![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/8984284c15f1c4329395ab15d78bbe05-07674.jpg\")
<\/p>\nZemos98 \u00e9s un grup de gesti\u00f3, creaci\u00f3 i intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva que treballa al voltant de la cultura lliure i l\u2019audiovisual. Aposten pel procom\u00fa, la hibridaci\u00f3 entre all\u00f2 professional i l\u2019amateurisme (proam), el Fes-t\u2019ho tu mateix (DIY) i la remescla. Des de 1998 organitzen el Festival Internacional Zemos98 que anualment ha anat presentant propostes espec\u00edfiques entorn a la societat xarxa i la converg\u00e8ncia cultural entre creaci\u00f3 audiovisual, xarxes digitals i pensament contemporani. Aix\u00ed, hi ha hagut edicions dedicades a la intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva, a la televisi\u00f3, al control i la videovigil\u00e0ncia, a la mem\u00f2ria i el palimpsest, a l\u2019educaci\u00f3 expandida, a les petites estructures organitzacionals … En la seva 14 \u00aa edici\u00f3, sota el t\u00edtol “COPYLOVE: Procom\u00fan , Amor i Remezcla ” han volgut centrar una de les parts m\u00e9s invisibles de les nostres estructures de producci\u00f3: l\u2019economia dels afectes, all\u00f2 reproductiu, l\u2019atenci\u00f3 activa, compartir com a acte d\u2019amor, les comunitats que es cuiden i les receptes de codi obert.<\/p>\n
SAIOA OLMO: Qu\u00e8 us mou a interessar-vos pels afectes, sentiments, emocions i cures en relaci\u00f3 al procom\u00fa?<\/i><\/p>\n
FELIPE GONZ\u00c1LEZ GIL: El festival que vam fer al voltant de l\u00b4educaci\u00f3 expandida contenia una paradoxa: \u00e9s un tema que suposadament tenia a veure amb sobrepassar els l\u00edmits de la pr\u00f2pia escola, de les pr\u00e0ctiques vinculades a l\u2019educaci\u00f3, vam fer un festival formal. Estava ple de presentacions amb una tarima i el p\u00fablic assegut. Una de les coses m\u00e9s sorprenents va ser que en la major part de les presentacions, el que la gent explicava del seu projecte era la part positiva, \u00e9s a dir, la part del m\u00e0rqueting dels projectes. Fins i tot en els projectes culturals que suposadament haurien de ser m\u00e9s cr\u00edtics, acaben venent la millor cara del projecte i no la cara oculta, la cara dom\u00e8stica, la cara reproductiva, els dubtes, les pors, les contradiccions. A partir d\u2019aqu\u00ed vam muntar una xerrada que es deia \u201cEn qu\u00e9 la cagamos\u201d on expliquem tots els nostres embolics i contradiccions. I tamb\u00e9 vam comen\u00e7ar a cansar-nos de que el procom\u00fa, com s\u2019havia posat de moda, es vincul\u00e9s molt a q\u00fcestions legals (el qual cosa \u00e9s l\u00f2gic perqu\u00e8 implica la llei de propietat intel\u00b7lectual, les llic\u00e8ncies de Creative Commons, etc.) o a q\u00fcestions econ\u00f2miques. Paulatinament tamb\u00e9 ens vam veure embarrats en la nostra posici\u00f3, perqu\u00e8 en ser un festival i un col\u00b7lectiu, no sempre tenim temps per investigar i per parlar amb propietat sobre un tema. Vam decidir que la q\u00fcesti\u00f3 fonamental a tractar era el tema dels afectes en relaci\u00f3 als b\u00e9ns comuns, perqu\u00e8 tamb\u00e9 l\u2019hem identificat com un problema intern. Llavors ens vam adonar que la vulnerabilitat ha de ser alguna cosa a treballar. Tot el compendi de contradiccions, dubtes, pors i tamb\u00e9 la necessitat d\u2019aprendre m\u00e9s sobre un tema \u00e9s el que ens va portar a crear aquest terme evocatiu, “Copylove”, que en realitat no existeix com a tal, per\u00f2 que ve a recordar l\u2019amor, no l\u2019amor rom\u00e0ntic, sin\u00f3 l\u2019amor impl\u00edcit en la idea de compartir, en all\u00f2 comunitari.<\/p>\n
SO: Amor rima en consonant amb: cooperaci\u00f3, confian\u00e7a, cures, emoci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 pot rimar en assonant amb: tra\u00efci\u00f3, manipulaci\u00f3, depend\u00e8ncia, dolor … Malgrat tot, aposteu per “Amor” com a company de “Procom\u00fa”? Unir factors emocionals a un moviment \/ concepte t\u00e9 tamb\u00e9 el seu perill.<\/i><\/p>\n
FGG: Parlar d\u2019un terme tan connotat, tan mitificat i tan explotat com l\u2019amor \u00e9s perill\u00f3s ja per si mateix. Des de petits portem consumint el relat de l\u2019amor rom\u00e0ntic a les pel\u00b7l\u00edcules de Hollywood, a la publicitat, als mitjans de comunicaci\u00f3, etc. Per\u00f2 en l\u2019amor tamb\u00e9 hi ha poder i hi ha dominaci\u00f3. Despullar el concepte d\u2019amor vinculat a les comunitats i als recursos comuns, que \u00e9s en el fons el que preten\u00edem, \u00e9s una tasca molt dif\u00edcil. Si ni tan sols som capa\u00e7os de despullar-nos de vegades amb gent que portem deu anys de relaci\u00f3, si no som capa\u00e7os d\u2019identificar de vegades quins s\u00f3n els conflictes dels micro-poders i de les micro-pol\u00edtiques entre nosaltres, fer-ho en un esdeveniment de car\u00e0cter p\u00fablic \u00e9s encara m\u00e9s ambici\u00f3s i fins i tot, pot ser que pretensi\u00f3s.<\/p>\n
SO: Plantejar el procom\u00fa vinculat a l\u2019amor o ressaltar la part m\u00e9s afectiva o emocional d\u2019all\u00f2 comunitari, pot crear rebuig?<\/i><\/p>\n
FGG: All\u00f2 emocional pot crear rebuig en dos sentits: un, per l\u2019obsessi\u00f3 per all\u00f2 productiu, perqu\u00e8 com que estem en crisi, d\u00f3na la sensaci\u00f3 que tot el que cal fer ha de generar recursos econ\u00f2mics; i, d\u2019altra banda, perqu\u00e8 parlar de les emocions implica desprendre\u2019s del que som i de la identitat, de la motxilla amb la qual ens carreguem d\u2019estereotips, clix\u00e9s, perjudicis i despullar-se davant els altres.<\/p>\n
SO: Com m\u00e9s ens barregem, interconnectem, intercanviem … m\u00e9s propers ens sentim els uns dels altres? O tamb\u00e9 \u00e9s bo posar l\u00edmits, vedats privats, fronteres …?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: En el tema del codi obert i de les pr\u00e0ctiques col\u00b7laboratives existeixen moltes paradoxes. La primera \u00e9s que necessitem regles per poder compartir. Despr\u00e9s de tot, les llic\u00e8ncies creative commons s\u00f3n un llistat de regles que imposen un joc. Hem descobert en aquest proc\u00e9s en el que portem un temps, que els jocs s\u00f3n importants, tant per a col\u00b7laborar com per a compartir emocions. Els jocs tenen regles: marquen un temps, un terreny en el qual hi ha una s\u00e8rie de premisses, que tothom ha de complir. Generalment el joc fa que emergeixi m\u00e9s participaci\u00f3. Per\u00f2 tot joc t\u00e9 una persona que escriu l\u2019arquitectura del joc i aquesta arquitectura tamb\u00e9 \u00e9s poder, amb la qual cosa l\u2019\u00fanic que se m\u2019acut de moment, \u00e9s que anem rotant els rols, que les persones que escriuen les regles no siguin sempre les mateixes i que tots fem els rols de jugadores i de escrivents de les regles del joc.<\/p>\n
SO: En l\u2019amor seguim apostant per la llic\u00e8ncia m\u00e9s restrictiva, la de la “fidelitat”, tots els drets reservats?<\/i>\u00a0\u2028 F.G.G.: Exacte. Tenia una teoria molt absurda quan era a la facultat que anomenava “les relacions de no exclusivitat”: jeure amb qui volgu\u00e9s sempre deixant clar que no volia mantenir una relaci\u00f3 de fidelitat absoluta i tractant de conrear amistats difuses on es pogu\u00e9s unir sexe i relacions amistoses. Per\u00f2 aquest model es pot assimilar al que ha defensat sempre el mercat lliure, \u00e9s a dir, no hi ha regles. Crec que un tema b\u00e0sic dels pr\u00f2xims anys ser\u00e0 que tota aquesta tonteria que tenim en cultura de posar llic\u00e8ncies per a qu\u00e8 els altres reutilitzin el teu treball s\u2019importi a les relacions personals. El que no tinc \u00e9s ni idea de com fer-ho, perqu\u00e8, per exemple, actualment jo tinc parella, ens trobem reescrivint el codi de la relaci\u00f3 i probablement no s\u00e9 si l\u00b4acabarem mai de reescriure, entre altres coses perqu\u00e8 la idea de fam\u00edlia est\u00e0 en crisi, la idea d\u2019escola est\u00e0 en crisi … totes aquestes institucions que han regit la nostra vida s\u00b4estan enfonsant. Per\u00f2 al mateix temps no em resulta f\u00e0cil imaginar un escenari tenint en compte que no deixem de tenir una part animal que tamb\u00e9 reacciona de manera instintiva. Crec que un gran repte \u00e9s tractar d\u2019experimentar models de relacions en les que l\u2019amor no sigui exclusiu per\u00f2 al mateix temps si que hi hagi compromisos. Recordo haver sentit aquesta contradicci\u00f3 un cop d\u2019una manera molt evident en relaci\u00f3 amb un noi que era la persona m\u00e9s copyleft, m\u00e9s oberta i m\u00e9s hacker de la vida. Per\u00f2 amb la seva n\u00favia era molt gel\u00f3s i possessiu. Aix\u00ed que em preguntava: no ser\u00e0 que defenses una societat en la qual s\u2019ha de donar un canvi en la forma de posseir, no nom\u00e9s els objectes, objectes culturals, sin\u00f3 les persones?<\/p>\n
SO: Ens trobem reinventant conceptes que ja estaven plantejats en altres moments? Per exemple, l\u2019amor lliure en el moviment hippy o la propietat col\u00b7lectiva de la ideologia comunista.<\/i>\u00a0\u2028 FGG: No fem m\u00e9s que copiar models que en un altre moment ja es van provar, que de vegades van funcionar durant un temps i que d\u2019altres vegades no van funcionar. Potser el gran problema de tot, encara que sigui grandiloq\u00fcent dir-ho, i probablement jo no sigui ning\u00fa per considerar-me des d\u2019un punt de vista ali\u00e8, \u00e9s el capitalisme, ho fagocita tot. No conec a dia d\u2019avui cap moviment social que no hagi acabat sent fagocitat per aquest mecanisme discursiu que genera relats cont\u00ednuament, com la publicitat. Als tres mesos de l\u201915M un anunci de Movistar emulava una assemblea. Pensem en els hippys com un moviment que realment va tractar de canviar la societat i avui dia \u00e9s pr\u00e0cticament un clix\u00e9 per vendre roba. Estem tan entravessats pels diners que al capdavall \u00e9s impossible crear una cosa que, primer, no es basi en un antecedent i, segon, que no el reprodueixi. L\u2019\u00fanic que se m\u2019acut \u00e9s intentar transitar de la manera m\u00e9s honesta possible enmig de totes aquestes nebuloses contradict\u00f2ries.<\/p>\n
SO: Cada persona \u00e9s de per si una remescla a nivell gen\u00e8tic, comportamental i de valors i creences. Les nostres produccions, ho creiem o no, ho vulguem o no, ho expressem o no, s\u00f3n sempre remescles?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: Tot proc\u00e9s cognitiu o gen\u00e8tic \u00e9s una remescla. El mateix proc\u00e9s d\u2019aprenentatge dels nens consisteix a copiar, c\u00f2pies de les persones que t\u00b4eduquen. L\u2019emulaci\u00f3 \u00e9s quelcom que est\u00e0 molt present a la idea remescla i que \u00e9s indissociable de qualsevol acte en el que estiguin mediats l\u2019intel\u00b7lecte i el cos.<\/p>\n
<\/p>\n
SO: Les remescles se solen percebre com entitats amorfes, poli-formes i heterog\u00e8nies. Les entitats monol\u00edtiques, un\u00edvoques, d\u2019estructura simple tenen qualitats que les fan m\u00e9s f\u00e0cilment comunicables, difundibles i penetren amb m\u00e9s facilitat a les ments? Ens atreuen m\u00e9s?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: En el fons el problema \u00e9s l\u2019autoria, jo mateix no m\u2019escapo d\u2019aix\u00f2. Faig remescles, la qual cosa implica fer treballs a partir de treballs de tercers, per\u00f2 signo la remescla. Potser la remescla m\u00e9s coherent seria aquella que no fos signada o que en tot cas fos una signatura de noms infinita en la qual pos\u00e9ssim en una llista impossible, tots aquells deutors gr\u00e0cies als quals som capa\u00e7os de fer alguna cosa en un moment determinat. Suposo que ens segueix interessant l\u2019autoria i la uniformitat en termes de qui ha fet aix\u00f2, qui ha fet aquest v\u00eddeo, qui ha escrit aquest llibre. Tamb\u00e9 en l\u2019\u00e0mbit digital: tots els comptes de twitter, tots els facebooks, totes les p\u00e0gines estan connotades per qui ho ha fet i qui ho signa.<\/p>\n
SO: L\u2019autor, tal com el coneixem avui en dia, \u00e9s l\u2019autor capitalista? Cada sistema genera el tipus d\u2019autor que li correspon?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: El millor exemple del frac\u00e0s de com aconseguim l\u2019autoria s\u00f3n els formularis de les subvencions del Ministeri de Cultura, on entre altres coses, en moltes ocasions no et permeten posar un autor col\u00b7lectiu. Moltes vegades a Zemos, quan hem de signar un text col\u00b7lectivament es generen tensions. Sempre hem estat un col\u00b7lectiu per\u00f2, a mesura que han anat passat els anys, hem anat madurant i cadasc\u00fa s\u2019ha anat significant m\u00e9s en un lloc. Aix\u00f2 tamb\u00e9 ens tanca en all\u00f2 que els altres esperen de nosaltres i en els camins que cadasc\u00fa escull. Fins i tot dins de col\u00b7lectius que signen com a grup, no sempre \u00e9s tan f\u00e0cil de manegar el tema de la identitat i de l\u2019autoria. Crec que s\u00ed que li devem molt al model de possessi\u00f3 capitalista, de posseir un “el que sigui”, un v\u00eddeo, una frase.<\/p>\n
SO: Qu\u00e8 fem llavors, matem l\u2019autor o redefinim la seva figura?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: \u00c9s impossible matar-lo, a part que a mi no m\u2019agrada matar. L\u2019altre dia li preguntava a un amic quan deixaria d\u2019utilitzar \u201cl\u2019esquerra\u201d el discurs de la milit\u00e0ncia, perqu\u00e8 la paraula “militar” pertany a la guerra. La mateixa paraula parla del frac\u00e0s dels partits. Una de les coses positives del que ha passat amb el 15M \u00e9s que el proc\u00e9s d\u2019adhesi\u00f3 al moviment no est\u00e0 gens clar. Pots entrar i sortir, que d\u2019una banda pot ser vist com negatiu perqu\u00e8 \u00e9s part de la cultura del clic, entres i surts en p\u00e0gines. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s positiu perqu\u00e8 no hi ha una afiliaci\u00f3 tan militar, hi ha uns lla\u00e7os d\u2019uni\u00f3 m\u00e9s laxos, no et demanen un carnet per entrar en una reuni\u00f3 i participar en una assemblea, cosa que s\u00ed succeeix en els partits, fins i tot en els que es consideren m\u00e9s d\u2019esquerres. No mataria a l\u2019autor, per\u00f2 vist que tots seguim signant, buscaria redefinir-lo i cada vegada veig m\u00e9s possibilitats a la co-escriptura. Quan millor m\u2019ho passo \u00e9s quan treballo amb gent i co-escric coses, em refereixo co-escriure en general: projectes, idees … L\u2019altre dia pensava que els blogs solen ser espais personals, que per qu\u00e8 no convidem a gent a fer resid\u00e8ncies en els nostres blocs, com a met\u00e0fora de les resid\u00e8ncies f\u00edsiques? Convidar per exemple a una persona a escriure en el meu nom, que habiti la meva identitat i escriviu com si fos jo una setmana. Em sembla m\u00e9s interessant de matar res.<\/p>\n
SO: En les produccions que esteu fent anomenades codis font, una persona comparteix les seves refer\u00e8ncies audiovisuals sobre un tema per comentar-les, resignificar-les o crear a partir d\u2019elles. Les persones acaben realment presentant el seu codi font o hi ha part d\u2019aquest codi font personal que est\u00e0 oculta?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: Tota exposici\u00f3 p\u00fablica, del tipus que sigui, una confer\u00e8ncia, un v\u00eddeo, un espectacle de dansa, t\u00e9 una cara oculta. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s quina \u00e9s la cara oculta quan la naturalesa d\u2019aquesta exposici\u00f3 p\u00fablica tractar\u00e0 de no amagar res. Si vei\u00e9ssim un espectacle on un mag ens revela els seus trucs, la pregunta seria: per qu\u00e8 ha fet aix\u00f2? \u00c9s a dir, qu\u00e8 hi ha darrere de la intenci\u00f3 de revelar aquests trucs. No podem permetre que revelar el codi font del que som es converteixi en una moda. Ha de ser realment un posicionament \u00e8tic pel que fa a l\u2019acte creatiu. Fer una col\u00b7lecci\u00f3 del que consideres el teu codi font no \u00e9s m\u00e9s que fer un homenatge a totes aquelles persones o entitats del tipus que siguin, i a tot all\u00f2 que li deus a aquesta cadena d\u2019escriptura infinita que va arribar fins a nosaltres. Per\u00f2 a mi em genera moltes vegades el dubte de si en el fons no hi ha tamb\u00e9 una estrat\u00e8gia darrere d\u2019aix\u00f2, i si convertir-lo en una constant pot acabar sent un posat que amagui una altra cosa.<\/p>\n
SO: Si quan s\u00b4explica el truc, la m\u00e0gia perd la seva m\u00e0gia … T\u00e9 sentit que les obres d\u2019art siguin de codi obert? Obrir pot tamb\u00e9 significar perdre. Quant m\u00e9s accessible tenim alguna cosa, menys ho valorem? Estem desvalorant el potencial emocional i d\u2019atracci\u00f3 dels secrets, d\u00b4all\u00f2 reservat, d\u00b4all\u00f2 dif\u00edcil d\u2019aconseguir?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: S\u00f3c partidari de dividir-lo en dues fases: de fer el truc i despr\u00e9s compartir el que has fet. Moltes de les coses que ens intriguen, que ens enganxen, ho fan precisament perqu\u00e8 alguna cosa roman oculta, perqu\u00e8 hi ha una mena de sensualitat en l\u2019ocult que ens fascina i que ens fa voler saber sempre qu\u00e8 hi ha m\u00e9s enll\u00e0. Freq\u00fcentment no ensenyar alguna cosa fa que et facis m\u00e9s preguntes que veure-ho directament. Per\u00f2 per dur-lo a un cas pr\u00e0ctic, quan vas a un restaurant i t\u2019agrada alguna cosa molt, gaudeixes amb aix\u00f2 que t\u00e9 pinta de carb\u00f3 i recobreix un tros de peix, et preguntes qu\u00e8 \u00e9s i et sents fascinat. No obstant aix\u00f2 crec que les cartes als restaurants, haurien de tenir al final una segona carta que digu\u00e9s, que el que has menjat t\u00e9 tots aquests ingredients i s\u2019ha fet de la seg\u00fcent manera, perqu\u00e8 aix\u00ed mantens la clau de tot gaudi est\u00e8tic intacta, per\u00f2 despr\u00e9s ets coherent perqu\u00e8 mostres com ho has fet. Tinc clar que no t\u00e9 sentit no compartir el codi a posteriori perqu\u00e8 aix\u00f2 s\u00ed forma part d\u2019aquesta l\u00f2gica de l\u2019ocultaci\u00f3 total, no nom\u00e9s de la tradici\u00f3 autoral, sin\u00f3 de la tradici\u00f3 industrial, de la competici\u00f3, de “no podem ensenyar-li la f\u00f3rmula secreta als altres perqu\u00e8 ens la copiaran i llavors ho faran millor que nosaltres”. Si li dono la recepta del gaspatxo a un amic i llavors vaig a casa seva i aquest mateix amic fa amb la meva recepta un gaspatxo millor m\u2019haur\u00e9 d\u2019alegrar que li regali al m\u00f3n un gaspatxo millor, i no lamentar que jo he perdut aquesta recepta que era tan especial.<\/p>\n
SO: Cert punt de competitivitat pot estar b\u00e9 o passem la competitivitat al bagul d\u00b4all\u00f2 censurable?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: Jo s\u00f3c competitiu, amb la qual cosa seria molt deshonest rebutjar-la. S\u00f3c molt exigent amb mi mateix i amb les coses que fem. Dins el terreny de joc es posen certes regles, regles comunit\u00e0ries o regles de propietat intel\u00b7lectual. Si juguem, hem de deixar-nos anar pel joc i competir dins del marc del joc. El que no s\u2019ha de fer \u00e9s obsessionar-se amb que la vida \u00e9s una competici\u00f3.<\/p>\n
SO: Veritats i fal\u00b7l\u00e0cies de l\u2019anhelada horitzontalitat. Hi ha divisions de tasques que generen diferents graus de poder, d\u2019autoritat, de legitimaci\u00f3?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: Parlar d\u2019horitzontalitat o verticalitat en termes d\u2019un grup de treball, del tipus que sigui, \u00e9s la clau. I crec que hi ha clix\u00e9s per tot arreu. Fa poc vaig estar en un \u00e0mbit de car\u00e0cter cooperatiu en el qual es reuneixen projectes que solen ser d\u2019economia social, cooperatives de tot tipus, i \u00e9s graci\u00f3s com en les pr\u00f2pies reunions la paraula “horitzontal” emergeix com una mena de t\u00f2tem inq\u00fcestionable al qual cal d\u2019acudir constantment. No obstant aix\u00f2, tots sabem perfectament que les assemblees, que suposadament poden ser el model d\u2019horitzontalitat, estan plenes de lluites de poder i tamb\u00e9 de fal\u00b7locr\u00e0cia. No s\u00e9 qu\u00e8 \u00e9s exactament l\u2019horitzontal i el vertical, perqu\u00e8 en all\u00f2 horitzontal de vegades hi ha molt\u00edssimes verticalitats invisibles. Un model a seguir potser sigui la redistribuci\u00f3 de lideratges, ser capa\u00e7os d\u2019identificar dins d\u2019un grup qui lidera segons quins temes o que el lideratge sigui rotatiu. El grup sempre \u00e9s m\u00e9s savi que els individus, la clau est\u00e0 en identificar com es reparteix aquesta presa de decisions. Si pensem en com funciona la xarxa i les representacions gr\u00e0fiques que es fan de visualitzaci\u00f3 de dades, \u00e9s una esp\u00e8cie de malla multidireccional en qu\u00e8 es concentren certs focus. La descentralitzaci\u00f3 no implica horitzontalitat pura i dura, sin\u00f3 que hi ha pols i hi ha eixos, per tant hi ha lideratges. Com s\u2019ha dit a les residencies Copylove, l\u2019autoritat s\u2019atorga, tu li atorgues autoritat a alg\u00fa perqu\u00e8 ho ha treballat, no es t\u00e9 per se.<\/p>\n
SO: Les f\u00f3rmules de co-creaci\u00f3 art\u00edstica donen resultats divergents o haver de negociar entre iguals fa arribar a produccions m\u00e9s consensuades i per tant menys radicals que les que sorgeixen de la creaci\u00f3 individual?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: En els processos que tendeixen a l\u2019horitzontalitat, sol importar menys el resultat, encara que el cam\u00ed sol ser molt m\u00e9s ric. Discuteixes m\u00e9s, t\u2019has de posar d\u2019acord, en desacord i no saps si refor\u00e7ar la teva posici\u00f3 \u00e9s egoista o coherent amb el que penses. Segurament en la soledat hagi molta m\u00e9s llibertat i en el model d\u2019interdepend\u00e8ncia i de co-creaci\u00f3 probablement els resultats sempre siguin menys eficients, per utilitzar una paraula molt freda, o menys espectaculars, per\u00f2 el proc\u00e9s \u00e9s molt m\u00e9s ric.<\/p>\n
SO: Qu\u00e8 seria una “obra d\u2019art oberta”? I una obra d\u2019art de codi obert?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: En un context com en el que ens trobem on a Internet hi ha cada vegada m\u00e9s publicitat disfressada d\u2019art, o art disfressat de publicitat, la clau \u00e9s saber qui ho ha fet i per qu\u00e8. Aix\u00f2 ho determina tot. Fer expl\u00edcit per qu\u00e8 has fet el que has fet \u00e9s compartir el codi font. Per exemple, “Prometeus” \u00e9s un v\u00eddeo que descriu el futur d\u2019una societat h\u00edper-tecnol\u00f2gica en qu\u00e8 tots els ens tecnol\u00f2gics es fusionen i creen una esp\u00e8cie de realitat virtual a la qual la gent es pot connectar i ser qui vulgui. Aquest v\u00eddeo es va comen\u00e7ar a distribuir a Internet i a reenviar, pr\u00e0cticament ning\u00fa atenia la font que havia originat el v\u00eddeo. Hi havia una p\u00e0gina web. Vaig entrar, vaig investigar i vaig veure que era una ag\u00e8ncia de publicitat. No \u00e9s el mateix saber que aix\u00f2 ho ha fet un estudiant de comunicaci\u00f3 per a un treball de fi de carrera sobre el futur dels mitjans que saber que ho ha fet una ag\u00e8ncia de publicitat que vol vendre l\u2019ag\u00e8ncia. Con\u00e8ixer la font \u00e9s saber per qu\u00e8 s\u2019ha fet el que s\u2019ha fet.<\/p>\n
SO: Valors de l\u2019imaginari art\u00edstic i creatiu, com ara l\u2019originalitat, la genialitat, l\u2019excepcionalitat sustenten d\u2019alguna manera l\u2019opci\u00f3 del copyright?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: S\u00ed, s\u00f3n valors propis del copyright i d\u2019una idea molt rom\u00e0ntica de l\u2019autoria. Ara s\u2019han democratitzat els processos de producci\u00f3 i l\u2019acc\u00e9s a la tecnologia. Hi ha un abisme entre la ind\u00fastria discogr\u00e0fica i el poc que costa per a un grup de persones independents, no vinculades a aquesta, fer un producte de qualitat probablement superior en el discursiu perqu\u00e8 \u00e9s m\u00e9s arriscat. El fet d\u2019haver redu\u00eft el cost de producci\u00f3 de qualsevol obra art\u00edstica, fa que ens adonem que els artistes no s\u00f3n \u00e9ssers especials, sin\u00f3 que qualsevol pot fer-ho si vol explicar alguna cosa a la resta. Per tant, aquests valors ja estan desmuntats, l\u2019\u00fanic que queda \u00e9s recollir la brut\u00edcia de la ind\u00fastria. El fam\u00f3s “everyone is an artist” de Beuys \u00e9s avui una evid\u00e8ncia.<\/p>\n
SO: Quan es crea una obra sempre porta copyright. Ajudaria que les produccions s\u2019entenguessin com obertes a menys que s\u2019especifiqu\u00e9s el contrari?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: D\u2019una banda hi ha una creen\u00e7a molt estesa que pensa que qualsevol de les llic\u00e8ncies creative commons \u00e9s alternativa al copyright, quan en realitat cap obra amb Creative Commons deixa de tenir copyright, sin\u00f3 que conviuen les dues llic\u00e8ncies. Si a un llibre li poses Creative Commons, has de dir primer que \u00e9s copyright i que a partir d\u2019aqu\u00ed alliberes certs drets. Els que van escriure les llic\u00e8ncies creatives commons varen adaptar la llei de propietat intel\u00b7lectual on el que est\u00e0 vigent \u00e9s el copyright. Encara que, cada vegada m\u00e9s, tant se val quina llic\u00e8ncia tingui el que sigui. La gent s\u2019est\u00e0 saltant les barreres que imposen les llic\u00e8ncies i no li tenen cap respecte a la ind\u00fastria, no nom\u00e9s per descarregar s\u00e8ries i veure-les, sin\u00f3 que les noves generacions tenen molt assumit jugar amb els mitjans de manera natural. Aix\u00ed que suposo que dem\u00e0 passat, la ind\u00fastria, que ja se n\u2019est\u00e0 adonant, crear\u00e0 mecanismes per a qu\u00e8 es pugui jugar i les pel\u00b7l\u00edcules seran Creative Commons. Llavors tindrem un problema perqu\u00e8 caldr\u00e0 pensar quin \u00e9s el model alternatiu, que per a nosaltres era l\u2019alternatiu, i quan s\u2019institucionalitzi i s\u2019instauri, caldr\u00e0 defensar altres q\u00fcestions. Si hagu\u00e9s d\u00b4arriscar-me a dir alguna cosa, diria que de les sis llic\u00e8ncies Creative Commons nom\u00e9s dues permeten remescla, amb la qual cosa em quedaria amb aquestes dues i amb el domini p\u00fablic o el procom\u00fa com aquesta idea de b\u00e9ns comuns que no estan intervinguts. Em sembla que aix\u00f2 \u00e9s un futur m\u00e9s desitjable, el d\u2019escriure les nostres pr\u00f2pies llic\u00e8ncies, escriure la llic\u00e8ncia copylove, si volem, llic\u00e8ncia per estimar.<\/p>\n
SO: Heu estat investigant i experimentant amb nous models i sistemes de treball. Quins models us interessen i per qu\u00e8?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: La primera premissa del model \u00e9s poder posar el model en q\u00fcesti\u00f3 cont\u00ednuament. Hem utilitzat milers de nomenclatures: des de les m\u00e9s \u201ccutres\u201d i r\u00e0ncies tipus “departament”, fins altres suposadament divertides tipus “c\u00e8l\u00b7lula”. Del que es tracta \u00e9s de reescriure cont\u00ednuament el codi de com treballa el grup. El que intentarem per exemple ara, una premissa de Copylove que al seu torn ve de les pr\u00e0ctiques feministes, \u00e9s “posar la vida al centre”. Aix\u00f2 implica donar-li molt m\u00e9s valor i espai a all\u00f2 reproductiu, ent\u00e8s com les relacions que nosaltres constru\u00efm i compartim, que no estan intervingudes per projectes, per lliuraments, diners, treball, etc.<\/p>\n
S.O.: La mida importa?<\/i>\u00a0\u2028 F.G.G.: La mida sempre importa. Nosaltres hem funcionat molt millor quan hem aprofundit en all\u00f2 micro: micro-narracions, micro-relats, micro-pol\u00edtica. Quan un grup es fa excessivament gran o l\u2019ambici\u00f3 creix tot esdev\u00e9 m\u00e9s dif\u00edcil. Si hagu\u00e9s d\u2019escollir, encara no sabent exactament amb qu\u00e8 em quedo de la met\u00e0fora de la mida, diria que les coses petites i all\u00f2 micro tenen m\u00e9s inter\u00e8s com a focus de treball que les coses grans. \u00c9s m\u00e9s, el nostre festival \u00e9s petit, una proposta petita, gaireb\u00e9 \u00e9s pseudo-familiar. Funcionem com en fam\u00edlia i acollim a la gent i volem que la gent se senti tractada de manera especial. Els afectes passen per cuidar els petits detalls.<\/p>\n
SO: Treballeu amb experi\u00e8ncies d\u2019educaci\u00f3 expandida, educaci\u00f3 informal, tallers, resid\u00e8ncies, laboratoris …<\/i>\u00a0\u2028 FGG: El m\u00e9s sensat que he sentit sobre educaci\u00f3 expandida \u00e9s que interessa m\u00e9s fer-la que parlar-ne. Al cap i a la fi, desbordar el model de confer\u00e8ncia \u00e9s tremendament dif\u00edcil i ho considero com una pr\u00e0ctica educativa, perqu\u00e8 moltes classes universit\u00e0ries estan constru\u00efdes amb aquest model de confer\u00e8ncia en qu\u00e8 una persona t\u00e9 el coneixement i altres no el tenen i el reben. Si atenem a com funciona la xarxa, que el coneixement \u00e9s multidireccional i que no hi ha una sola persona que s\u00e0piga, entendrem que no t\u00e9 per qu\u00e8 haver-hi un conferenciant. L\u2019educaci\u00f3 expandida pot ser com Copylove: una excusa per intentar desmuntar all\u00f2 hegem\u00f2nic i tractar de provar altres coses. L\u2019educaci\u00f3 expandida no \u00e9s cap f\u00f3rmula m\u00e0gica per a l\u2019educaci\u00f3 tradicional sin\u00f3 que m\u00e9s aviat \u00e9s provar coses, jocs, metodologies etc., que despr\u00e9s es puguin importar dins dels contextos que ja existeixen, o com pensen alguns, desmantellar el sistema actual i proposar un sistema nou.<\/p>\n
SO: Aquesta \u00e9s la 14 edici\u00f3 del Festival Zemos98. Despr\u00e9s de tant de temps i treball si mireu en perspectiva, qu\u00e8 creieu que ha aportat el festival al context i quins retorns hi ha hagut de la comunitat cap al propi festival o cap a vosaltres com a equip?<\/i>\u00a0\u2028 FGG: El Festival Zemos98 ha estat en molts moments una mena de virus dins de la ciutat de Sevilla. \u00c9rem una raresa inclassificable per exemple per periodistes que no sabien on ubicar-nos: “Vosaltres qu\u00e8 feu, curts, o sou una escola de psicologia, o antrop\u00f2legs?”, “Ara parleu d\u2019educaci\u00f3, ara parleu d\u2019amor, ara parleu de remescla”. Podem funcionar una mica com un virus, per hackejar el sistema cultural, amb les nostres limitacions i problemes. Un dels problemes que intentem aturar \u00e9s que hem funcionat m\u00e9s en xarxa amb col\u00b7lectius i agents externs de Sevilla que dins de la pr\u00f2pia ciutat. Hem estat vistos, i crec que de vegades amb ra\u00f3, com agents una mica independents de certes pr\u00e0ctiques que s\u2019estaven donant dins de la ciutat. Per\u00f2 tamb\u00e9 hem ajudat a ensenyar moltes coses de fora que d\u2019altra manera no haguessin tingut un circuit aqu\u00ed a Sevilla. I com que ens farem grans, aviat, hem de seguir en contacte amb la gent molt jove, per a qu\u00e8 aquesta gent molt jove ens faci fora d\u2019aqu\u00ed a uns anys. Haurem de deixar pas.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Zemos98 \u00e9s un grup de gesti\u00f3, creaci\u00f3 i intel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva que treballa al voltant de la cultura lliure i l\u2019audiovisual. Aposten pel procom\u00fa, la hibridaci\u00f3 entre all\u00f2 professional i l\u2019amateurisme…<\/p>\n","protected":false},"author":1300,"featured_media":22692,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5915],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n