{"id":22630,"date":"2012-10-10T11:54:30","date_gmt":"2012-10-10T11:54:30","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/el-futuro-de-la-imprenta\/"},"modified":"2017-11-13T12:00:45","modified_gmt":"2017-11-13T12:00:45","slug":"el-futur-de-la-impremta","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/","title":{"rendered":"El futur de la impremta"},"content":{"rendered":"<p>Al principi hi havia el text. I encara hi \u00e9s. Alg\u00fa ha de crear alguna cosa. En el m\u00f3n dels diaris s\u2019afegeixen fotografies i disseny. I potser alguns anuncis. Aquest concepte de diari ha existit des dels dies de Gutenberg. \u00c9s a dir, per dir-ho de manera simple, l\u2019ontologia d\u2019un diari. Aquesta ontologia no canviar\u00e0, encara que les fotografies puguin comen\u00e7ar a moure\u2019s.<\/p>\n<p>Per entendre el paisatge dels mitjans de comunicaci\u00f3 avui, hem de canviar el nostre punt de vista. El m\u00f3n dels mitjans impresos est\u00e0 patint canvis molt r\u00e0pids. D\u2019una manera o altra, tots aquests canvis estan relacionats amb la digitalitzaci\u00f3 i Internet. Primer de tot, hem d\u2019entendre que aquests canvis impacten en tot el sector de la impremta. Aix\u00f2 implica diaris, peri\u00f2dics, magazins, llibres i c\u00f2mics. Quedaran afectats tant els grans conglomerats medi\u00e0tics d\u2019arreu del m\u00f3n, com els fanzines m\u00e9s petits. En paraules de Joseph Schumpeter, hi ha una &#8220;destrucci\u00f3 creativa massiva&#8221; en marxa. Alguns perdran, i d\u2019altres guanyaran.<\/p>\n<p>En els darrers anys, el debat s\u2019ha centrat en culpar els aix\u00ed anomenats &#8220;pirates&#8221; per la destrucci\u00f3 dels &#8220;saludables&#8221; negocis medi\u00e0tics. L\u2019argument s\u2019erigeix \u200b\u200bde la seg\u00fcent manera: &#8220;abans dels \u201cPirate Bay&#8221;, tot funcionava b\u00e9, i si ens alliberem d\u2019aquests g\u00e0ngsters, el m\u00f3n dels mitjans de comunicaci\u00f3 funcionar\u00e0 sense problemes una altra vegada&#8221;. Frases com aquesta s\u2019han sentit en diversos directius d\u2019alt nivell del m\u00f3n dels negocis medi\u00e0tics, en relaci\u00f3 amb el proc\u00e9s judicial celebrat a Estocolm pel qual els fundadors de &#8220;Pirate Bay&#8221; van ser condemnats a pres\u00f3 per &#8220;assist\u00e8ncia a la violaci\u00f3 del copyright&#8221;. Per a mi, una frase com aquesta indica que aquesta persona no ha ent\u00e8s res sobre el que est\u00e0 passant. \u00c9s m\u00e9s fonamental, i en moltes formes tamb\u00e9 m\u00e9s complicat que la pirateria o la violaci\u00f3 del copyright.<\/p>\n<p>Estem vivint en temps de canvis molt r\u00e0pids que ens afectaran a tots, per\u00f2 sobretot, a les grans empreses de mitjans cl\u00e0ssics. Han de canviar la forma d\u00b4actuar, perqu\u00e8 tendeixen a sobredimensionar preus, a culpar les noves tecnologies i a amena\u00e7ar possibles usuaris. La segona lli\u00e7\u00f3 del debat post-pirata \u00e9s que es donen en l\u2019actualitat diferents maneres de guanyar diners, en aquesta &#8220;nova economia&#8221;. El guru en aquesta \u00e0rea \u00e9s, un cop m\u00e9s, Chris Anderson. La seq\u00fcela del seu &#8220;The long tail&#8221; es diu &#8220;Free&#8221;. En la nova economia digital, has de fer-te amic dels teus possibles clients, i fer cada transacci\u00f3 tan simple com sigui possible. Per\u00f2 el m\u00e9s important \u00e9s trobar el preu que al client li vagi b\u00e9 pagar. Qualsevol que no faci aix\u00f2, gran o petit, estar\u00e0 probablement al costat dels perdedors.<\/p>\n<p>Focalitzats en la pirateria, moltes altres q\u00fcestions importants s\u2019han discutit massa poc. La q\u00fcesti\u00f3 principal \u00e9s l\u2019art de la separaci\u00f3. Ha resultat massa senzill, tant per als grans conglomerats medi\u00e0tics com per als legisladors, tenir el debat centrat en els seus assumptes. Estan succeint diverses coses alhora, per\u00f2 han de poder separar-se i ser discutides en el seu propi context. En nom de la llibertat art\u00edstica i de la creativitat, alguns d\u2019aquests canvis s\u2019han d\u2019adoptar, per\u00f2 d\u2019altres cal deixar-los a un costat. Per entendre el futur dels mitjans impresos, hem de discutir-los per separat. Al meu entendre, quatre elements concorren en el temps: noves tecnologies, models d\u2019empresa que s\u2019estan sortint del model empresa, converg\u00e8ncia entre els mitjans i possibles canvis en h\u00e0bits de lectura.<\/p>\n<div class=\"youtube video-container\"><iframe loading=\"lazy\" width=\"800\" height=\"600\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/0Yku0GTrcuw?feature=oembed\" frameborder=\"0\" gesture=\"media\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<h3 class=\"spip\">NOVES TECNOLOGIES<\/h3>\n<p>Des que l\u2019ordinador s\u2019ha convertit en port\u00e0til tot est\u00e0 en moviment. Els transistors es fan m\u00e9s i m\u00e9s petits a una velocitat que gaireb\u00e9 trenca la llei de Moore. En els \u00faltims anys hem vist el boom dels Smartphones i les tablets. Apple ha establert els est\u00e0ndards de l\u2019iPhone i l\u2019IPad. Amb les tablets i els nous lectors de l\u2019eBook estem davant d\u2019una, si no la, tecnologia disruptiva de la impremta. Quan l\u2019iPad va ser llan\u00e7at, se\u2019l va rebre com &#8220;LA COSA&#8221;.<\/p>\n<p>Encara m\u00e9s, la cosa que havia de salvar el mitj\u00e0 impr\u00e8s. Per\u00f2 no va ser el cas. Es va fabricar amb l\u2019objectiu general d\u2019ajudar a les persones a interactuar amb Internet d\u2019una forma m\u00e9s f\u00e0cil, d\u2019una forma tan f\u00e0cil i accessible, que ara podries utilitzar el mateix dispositiu per a jocs, v\u00eddeo, televisi\u00f3, calendaris, mitjans socials i mitjans de impremta tradicionals. I moltes coses m\u00e9s, encara no pensades o inventades. Amb aquesta nova tecnologia, el mitj\u00e0 impr\u00e8s passa a ser nom\u00e9s \u201cun\u201d entre diversos. Manuel Castells va dir fa m\u00e9s de deu anys que estem encarant canvis tan grans com la invenci\u00f3 dels tipus m\u00f2bils. I est\u00e0 connectat amb una evoluci\u00f3 m\u00e9s dels mitjans, tant socials, com digitals i impresos.<\/p>\n<p>Per\u00f2 les noves tecnologies no es tracten nom\u00e9s de dispositius. A dia d\u2019avui, hi ha una prestatgeria d\u2019espai infinit a la teva botiga de llibres m\u00e9s local i accessible (el teu ordinador). Les llibreries en l\u00ednia estan tenint millor assortiment i a un preu m\u00e9s baix. Alhora, Google est\u00e0 de cam\u00ed de digitalitzar-ho pr\u00e0cticament tot. Algunes coses seran d\u2019\u00fas gratu\u00eft, i altres no. La impremta digital est\u00e0 evolucionant, i aviat ser\u00e0 &#8220;una opci\u00f3&#8221; m\u00e9s per tot, deixant de banda la &#8220;cr\u00e8me de la cr\u00e8me&#8221; dels llibres d\u2019artista. La impremta per enc\u00e0rrec est\u00e0 guanyant impuls. Epub s\u2019ha convertit en l\u2019est\u00e0ndard per als llibres electr\u00f2nics. Una m\u00e0quina de llibres Espresso estar\u00e0 aviat disponible a cada ciutat. Htlm5 s\u2019est\u00e0 movent mentre parlem.<\/p>\n<p>La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que gaireb\u00e9 tot est\u00e0 vivint un canvi tecnol\u00f2gic, simult\u00e0niament. Aix\u00f2 inclou com produ\u00efm un text, com el llegim, com distribu\u00efm un text i com ho venem. El que passar\u00e0 en els pr\u00f2xims anys \u00e9s, per tant, un proc\u00e9s molt complex. Una invenci\u00f3 o una &#8220;irrupci\u00f3&#8221; en un final d\u2019aquesta cadena segurament afectar\u00e0 totes les parts de la cadena. Aix\u00ed que \u00e9s impossible parlar d\u2019una cosa sense parlar de l\u2019altra. Aquest pensament ens porta a la seg\u00fcent conclusi\u00f3: la tecnologia que ve tindr\u00e0, molt probablement, tres elements diferents que confluiran en un, a saber, hardware, software i model de negoci.<\/p>\n<h3 class=\"spip\">MODELS DE NEGOCI FUGINT DEL NEGOCI<\/h3>\n<p>Per entendre el futur de la impremta, hem de fer marrada per la ind\u00fastria musical. Absolutament totes les confer\u00e8ncies sobre el futur de la impremta comencen amb la hist\u00f2ria dels darrers anys de la ind\u00fastria musical. Les evolucions poden ser similars o no. Actualment, no importa. Si tothom creu que \u00e9s cert, es convertir\u00e0 en cert, tant se val qu\u00e8.<\/p>\n<p>La ind\u00fastria de gravaci\u00f3 al complet es va centrar en una llampant pe\u00e7a platejada dins d\u2019una caixa de pl\u00e0stic. Vendre discos compactes va ser com llevar als nens els caramels de les mans. Va seguir, en gran manera, la l\u00f2gica del disc de vinil. Sabies com gravar, promocionar i vendre una banda. Era una l\u00f2gica amb grans dinosaures corporatius i petits entusiastes independents. Estaven separats i tenien diferents llocs en la cadena aliment\u00e0ria, per\u00f2 tamb\u00e9 estaven connectats pels acords de llic\u00e8ncies.<\/p>\n<p>Es reconeixien els rols de cadasc\u00fa, i tots acceptaven la l\u00f2gica de conjunt. Els incre\u00efbles n\u00fameros de vendes dels anys del CD van tenir dues parts. Una va ser la dels discos nous. Per\u00f2 la major part de les vendes es trobava, en gran mesura, en els discos vells, amb millor so. La ind\u00fastria musical va guanyar diners, per\u00f2 tamb\u00e9, i per primera vegada, tamb\u00e9 ho van fer els artistes. Citant a Mick Jagger: &#8220;La gent nom\u00e9s treia diners dels discos en comptades ocasions. Quan els Rolling Stones van comen\u00e7ar, no tr\u00e8iem diners dels discos perqu\u00e8 les companyies no et pagaven. No pagaven a ning\u00fa! Despr\u00e9s, hi va haver un petit per\u00edode de temps entre 1970 i 1997 en qu\u00e8 la gent era pagada, i generosament, aix\u00ed que tothom va fer diners. Per\u00f2 aquest per\u00edode de temps ara s\u2019ha acabat. Aix\u00ed que si mires a la hist\u00f2ria de la m\u00fasica gravada, des del 1900 fins ara, hi va haver 25 anys en qu\u00e8 els artistes van cobrar molt b\u00e9, per\u00f2 la resta de temps, no&#8221;.<\/p>\n<p>En el llenguatge de 2012: ambd\u00f3s, tant prove\u00efdors de contingut com ind\u00fastria, van fer diners. Tothom estava feli\u00e7. Despr\u00e9s, en la meitat dels 90, va apar\u00e8ixer l\u2019mp3 i Napster. Apple va llan\u00e7ar l\u2019iPod i ups!, el model de negoci dels \u00faltims 35 anys va quedar obsolet. Els va caldre alguns anys, als dinosaures, per entendre aix\u00f2. Mentrestant, es van enemistar amb la majoria dels seus consumidors negant que la pe\u00e7a llampant platejada havia estat tan sols una fase transit\u00f2ria en el cam\u00ed del vinil al contingut digital. Les botigues de discos gaireb\u00e9 varen desapar\u00e8ixer quan l\u2019ordinador es va convertir en un dispositiu per reproduir m\u00fasica i en el lloc per descarregar-la (pagant o gratis). L\u2019 iTunes d\u2019Apple \u00e9s avui en dia el major venedor de m\u00fasica del m\u00f3n, seguit per la cadena Wal-Mart en el n\u00famero dos. El seg\u00fcent pas s\u00f3n els programes d\u2019ordinador com Spotify on &#8220;llogues&#8221; m\u00fasica escoltant anuncis o subscrivint-te via pagament mensual.<\/p>\n<p>Ara el m\u00f3n de la impremta est\u00e0 entrant en l\u2019era digital. Les grans empreses de mitjans de comunicaci\u00f3 tenen un llibre de respostes al qual mirar, per\u00f2 nom\u00e9s amb els &#8220;no facis&#8221; i no amb els &#8220;fes&#8221;. La soluci\u00f3 empresarial m\u00e9s com\u00fa, fins al moment, \u00e9s la de connectar el dispositiu amb la botiga, i viceversa. Aquest \u00e9s el model de negoci que ha aportat a iTunes tan d\u00b4\u00e8xit. Els lectors digitals m\u00e9s comuns, Kindle i NOOK, segueixen aquest concepte. En el cas dels diaris i peri\u00f2dics, hi ha un anar i venir en ziga-zaga entre contingut de pagament\/gratu\u00eft o bloquejat\/desbloquejat. Molt probablement, hi haur\u00e0 un \u00fas molt barrejat de models de negoci, depenent del contingut, la mida i la localitzaci\u00f3. L\u2019unicorn no s\u2019ha trobat encara, si realment existeix.<\/p>\n<h3 class=\"spip\">CONVERG\u00c8NCIA DELS MITJANS<\/h3>\n<p>Un dels llibres m\u00e9s interessants sobre el futur dels mitjans \u00e9s &#8220;La converg\u00e8ncia de la cultura&#8221;, de Henry Jenkins. La tesi principal \u00e9s que les nostres formes de mitjans tradicionals estan ara barrejant-se. En la seva forma m\u00e9s simplista, pots donar-li un cop d\u2019ull a un Smartphone o una tablet. No es dedica a la TV, r\u00e0dio, v\u00eddeo, jocs, diaris, diaris, GPS, mitjans socials, cercadors de web, mapes, fotografia o text escrit. \u00c9s una barreja de totes aquestes coses, unides. Algun d\u2019aquests programes es recolzen uns amb altres de formes molt interessants. Trobar el teu cam\u00ed als carrers de T\u00f2quio, amb un llibre de viatges offline, per\u00f2 connectat a un GPS, fa el cam\u00ed molt m\u00e9s f\u00e0cil que abans.<\/p>\n<p>La converg\u00e8ncia entre GPS i la guia de viatges tradicional els millora tots dos. En un parell d\u2019anys, sin\u00f3 mesos, tamb\u00e9 convergir\u00e0 amb la c\u00e0mera, en el que anomenem &#8220;realitat augmentada&#8221;. S\u2019han preguntat alguna vegada, com sonar\u00e0 quan el gos de ca\u00e7a dels Baskerville se\u2019ls s\u2019aproximi per darrere? No es preocupin, aviat estar\u00e0 disponible a Amazon. &#8220;Les aventures de Sherlock Holmes: l\u2019aventura de la banda de lunars&#8221;, de Sir Arthur Conan Doyle just s\u2019acaba de llan\u00e7ar com un eBook millorat. Segurament, aviat els seus eBooks comen\u00e7aran a sacsejar-se, trontollar i donar tombarelles. El llegendari productor i pioner de l\u00b4&#8221;ambient&#8221; Brian Eno, ha desenvolupat, juntament amb el dissenyador de software Peter Chilvers, una aplicaci\u00f3 anomenada Bloom. \u00c9s una barreja entre un instrument, un joc i un int\u00e8rpret de m\u00fasica. Bj\u00f6rk va llan\u00e7ar el seu \u00faltim \u00e0lbum\/projecte\/pe\u00e7a d\u2019art Biophilia com aplicaci\u00f3 per iPhone i iPad.<\/p>\n<p>Per\u00f2 no hem de limitar la converg\u00e8ncia dels mitjans a nom\u00e9s una barreja diferent dels diferents dispositius digitals i la nova tecnologia. Tamb\u00e9 canviar\u00e0 la forma amb la qual ens expliquem hist\u00f2ries els uns als altres, i esperem que fins i tot les hist\u00f2ries mateixes. En els \u00faltims anys, al Frankfurt Buchmesse (l\u2019escenari m\u00e9s influent a nivell global per a la ind\u00fastria de la impremta), la paraula &#8220;prove\u00efdor de contingut&#8221; s\u2019ha usat extensament. L\u2019escriptor d\u2019un llibre s\u2019ha convertit en un prove\u00efdor de contingut. A les parades hi havia moltes discussions sobre si la hist\u00f2ria x o y havia d\u2019utilitzar-se primer com un llibre, una pel\u00b7l\u00edcula o un joc d\u2019ordinador.<\/p>\n<p>Des del punt de vista de les ind\u00fastries de publicaci\u00f3, pot ser un assumpte crucial, per exemple, com maximitzar el valor d\u2019una hist\u00f2ria com una \u201ccommodity\u201d, un b\u00e9 comerciable. Aquesta pot ser la pregunta correcta si limites la idea de la converg\u00e8ncia de mitjans a una perspectiva monet\u00e0ria. Per\u00f2 l\u2019aspecte monetari de la converg\u00e8ncia medi\u00e0tica \u00e9s nom\u00e9s una cara de la moneda. En els propers anys, la majoria de l\u00b4art interessant, els mitjans i la cultura ser\u00e0 creat en un encreuament de carreteres. La divisi\u00f3 tradicional del treball ha de ser abandonada. Les companyies comercials han d\u00b4inaugurar noves branques que els permetin als periodistes, artistes i programadors treballar junts. El fons p\u00fablic per periodisme i art que encara existeixi ha de comprendre aquests canvis. Cal ser flexibles per entendre que molts dels projectes no seran f\u00e0cilment definibles com una sola cosa. Un dels beneficis del llibre de Jenkins s\u00f3n les moltes hist\u00f2ries explicades de forma transversal a nivell de mitjans. La hist\u00f2ria comen\u00e7a com una pel\u00b7l\u00edcula, es mou cap al llibre de c\u00f2mic, flueix cap al joc d\u2019ordinadors i acaba com una pel\u00b7l\u00edcula de nou. Per entendre la complexitat sencera de la hist\u00f2ria, has de moure\u2019t entre els diferents mitjans. Els reptes creatius estaran en com treballar entre camps i contextos, a nivell period\u00edstic i art\u00edstic.<\/p>\n<h3 class=\"spip\">CANVIANT ELS H\u00c0BITS DE LECTURA<\/h3>\n<p>A cada article sobre el futur de la impremta hi ha una entrevista amb alg\u00fa. Se li pregunta a Joe Qualsevol si ha llegit un eBook. Si contesta &#8220;si&#8221;, el m\u00f3n dels llibres, com el coneixem, desapareixer\u00e0 en un parpelleig. Si la resposta \u00e9s &#8220;no&#8221;, els eBooks s\u00f3n una mala idea en s\u00ed mateixos. Aix\u00f2, per descomptat, \u00e9s el t\u00edpic mal periodisme. Primer de tot, \u00e9s una dicotomia irreal. Segon, i el que \u00e9s m\u00e9s important, l\u2019opini\u00f3 d\u2019una persona no importa; all\u00f2 important \u00e9s considerar la tend\u00e8ncia general. Avui, la ind\u00fastria de la impremta al complet sap que els h\u00e0bits de lectura canviaran, per\u00f2 ning\u00fa sap en quina direcci\u00f3. Epub \u00e9s com l\u2019mp3 per als llibres, per\u00f2 no est\u00e0 clar si ser\u00e0 la tecnologia que far\u00e0 que els lectors abandonin els llibres tradicionals. Si \u00e9s que els llibres tradicionals seran algun dia abandonats.<\/p>\n<p>Del que parla l\u2019empresa avui en dia \u00e9s sobre el percentatge d\u2019eBooks venuts relacionat amb l\u2019estoc de llibres sencer. Les vendes als Estats Units s\u00f3n de 10, 15, 20 i de fins a 40% depenent del mes. Els dispositius m\u00e9s utilitzats s\u00f3n Kindle, NOOK i iPad. El Regne Unit est\u00e0 com un any &#8220;per darrere&#8221; dels EEUU i la resta d\u2019Europa, gaireb\u00e9 dos. Per\u00f2 ning\u00fa ho sap del tot. A Su\u00e8cia, el mercat del eBook &#8220;va passar a existir&#8221; quan un best-seller es va esgotar en format impr\u00e8s. El llibre era, \u00e9s clar &#8220;Jag Zlatan&#8221; (S\u00f3c Zlatan), del futbolista Zlatan Ibrahimovic. T\u00e9 el percentatge de gaireb\u00e9 el 10% de totes les vendes.<\/p>\n<p>&#8220;S\u00f3c Zlatan&#8221; tamb\u00e9 va for\u00e7ar, degut al seu \u00e8xit, a les llibreries sueques a preguntar-se moltes q\u00fcestions complicades. Algunes s\u00f3n de car\u00e0cter econ\u00f2mic, d\u2019altres t\u00e8cniques i d\u2019altres ontol\u00f2giques. Primer, el sistema de reemborsament de l\u2019eBook pren prestat de les llibreries per als editors, i els escriptors ja no treballen. El sistema actual gaireb\u00e9 s\u2019enfonsa per la pura quantitat de c\u00f2pies prestades. La seg\u00fcent pregunta \u00e9s l\u00b4ontol\u00f2gica. Cal considerar l\u2019eBook com un document, o com un llibre? Un document es pot copiar molt f\u00e0cilment i ser distribu\u00eft entre aquells que el volen &#8220;prendre prestat&#8221; de la llibreria, per\u00f2 els llibres estan limitats a la quantitat de c\u00f2pies f\u00edsiques venudes a la llibreria.<\/p>\n<p>Com ser\u00e0 el resultat, en aquest cas, \u00e9s encara una q\u00fcesti\u00f3 oberta, per\u00f2 \u00e9s cada vegada m\u00e9s urgent una resposta. La q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica va ser la m\u00e9s senzilla, perqu\u00e8 hi ha moltes empreses que volen una part del mercat. Adobe, entre d\u2019altres, ha creat un sistema que fa &#8220;desapar\u00e8ixer&#8221; l\u2019eBook quan el temps de pr\u00e9stec ha acabat. La q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica, barrejada amb l\u00b4ontol\u00f2gica i l\u2019econ\u00f2mica. En el cas de &#8220;S\u00f3c Zlatan&#8221;, s\u2019ha demostrat que no es pot esperar. Els h\u00e0bits de lectura estan a punt de canviar i hem de preguntar-nos un parell de q\u00fcestions crucials. En cas contrari, algunes de les coses a les que volem donar suport, com les llibreries, possiblement es perdran en la transici\u00f3.<\/p>\n<h3 class=\"spip\">NO HI HA L\u2019IPOD, ENCARA<\/h3>\n<p>Una incre\u00efble quantitat de diners es gastar\u00e0 en brossa. Ning\u00fa vol llegir un eBook o un diari en un dispositiu lleig, amb tinta l\u00edquida que no funcioni b\u00e9. Ning\u00fa vol llegir un eBook amb males cobertes o amb salts de l\u00ednia inconsistents.<\/p>\n<p>Estem vivint una \u00e8poca de transici\u00f3. Sabem quin aspecte t\u00e9 un llibre, per\u00f2 el futur \u00e9s ple de desconeguts no coneguts (per citar Donald Rumsfeld). Si navegues per internet, atens confer\u00e8ncies o fas investigaci\u00f3 pr\u00f2pia sobre el futur de la impremta, t\u2019endinses en una zona inexplorada plena d\u2019excavadores d\u2019or. Les excavadores d\u2019or tindran una mirada ardent, quasi religiosa en els seus ulls. Parlen una llengua que molt pocs entenen. Per\u00f2 el missatge segurament es reconeix: aix\u00f2 \u00e9s el futur.<\/p>\n<h3 class=\"spip\">EL PROBLEMA \u00c9S QUE LA MAJORIA DE NOSALTRES, ESTEM D\u2019ACORD<\/h3>\n<p>Una conclusi\u00f3 \u00e9s evident. El que abans era dos artefactes separats, el llibre i el diari, s\u2019est\u00e0 esvaint i sorgeix una fusi\u00f3 de tots dos. Com a lector, a Internet \u00e9s molt dif\u00edcil distingir avui dia si la p\u00e0gina d\u2019internet WordPress t\u00e9 un origen amb n\u00famero ISSN o ISBN. Els lectors es preocupen per la qualitat del contingut, no pel que realment \u00e9s. Les q\u00fcestions ontol\u00f2giques sobre qu\u00e8 &#8220;\u00e9s&#8221; una cosa en realitat, \u00e9s quelcom per el que les persones que estan darrere dels editors WYSIWYG ja no es preocupen. Per\u00f2 aix\u00f2 no ho converteix en una q\u00fcesti\u00f3 menys important, al contrari. Com finan\u00e7ar text d\u2019alta qualitat, periodisme d\u2019investigaci\u00f3, poesia i experiments d\u2019avantguarda ser\u00e0 un repte encara m\u00e9s gran. Aix\u00f2 vol dir que encara s\u00f3n necess\u00e0ries les pol\u00edtiques culturals, per\u00f2 s\u2019ha de ser capa\u00e7 de distingir la qualitat en una varietat de plataformes major.<\/p>\n<p>L\u2019esl\u00f2gan m\u00e9s com\u00fa \u00e9s que el llibre necessita estar disponible per a la lectura en diferents dispositius. El llibre escrit en paper no desapareixer\u00e0. Aqu\u00ed hi ha una difer\u00e8ncia fonamental que distingeix la ind\u00fastria musical de la impresa. El llibre \u00e9s un dispositiu incre\u00efblement bo per consumir text. El CD no era la millor eina per consumir m\u00fasica. Per\u00f2 m\u00e9s enll\u00e0 del llibre ning\u00fa sap realment. Una aposta qualificada \u00e9s la que el llibre ser\u00e0 complementat per l\u2019eBook i algun tipus d\u2019aplicaci\u00f3 m\u00f2bil basada en el xml per Smartphones i tablets. El Kindle d\u2019Amazon i el proper Kindle Fire seran segurament molt bons dispositius de lectura, per\u00f2 no s\u00f3n el nou iPod. L\u2019iPod va ser un dispositiu disruptiu que va canviar la ind\u00fastria de la m\u00fasica. Escoltar m\u00fasica digital es va convertir en una cosa f\u00e0cil i senzilla. La qualitat del so va millorar i era molt f\u00e0cil ordenar la m\u00fasica, crear llistes de reproducci\u00f3, etc. Fins que no aparegui el dispositiu disruptiu per llegir llibres al mercat, haurem de fer experiments. I cal fer experiments.<\/p>\n<p>Y experimentos hay que hacer.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Al principi hi havia el text. I encara hi \u00e9s. Alg\u00fa ha de crear alguna cosa. En el m\u00f3n dels diaris s\u2019afegeixen fotografies i disseny. I potser alguns anuncis. Aquest&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2577,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5915],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>El futur de la impremta &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El futur de la impremta &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Al principi hi havia el text. I encara hi \u00e9s. Alg\u00fa ha de crear alguna cosa. En el m\u00f3n dels diaris s\u2019afegeixen fotografies i disseny. I potser alguns anuncis. Aquest...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-10-10T11:54:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-11-13T12:00:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/a-desk-critical-thinking.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1200\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"675\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Olav Fumarola Unsgaard\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Olav Fumarola Unsgaard\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"17 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Olav Fumarola Unsgaard\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/\",\"name\":\"El futur de la impremta &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"datePublished\":\"2012-10-10T11:54:30+00:00\",\"dateModified\":\"2017-11-13T12:00:45+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f4072f8caaddb27e4d5589dcb1c0ae2d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El futur de la impremta\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f4072f8caaddb27e4d5589dcb1c0ae2d\",\"name\":\"Olav Fumarola Unsgaard\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/edb80220a9e1ceebfa8922b1299d7a1f\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/da162c9f2d3929883bc7ac9283c56006?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/da162c9f2d3929883bc7ac9283c56006?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Olav Fumarola Unsgaard\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/olav\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El futur de la impremta &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El futur de la impremta &#8211; A*Desk","og_description":"Al principi hi havia el text. I encara hi \u00e9s. Alg\u00fa ha de crear alguna cosa. En el m\u00f3n dels diaris s\u2019afegeixen fotografies i disseny. I potser alguns anuncis. Aquest...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-10-10T11:54:30+00:00","article_modified_time":"2017-11-13T12:00:45+00:00","og_image":[{"width":1200,"height":675,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2025\/09\/a-desk-critical-thinking.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Olav Fumarola Unsgaard","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Olav Fumarola Unsgaard","Temps estimat de lectura":"17 minuts","Written by":"Olav Fumarola Unsgaard"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/","name":"El futur de la impremta &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"datePublished":"2012-10-10T11:54:30+00:00","dateModified":"2017-11-13T12:00:45+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f4072f8caaddb27e4d5589dcb1c0ae2d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-futur-de-la-impremta\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El futur de la impremta"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/f4072f8caaddb27e4d5589dcb1c0ae2d","name":"Olav Fumarola Unsgaard","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/edb80220a9e1ceebfa8922b1299d7a1f","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/da162c9f2d3929883bc7ac9283c56006?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/da162c9f2d3929883bc7ac9283c56006?s=96&d=mm&r=g","caption":"Olav Fumarola Unsgaard"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/olav\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22630"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2577"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22630"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22630\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22632,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22630\/revisions\/22632"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22630"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22630"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22630"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=22630"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}