![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Captura_de_pantalla_2012-10-23_a_la_s_17-46-38-46fda.png\")
<\/p>\nAntoni Abad \u00e9s un exemple paradigm\u00e0tic d\u2019artista amb una formaci\u00f3 en belles arts que s\u2019inicia com a escultor i que progressivament va desmaterialitzant el seu treball fins a desenvolupar projectes que necessiten de la instituci\u00f3 art\u00edstica com a iniciadora i impulsora, per\u00f2 que es desenvolupen en el terreny d\u2019all\u00f2 que \u00e9s real. A la seg\u00fcent entrevista, Abad parla dels detalls d\u2019aquesta evoluci\u00f3, dels canvis experimentats en el seu rol com artista, de les necessitats i requeriments de producci\u00f3 del seu treball actual, dels canals de distribuci\u00f3 que utilitza i de la seva independ\u00e8ncia en relaci\u00f3 al mercat de l\u2019art.<\/p>\n
Montse Badia: Vas comen\u00e7ar treballant com a escultor i ara fas projectes que no produeixen objectes espec\u00edfics. M\u2019agradaria que facis una mica de resum de com ha estat aquesta evoluci\u00f3 en el teu treball i en la teva manera de concebre\u2019l.<\/i><\/p>\n
Antoni Abad: Per respondre a aquesta pregunta, hauria d\u2019arrancar de l\u2019estada com a artista en resid\u00e8ncia al Banff Centre for the Arts a Canad\u00e0, l\u2019any 1993. Arribo a Banff amb els treballs amb cintes m\u00e8triques i \u00e9s on descobreixo el v\u00eddeo i realitzo la primera v\u00eddeo-projecci\u00f3 a l\u2019espai. \u00c9s all\u00e0 on per primera vegada tinc noci\u00f3 de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019Internet. Arribo doncs a Canad\u00e0 amb les eines de relatar que utilitzava per manipular les cintes m\u00e8triques i torno a Barcelona amb cintes de v\u00eddeo. Tamb\u00e9 m\u2019emporto la meva primera adre\u00e7a d\u2019email. \u00c9s el moment en qu\u00e8 modelo l\u2019\u00faltima escultura, els pams met\u00e0l\u00b7lics, i realitzo la primera v\u00eddeo-projecci\u00f3 en l\u2019espai: la meva m\u00e0 mesurant infinitament pam a pam la quotidianitat.<\/p>\n
Arriba un altre moment crucial al 1996 en el que ni tan sols hi ha una projecci\u00f3 a l\u2019espai. \u00c9s quan en Roc Par\u00e9s em convida a fer un projecte espec\u00edfic per a Internet dins la desapareguda plataforma MACBA en L\u00ednia, un projecte impulsat per la Universitat Pompeu Fabra i el MACBA. En resulta una renovada interpretaci\u00f3 de S\u00edsif, una v\u00eddeo-projecci\u00f3 del 1995. La nova versi\u00f3 s\u2019adapta a la Web i t\u00e9 lloc entre dos servidors d\u2019Internet, un a Barcelona i l\u2019altre a les Ant\u00edpodes, a Nova Zelanda. L\u2019espai virtual s\u2019apodera de S\u00edsif i ja no queda res que succeeixi a l\u2019espai f\u00edsic. Per gaudir d\u2019aquesta experi\u00e8ncia, \u00e9s imprescindible connectar-se a Internet.<\/p>\n
M\u00e9s endavant experimento amb v\u00eddeo-projeccions realitzades a partir de programes inform\u00e0tics fets a mida, com la pe\u00e7a \u201cEgo\u201d del 1999, on les mosques que dibuixen infinitament la frase \u201cYO\u201d i \u201cYO\u201d i \u201cYO…\u201d ens remeten a les mis\u00e8ries egoc\u00e8ntriques que tots patim. A partir d\u2019aquestes experi\u00e8ncies, inicio l\u2019any 2001 un projecte de llarga durada a la Web. Es tracta d\u2019un programa que es manifesta en forma de mosca virtual, que viu a la pantalla de l\u2019ordinador quan es connecta a Internet. Aquest fou un projecte precursor del que ara anomenem xarxes socials, on els usuaris que instal\u00b7laven la mosca en el seu ordinador, podien comunicar-se entre ells sense ser detectats per un servidor central. Aquesta xarxa tenia un disseny horitzontal realitzat amb tecnologia p2p, de manera que les comunicacions entre usuaris no es podien interceptar. El projecte de la mosca no hauria pogut existir sense els usuaris que, en instal\u00b7lar el programa en el seu ordinador, entraven a formar part de la comunitat virtual.<\/p>\n
No va ser fins l\u2019any 2004 quan arriben els tel\u00e8fons amb c\u00e0mera integrada i comen\u00e7o el treball amb els diferents grups i comunitats en risc d\u2019exclusi\u00f3 social.<\/p>\n
<\/p>\n
MB: Quan vas comen\u00e7ar amb Megafone.net era m\u00e9s dif\u00edcil que la gent tingu\u00e9s els seus propis canals de comunicaci\u00f3 a Internet, ara \u00e9s m\u00e9s habitual. Com ha incidit aquest aspecte en el teu treball?<\/i><\/p>\n
AA: L\u2019any 2004, quan vam dur a terme el primer projecte amb tel\u00e8fons m\u00f2bils a Ciutat de M\u00e8xic, els taxistes no sabien qu\u00e8 era Internet. A partir d\u2019aquest descobriment els taxistes van haver de trobar quin era el fil conductor del seu discurs. Ja es va veure que aquest era un projecte per a grups petits de persones, que es trobaven setmanalment per a proposar, debatre i decidir els temes que tractarien. Aquests projectes no s\u00f3n oberts a tothom, com Facebook o Twitter, on no cal trobar-se presencialment ni consensuar temes. M\u00e9s aviat serveixen per a intercanviar el dia a dia i no \u00e9s fins fa poc que s\u2019han utilitzat per denunciar o promoure determinades causes. En canvi, els projectes de megafone.net, promouen que determinats grups en risc d\u2019exclusi\u00f3 social es puguin auto-representar i no estan oberts a que hi pugui participar tothom, encara que s\u00ed s\u00f3n consultables lliurement a Internet.<\/p>\n
Normalment aquests projectes surten de tergiversar les propostes que em fan centres d\u2019art. Al principi no era aix\u00ed; em demanaven, per exemple, un projecte de v\u00eddeo-projeccions i jo mirava de girar la truita, demanant quins col\u00b7lectius hi havia a la ciutat als que pogu\u00e9s interessar una proposta de creaci\u00f3 de canals de comunicaci\u00f3 alternatius via tel\u00e8fons m\u00f2bils.<\/p>\n
MB: Com canvia el teu paper com artista, quina \u00e9s la teva feina i quina \u00e9s la teva responsabilitat?<\/i><\/p>\n
AA: Jo vinc de l\u2019escultura i havia utilitzat materials com cadires plegables, goma-escuma, \u201cmecano\u201d, ferro,… despr\u00e9s vaig fer servir materials m\u00e9s eteris com la fotografia o el v\u00eddeo. Ara el material que faig servir s\u00f3n les xarxes de transmissi\u00f3 de dades m\u00f2bils i d\u2019Internet. Les intento modelar a fi que puguin servir perqu\u00e8 aquests grups es puguin expressar amb tota llibertat. La meva feina com artista consisteix en donar forma a aquestes xarxes, a m\u00e9s d\u2019implicar-me amb els grups amb els que treballo.<\/p>\n
Intento utilitzar la tecnologia de manera minimalista, sota m\u00ednims. Megafone.net no \u00e9s gens barroc ni complicat, mira d\u2019expressar les idees d\u2019aquests grups de la manera m\u00e9s nua possible.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Captura_de_pantalla_2012-10-23_a_la_s_17-48-49-ba7f0.png\")
<\/p>\n
MB: \u00bfC\u00f3mo se financian tus proyectos?<\/i><\/p>\n
MB: Com es financen els teus projectes?<\/i><\/p>\n
AA: Hi ha de tot, des de patrocinis potents, tant privats com p\u00fablics, com va ser el primer cas, el dels taxistes de M\u00e8xic, on vam tenir el Centro Nacional de las Artes de M\u00e9xico, el Centro Cultural de Espa\u00f1a i el patrocini de Telef\u00f2nica, que acabava d\u2019aterrar a M\u00e8xic. O al Centre d\u2019Art Santa M\u00f2nica, on vam tenir el patrocini de Nokia i d\u2019Amena (despr\u00e9s Orange). O b\u00e9, al Centre d\u2019Art Contemporain a Ginebra, on hi va haver una llarga llista de fundacions que van patrocinar el projecte. Tamb\u00e9 hi ha projectes com el de Manizales a Colombia, organitzat per la Universitat de Caldas, pr\u00e0cticament sense pressupost i amb uns tel\u00e8fons m\u00f2bils que es porten de contraban des d\u2019Espanya; o el dels Saharauis, on ni tan sols tenim xarxa de dades m\u00f2bil, sin\u00f3 que utilitzem l\u2019antena de connexi\u00f3 a Internet que ha posat una ONG italiana.<\/p>\n
MB: En aquests casos el centre d\u2019art l\u2019utilitzes com a punt de trobada?<\/i><\/p>\n
AA: S\u00ed, es tracta d\u2019aprofitar tots els recursos del centre d\u2019art. Primer l\u2019espai f\u00edsic. El centre busca que dins d\u2019aquell espai hi hagi art, una instal\u00b7laci\u00f3, una representaci\u00f3. A Megafone.net l\u2019utilitzem per fer les reunions setmanals dels participants. Quan s\u2019obre al p\u00fablic, aquella taula i els ordinadors que utilitzem es converteixen en una instal\u00b7laci\u00f3. Jo les anomeno instal\u00b7lacions documentals, perqu\u00e8 intenten explicar el que est\u00e0 passant; que hi ha unes persones que tenen uns tel\u00e8fons i que remotament van nodrint la web amb les seves imatges, els seus sons, els seus v\u00eddeos i les seves cr\u00f2niques.<\/p>\n
D\u2019altra banda, el centre d\u2019art sempre t\u00e9 una secci\u00f3 de relacions p\u00fabliques i un departament de premsa, que mirem d\u2019aprofitar per tal de disseminar els projectes. S\u2019intenta utilitzar qualsevol dispositiu que el museu tingui per tal d\u2019intentar parasitar tots els medis amb informaci\u00f3 sobre el projecte. Aquestes disseminacions medi\u00e0tiques tenen com a objectiu que l\u2019usuari es decideixi a entrar a Internet i veure qu\u00e8 ens volen explicar els participants en aquests projectes.<\/p>\n
Hi ha llocs on el projecte ha tingut molta visibilitat. Per exemple a M\u00e8xic, quan es va fer p\u00fablic mitjan\u00e7ant una roda de premsa, aquells taxistes an\u00f2nims es van convertir en perfectes difusors del projecte. A partir d\u2019aquell moment no van parar de tenir entrevistes a r\u00e0dio, televisi\u00f3, diaris. Va arribar un moment que el servidor rebia 50.000 visitants diaris. Aix\u00ed vam aconseguir que all\u00f2 que expressaven aquestes persones, que no s\u00f3n mai escoltades, tingu\u00e9s ress\u00f2 a trav\u00e9s de la web.<\/p>\n
MB: El que no fas es produir fotografies dels participants, per exemple, per ser exposades en galeries d\u2019art. Quina \u00e9s la teva relaci\u00f3 amb les galeries comercials?<\/i><\/p>\n
AA: Actualment \u00e9s nul\u00b7la. Al comen\u00e7ament hi havia retrats dels participants que formaven part d\u2019aquestes instal\u00b7lacions documentals. Per\u00f2 va arribar un moment en qu\u00e8 vaig considerar que ja no era necessari. Si escric en el mur del centre d\u2019art la frase, “18 taxistes transmeten des de m\u00f2bils a la web”, el projecte ja est\u00e0 explicat, no cal saber quina cara tenen els participants.<\/p>\n
Hagu\u00e9s pogut jugar al m\u00f3n de la galeria i del mercat, per\u00f2 vaig decidir abandonar-lo. Qui vulgui gaudir d\u2019aquests projectes nom\u00e9s cal que vagi a la web i els visiti. No produeixo res que pugui tenir valor de canvi en el mercat. Miro de treballar amb institucions que puguin finan\u00e7ar aquests projectes.<\/p>\n
Un altre aspecte \u00e9s la investigaci\u00f3 tecnol\u00f2gica que hi ha darrera, i que ha d\u2019anar millorant, de manera que el dispositiu sigui cada cop mes fluid i m\u00e9s f\u00e0cil d\u2019utilitzar. D\u2019aix\u00f2 en dic \u201csoftware social\u201d ja que el modelat del que parlava al comen\u00e7ament es fa en funci\u00f3 de les necessitats de cada grup de participants. Aquest esfor\u00e7 per minimitzar la utilitzaci\u00f3 del software i del dispositiu, i per fer-lo el m\u00e9s f\u00e0cil possible, lliga amb aquella idea del minimalisme medi\u00e0tic que sempre m\u2019ha interessat.<\/p>\n
MB: De vegades has utilitzat tel\u00e8fons per a cadascun dels participants i de vegades tel\u00e8fons comunitaris que es van passant de m\u00e0 en m\u00e0 entre els participants. Per qu\u00e8?<\/i><\/p>\n
AA: La idea del tel\u00e8fon comunitari va sorgir amb el projecte dels missatgers amb moto de S\u00e3o Paulo. El canal*MOTOBOY es va iniciar amb dotze participants que utilitzaven un m\u00f2bil cada un. Acabat el per\u00edode inicial del projecte, els participants van decidir fer-se seu el projecte i continuar-lo. Per\u00f2 com que ja no tenen el suport dels centres d\u2019art que el van organitzar, s\u2019ha acabat el finan\u00e7ament. Considero que aquesta decisi\u00f3 de donar continu\u00eftat als projectes per part dels participants, \u00e9s el m\u00e0xim \u00e8xit que un projecte d\u2019aquest tipus pot arribar a tenir. Doncs b\u00e9, a S\u00e3o Paulo va passar que els participants no podien mantenir els comptes dels 12 m\u00f2bils i aleshores vaig inventar el tel\u00e8fon comunitari: un m\u00f2bil que canvia de mans a cada reuni\u00f3 setmanal. Aix\u00ed s\u2019aconsegueix que el manteniment d\u2019aquesta xarxa sigui molt m\u00e9s barat. S\u00e3o Paulo porta 4 anys de transmissions ininterrompudes amb 3 tel\u00e8fons comunitaris que permeten a 6 motoboys continuar amb el projecte.<\/p>\n
Quan els participants decideixen donar continu\u00eftat als projectes, la sostenibilitat esdev\u00e9 un factor clau. En el cas del projecte amb joves Saharauis el 2009-2010, vam adaptar el dispositiu per a qu\u00e8 es pogu\u00e9s publicar via WIFI, d\u2019aquesta manera la publicaci\u00f3 a Internet arriba a tenir cost zero.<\/p>\n
MB: Quin equip hum\u00e0 necessites per dur a terme el teu treball?<\/i><\/p>\n
AA: A m\u00e9s a m\u00e9s dels equips dels centres d\u2019art que esmentava abans, a cada projecte hi cal un coordinador local a qui es transmeten tots els coneixement del funcionament del dispositiu i que coordinar\u00e0 i dinamitzar\u00e0 les reunions setmanals on el grup decideix democr\u00e0ticament sobre els temes a tractar. Tamb\u00e9 s\u00f3n imprescindibles, naturalment, els programadors inform\u00e0tics amb qui he treballat en aquests anys, feina que actualment realitza Matteo Sisti Sette.<\/p>\n
MB: Com ha modificat la tecnologia la teva manera de treballar? Com ha anat canviant el tipus de tel\u00e8fon que utilitzes i com ha anat evolucionant l\u2019acc\u00e9s?<\/i><\/p>\n
AA: Les coses han canviat molt; hem passat dels primers projectes en els que el tel\u00e8fon amb c\u00e0mera integrada era l\u2019\u00faltim crit de la tecnologia a la popularitzaci\u00f3 dels smartphones. Recentment l\u2019aparici\u00f3 del sistema operatiu Android, que facilita enormement la programaci\u00f3 per a aquests tipus de dispositius m\u00f2bils, facilita l\u2019experimentaci\u00f3 i la r\u00e0pida execuci\u00f3 d\u2019aplicacions m\u00f2bils.<\/p>\n
La interf\u00edcie que m\u00e9s r\u00e0pidament creix -i ja molt per davant dels ordinadors- \u00e9s la dels tel\u00e8fons m\u00f2bils. Per exemple, al projecte que ara estic fent a Nova York, he trobat que molts dels participants ja tenen tel\u00e8fons amb c\u00e0mera i connexi\u00f3 a Internet, la qual cosa facilita sobre-manera la realitzaci\u00f3 d\u2019aquests projectes.<\/p>\n
En el comen\u00e7ament d\u2019aquests projectes, a partir de 2004, sovint calia explicar als participants qu\u00e8 \u00e9s Internet. Els processos tenien molt de inclusi\u00f3 digital. Actualment, sovint els participants ja coneixen Internet, s\u00f3n usuaris de xarxes socials i ja tenen tel\u00e8fons m\u00f2bils.<\/p>\n
MB: El fet de donar veu a diferents comunitats alguna vegada ha entrat en contradicci\u00f3 amb les pr\u00f2pies bases de la comunitat i ha generat alguna mena de conflicte?<\/i><\/p>\n
AA: En algun moment els dos grups de gitanos amb els que he treballat van ocasionar alguna situaci\u00f3 conflictiva, encara que mai va arribar \u201cla sang al riu\u201d. En el m\u00f3n gitano, els que tenen dret a expressar-se en nom de la comunitat s\u00f3n els patriarques. Jo, en canvi, els hi vaig proposar donar veu als joves. En un primer moment, aquesta proposta no va ser prou benvinguda, per\u00f2 finalment els patriarques van acceptar que fossin el joves els que representessin la comunitat en el projecte. En el cas de Lleida, va resultar molt dif\u00edcil trobar noies gitanes que volguessin participar. A alguna d\u2019aquestes noies, la comunitat la va intentar censurar per algunes imatges que havia publicat. Per\u00f2 en tots els casos els conflictes es van superar.<\/p>\n
En el cas de Col\u00f2mbia vaig proposar que en comptes d\u2019un sol grup, hi participessin dos grups que eren potencialment antag\u00f2nics. Un estaria integrat per persones despla\u00e7ades pel conflicte i que han hagut d\u2019abandonar l\u2019\u00e0mbit rural per a refugiar-se a les ciutats. L\u2019altre el conformarien persones que havien format part dels grups armats il\u00b7legals, com ara les FARC. Quan vaig fer la proposta em van dir que si estava boig perqu\u00e8 es corria un gran risc per la integritat f\u00edsica i fins i tot la vida d\u2019aquestes persones. Que de cap manera es podrien reunir juntes en un mateix espai. Vaig insistir i el que vaig fer va ser demanar-los que es reunissin per separat, per\u00f2 aix\u00f2 s\u00ed, que tinguessin un sol espai virtual on publicar, de manera que el di\u00e0leg que no podien tenir presencialment, el pugessin dur a terme mitjan\u00e7ant Internet. El resultat va ser el millor possible, perqu\u00e8 al cap de la tercera reuni\u00f3, al veure que els temes eren els mateixos, els vaig proposar que es reunissin presencialment. Van acceptar i a partir d\u2019aquell moment es van convertir en un \u00fanic grup que m\u00e9s tard es va integrar com a grup de treball a la Universitat de Caldas.<\/p>\n
De manera que la voluntat d\u2019expressar-se sempre ha estat per sobre dels conflictes interns. A S\u00e3o Paulo els missatgers van tenir algun ensurt amb els sindicats, que van voler apropiar-se del projecte per convertir-lo en la veu del sindicat, per\u00f2 els Motoboys van decidir mantenir la independ\u00e8ncia.<\/p>\n
MB: Quan et conviden a presentar Megafone en el context d\u2019una exposici\u00f3 col\u00b7lectiva, com ho fas?<\/i><\/p>\n
AA: Normalment mitjan\u00e7ant una instal\u00b7laci\u00f3 que recrea la instal\u00b7laci\u00f3 documental que tenia lloc durant el projecte. \u00c9s a dir, una taula de reunions, una projecci\u00f3 aleat\u00f2ria i un ordinador on es poden consultar el continguts publicats pels participants. Si hi ha documentaci\u00f3 impresa es posa damunt la taula per a qu\u00e8 es pugui consultar. Es tracta d\u2019explicar el que va passar. Dic \u201cprojecci\u00f3 aleat\u00f2ria\u201d per\u00f2 hauria de dir potser una mena de \u201cbreaking news\u201d de cada projecte. Es tracta d\u2019una aplicaci\u00f3 que busca a la base de dades la publicaci\u00f3 m\u00e9s recent per a projectar-la a manera de \u201cbillboard\u201d. Si no la troba, busca entre les \u00faltimes publicacions.<\/p>\n
MB: La teva responsabilitat ara \u00e9s mantenir aquesta base de dades, que \u00e9s el que va quedant de tots aquests projectes. La preservaci\u00f3 de Megafone \u00e9s responsabilitat teva.<\/i><\/p>\n
AA: S\u00ed, mantenim un servidor d\u2019Internet que permet la publicaci\u00f3 en temps real i tamb\u00e9 constitueix el repositori que preserva la mem\u00f2ria de tots aquests projectes, prop de 300.000 fotografies, textos, v\u00eddeos i sons.<\/p>\n
MB: T\u2019imagines seguir sempre amb aquest tipus de projecte, o de vegades tens la temptaci\u00f3 de tornar al teu estudi i produir objectes? O, pel contrari, aquesta tornada endarrere ja no \u00e9s possible?<\/i><\/p>\n
AA: Ara per ara em plantejo continuar en aquest \u00e0mbit. Segurament prendr\u00e0 altres camins, com el projecte amb persones cegues del 2010 i d\u2019altres espais de recerca m\u00e9s espec\u00edfics. Pot ser que el sentit d\u2019aquesta recerca vagi adre\u00e7at a persones que puguin treure partit d\u2019aquestes tecnologies per problemes com la ceguesa o l\u2019Alzheimer. La qual cosa representa un nou i complex tomb al cargol per tal d\u2019intentar construir un dispositiu m\u00e9s depurat i senzill, que pugui fer servei a aquestes persones.<\/p>\n
Si ho valoro a nivell personal tot recordant els meus temps com a escultor en els quals jo estava a l\u2019estudi pensant en el sublim de l\u2019art, quan els comparo amb les situacions a les que em porten aquests projectes, en les que sovint est\u00e0s al carrer amb gent que potser no arribaries a con\u00e8ixer mai, i em trobo compartint una s\u00e8rie de problem\u00e0tiques que no tenia ni idea de que podien existir, doncs tot aix\u00f2 no ho canviaria pas per la meva pr\u00e0ctica anterior. Encara que potser arribi un dia en el que trobi a faltar all\u00f2 que tenia l\u2019escultura, que anaves construint a poc a poc amb materials f\u00edsics. L\u2019endem\u00e0 tornava a l\u2019estudi i all\u00f2 continuava all\u00e0. No hi havia necessitat de connectar-se a Internet per constatar la pres\u00e8ncia escult\u00f2rica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Antoni Abad \u00e9s un exemple paradigm\u00e0tic d\u2019artista amb una formaci\u00f3 en belles arts que s\u2019inicia com a escultor i que progressivament va desmaterialitzant el seu treball fins a desenvolupar projectes…<\/p>\n","protected":false},"author":1239,"featured_media":22666,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5915],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n