Mario Garc\u00eda Torres treballa a partir d\u2019elements molt concrets (hist\u00f2ries ocultes, rumors o detalls no aclarits) de la hist\u00f2ria de l\u2019art, del cinema, d\u2019altres artistes, de fets del passat, etc. Les investigacions es transformen en relats que poden prendre la forma de diaporames, v\u00eddeos, llibres, exposicions comissariades o postals, per esmentar nom\u00e9s algunes possibilitats. Subratllant un posicionament entre cr\u00edtic i po\u00e8tic que reivindica l\u2019element subjectiu, en el transcurs de l\u2019entrevista que segueix Mario Garc\u00eda Torres parla de les seves raons per triar formats de producci\u00f3 i de presentaci\u00f3, de la seva relaci\u00f3 amb Internet i amb les estructures de l\u2019art i de seva comoditat negociada amb el sistema de l\u2019art.<\/p>\n
Montse Badia: En els teus projectes hi ha una diversitat en quant a formes de producci\u00f3\/presentaci\u00f3\/distribuci\u00f3. Penso en dos exemples: \u201cAlguna vez has visto la nieve caer\u201d (2010), \u00e9s un treball en el qual, d\u2019una banda, tota la investigaci\u00f3 sobre Hotel One i Kabul ha estat realitzada des de l\u2019ordinador de casa teva, via Internet i sense necessitat de despla\u00e7ar-te a l\u2019Afganistan i, un altre aspecte interessant \u00e9s que \u00e9s un diaporama, que tamb\u00e9 podria funcionar com una narraci\u00f3. Un altre cas: a la teva exposici\u00f3 al Jeu de Paume, vas fer una intervenci\u00f3 en alguns llibres de la llibreria en quals vas inserir postals. M\u2019agradaria saber com decideixes, la manera o el canal de presentaci\u00f3 que fas servir a cada un dels teus treballs.<\/i><\/p>\n
Mario Garc\u00eda Torres: La meva pr\u00e0ctica no est\u00e0 definida pel comprom\u00eds o desenvolupament d\u2019un mitj\u00e0. Cada projecte t\u00e9 una naturalesa diferent, i el mitj\u00e0 en qu\u00e8 cada transacci\u00f3 est\u00e8tica est\u00e0 distribu\u00efda obeeix a ser, des del meu punt de vista, la m\u00e9s eficient d\u2019acord a la seva naturalesa. La meva obra en general tracta sobre les estructures de l\u2019art, i la manera com aquestes estructures fan possible aix\u00f2 que anomenem art. Els meus acostaments van des d\u2019investigacions hist\u00f2riques sobre la pr\u00e0ctica d\u2019altres artistes fins a reflexions personals i \u00edntimes sobre la negociaci\u00f3 de la meva pr\u00e0ctica en el sistema de l\u2019art. Com esmentes, “Alguna vez …” i la intervenci\u00f3 en la llibreria del Jeu de Paume tenen naturaleses molt diverses. La primera, \u00e9s el resultat d\u2019una llarga investigaci\u00f3 -no exclusivament feta des de l\u2019ordinador, cal remarcar- sobre la hist\u00f2ria de Boetti a l\u2019Afganistan, i espec\u00edficament a l\u2019hotel que va administrar a Kabul en la d\u00e8cada dels 70. La intervenci\u00f3 al Jeu de Paume era una extensi\u00f3 d\u2019un altre projecte -dels que anomeno m\u00e9s personals, \u00edntims i immediats i que succeeixen la majoria de les vegades al meu estudi-, que porto fent des de fa anys. Consisteix en que cada vegada que vaig de viatge per feina i em trobo en un hotel on hi ha fulles amb cap\u00e7alera em sento un moment a reflexionar en el que he fet com a artista i tamb\u00e9 en el futur del meu treball, i escric una promesa en el paper. M\u00e9s o menys sempre la mateixa frase, una versi\u00f3 de: “Prometo donar el millor de mi mateix en els pr\u00f2xims anys”. N\u2019hi deuen haver unes quaranta o cinquanta d\u2019aquestes fulles i el projecte, que continua en l\u2019actualitat, \u00e9s un recull d\u2019aquestes promeses. Aquest projecte existeix com ho descric, per\u00f2 tamb\u00e9 en forma de m\u00fasica -l\u2019explicaci\u00f3 del projecte es va convertir en lletra de can\u00e7\u00f3 que va ser comissionada a un amic m\u00fasic, Mario L\u00f3pez Landa-, i al Jeu de Paume, es van distribuir en la llibreria un nombre de postals que il\u00b7lustraven mitjans de transport (avions, vaixells, autobusos) que m\u2019havien portat a treballar en les quals havia estat escrita la mateixa frase. Vaig pretendre que la trobada d\u2019aquestes postals fora sorprenent, i no l\u2019habitual a la paret com s\u2019exhibeixen les fulles amb cap\u00e7alera.<\/p>\n