Del no-concepte a la desfeta com a punt de partida<\/p>\n
Entre el principi i el final passa tot. Per\u00f2 el tot pot ser claredat o desfeta, poden ser moments brillants o tenses esperes. dOCUMENTA (13) genera un entramat complex mitjan\u00e7ant obres d\u2019art, donant de nou pes a la idea d\u2019exposici\u00f3 i, en el fons, a l\u2019art en si.<\/p>\n
La vasta proporci\u00f3 d\u2019aquesta tretzena Documenta t\u00e9 aspecte de ser recordada, entre altres coses, per una feli\u00e7 paradoxa: l\u2019equip curatorial dirigit per Carolyn Christov-Barkargiev, que t\u00e9 com a principal agent a Chus Mart\u00ednez, ha plantejat un projecte que tracta d\u2019evitar un fil conductor concret optant, per contra, per la fugida de tota categoritzaci\u00f3 concloent. I nosaltres, que rebem aquesta declaraci\u00f3 d\u2019intencions amb certa inquietud, ens sentim, de sobte, totalment reconciliats amb el concepte d\u2019exposici\u00f3, un que pot ser molts de diferents, els que vulguem, ja que avancem lligant connexions que no s\u00f3n normatives sin\u00f3 de tot punt subjectives. En acabar l\u2019exposici\u00f3 un creu que t\u00e9 certa idea sobre el significat d\u2019aquest concepte misteri\u00f3s del no concepte.<\/p>\n
\u2028Christov-Bakargiev planteja una cacofonia no sempre llegible que troba el seu ress\u00f2 en la performance de Tino Sehgal, amb veus la proced\u00e8ncia de les quals nom\u00e9s intu\u00efm i conflueixen en la consci\u00e8ncia seduint i desconcertant a un mateix temps. Ens movem entre performers als que no veiem i ens assabentem d\u2019una coreografia inquietant i estranya … Aix\u00f2 \u00e9s dOCUMENTA (13): el moment i el lloc en qu\u00e8 se\u2019ns convida a reconstruir al nostre gust els fragments que van quedar escampats en fer-se miques les lectures un\u00edvoques.<\/p>\n
\u2028\u2028L\u2019ambici\u00f3 \u00e9s descomunal. La proporci\u00f3 d\u2019aquesta cita que t\u00e9 lloc cada cinc anys a la ciutat de Kassel transcendeix en aquesta edici\u00f3 qualsevol frontera espai-temporal. Coneguda com els “100 dies de Kassel” la Documenta no nom\u00e9s ha vist els seus marges dilatats per l\u2019organitzaci\u00f3 de plataformes pr\u00e8vies a l\u2019exposici\u00f3 que va inaugurar el passat 8 de juny. La met\u00e0fora d\u2019un ampl\u00edssim arc temporal que ambiciona abra\u00e7ar-ho tot vessa per totes les seus de la ciutat. Alg\u00fa va sentir o va llegir dir a Chus Mart\u00ednez que aquesta Documenta vol presentar la ment en un estat primigeni, encara en proc\u00e9s de formaci\u00f3 i previ a la seva exposici\u00f3 a l\u2019arena p\u00fablica. \u00c9s una cosa que vam comen\u00e7ar a entendre quan vam veure a Ceal Floyer realitzant la seva “Nail Biting Performance” (2001-2012) just abans de la roda de premsa, en la qual s\u2019anticipava al gran esdeveniment (la pr\u00f2pia roda) a trav\u00e9s del seu petit esdeveniment (la mateixa artista es va enfilar silenciosament a un faristol i va comen\u00e7ar a mossegar-se les ungles en els moments previs a la pujada a l\u2019estrada de la comiss\u00e0ria i la plana pol\u00edtica cultural alemanya).<\/p>\n
\u2028\u2028Christov-Bakargiev explicava que l\u2019exposici\u00f3 volia allunyar-se de l\u2019espectacularitat festivalera de les grans cites, i posava com a exemple la bell\u00edssima pe\u00e7a de Tacita Dean en una antiga seu financera, un treball que “podria haver estat sempre aqu\u00ed”. S\u00f3n dibuixos sobre pissarra que mostren imatges de muntanyes afganeses i els seus desgels, com si fossin detonants del g\u00e8nesi de tot. Quan pensem en aquestes variades al\u00b7lusions a la naturalesa pr\u00e8via de les coses -o, com a m\u00e0xim, al que encara no sobrepassa la categoria d\u2019incipient- i ens topem m\u00e9s tard amb l\u2019apocal\u00edptica i sorprenent instal\u00b7laci\u00f3 de Pierre Huyghe, \u00e9s aqu\u00ed, ja al final de l\u00b4Auepark, quan comprenem que entre aquelles i aquesta cap tot el temps, tota la vida. \u2028\u2028La del franc\u00e8s \u00e9s la gran pe\u00e7a de dOCUMENTA (13), un indret al marge, fora del temps, on tot el que va ser est\u00e0 ja esgotat. La hist\u00f2ria i la cultura s\u00f3n idees caduques entre les quals creix la mala herba. \u00c9s la zona del final del parc on es dipositen tot tipus de residus. El panorama \u00e9s gaireb\u00e9 desolador. Hi ha un home que passeja amb dos gossos per l\u2019espai, com custodiant-lo. Qui sap … Potser siguin els \u00faltims de la seva esp\u00e8cie i esperen amb resignaci\u00f3 el final de l\u2019exist\u00e8ncia.<\/p>\n
\u2028Lluny, molt lluny, d\u2019aqu\u00ed, m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits de la Hautbahnhof de Kassel, la italiana Lara Favaretto ha dipositat, tamb\u00e9, un descomunal conjunt de desferres. \u00c9s una immensa pila de ferros que ofereixen un paisatge punxant pel qual transitem amb certa inquietud. L\u2019organitzaci\u00f3 ens indica que no es responsabilitza pels danys que pugui causar en el nostre passeig, potser perqu\u00e8 en aquest lloc no hi ha ja llei ni raciocini possible. Hi ha alguna cosa d\u2019aquesta “Europa despr\u00e9s de la pluja”, l\u2019obra mestra del surrealista Max Ernst, pintada davant l\u2019esbala\u00efment que va produir la guerra, igual que Documenta va n\u00e9ixer en la postguerra pel trauma alemany i la peremptorietat d\u00b4exorcitzar-lo, per\u00f2, no ser\u00e0 potser tot el contrari, un paisatge encara en gestaci\u00f3, pendent de la instauraci\u00f3 d\u2019algun Ordre, un lloc encara no apte per a la vida? Enmig de tant ferro amena\u00e7ant s\u2019est\u00e0 sembrant el dubte.<\/p>\n
\u2028\u2028Si la pe\u00e7a de Pierre Huyghe pot funcionar com a revers dels paisatges primigenis de Tacita Dean, aquest de Lara Favaretto pot trobar un eco en aquest bell\u00edssim projecte dels argentins Guillermo Faivovich i Nicol\u00e1s Goldberg amb el que van voler traslladar a la Friedrichplatz de Kassel el segon major meteorit del m\u00f3n, aparegut al nord d\u2019Argentina. \u00c9s el fragment d\u2019una roca d\u2019una antiguitat m\u00e9s gran que la Terra mateixa i que, per tant, ho ha vist tot … Tot el temps es concentra en ell, com el paisatge de Favaretto, que pot ser g\u00e8nesi i apocalipsi a un mateix temps.<\/p>\n
\u2028\u2028Aquesta dilataci\u00f3 del temps troba el seu ress\u00f2 en la voluntat de l\u2019equip curatorial de disseminar l\u2019exposici\u00f3 com mai abans s\u2019havia fet. Basant-se en els quatre punts cardinals conceptuals de l\u2019exposici\u00f3 (les formes de comportament art\u00edstic quan s\u2019est\u00e0 en estat de setge, quan s\u2019est\u00e0 en estat d\u2019esperan\u00e7a, quan un s\u2019aparta del mig i quan est\u00e0 actuant, sota els focus), aquesta s\u2019ext\u00e9n cap a latituds llunyanes, com Kabul, Alexandria o Banff, a les Muntanyes Rocalloses canadenques. Molts dels artistes que exhibeixen els seus treballs a Kassel ho fan tamb\u00e9 en aquests altres llocs, i hi ha casos en qu\u00e8 fins i tot les obres no s\u2019entenen sense el ress\u00f2 que tenen a l\u2019Afganistan, Egipte o Canad\u00e0. L\u2019exemple m\u00e9s clar \u00e9s el magn\u00edfic projecte de Goshka Macuga, una de les meitats es pot veure a la rotonda del segon pis del Museu Fridericianum de Kassel i l\u2019altra al Museu de Kabul. Tamb\u00e9 el projecte de Mariam Ghani explora moments i llocs distants en el temps amb el magn\u00edfic v\u00eddeo del Fridericianum en el que enfronta imatges del propi museu alemany, que acull una Documenta que, com d\u00e8iem anteriorment, neix del trauma, a altres del museu destru\u00eft de Kabul, rebentat per la invasi\u00f3 nord-americana i encara en pen\u00f3s estat de conservaci\u00f3. S\u2019emmarquen ambd\u00f3s treballs en la dial\u00e8ctica del col\u00b7 lapse i la recuperaci\u00f3, tan esbombada en aquesta dOCUMENTA (13), i vinculada a aquesta idea de treballar en un context on les veritats imposades no s\u00f3n compartides (Carolyn Christov-Bakargiev dixit, al fil del concepte d \u2019”estat de setge” inherent a Kabul).<\/p>\n
\u2028\u2028Les paradoxes que dimanen de les idees de disseminaci\u00f3 i descentralitzaci\u00f3 a l\u2019exposici\u00f3 a Kassel, es veuen amb claredat a l\u00b4Auepark. El bon grapat de treballs que aqu\u00ed es poden veure estan, majorit\u00e0riament, allotjats en casetes exemptes que b\u00e9 podrien ser habitades. Christov-Bakargiev ha parlat de la idea de comunitat, de com podem viure junts en el m\u00f3n hiper-connectat de la tecnologia de la comunicaci\u00f3. Per\u00f2 la comiss\u00e0ria vol pr\u00e9mer les contradiccions que aix\u00f2 implica, i ha situat la casetes distants entre si, com al\u00b7ludint a l\u2019alienaci\u00f3 que tamb\u00e9 produeix l\u2019obsessi\u00f3 per tenir-nos tan a m\u00e0. Aquesta ha de ser la resposta a la impressi\u00f3 un\u00e0nime dels visitants a la inauguraci\u00f3 sobre l\u2019escassa relaci\u00f3 de les obres amb el context natural (i bell\u00edssim) del parc, un escenari que ha estat dilatat fins l\u2019impossible, amb projectes que es situen fins i tot m\u00e9s enll\u00e0 dels seus marges.<\/p>\n
\u2028\u2028I si el temps i l\u2019espai apareixen dilatats, tamb\u00e9 hi ha un bon conjunt de treballs que semblen voler abstreure\u00b4s d\u2019aquestes dues nocions b\u00e0siques en tota exist\u00e8ncia. S\u00f3n vertebradors d\u2019un dels conceptes centrals d\u2019aquesta Documenta, el de “treure\u00b4s del mig” o “retirar-se” i abstreure\u00b4s d\u2019aquesta realitat tantes vegades inc\u00f2moda. No \u00e9s, potser, la de Korbinian Aiger, aquell capell\u00e0 atrapat a Dachau, i el seu incansable inventari de pomes, una forma de donar-li l\u2019esquena al ritme de la vida? \u00c9s fant\u00e0stica la instal\u00b7laci\u00f3 dels seus petits dibuixos al costat dels diagrames de Mark Lombardi en el Fridericianum. I la vida monacal a la qual fan refer\u00e8ncia les obres d\u2019Andrea Buttner a la Neue Galerie com a ant\u00eddot enfront del furor capitalista, sempre inconseq\u00fcent amb qualsevol ideal? No em diguin que no haurien funcionat molt b\u00e9 tamb\u00e9 al costat de Lombardi, com mitigant-lo … Christov-Bakargiev diu veure en el treball amb cer\u00e0mica una bona met\u00e0fora d\u2019aquest desprendre\u00b4s de la realitat. Ho vincula amb la seva inusitada fascinaci\u00f3 pel catal\u00e0 Antoni Cumella i nosaltres ho veiem, no menys fascinats, en aquest m\u00f3n paral\u00b7lel que projecten Haris Epaminonda i Daniel Gustav Kramer a l\u2019estaci\u00f3, un altre dels grans projectes d\u2019aquesta aconseguida dOCUMENTA (13).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Del no-concepte a la desfeta com a punt de partida Entre el principi i el final passa tot. Per\u00f2 el tot pot ser claredat o desfeta, poden ser moments brillants…<\/p>\n","protected":false},"author":1244,"featured_media":22552,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n