S\u00f3n la lleugeresa, la rapidesa, l\u2019exactitud, la visibilitat, la multiplicitat i la consist\u00e8ncia els trets principals de la literatura de la nostra \u00e8poca? Italo Calvino va impartir a Harvard el seu c\u00e8lebre cicle de confer\u00e8ncies al 1985 (Seis propuestas para el pr\u00f3ximo milenio<\/i>, Siruela, 1998). Han passat m\u00e9s de vint-i-cinc anys. En aquest lapse de temps no nom\u00e9s ha caigut el Mur de Berl\u00edn i han estat enderrocades les Torres Bessones, tamb\u00e9 s\u2019han multiplicat les pantalles, s\u2019ha pixelat la realitat i s\u2019ha concl\u00f2s l\u2019\u00e8poca postmoderna. Els seus sis conceptes, dels quals nom\u00e9s en va desenvolupar cinc, continuen sent v\u00e0lids per pensar all\u00f2 literari, precisament perqu\u00e8 el byte ha ocupat part del lloc simb\u00f2lic de l\u2019\u00e0tom o de la c\u00e8l\u00b7lula: all\u00f2 lleu, all\u00f2 r\u00e0pid, all\u00f2 visible o all\u00f2 m\u00faltiple s\u00f3n conceptes que ens ajuden a entendre tant les escriptures digitals com la literatura publicada en paper, on s\u2019evidencia el rastre tecnol\u00f2gic del canvi de segle. All\u00f2 exacte i all\u00f2 consistent, si tenim en compte que Calvino no va excloure amb la seva defensa de la lleugeresa el valor del pes i amb la seva defensa de la rapidesa la import\u00e0ncia de la dilaci\u00f3, apuntalen unes coordenades que en realitat sintonitzen amb les l\u00ednies majors de la creaci\u00f3 contempor\u00e0nia, per\u00f2 sense excloure totalment la resta. Com si en el fons, la profecia fos tan plural que no pogu\u00e9s ser tamb\u00e9 err\u00f2nia. I s\u2019ubiqu\u00e9s entre dos pols: l\u2019electricitat i el cos, el gest virtual i la f\u00edsica gestualitat.<\/p>\n
Aquesta conviv\u00e8ncia de pr\u00e0ctiques i tend\u00e8ncies provinents de diversos moments de la hist\u00f2ria de l\u2019art \u00e9s, justament, la principal caracter\u00edstica del nostre segle XXI. Fins i tot dins de la traject\u00f2ria d\u2019un mateix autor trobem llibres que s\u00f3n ressons de models narratius antag\u00f2nics: pensem en\u00a0V\u00e9ase: amor<\/i>\u00a0(Tusquets, 1993), de David Grossman, una indagaci\u00f3 israeliana a la mem\u00f2ria dels jueus europeus constru\u00efda mitjan\u00e7ant mecanismes propis de la novel\u00b7la postmoderna (l\u2019\u00faltima part est\u00e0 escrita en forma de diccionari enciclop\u00e8dic i tota ella dialoga intertextualment amb la vida i l\u2019obra tant de Bruno Schulz, autor can\u00f2nic, com de Sholem Aleijem, escriptor immensament popular), i a\u00a0La vida entera<\/i>\u00a0(Lumen, 2010), del mateix autor, una obra que malgrat estar ambientada en el present recupera l\u2019ambici\u00f3 psicol\u00f2gica i la factura t\u00e8cnica de les grans novel\u00b7les del segle XIX, que tenen a una dona com a protagonista. La primera es va publicar el 1986 i la segona, el 2008. La primera \u00e9s contempor\u00e0nia de les propostes mil\u00b7lenaristes de Calvino i la segona \u00e9s d\u2019aquest mil\u00b7lenni.<\/p>\n
Ambdues, a m\u00e9s, s\u00f3n monumentals. Ho dic perqu\u00e8 semblaria que all\u00f2 anti-monumental \u00e9s una tend\u00e8ncia principal de la literatura de la nostra \u00e8poca, una idea concomitant amb les de lleugeresa i rapidesa, que t\u00e9 el seu co-relat en l\u2019art contemporani que ha treballat en el projecte, la desmaterialitzaci\u00f3 o el concepte , enlloc de fer-ho a l\u2019Obra d\u2019Art o el Monument. I \u00e9s molt probable que ho sigui. En l\u2019\u00e0mbit hisp\u00e0nic, alguns dels autors m\u00e9s celebrats per la cr\u00edtica i l\u2019acad\u00e8mia conreen exclusivament la nouvelle, o la novel\u00b7la m\u00e9s o menys curta, com si fos la resposta m\u00e9s contundent a les novel\u00b7les totals dels anys 60 i 70. Penso, entre d\u00b4altres, amb C\u00e9sar Aira, Mercedes Cebri\u00e1n, Mario Bellatin, Juli\u00e1n Rodr\u00edguez, Yuri Herrera, Alejandro Zambra, Valeria Luiselli, Sergio Chejfec o Ricardo Men\u00e9ndez Salm\u00f3n. Autors que potser han trobat, conscientment o no, a la reconnexi\u00f3 amb la brevetat de J.L. Borges, Juan Rulfo o Augusto Monterroso, una manera d\u2019escapar a l\u2019ombra de les narracions de\u00efcides que van signar Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez, Jos\u00e9 Donoso o Mario Vargas Llosa. Narracions autosuficients, preocupades sobretot per la Hist\u00f2ria i la Literatura, alienes a la deriva de l\u2019Art Contemporani que podria haver estat el seu esper\u00f3 i context.<\/p>\n
Si s\u00b4hagu\u00e9s de buscar una esquerda en els autors d\u2019aquesta generaci\u00f3, una obra que s\u00ed que va dialogar amb les arts pl\u00e0stiques i la m\u00fasica de la seva \u00e8poca i el t\u00edtol m\u00e9s conegut de la qual \u00e9s, a la vegada, un monument i la seva refutaci\u00f3, haur\u00edem de citar\u00a0Rayuela<\/i>, de Julio Cort\u00e1zar, que el 1963 va proposar la possibilitat de l\u2019anti-novel\u00b7la. Rellegir els seus cap\u00edtulos prescindibles significa adonar-se que el projecte cortazari\u00e0 era per naturalesa anti-monumentalista. I cal recordar que la majoria dels autors actuals han llegit en la seva joventut aquesta novel\u00b7la (tot i que la refuten amb arguments intel\u00b7lectuals, all\u00e0 segueix, en la mem\u00f2ria sentimental, latent). En aquests mateixos cap\u00edtols finals Cort\u00e1zar insisteix en el projecte d \u2019”un relato que quisiera lo menos literario posible “, parla de “desescribir”-un verb que connecta amb el “despalabro” de Beckett -i que, com \u00e9s el cas, implica despossessi\u00f3 : \u201cdetr\u00e1s de esa pobreza deliberada, detr\u00e1s de ese \u2018empezar a bajar\u2019 que sustituye a \u2018emprender el descenso\u2019, entreveo algo que me alienta. Escribo muy mal, pero algo pasa a trav\u00e9s\u201d.<\/p>\n
https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=gmj2KvRVW1E<\/p>\n
Bona part de l\u2019escriptura actual tamb\u00e9 est\u00e0 recorreguda pel que es coneix com “males escriptures”, un concepte que com el de la pobresa deliberada trobem en tot l\u2019art del segle XX (de l\u2019art povera a l\u2019art del reciclatge, d\u2019Antoni T\u00e0pies a Nam June Paik, de Roberto Arlt a Osvaldo Lamborghini, del jazz al sorollisme). Actualment, les escultura brossa de Mark Jenkins o els relats sobre c\u00fambia de Washington Cucurto significarien l\u2019extensi\u00f3 d\u2019aquesta tradici\u00f3 que adquireix un nou sentit amb cada crisi econ\u00f2mica. I la d\u2019aquest inici de segle, per descomptat, no \u00e9s una excepci\u00f3. A\u00a0Est\u00e9tica de laboratorio<\/i>\u00a0(Adriana Hidalgo, 2010), Reinaldo Laddaga analitza comparativament pr\u00e0ctiques art\u00edstiques del nostre temps que, precisament, comparteixen l\u2019escenificaci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s creatiu que implica despossessi\u00f3. A la introducci\u00f3 del volum, l\u2019assagista argent\u00ed esmenta, entre altres, a W.G. Sebald, Pierre Pichon o Joan Didion, en di\u00e0leg amb artistes visuals com Sophie Calle, Bruce Nauman o Matthew Barney. Llegim:<\/p>\n
\u201cUna parte considerable de los m\u00e1s ambicioso e inventivo del arte (de la m\u00fasica, de la letras, de las artes pl\u00e1sticas) del presente tiene lugar en el sitio en que confluyen y se articulan estas estrategias: la presentaci\u00f3n del artista en persona en la escena de su obra, realizando alguna clase de trabajo sobre s\u00ed en el momento de su autoexposici\u00f3n; el uso de materiales menores como lo son las bombillas en el dominio de la luz, los saludos m\u00e1s casuales en el del lenguaje y, en el del sonido, los golpes de nudillos en la madera; la frecuentaci\u00f3n de producciones del pasado que se abordan como conjuntos de estratos, como yacimientos o reservas donde se han depositado elementos que debieran recogerse y preservarse; la construcci\u00f3n de arquitecturas difusas, apenas diferenciadas del espacio en el que han llegado a existir y al que quisieran pronto reintegrarse; el inter\u00e9s por las colaboraciones an\u00f3malas, que son la condici\u00f3n de producciones de un tipo particular, pero tambi\u00e9n sitios de indagaci\u00f3n en las posibilidades de relaci\u00f3n inter-humana; la exploraci\u00f3n imaginaria de las relaciones entre criaturas que han ca\u00eddo en espacios donde el horizonte no es visible y deben persistir en la relaci\u00f3n como puedan.\u201d<\/p>\n
D\u2019una manera o altra, la majoria de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques del nostre present que entenem com a contempor\u00e0nies i, per tant, com hereves de l\u2019art modern de finals del segle XIX, les avantguardes de principis del XX i la postmodernitat -en el sentit menys excloent del terme-, es poden entendre des dels conceptes que enumera Laddaga. La m\u00fasica interpretada amb instruments de joguina de Pascal Comelade, les novel\u00b7les de Pablo Kadchadjian o de Michel Houellebecq, el flamenc d\u2019Israel Galv\u00e1n, la performance de Ron Athey o d\u2019Ang\u00e9lica Liddell, el teatre de Rodrigo Garc\u00eda o de Rafael Spregelburg, les obres visuals de William Kentridge o de Kikki Smith, el cinema d\u2019Isaki Lacuesta o d\u2019Albert Serra, les instal\u00b7lacions de Kuribayashi Takashi o el c\u00f2mic de Miguel Gallardo o de Peter Kuper. Laddaga selecciona dos escriptors per a un examen detallat: J.M. Coetzee i Mario Levrero. Tant en el sud-afric\u00e0 com a l\u2019uruguai\u00e0 trobem obres principals que recorren a formes informals, com el diari, l\u2019entrevista period\u00edstica o l\u2019anotaci\u00f3, com si en aquests procediments narratius fos possible el despullament ret\u00f2ric, la inexactitud, l\u2019esb\u00f3s, certa immediatesa que comuniqui veritat. Perqu\u00e8 si alguna cosa ens diu\u00a0La novela luminosa<\/i>\u00a0(Alfaguara, 2004), l\u2019obra mestra de Levrero, \u00e9s que a trav\u00e9s d\u2019ella estem accedint a la realitat d\u2019un escriptor, a la seva angoixa, a la seva rutina, al seu pensament sincer. Tant a\u00a0Diario de un mal a\u00f1o<\/i>\u00a0(Mondadori, 2007) com a\u00a0Verano<\/i>\u00a0(Mondadori, 2010), Coetzee no es conforma amb reproduir aquest tipus de textualitats, sin\u00f3 que construeix a partir d\u2019elles un artefacte complex. Perqu\u00e8 la novel\u00b7la ja no es troba tant en les paraules com en l\u2019estructura, tant en el text com en la textura. \u201c\u00bfUn gran escritor? \u00a1C\u00f3mo se reir\u00eda John si le oyera! \u00a1Los tiempos de un gran escritor se han terminado para siempre, le dir\u00eda!\u201d, exclama una de les persones entrevistades a Verano. En contra de la perfecci\u00f3, de la clausura, de l\u2019ambici\u00f3 desmesurada de certa novel\u00b7la del segle XX, que perviu en els nostres dies, Coetzee i molts altres autors d\u2019avui proposen una literatura aparentment imperfecta, oberta, en to menor, en justa correspond\u00e8ncia amb el lloc simb\u00f2lic que ocupa avui all\u00f2 literari.<\/p>\n
El format de la confer\u00e8ncia, recurrent en l\u2019obra m\u00e9s recent de Coetzee, tamb\u00e9 el trobem a la d\u2019Enrique Vila-Matas. En ell es creuen la suposada immediatesa anti-ret\u00f2rica amb un altre tret fonamental de la literatura d\u2019avui: la seva performativitat. Nom\u00e9s cal observar els primers cap\u00edtols de la seva \u00faltima novel\u00b7la,\u00a0Aire de Dylan<\/i>\u00a0(Seix Barral, 2012), que com l\u2019anterior\u00a0Par\u00eds no se acaba nunca<\/i>\u00a0(Anagrama, 2003) comen\u00e7a amb una actuaci\u00f3 i participa de la representaci\u00f3 teatral que \u00e9s tota confer\u00e8ncia: en comptes d\u2019imitadors d\u2019Ernest Hemingway, en aquest cas ens trobem amb dissertants sobre el frac\u00e0s art\u00edstic. Despr\u00e9s d\u2019un inici clarament autoficcional, el narrador \u00e9s convidat a un congr\u00e9s su\u00eds que versar\u00e0 sobre el frac\u00e0s i al qual tamb\u00e9 acudiran autors com Sergio Chejfec o Werner Herzog. All\u00e0 coneixer\u00e0 a Vilnius Lancastre, que interv\u00e9 en la trobada amb una performance titulada Teatre de realitat, on pret\u00e9n \u201cir confirmando en directo sus sospechas de que al p\u00fablico no le interesaba en absoluto su drama (\u2026), su actuaci\u00f3n terminaba por ser el fracaso penoso y bochornoso de la historia de los narradores de todos los tiempos\u201d i era \u201cuna exhibici\u00f3n completa y ejemplar en p\u00fablico de c\u00f3mo se fracasa plenamente y de verdad\u201d.<\/p>\n
El t\u00edtol de la confer\u00e8ncia podria ser una al\u00b7lusi\u00f3 indirecta a un altre llibre de Laddaga,\u00a0Espect\u00e1culos de realidad. Ensayo sobre la narrativa latinoamericana de las \u00faltimas dos d\u00e9cadas<\/i>\u00a0(Beatriz Viterbo, 2007). Hi parla d\u2019una narrativa menys propensa a “realitzar obres que a dissenyar experi\u00e8ncies” i resumeix els trets de gran part de la literatura m\u00e9s rellevant dels \u00faltims anys: la seva aparent improvisaci\u00f3 i instantane\u00eftat, la seva voluntat d\u2019induir un tr\u00e0ngol, la seva aspiraci\u00f3 a ser mutant, la seva relaci\u00f3 amb pr\u00e0ctiques de cooperaci\u00f3 local (en un assaig anterior, Est\u00e9tica de la emergencia , l\u2019autor havia examinat amb atenci\u00f3 justament les estrat\u00e8gies de producci\u00f3 col\u00b7laborativa del nostre canvi de segle). Els seus exemples s\u00f3n obres de C\u00e9sar Aira, de Mario Bellatin, de Jo\u00e3o Gilberto Noll, de Fernanda Llacuna o de Cucurto. Per\u00f2 aquests trets d\u2019unes obres que simulen una escriptura en directe, que es mostra la seva tramoia, que s\u00f3n tant experi\u00e8ncies de lectura com experi\u00e8ncies de vida, per tant, \u00f2bviament perform\u00e0tiques, podem tamb\u00e9 detectar-los a t\u00edtols de Vict\u00f2ria de Stefano, Agust\u00edn Fern\u00e1ndez Mallo, Antonio Jos\u00e9 Ponte, Gabriela Wiener, Cristina Rivera Garza o Manuel Vilas.<\/p>\n
Totes aquestes consideracions sobre els vectors que regeixen la relaci\u00f3 en els nostres dies entre literatura i art contemporani ens permeten observar la mutaci\u00f3 major: del paper al p\u00edxel. Una mutaci\u00f3 que, com suggereix la multiplicaci\u00f3 de les jams d\u2019escriptura, ha espectacularitzat l\u2019escriptor, que ja no nom\u00e9s produeix obra diferida (primer escrita i corregida, despr\u00e9s editada i publicada), sin\u00f3 que tamb\u00e9 produeix obra en directe (a principis de la d\u00e8cada passada, Arcadi Espada va fer al seu bloc diversos exercicis de cr\u00f2nica en temps real: avui \u00e9s una pr\u00e0ctica en tots els diaris digitals, per exemple en els partits de futbol, \u200b\u200bi en les xarxes socials i altres plataformes). El fenomen m\u00e9s important pel que fa a la digitalitzaci\u00f3 de la literatura potser fora l\u2019explosi\u00f3 de blocs a finals dels anys 90 i principis d\u2019aquest segle, una de les moltes facetes de la proliferaci\u00f3 d\u2019escriptures que va tenir i t\u00e9 lloc a la xarxa. Encara que la producci\u00f3 professional de discurs escrit, sovint literari, es va anar traslladant de les superf\u00edcies tradicionals a les digitals, probablement sigui m\u00e9s rellevant la multiplicaci\u00f3 de textualitat amateur. Les males escriptures, aix\u00ed, es van dividir entre les intencionades i les na\u00effs.<\/p>\n
Algunes de les mutacions m\u00e9s importants dels darrers anys provenen, justament, d\u2019aquesta tend\u00e8ncia. Penso en Hern\u00e1n Casciari, que abans del 2005 ja havia publicat una novel\u00b7la i havia guanyat el Premi Juan Rulfo de conte, per\u00f2 a partir d\u2019aquesta data es va fer molt conegut gr\u00e0cies a\u00a0M\u00e1s respeto, que soy tu madre<\/i>\u00a0(Pla\u00e7a i Jan\u00e9s), el volum que recopilava els textos del seu fam\u00f3s bloc narratiu. El bloc, la novel\u00b7la i l\u2019adaptaci\u00f3 teatral: tres encarnacions d\u2019una mateixa obra, les tres igualment populars. Finalment, despr\u00e9s de l\u2019\u00e8xit d\u2019un nou bloc, de teles\u00e8ries d\u2019El Pa\u00eds Digital, i la ruptura amb els grans mitjans de comunicaci\u00f3, amb les corporacions, Casciari va iniciar a principis de l\u2019any passat un projecte que busca noves rutes de circulaci\u00f3 de la cultura . Orsai va n\u00e9ixer perqu\u00e8 diversos milers de lectors es van comprometre a recolzar-la. Funciona per un sistema de subscripci\u00f3 avan\u00e7ada: fins que no tenen el nombre suficient de lectors, no s\u2019imprimeix la revista. A m\u00e9s de revista, \u00e9s tamb\u00e9 editorial i fins i tot una mena de cooperativa empresarial, que ja ha obert una pizzeria a Buenos Aires, amb clara vocaci\u00f3 de centre cultural. De la virtualitat al performatiu. De la cooperaci\u00f3 virtual a la cooperaci\u00f3 f\u00edsica. Sense barreres nacionals ni al pol de la producci\u00f3 ni al de la distribuci\u00f3.<\/p>\n
Aquesta mateixa doble naturalesa la trobem en les accions del grup mutant espanyol Hotel Postmoderno, que publica llibres en paper (Hotel Postmoderno<\/i>, In\u00e9ditor, 2008;\u00a0De La Habana un barco<\/i>, Lengua de Trapo, 2010) com realitza sofisticades obres en l\u00ednia, com\u00a0suic\u00eddame<\/a>\u00a0i\u00a0los7vampiros<\/a>. En cap dels seus projectes participen els mateixos artistes: els escriptors, els m\u00fasics, els dissenyadors, els actors i actrius varien segons ho fan les caracter\u00edstiques de la proposta. \u00c9s clar que el treball en xarxa \u00e9s un dels signes de la nostra \u00e8poca, en un nivell transnacional i en un temps real que mai va poder ser tan alt. Per\u00f2 tamb\u00e9 ho \u00e9s l\u2019alternan\u00e7a entre relacions digitals i relacions corporals, entre textualitat electr\u00f2nica i text impr\u00e8s en paper, entre projectes no remunerats i no lucratius i projectes subjectes a les lleis del copyright. Es podria pensar que aix\u00f2 \u00e9s propi d\u2019una \u00e8poca de transici\u00f3, per\u00f2 mentre l\u2019escriptura es produeixi teclejant (la pressi\u00f3 f\u00edsica dels dits sobre el teclat) i la fam\u00edlia sigui el nucli fonamental de les societats humanes, \u00e9s de suposar que la coexist\u00e8ncia de la virtualitat i d\u00b4all\u00f2 objectual o corporal seguir\u00e0 sent una caracter\u00edstica del treball d\u2019escriptura. Nom\u00e9s cal fixar-se en la quantitat de revistes anglosaxones que, despr\u00e9s d\u2019una exist\u00e8ncia amb \u00e8xit a la xarxa, s\u2019han encarnat en objectes impresos. O en com els recitals de poesia segueixen sent la millor manera de difondre el llibre o els llibres que generalment els justifiquen i sustenten.<\/p>\n Despr\u00e9s de la seva Escuela Din\u00e1mica de Escritores o del seu Congreso de Dobles, dues operacions performatives i col\u00b7laboratives, Bellatin est\u00e0 duent a terme una obra en la que justament interv\u00e9 cr\u00edticament en aquest context que intento esbossar. A\u00a0Los 100.000 libros<\/i>\u00a0de Mario Bellatin, l\u2019escriptor peru\u00e0-mexic\u00e0 ha reformat casa seva per allotjar al sal\u00f3 una editorial i un magatzem, on gr\u00e0cies a la cooperaci\u00f3 d\u2019un dissenyador industrial i d\u2019un dissenyador gr\u00e0fic, s\u2019aniran acumulant, en cent lleixes, el miler d\u2019exemplars que anir\u00e0 editant de cadascuna de les seves obres recuperades. La instal\u00b7laci\u00f3 s\u2019ha convertit en un term\u00f2metre de la seva vida: encara no ha escrit cent llibres, de manera que el temps futur, vital i d\u2019escriptura, \u00e9s mesurat pels prestatges ocupats i pels buits, com un compte enrere. Qu\u00e8 vol dir recuperades? Que es tracta de llibres que Bellatin ha publicat en diverses editorials de pa\u00efsos diferents, alguns d\u2019ells amb un contracte de drets encara vigent, per\u00f2 que cap llei impedeix que els auto-editi mentre no els distribueixi comercialment. L\u2019escriptor es reapropia dels seus llibres i els porta amb ell, a una maleta que \u00e9s hereva de la de Duchamp, i els intercanvia (per diners, per objectes, per favors) a les fires liter\u00e0ries a les quals acudeix. De vegades anuncia a Facebook que estar\u00e0 a tal hora a tal parc, passejant els seus gossos, i que portar\u00e0 amb ell la maleta. Hi haur\u00e0 qui s\u2019acosti amb un llibre seu o ali\u00e8, amb una ampolla de vi o amb 100 d\u00f2lars per propiciar el canvi.<\/p>\n