{"id":22648,"date":"2012-10-16T12:14:20","date_gmt":"2012-10-16T12:14:20","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/estetica-de-sistemas-o-como-ser-critico-condesde-el-arte\/"},"modified":"2017-11-13T12:22:46","modified_gmt":"2017-11-13T12:22:46","slug":"estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/","title":{"rendered":"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l&#8217;art"},"content":{"rendered":"<div class=\"article_meta_env\"><\/div>\n<div class=\"article_texto\">\n<p>Burnham concep l\u2019art, diu Skrebowski, com una relaci\u00f3 de relacions que tot i les evidents similituds, i\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/artnodes.uoc.edu\/ojs\/index.php\/artnodes\/article\/viewFile\/artnodes-n11-albu\/artnodes-n11-albu-esp\" rel=\"external\">com encertadament reflecteix Cristina Albu<\/a>, va molt m\u00e9s enll\u00e0 del constructe amb qu\u00e8 Bourriaud -fent \u00fas de la suculenta denominaci\u00f3 d\u2019est\u00e8tica relacional- empr\u00e8n la descripci\u00f3 (parcial) d\u2019un canvi essencial a la praxi art\u00edstica. La idea de partida \u00e9s, en ambd\u00f3s casos, que s\u2019ha produ\u00eft una transici\u00f3\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.arts.ucsb.edu\/faculty\/jevbratt\/readings\/burnham_se.html\" rel=\"external\">&#8220;des d\u2019una cultura orientada a l\u2019objecte cap a una cultura orientada al sistema&#8221;<\/a>\u00a0(plantejament en qu\u00e8 germina la transformaci\u00f3 contempor\u00e0nia, descrita per Brea, de la cultura ROM -d\u2019emmagatzematge- en cultura RAM -de processament-), per\u00f2 sembla inviable equiparar la in-dissimulada reducci\u00f3 al context institucional que inequ\u00edvocament afavoreix Bourriaud al desig de Burnham de portar a les seves \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies l\u2019exploraci\u00f3 dels &#8220;l\u00edmits conceptuals del sistema&#8221; -pur exercici d\u2019autocr\u00edtica immanent-.<\/p>\n<p>\u00c9s interessant la idea de Luke Skrebowski de recuperar, superant la seva ambig\u00fcitat,\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.arts.ucsb.edu\/faculty\/jevbratt\/readings\/burnham_se.html\" rel=\"external\">l\u2019est\u00e8tica de sistemes de Burnham<\/a>com a principi explicatiu del conceptualisme o, amb major rigor i per citar-lo textualment, com\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.tate.org.uk\/download\/file\/fid\/7301\" rel=\"external\">&#8220;marc metodol\u00f2gic per considerar l\u2019art post-formalista com un tot&#8221;<\/a>. Plantejada en aquests termes, la seva teoria facilita l\u2019an\u00e0lisi del paper del llenguatge i les estructures de comunicaci\u00f3 digitals en la re-definici\u00f3 del context art\u00edstic, en relaci\u00f3 amb el sorgiment de noves maneres de creaci\u00f3 i distribuci\u00f3 del coneixement.<\/p>\n<p>L\u2019est\u00e8tica de sistemes refuta tant la necessitat de la concreci\u00f3 material de la creaci\u00f3 art\u00edstica com la seva autonomia, en el que suposa la ren\u00fancia expl\u00edcita a la seva comodificaci\u00f3 i la consumaci\u00f3 del vell somni de l\u2019avantguarda de dissoldre l\u2019art en la vida. Tot aix\u00f2 est\u00e0 en sintonia amb els plantejaments coetanis de Fluxus i, molt especialment, amb\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Social_sculpture\" rel=\"external\">la idea d\u2019escultura social de Beuys<\/a>, concepte encara vigent, com demostra l\u2019actual reivindicaci\u00f3 de l\u2019art com techn\u00e9 -saber orientat a l\u2019acci\u00f3-, \u00e9s a dir, la constataci\u00f3 que l\u2019artista pot intervenir de manera directa en la construcci\u00f3 (programaci\u00f3) de la realitat (hardware i software, en sentit literal i figurat) i que el seu espai de treball excedeix per molt l\u2019\u00e0mbit de la mera representaci\u00f3 i el seu context institucional.<\/p>\n<\/div>\n<div class=\"youtube video-container\"><iframe loading=\"lazy\" width=\"800\" height=\"600\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/HKyBzjdXPMc?feature=oembed\" frameborder=\"0\" gesture=\"media\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p>En termes generals, quan ens acostem tant a les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquest tipus de plantejaments com a la metamorfosi experimentada pel sistema en el seu proc\u00e9s d\u2019adaptaci\u00f3 a un escenari comunicatiu dominat -si m\u00e9s no des del punt de vista te\u00f2ric- per\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Red_distribuida\" rel=\"external\">xarxes digitals distribu\u00efdes<\/a>, ens inclinem a posar l\u2019accent en aspectes que no alteren de manera substancial la naturalesa de l\u2019objecte art\u00edstic: parlem, principalment, de processos de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva sincr\u00f2nics o diacr\u00f2nics -en l\u00ednia, en general, amb la cr\u00edtica post estructuralista a les nocions d\u2019autoria i originalitat que tan b\u00e9 va exemplificar Rosalind Krauss-; incidim, paral\u00b7lelament, en formes de distribuci\u00f3 de continguts inherents a la l\u00f2gica digital -sota la qual tota operaci\u00f3 de reproducci\u00f3 comporta duplicaci\u00f3, si \u00e9s que cal distingir entre ambd\u00f3s termes-, que fan est\u00e8ril qualsevol intent de discriminaci\u00f3 entre matriu i r\u00e8plica.<\/p>\n<p>Seria convenient, per tant, aprofundir en aquells projectes que aposten per desdibuixar els l\u00edmits que delimiten l\u2019objecte (concepte) de la creaci\u00f3 art\u00edstica, aquells que treballen amb\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.wallflowermedia.com\/art2704\/RealTime-BURNHAM.pdf\" rel=\"external\">-no en<\/a>&#8211; nous mitjans, espais i eines, emfatitzant, d\u2019acord amb aquesta relectura de l\u2019est\u00e8tica burnhamiana, el paper de l\u2019artista com art\u00edfex (artifex) d\u2019all\u00f2 realitat.<\/p>\n<p>Penso, per exemple, en\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.verkami.com\/projects\/1292-nzmbe-grotesque-position-%3Ehttp:\/\/www.verkami.com\/projects\/1292-nzmbe-grotesque-position\" rel=\"external\">nzmbe &#8211; grotesque position<\/a>, un proyecto- presentat per Miguel Prado, a principis de 2012, al portal de microfinan\u00e7ament Verkami -plantejat en funci\u00f3 de dos objectius: un expl\u00edcit- reunir 1.300 \u20ac per editar, en vinil, &#8220;un \u00e0lbum de naturalesa experimental i esperit lo-fi &#8220;- i un altre impl\u00edcit -reflexionar sobre l\u2019autoria, la propietat intel\u00b7lectual i el funcionament de les plataformes de crowdfunding-, amb la particularitat que tant el frac\u00e0s com l\u2019\u00e8xit en el primer contribuiria, des d\u2019una o altra perspectiva, a l\u2019adequada consecuci\u00f3 del segon.<\/p>\n<p>Aquesta proposta establia un sistema de recompenses que introdu\u00efa importants al\u00b7licients per les aportacions m\u00e9s quantioses: a canvi de 700 \u20ac, Prado cediria al mecenes els drets d\u2019autor del disc, registrant-lo al seu nom; anant un pas m\u00e9s enll\u00e0, si alg\u00fa estigu\u00e9s disposat a donar 1.300 \u20ac aconseguiria que totes les unitats fabricades del LP fossin destru\u00efdes, de manera que la resta de contribuents rebessin, en lloc de les recompenses assignades a les seves respectives donacions -que serien pertinentment retornades-, sobres plens de pols vin\u00edlic.<\/p>\n<p>A partir de dos eixos b\u00e0sics, els binomis (in)producci\u00f3-destrucci\u00f3 i artista-mecenes, el projecte s\u2019expandia en m\u00faltiples direccions, de manera que cadascuna de les seves variables introdu\u00eds diferents itineraris que, conjuntament, configuressin un discurs cr\u00edtic al voltant a les estructures de producci\u00f3\/distribuci\u00f3 art\u00edstica. En el cas de produir-se -com finalment va succeir- el frac\u00e0s de l\u2019objectiu recaptador inicial, per exemple, quedaria en evid\u00e8ncia la import\u00e0ncia de l\u2019autoria -entesa com a marca- a l\u2019hora d\u2019obtenir finan\u00e7ament (p\u00fablic o privat:\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/ccaa.elpais.com\/ccaa\/2012\/02\/02\/galicia\/1328207388_254648.html\" rel=\"external\">&#8220;si jo fos Santiago Sierra qualsevol centre d\u2019art pagaria aquesta quantitat&#8221;<\/a>), per contra, en el sup\u00f2sit, altament improbable, d\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic, s\u2019activaria un proc\u00e9s d\u2019h\u00edper-ficci\u00f3 constructiva -al que Prado al\u00b7ludia de manera expressa-, que reproduiria les condicions generals del projecte, una esp\u00e8cie de matrioska conceptual en qu\u00e8 cada agent accepta participar assumint la possibilitat de veure la seva aportaci\u00f3 fagocitada per una contribuci\u00f3 de superior import. Tanmateix, tant en una com en l\u2019altra circumst\u00e0ncia, prevaldria la idea que la recuperaci\u00f3 del micro-mecenatge obeeix a una l\u00f2gica, capitalista, de comodificaci\u00f3 de la creaci\u00f3 cultural, que nz\u0289mbe -grotesque position refusarie en utilitzar l\u2019estructura i mecanismes de Verkami- i de la pr\u00f2pia xarxa per extensi\u00f3 -no per produir i distribuir sota les condicions i formes prescrites per la instituci\u00f3 o el mercat, sin\u00f3 per subvertir aquestes mitjan\u00e7ant la transformaci\u00f3 d\u2019aquelles, que deixen d\u2019operar com a mitj\u00e0 de transmissi\u00f3 de l\u2019objecte (f\u00edsic o conceptual) per convertir-se en la pr\u00f2pia obra-sistema-.<\/p>\n<p>Simult\u00e0niament, la predisposici\u00f3 de Prado per delegar tant la possible materialitzaci\u00f3 del primer dels dos nivells del projecte -plenament\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Recursi%C3%9Bn\" rel=\"external\">recursiu<\/a>, assenyalem: una obra es concep en funci\u00f3 del proc\u00e9s creatiu d\u2019una altra- com la seva pr\u00f2pia autoria (jugant, \u00e9s obvi, amb la inalienabilitat &#8211; pro-mercantil? &#8211; de tal noci\u00f3) sembla retornar-nos als or\u00edgens de l\u2019art conceptual, en portar a les seves \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies la c\u00e8lebre\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/artiststatements.wordpress.com\/2010\/12\/08\/declaration-of-intent-1968\/\" rel=\"external\">declaraci\u00f3 d\u2019intencions de Lawrence Weiner (1968)<\/a>: 1. \u201cThe artist may construct the piece. \/ 2. The piece may be fabricated. \/ 3. The piece need not be built. \/ Each being equal and consistent with the intent of the artist, the decision as to condition rests with the receiver upon the occasion of receivership\u201d. Amb l\u2019afegit de que nz\u0289mbe &#8211; grotesque position es configura com un sistema de relacions, no ficcional i m\u00ednimament regulat, que transcendeix l\u2019especificitat d\u00b4all\u00f2 art\u00edstic.<\/p>\n<p>Molts projectes han aprofundit en aquests aspectes des de diferents coordenades. Un d\u2019ells \u00e9s\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.tenthousandcents.com\/\" rel=\"external\">Ten Thousand Cents<\/a>, d\u2019Aaron Koblin i Takashi Kawashima, que va implicar la contractaci\u00f3 de milers de persones de tot el m\u00f3n per dibuixar, col\u00b7lectiva i inconscientment, un bitllet de cent d\u00f2lars. L\u2019acci\u00f3 va ser possible gr\u00e0cies a Mechanical Turk, la plataforma d\u2019Amazon que permet reclutar voluntaris en l\u00ednia per fer tasques mec\u00e0niques a canvi, en general, de retribucions econ\u00f2miques miserables; el bitllet en q\u00fcesti\u00f3 va ser dividit en deu mil petites parts, de tal manera que, assignant als participants un centau per cada fragment dibuixat, el cost total de la seva reproducci\u00f3 es va correspondre amb el seu propi valor: els esmentats cent d\u00f2lars.<\/p>\n<p>M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019exhibici\u00f3 del resultat final del treball a\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.takashikawashima.com\/blog\/archives\/78\" rel=\"external\">Ars Electronica 2008<\/a>\u00a0i de la seva comercialitzaci\u00f3, amb fins ben\u00e8fics, en una edici\u00f3 de deu mil unitats (a cent d\u00f2lars la unitat &#8230; ir\u00f2nic gest de complicitat a la naturalesa especulativa del mercat art\u00edstic), all\u00f2 interessant \u00e9s la seva capacitat per reflexionar sobre un sistema, no a trav\u00e9s de la seva representaci\u00f3 i del subseg\u00fcent discurs, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant la seva manipulaci\u00f3 efectiva. Fent \u00fas de Mechanical Turk -en el que no deixa de constituir un acte de\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/bookcamping.cc\/referencia\/11-manual-de-guerrilla\" rel=\"external\">sobre-identificaci\u00f3<\/a>-, Koblin i Kawashima van trobar la manera de formular, t\u00e0citament, q\u00fcestions sobre la\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.situatedtechnologies.net\/?q=node\/105\" rel=\"external\">instrumentalitzaci\u00f3 de la filosofia open-source a les plataformes de crowdsourcing<\/a>, la complicitat d\u2019aquestes \u00faltimes amb les pr\u00e0ctiques abusives de les companyies que contracten els seus serveis o la conversi\u00f3 dels ciutadans en consumidors -i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, del consum en mode de producci\u00f3-.<\/p>\n<p>El plantejament de Ten Thousand Cents penetra en l\u2019opacitat tecnol\u00f2gica de la qual Vicente Luis Mora ens parla en refer\u00e8ncia a aquesta doble tend\u00e8ncia de la nostra era a\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.cccb.org\/lab\/es\/general\/lopacitat-tecnologica-el-que-no-veiem-en-les-maquines\/\" rel=\"external\">&#8220;veure m\u00e9s i no veure en absolut&#8221;<\/a>. Si, independentment del possible biaix ideol\u00f2gic, la definici\u00f3 de l\u2019arquitectura d\u2019una aplicaci\u00f3 tecnol\u00f2gica comporta sempre una declaraci\u00f3 pol\u00edtica -en el sentit que concreta condicions d\u2019acc\u00e9s i possibilitats d\u2019\u00fas no sempre expl\u00edcites-, tamb\u00e9 la seva utilitzaci\u00f3 -en tant que alteraci\u00f3- pot fer-ho; si Mechanical Turk amaga les estructures productives intr\u00ednseques al nou paradigma socioecon\u00f2mic, l\u2019obra de Koblin i Kawashima se serveix d\u2019ella per exposar-les. Recursivitat, de nou -l\u2019estructura del sistema determinada per la seva pr\u00f2pia execuci\u00f3- per transcendir la l\u00f2gica ic\u00f2nica de la imatge i generar un proc\u00e9s econ\u00f2mic real, o el que \u00e9s el mateix, per transformar programaci\u00f3 t\u00e8cnica en programaci\u00f3 social.<\/p>\n<p>\u00c9s clar que aquesta darrera idea troba molt m\u00e9s gran desenvolupament en iniciatives com\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.bijlmereuro.net\/\" rel=\"external\">The Biljmer Euro<\/a>\u00a0que, promoguda per Christian Nold, genera des de 2009 una moneda pr\u00f2pia per a un barri del sud-est d\u2019Amsterdam, a trav\u00e9s de l\u2019adhesi\u00f3, en bitllets d\u2019euro convencionals, d\u2019etiquetes RFID -reciclades- que compleixen el doble objectiu de diferenciar-los i de monitoritzar les transaccions en qu\u00e8 prenen part, amb vista a quantificar\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.bijlmereuro.net\/?page_id=15&amp;lang=en\" rel=\"external\">l\u2019impacte de la nova divisa<\/a>\u00a0en el comer\u00e7 i la conviv\u00e8ncia locals-clarament positiu, tot sigui dit-. The Biljmer Euro opera com a sistema i com a model, amb l\u2019objectiu \u00faltim de teixir una xarxa internacional d\u2019infraestructures monet\u00e0ries regionals i interconnectades, adoptant i divulgant el funcionament de les xarxes P2P de manera que la reflexi\u00f3 cr\u00edtica sigui conseq\u00fc\u00e8ncia -no causa- de l\u2019acci\u00f3 -no representaci\u00f3-.<\/p>\n<p>El mateix concepte s\u2019imposa, potser de manera m\u00e9s \u00f2bvia, en el despla\u00e7ament de l\u2019objecte de l\u2019acci\u00f3 cap a les pr\u00f2pies estructures de comunicaci\u00f3. No constitueix, potser, guifi.net\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/enlasredesdelared.com\/2012\/03\/27\/guifi-net-la-multitud-construye-sus-redes\/\" rel=\"external\">una intervenci\u00f3 d\u2019aquest mateix signe<\/a>? No \u00e9s casualitat que el seu prop\u00f2sit d\u2019establir una &#8220;xarxa oberta, lliure i neutral de telecomunicacions&#8221; determin\u00e9s, ja al 1999, l\u2019aparici\u00f3 de INSULAR, la xarxa de r\u00e0dio descentralitzada, per transmissi\u00f3 de veu i dades, proposta per\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/theinfluencers.org\/marko-peljhan\" rel=\"external\">Marko Peljhan<\/a>. Resulta evident que la terna obra-distribuci\u00f3-preservaci\u00f3 -que encara avui sembla monopolitzar, a nivell institucional, el debat entorn dels nous mitjans- esdev\u00e9 obsoleta quan l\u2019obra es constitueix com a sistema aut\u00f2nom i autopoi\u00e8tic.<\/p>\n<p>No obstant aix\u00f2, \u00e9s possible capitalitzar aquesta fricci\u00f3 entre l\u2019auto-referencialitat de la instituci\u00f3-Art i la programaci\u00f3 d\u2019estructures ex\u00f2genes de creaci\u00f3 i distribuci\u00f3 de producci\u00f3 significant. Aix\u00f2 \u00e9s, precisament, el que aconsegueix\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.etoy.com\/\" rel=\"external\">etoy.CORPORATION<\/a>N, col\u00b7lectiu art\u00edstic, de car\u00e0cter subversiu, conegut pel seu enfrontament amb la multinacional eToys durant els anys noranta i transcendent, m\u00e9s que per aix\u00f2 \u00faltim, per les implicacions de la seva autodefinici\u00f3 com escultura corporativa.<\/p>\n<p>Etoy mimetitza el funcionament de les corporacions capitalistes, presentant-se a s\u00ed mateixa com una estructura empresarial que proposa, davant la (galer\u00edstica) l\u00f2gica objectual, d\u2019exhibici\u00f3 i comercialitzaci\u00f3, un model de distribuci\u00f3 i remuneraci\u00f3 alternatiu, consistent en l\u2019abandonament de la venda d\u00b4art a favor de la venda i revaloraci\u00f3 de participacions de la seva pr\u00f2pia marca (etoy.SHARES), amb idea d\u2019arribar a la retroalimentaci\u00f3 del seu aparell productiu, lliurat en projectes de rendibilitat no econ\u00f2mica, sin\u00f3 social i cultural.<\/p>\n<p>Aquesta correspond\u00e8ncia entre discurs i estructura genera una f\u00e8rtil ambig\u00fcitat conceptual. Els etoy.TANKS, per exemple, en tant plataformes m\u00f2bils d\u2019investigaci\u00f3, \u00bfactuen com a icones de l\u2019economia contempor\u00e0nia, o simbolitzen la capacitat disruptiva de la creaci\u00f3 art\u00edstica entesa com a generaci\u00f3 de\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Zona_Aut%C3%9Bnoma_Temporal\" rel=\"external\">zones temporalment aut\u00f2nomes<\/a>? El model d\u2019accionariat, per la seva banda, al\u00b7ludeix a les xarxes distribu\u00efdes de gesti\u00f3 o l\u2019especulaci\u00f3 financera? Critica la noci\u00f3 d\u2019autoria o es refereix a la impossibilitat de determinar responsabilitats en els grans conglomerats financers? El gruix del projecte constitueix un altre (morda\u00e7) exemple de sobre-identificaci\u00f3, com ho fa, de manera molt evident,\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.etoy.com\/fundamentals\/hologram\/\" rel=\"external\">etoy.HOLOGRAM<\/a>: un certificat hologr\u00e0fic que garanteix l\u2019autenticitat &#8230; de la ficci\u00f3.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" width=\"670\" height=\"334\" class=\"alignnone size-full wp-image-22644\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547-595x297.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p>De forma paradoxal, en introduir el territori ficcional -no com a espai, sin\u00f3 com a instrument i objecte de reflexi\u00f3, al m\u00e9s pur estil\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.0100101110101101.org\/\" rel=\"external\">0100101110101101.org<\/a>\u00a0i en el cam\u00ed d\u2019una longeva tradici\u00f3 meta-pict\u00f2rica-, podem recuperar la idea de la creaci\u00f3 art\u00edstica com meta-sistema, portant la seva funci\u00f3 autocr\u00edtica al q\u00fcestionament de la seva herm\u00e8tica autonomia i de les condicions materials i conceptuals sota les que funciona com a estructura relacional. O, en altres paraules,\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.wallflowermedia.com\/art2704\/RealTime-BURNHAM.pdf\" rel=\"external\">l\u2019art -tornant a Burnham- com processament (recursiu) d\u2019informaci\u00f3<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Burnham concep l\u2019art, diu Skrebowski, com una relaci\u00f3 de relacions que tot i les evidents similituds, i\u00a0com encertadament reflecteix Cristina Albu, va molt m\u00e9s enll\u00e0 del constructe amb qu\u00e8 Bourriaud&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":2559,"featured_media":22645,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5915],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l&#039;art &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l&#039;art &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Burnham concep l\u2019art, diu Skrebowski, com una relaci\u00f3 de relacions que tot i les evidents similituds, i\u00a0com encertadament reflecteix Cristina Albu, va molt m\u00e9s enll\u00e0 del constructe amb qu\u00e8 Bourriaud...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2012-10-16T12:14:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-11-13T12:22:46+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"334\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Adri\u00e1n Hiebra\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Adri\u00e1n Hiebra\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Adri\u00e1n Hiebra\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/\",\"name\":\"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l'art &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg\",\"datePublished\":\"2012-10-16T12:14:20+00:00\",\"dateModified\":\"2017-11-13T12:22:46+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6d6a89dbea8b207242cf1815b9fc6b7b\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg\",\"width\":670,\"height\":334},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l&#8217;art\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6d6a89dbea8b207242cf1815b9fc6b7b\",\"name\":\"Adri\u00e1n Hiebra\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8bcc6d5b934a3d7f994f8d90242e41e7\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/96f094eb98c02e10b8b578d536fe588b?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/96f094eb98c02e10b8b578d536fe588b?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Adri\u00e1n Hiebra\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/adrian\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l'art &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l'art &#8211; A*Desk","og_description":"Burnham concep l\u2019art, diu Skrebowski, com una relaci\u00f3 de relacions que tot i les evidents similituds, i\u00a0com encertadament reflecteix Cristina Albu, va molt m\u00e9s enll\u00e0 del constructe amb qu\u00e8 Bourriaud...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2012-10-16T12:14:20+00:00","article_modified_time":"2017-11-13T12:22:46+00:00","og_image":[{"width":670,"height":334,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Adri\u00e1n Hiebra","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Adri\u00e1n Hiebra","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Adri\u00e1n Hiebra"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/","name":"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l'art &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg","datePublished":"2012-10-16T12:14:20+00:00","dateModified":"2017-11-13T12:22:46+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6d6a89dbea8b207242cf1815b9fc6b7b"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2012\/10\/collect-319scholes-700x350-3a547.jpg","width":670,"height":334},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/estetica-de-sistemes-o-com-ser-critic-ambdes-de-lart\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Est\u00e8tica de sistemes, o com ser cr\u00edtic amb\/des de l&#8217;art"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6d6a89dbea8b207242cf1815b9fc6b7b","name":"Adri\u00e1n Hiebra","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8bcc6d5b934a3d7f994f8d90242e41e7","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/96f094eb98c02e10b8b578d536fe588b?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/96f094eb98c02e10b8b578d536fe588b?s=96&d=mm&r=g","caption":"Adri\u00e1n Hiebra"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/adrian\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22648"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2559"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22648"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22648\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22660,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22648\/revisions\/22660"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22648"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22648"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22648"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=22648"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}