Feminismes i dOCUMENTA (13)<\/p>\n
dOCUMENTA (13) recorre als feminismes, aix\u00ed com a altres discursos deslocalitzats i desuniversalitzadors per articular una proposta que es pret\u00e9n polititzada i cr\u00edtica. I encara que en alguns aspectes ho aconsegueixi, conv\u00e9 tenir en compte el lloc on certes pr\u00e0ctiques art\u00edstiques i discursives es presenten, es legitimen, i corren el risc de ser absorbides per la vor\u00e0gine de la “tend\u00e8ncia”, perdent aix\u00ed el seu potencial subversiu per passar a alinear-se amb la correcci\u00f3 a-pol\u00edtica.<\/p>\n
Ceal Floyer es rosega les ungles a l\u2019escenari. Al davant, centenars de persones acreditades esperen que arrenqui la roda de premsa de la dOCUMENTA (13) de Kassel. L\u2019irritant sorollet omple completament la sala del Palau de Congressos.<\/p>\n
\u2028Era la primera de tot un seguit de performances que tindrien lloc en les m\u00faltiples localitzacions que han caracteritzat la present edici\u00f3 de Documenta. La immediatesa de Floyer, la import\u00e0ncia del gest, l\u2019accent en la quotidianitat, la pres\u00e8ncia d\u2019un cos, el cos de l\u2019artista, a l\u2019escena… Elements propis de l\u2019acte, d\u2019aquesta performativitat de la qual de sobte tant es parla, a vegades sense con\u00e8ixer la varietat de les seves implicacions. \u2028\u2028Interessant a dOCUMENTA (13) la noci\u00f3 de “deslocalitzaci\u00f3”. Sobretot la capacitat de fer que all\u00f2 que batega en els discursos de l\u2019organitzaci\u00f3 es reflecteixi en les formes i en els espais on les diferents propostes es “deslocalitzen”. Una clara aspiraci\u00f3 pol\u00edtica de proposar que els l\u00edmits de l\u2019art esclatin un cop m\u00e9s. Espais com la “Orangerie” o el “Ottoneum” mostren els diferents treballs art\u00edstics juntament amb les seves habituals col\u00b7leccions de l\u2019\u00e0mbit cient\u00edfic (astronomia, biologia…). La interdisciplinarietat es converteix formal i discursivament en una realitat, i com assenyala Carolyn Christov-Bakargiev, la l\u00ednia divis\u00f2ria entre all\u00f2 que \u00e9s art i el que no ho \u00e9s perd import\u00e0ncia. Potser perqu\u00e8 es d\u00f3na per suposat que a Documenta tot \u00e9s legitimat com a tal.<\/p>\n
\u2028All\u00f2 interdisciplinari \u00e9s tamb\u00e9 un dels fils conductors de la magn\u00edfica tasca del departament de publicacions. Una gran varietat de petits quaderns (“100 Notes – 100 Thoughts”), molts d\u2019ells escrits per pensadors i autores de rellev\u00e0ncia internacional. Judith Butler escriu un assaig sobre el concepte de l\u2019amor a Hegel (“To Sense What Is Living in the Other: Hegel\u00b4s Early Love”), una petita joia amb potencial per esdevenir imprescindible dins de la ja extensa producci\u00f3 de l\u2019autora. Destacar la pres\u00e8ncia d\u2019altres pensadores feministes, com Donna Haraway, que ha format part del comit\u00e8 d\u2019experts assessors i ha contribu\u00eft tamb\u00e9 amb els seus escrits, la historiadora de l\u2019art Griselda Pollock, Irina Aristarkhova, figura prominent dins de l\u2019anomenat cyberfeminisme, la fil\u00f2sofa Karen Barad , Silvia Federici, o Vandana Shiva, les investigacions de les quals han unit feminismes, ecologia i teories postcolonials, a m\u00e9s de la seva coneguda tasca com a activista antiglobalitzaci\u00f3. Shiva presenta un interessant text, titulat “The Corporate Control of Life”. Alguns noms m\u00e9s completen la rellevant llista de veus feministes presents a dOCUMENTA (13).<\/p>\n
\u2028\u2028A la roda de premsa inaugural, Christov-Bakargiev es va definir a si mateixa com a feminista. Documenta legitima el feminisme, o el feminisme, amb la seva c\u00e0rrega cr\u00edtica i pol\u00edtica, contribueix a legitimar Documenta i el seu “dis-placedness statement” dep\u00e8n de com es miri. De tota manera, no deixa de ser positiu que des de certes posicions de poder, i \u00e9s innegable que la directora n\u2019ocupava una, s\u2019utilitzi i es reivindiqui el terme “feminisme”, paraula normalment menyspreada o substitu\u00efda institucionalment per eufemismes diversos amb millor o pitjor fortuna.<\/p>\n
\u2028\u2028Tota una declaraci\u00f3 d\u2019intencions que corre el risc de despolititzar-se si arrib\u00e9s a esdevenir tend\u00e8ncia de correcci\u00f3 pol\u00edtica en el context d\u2019un esdeveniment art\u00edstic que, diuen, mesura el pols del que est\u00e0 passant i del que passar\u00e0 en els propers anys en l\u2019art contemporani. Som conscients del que sol comportar la institucionalitzaci\u00f3\/fagocitaci\u00f3 de certs discursos. No obstant aix\u00f2, problem\u00e0tiques de banda, sembla clar que aquesta Documenta dislocada i deslocalitzada, no podia prescindir dels feminismes, precursors i promotors d\u2019aquesta ren\u00fancia a la universalitat que caracteritza a bona part del pensament contemporani.<\/p>\n
\u2028\u2028La incursi\u00f3 dels feminismes en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic t\u00e9 lloc, sobretot, a partir de la d\u00e8cada dels setanta als Estats Units. Els fronts oberts s\u00f3n diversos, i les seves implicacions en el q\u00fcestionament de la hist\u00f2ria de l\u2019art tradicional i de la producci\u00f3 art\u00edstica contempor\u00e0nia comportaran canvis que afectaran a les d\u00e8cades posteriors. Aquesta ren\u00fancia a la universalitat es d\u00f3na tamb\u00e9 a l\u2019interior dels discursos i de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies. Parlar d\u2019art feminista avui \u00e9s referir-se a un moment concret de la hist\u00f2ria (els anys 70, especialment als EEUU), on es van produir treballs que utilitzaven una s\u00e8rie de codis art\u00edstics operatius en aquell moment, al mateix temps que sorgia i s\u2019assentava una cr\u00edtica feminista de l\u2019art. Posteriorment, el feminisme, com a llenguatge, com a ideologia, com a metodologia de treball i com a forma d\u2019estar en el m\u00f3n, va continuar i continua operant en l\u2019\u00e0mbit art\u00edstic, encara que, com \u00e9s l\u00f2gic, no sempre a trav\u00e9s de les mateixes formes ni amb els mateixos recursos utilitzats en el passat.<\/p>\n
\u2028\u2028dOCUMENTA (13) fa seus alguns d\u2019aquests modes d\u2019operar. La pres\u00e8ncia de dones en la llista de participants \u00e9s sense cap dubte superior a la d\u2019edicions anteriors. Ressaltar tamb\u00e9 una iniciativa de rescat de dones artistes oblidades, de construcci\u00f3 d\u2019una mena de genealogia que comen\u00e7a amb la pres\u00e8ncia en el Fridericianum de les Princeses Bactrianes, figuretes femenines que daten del Segon-Tercer Mil\u00b7lenni aC, a la zona de l\u2019actual Afganistan i pa\u00efsos lim\u00edtrofs. Un curi\u00f3s gest de complicitat a l\u2019art antic que recupera les tesis de Marija Gimbutas, arque\u00f2loga af\u00ed al feminisme, sobre l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019una iconografia comuna al voltant de la figura de la Deessa durant la Prehist\u00f2ria i part de l\u2019Antiguitat. Els vestits de les princeses, plens de “ves”, “meandres” i “ziga-zagues”, remeten a les particularitats d\u2019aquesta iconografia, exposada per Gimbutas a “El llenguatge de la Deessa”.<\/p>\n
\u2028\u2028Tamb\u00e9 en el Fridericianum els tapissos de l\u2019artista sueca-noruega Hannah Ryggen, morta el 1970, o les il\u00b7lustracions de Charlotte Solomon, extretes del seu treball “Leben? oder Theater?” (1941-42). Griselda Pollock escriu un text sobre Salomon, artista alemanya jueva assassinada a Auschwitz quan tenia nom\u00e9s 26 anys. L\u2019an\u00e0lisi de Pollock s\u2019aparta de la recurrent recreaci\u00f3 en la tr\u00e0gica biografia de l\u2019artista per a realitzar un exhaustiu endinsament en el seu treball i resituar-lo en l\u2019interior de la hist\u00f2ria de l\u2019art i d\u2019una \u00e8poca concreta. Un encreuament de variables en qu\u00e8 les pintures i els textos de Solomon es barregen amb q\u00fcestions racials i de g\u00e8nere, en el context de l\u2019Europa de la Segona Guerra Mundial. Pollock situa l\u2019accent en la q\u00fcesti\u00f3 de nomenar: en fer-se amb un nom que pugui ser sempre nomenat.<\/p>\n
\u2028\u2028A la Neue Galerie, s\u2019exhibeixen tamb\u00e9 diverses teles de la pintora canadenca propera al postimpressionisme, Emily Carr. Per\u00f2 a m\u00e9s d\u2019aquestes mostres de creacions p\u00f2stumes, a dOCUMENTA(13) participen diverses artistes que al llarg de les seves traject\u00f2ries, i segurament a partir de posicionaments diferents, han treballat des de perspectives feministes, com Anna Maria Maiolino, Susan Hiller, Judith Barry, Ida Appleborg, Sanja Ivekovic o Tejal Shah, per citar-ne algunes.<\/p>\n
\u2028\u2028\u2028\u2028(El terme “dis-placedness”, que apareix en el t\u00edtol d\u2019aquest article, ha estat introdu\u00eft per Carolyn Christov-Bakargiev en el seu assaig “The dance was very Frenetic, lively, rattling, clanging, rolling, contorted, and lasted for a long time “)<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Feminismes i dOCUMENTA (13) dOCUMENTA (13) recorre als feminismes, aix\u00ed com a altres discursos deslocalitzats i desuniversalitzadors per articular una proposta que es pret\u00e9n polititzada i cr\u00edtica. I encara que…<\/p>\n","protected":false},"author":1270,"featured_media":22575,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[6782],"tags":[5455],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n