 5%, \u00e9s el mercat dels vells mestres europeus. Nom\u00e9s un 41% de les vendes de l’art de\u00a0post-guerra\u00a0i contemporani s\u00f3n d’artistes que estan vius en l’actualitat. Malauradament no he trobat dades espec\u00edfiques de l’edat en aquest grup d’artistes. Afegeixo que tots els indicadors mostren una lenta per\u00f2 constant disminuci\u00f3 del volum del mercat de l’art en totes les regions del m\u00f3n.<\/p>\n

Darrerament, Nova York ha vist diferents mostres dedicades a artistes desconeguts pel gran p\u00fablic, dones en la seva majoria. Un cas simptom\u00e0tic \u00e9s el de Carmen Herrera, artista que mai va deixar de treballar a la ciutat malgrat la seva poca fortuna comercial, i qui va haver d’esperar als 101 anys per veure com el Whitney\u00a0Museum\u00a0la deixava entrar en la hist\u00f2ria oficial amb una retrospectiva en 2016. Agnes Martin,\u00a0Lygia\u00a0Papi,\u00a0Lygia\u00a0Clark,\u00a0Carol Rama,\u00a0Nicola\u00a0L., Teresa\u00a0Burga,\u00a0Virignia\u00a0Jaramillo, Simone\u00a0Forti, Anna\u00a0Halprin,\u00a0Senga\u00a0Nengudi,\u00a0Maryanne\u00a0Amacher,\u00a0Tarsila\u00a0do\u00a0Amaral, Ellen\u00a0Cantor\u00a0i Mary\u00a0Corse\u00a0s\u00f3n unes altres de les artistes que han rebut atenci\u00f3 en els \u00faltims temps en aquesta ciutat. Curiosament, amb freq\u00fc\u00e8ncia aquesta recuperaci\u00f3 es fa des d’una \u201cl\u00f2gica del descobriment\u201d que \u00e9s diametralment oposada al tipus de treball que moltes d’aquestes artistes han desenvolupat des d’una visi\u00f3 radical, activista, feminista, o\u00a0post-colonial. Aquest fet reprodueix una de les contradiccions inherents al sistema de l’art contemporani: l’abisme entre les intencions i els resultats, o entre all\u00f2 que es diu que l’art mobilitza i all\u00f2 que realment acaba sent: prove\u00efdor de continguts per a estructures que perpetuen el\u00a0status-quo. Especialment estrany \u00e9s veure l’obra de\u00a0Lygia\u00a0Clark, o la d’Helio\u00a0Oiticica, desconeguts per al p\u00fablic nord-americ\u00e0 fins fa poc, convertits en instal\u00b7lacions domesticades m\u00e9s similars a l’experi\u00e8ncia d’un\u00a0spa\u00a0que a la de la seva original radicalitat. La {instagramizaci\u00f3n} de l’art troba la seva hero\u00efna en una altra dona longeva,\u00a0Yayoi\u00a0Kusama<\/a>, 88 anys en l’actualitat i \u00fanica dona en la llista dels vint artistes m\u00e9s venuts de 2016, en dotzena posici\u00f3.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\n
\n

Com amb tantes altres coses, podr\u00edem dir que va ser Hans Ulrich\u00a0Obrist, qui \u2013 potser sense sospitar-ho \u2013 va promoure aquest tipus de treball ja en els anys noranta, en potenciar la figura de\u00a0Gustav\u00a0Metzger, mort aquest mateix any. L’obra auto-destructiva de l’artista articula una confrontaci\u00f3 entre temps i mat\u00e8ria en el context de la industrialitzaci\u00f3, la degradaci\u00f3 del medi ambient i la guerra at\u00f2mica, que segueix present i ens serveix aqu\u00ed de tel\u00f3 de fons per a la q\u00fcesti\u00f3 de la longevitat versus la immediatesa de la satisfacci\u00f3 humana. Aquest \u00e9s un fenomen que hauria de fer-nos reflexionar sobre com treballem avui i com gestionem els espais de distribuci\u00f3 i presentaci\u00f3 de l’art; sobre qui t\u00e9 acc\u00e9s a la informaci\u00f3 i sobre qui aconsegueix l’atenci\u00f3 del sector. L’estandarditzaci\u00f3 i la\u00a0homogenitzaci\u00f3\u00a0s\u00f3n processos de la globalitzaci\u00f3 neoliberal que no solament afecten a la producci\u00f3 econ\u00f2mica o a la\u00a0gentrificaci\u00f3\u00a0urbana, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la imaginaci\u00f3 i el saber. L’art contemporani no escapa d’uns estils i formats que veiem repetits fins a la sacietat i que\u00a0pauten\u00a0la fortuna cr\u00edtica i comercial de l’obra de molts artistes. Hans Ulrich\u00a0Obrist\u00a0apareix una altra vegada, ara com\u00a0co-fundador\u00a0de 89+, una plataforma dedicada a la cerca d’artistes joves, que transmet certa compulsi\u00f3 addictiva pel producte desconegut i, amb sort, radicalment diferent. Paradoxalment, el nou no \u00e9s sempre el m\u00e9s innovador i es mira enrere a la recerca d’artistes que van arriscar en la seva creaci\u00f3, mantenint la seva pr\u00e0ctica malgrat anar a contra corrent, quedant apartats per la simplificaci\u00f3 narrativa i la sobreexposici\u00f3 dels grans homes blancs. Aquesta cerca del passat es tenyeix de reparaci\u00f3 hist\u00f2rica, amb valors progressistes impl\u00edcits i un inter\u00e8s art\u00edstic exquisit, encara que no escapa de la l\u00f2gica del descobriment i del proc\u00e9s d’absorci\u00f3 del mercat.<\/p>\n

Parlar sobre la longevitat dels artistes, de les seves obres i de les seves idees, \u00e9s parlar de la hist\u00f2ria i els seus llegats, de la mem\u00f2ria i del passat que ens segueix i ens persegueix. Els objectes esdevenen aix\u00ed una connexi\u00f3 tangible amb el viscut, amb all\u00f2 que perdura m\u00e9s enll\u00e0 de la\u00a0fi\u00a0de la individualitat humana. Elements carregats de significat que, amb funcions diverses, dibuixen un sistema de relacions intricades i obertes. La hist\u00f2ria tamb\u00e9 la fan les idees que perduren. Concepcions, construccions, arguments, preguntes i dubtes que ens marquen una cartografia mental poblada de fets, factors, certeses i sentiments per la qual\u00a0divaguem\u00a0a la recerca de posicions que ens ajudin a entendre com som o com volem ser. Quan mirem enrere, bussegem en la hist\u00f2ria, com una dimensi\u00f3 oberta i viva, capa\u00e7 de ser visitada m\u00faltiples vegades per trobar sempre un mat\u00eds, un nom o un esdeveniment desconegut. Introdueixo un asterisc, visitar no vol dir revisionisme. Aquesta \u00e9s una concepci\u00f3 del temps que no \u00e9s lineal, sin\u00f3 que ens situa en un pl\u00e0nol d’igualtat amb el passat. Sempre m’ha semblat curi\u00f3s quan alg\u00fa exclama \u201c\u2026i aix\u00f2 passa el 2017!\u201d, com si el pas del temps fos garantia suficient per no repetir els errors del passat o per provar una suposada evoluci\u00f3 col\u00b7lectiva de la humanitat. Qui no s’imagina a alg\u00fa exclamant el mateix en 1978, 1934, 1917 o al 1898?<\/p>\n

Cada any ser\u00e0 superat, vivim ja en el passat. Cada any \u00e9s un futur que es fa present, vivim en el futur. Les concepcions del temps lineal s’han vist desbordades. Ja no som un torpede\u00a0propulsat\u00a0al futur, ni un \u00e0ngel atordit que avan\u00e7a d’esquena a l’esdevenir, ni una acumulaci\u00f3 de cercles en espiral. En aquest sentit,\u00a0Suhail\u00a0Malik\u00a0i Armin\u00a0Avanessian\u00a0han suggerit una altra concepci\u00f3 del temps, on el present prov\u00e9 del futur. L’atac militar preventiu es tradueix a la l\u00f2gica comercial, on s\u00f3n els algorismes els qui decideixen els nostres desitjos abans que els puguem concretar. El futur i el passat es barregen, el present desapareix i amb ell es va la sensaci\u00f3 de poder controlar la nostra experi\u00e8ncia humana. Aquesta pot ser que sigui una de les explicacions m\u00e9s plausibles per tractar el c\u00famul d’ansietats que trastornen la subjectivitat humana, fr\u00e0gil i torbada pels processos de la globalitzaci\u00f3 alhora que\u00a0tensionada\u00a0pels sistemes\u00a0tecno-comercials\u00a0i la regressi\u00f3 democr\u00e0tica en tots els continents. Aviat hi haur\u00e0 la primera generaci\u00f3 d’adults del segle XXI. El segle XX desapareix lentament i amb ell es van certs marcs de refer\u00e8ncia. No \u00e9s d’estranyar, aix\u00ed, que busquem en el passat com qui busca una terra ferma, un lloc des d’on poder salvaguardar les nostres visions del m\u00f3n actual, que ja ha canviat i que no ens espera. Nost\u00e0lgia encarnada en productes culturals que, del cinema a l’art, ens transporten a una \u00e8poca on tot semblava m\u00e9s tangible i factible.<\/p>\n

Impossible no vincular la recuperaci\u00f3 dels artistes amb la recuperaci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica. {En un vell pa\u00eds ineficient, alguna cosa aix\u00ed com Espanya, entre dues guerres civils\u2026} la hist\u00f2ria no \u00e9s un passat compartit, sin\u00f3 un arma llanc\u00edvola feta a mesura per l’Estat vencedor. L’art i els museus s\u00f3n aquells espais de resist\u00e8ncia i imaginaci\u00f3 per explorar de quina manera(s) podem construir un relat compartit de conviv\u00e8ncia. Enfront de la\u00a0desmemoria, la sedici\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n

 <\/p>\n

Notes<\/p>\n

\n

[1]\u00a0Un cas paradigm\u00e0tic, criticat i lloat per igual, va ser Other\u00a0Primary\u00a0Structures<\/em>,\u00a0comisariada\u00a0per\u00a0Jens\u00a0Hoffman\u00a0en el\u00a0JewishMuseum\u00a0de Nova York. Una mostra que presentava l’obra d’artistes no-angloparlants que feien un tipus de treball similar al de la generaci\u00f3 minimalista presentada en Primary Structures<\/em>, de 1966 en el mateix museu..<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

\n
\n

[2] Art Basel & UBS Report. Dr. Clare McAndrew (Arts Economics).<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La recuperaci\u00f3 de l’obra d’artistes majors, oblidats, vius o morts, s’ha convertit en un fenomen a l’al\u00e7a al m\u00f3n de l’art. A ning\u00fa se li escapa que aquest tipus d’operacions…<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":21402,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5441],"tags":[],"coauthors":[6406],"acf":[],"yoast_head":"\nEls joves no moren mai – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Els joves no moren mai – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La recuperaci\u00f3 de l’obra d’artistes majors, oblidats, vius o morts, s’ha convertit en un fenomen a l’al\u00e7a al m\u00f3n de l’art. A ning\u00fa se li escapa que aquest tipus d’operacions...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-10-30T03:59:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-10-30T06:03:13+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"500\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"281\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/\",\"name\":\"Els joves no moren mai – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg\",\"datePublished\":\"2017-10-30T03:59:58+00:00\",\"dateModified\":\"2017-10-30T06:03:13+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg\",\"width\":500,\"height\":281},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Els joves no moren mai\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\",\"name\":\"Xavier Acar\u00edn\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Xavier Acar\u00edn\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/ww.xaviacarin.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Els joves no moren mai – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Els joves no moren mai – A*Desk","og_description":"La recuperaci\u00f3 de l’obra d’artistes majors, oblidats, vius o morts, s’ha convertit en un fenomen a l’al\u00e7a al m\u00f3n de l’art. A ning\u00fa se li escapa que aquest tipus d’operacions...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2017-10-30T03:59:58+00:00","article_modified_time":"2017-10-30T06:03:13+00:00","og_image":[{"width":500,"height":281,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Xavier Acar\u00edn","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Xavier Acar\u00edn","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Xavier Acar\u00edn"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/","name":"Els joves no moren mai – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg","datePublished":"2017-10-30T03:59:58+00:00","dateModified":"2017-10-30T06:03:13+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/10\/Twin_peaks_wine_long-53880.jpg","width":500,"height":281},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-joves-no-moren-mai\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Els joves no moren mai"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71","name":"Xavier Acar\u00edn","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Xavier Acar\u00edn"},"sameAs":["http:\/\/ww.xaviacarin.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21405"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1267"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=21405"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21405\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":21416,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/21405\/revisions\/21416"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/21402"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=21405"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=21405"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=21405"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=21405"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}