A l\u2019A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem s\u00f3n molt b\u00e0sics. Creiem en la capacitat transformadora i cr\u00edtica dels individus. Creiem en una cultura lliure que traspassa fronteres. I ens agrada recordar aquell lema dadaista que proposava cagar-se en colors en les banderes de tots els consolats.<\/p>\n
M\u00e9s enll\u00e0 dels principis, no ens agrada pecar d\u2019un exc\u00e9s d\u2019ingenu\u00eftat. Tampoc creiem que els processos culturals estiguin al marge de les realitats socials i pol\u00edtiques. Dit d\u2019una altra manera, si la pr\u00e0ctica art\u00edstica i cultural t\u00e9 algun sentit, \u00e9s aconseguint treure-la del seu capficament. Un capficament que en moltes ocasions \u00e9s auto-protector, que malgrat els discursos benintencionats social i pol\u00edticament busca un refugi en el qual trobar bon resguard. I \u00e9s un capficament que amaga complicitat amb les din\u00e0miques del mercat en el tardo-capitalisme i amb les pol\u00edtiques que regeixen l\u2019actual neo-conservadurisme. Per aix\u00f2 de vegades ens d\u00f3na per voler pensar des de la cultura i l\u2019art alguns processos pol\u00edtics i socials concrets, actuals, que afecten les nostres vides de manera expl\u00edcita o que podem sentir en mitjans de comunicaci\u00f3 i davant els quals la cultura sembla emmudida. \u00c9s el cas del proc\u00e9s social i pol\u00edtic que s\u2019ha obert en l\u2019\u00faltim any de manera expl\u00edcita a Catalunya. Un proc\u00e9s que posa en tensi\u00f3 la voluntat d\u2019independ\u00e8ncia, de sobirania, el federalisme o la continu\u00eftat de l\u2019estatus quo actual. En qualsevol cas, un proc\u00e9s que discuteix i q\u00fcestiona les relacions entre Catalunya i Espanya.<\/p>\n
Davant d\u2019aquesta conjuntura sempre escoltem les mateixes veus. Veus des de la pol\u00edtica i el periodisme. Veus que alerten sobre l\u2019economia per\u00f2 poc o gens atenen la cultura. Quan aquesta apareix, \u00e9s en termes estrictament identitaris i quasi folkl\u00f2rics.<\/p>\n
No obstant aix\u00f2, no podem oblidar que les produccions culturals i art\u00edstiques es donen m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una urna de vidre capficada i m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019un limbe d\u2019internacionalitat. Apareixen i es desenvolupen sota un paradigma ple de vectors que interfereixen. D\u2019una banda estrictament administratius: programes de promoci\u00f3 exterior; relacions entre comunitats aut\u00f2nomes i govern central; ajudes, beques, subvencions… De l\u2019altra, aspectes contextuals: relacions entre diversos agents que configuren un context que de vegades es diu que \u00e9s espanyol, d\u2019altres catal\u00e0, per\u00f2 que moltes vegades \u00e9s m\u00e9s aviat de Madrid, Barcelona o Bilbao, i fet en base a relacions entre individus.<\/p>\n
Aix\u00ed que el que ens hem proposat \u00e9s demanar l\u2019opini\u00f3 i els punts de vista sobre Catalunya, la catalanitat, el nacionalisme i nacionalismes, la pol\u00edtica i producci\u00f3 cultural i art\u00edstica d\u2019alguns intel\u00b7lectuals, cr\u00edtics o comissaris que d\u2019una manera o altra han lligat les seves pr\u00e0ctiques a l\u2019art contemporani i que com a subjectes pol\u00edtics tamb\u00e9 es veuen afectats pel proc\u00e9s obert des de fa un any. Per\u00f2 no ha estat f\u00e0cil. Davant l\u2019entusiasme marcat per les xifres de participaci\u00f3 en manifestacions a favor del dret a decidir o de la independ\u00e8ncia, sembla estendre\u2019s cert des\u00e0nim, cansament o esgotament en la comunitat art\u00edstica, potser la consci\u00e8ncia que tot quedar\u00e0 o ja ha quedat redu\u00eft a banderes i caca. D\u2019aqu\u00ed la proposta d\u2019un Anti-anticatalanisme paral\u00b7lel a aquell anti-anticomunisme que plantava Sartre d\u2019Oriol Fontdevila; les avaluacions sobre el car\u00e0cter simb\u00f2lic gaireb\u00e9 en sintonia amb aquell “Catalans, us perd l\u2019est\u00e8tica” que recorda\u00a0Mart\u00ed Manen; la necessitat d\u2019una revisi\u00f3 cr\u00edtica de la cultura art\u00edstica catalana que proposa\u00a0Joan M.Minguet\u00a0o, en un marc d\u2019an\u00e0lisi ampliat des del Pa\u00eds Basc,\u00a0Peio Aguirre; el rep\u00e0s per algunes produccions art\u00edstiques que han pres com a assumpte la q\u00fcesti\u00f3 de la identitat i el nacionalisme que fan\u00a0Juan Canela\u00a0i\u00a0Eloy Fern\u00e1ndez Porta, i finalment la consci\u00e8ncia una derrota pol\u00edtica o la posada en pr\u00e0ctica d\u2019un pensament anti-anti de\u00a0Mart\u00ed Peran.<\/p>\n
En aquest context, la llebre morta de Joseph Beuys, a la qual al\u00b7ludim amb el t\u00edtol d\u2019aquest n\u00famero, b\u00e9 podria ser la mateixa Catalunya, \u00f2bviament Espanya, sens dubte la pol\u00edtica institucional, clarament el context econ\u00f2mic global i efectivament el propi art sord i mut.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
A l\u2019A*DESK tenim pocs principis. I aquests pocs principis en els que creiem s\u00f3n molt b\u00e0sics. Creiem en la capacitat transformadora i cr\u00edtica dels individus. Creiem en una cultura lliure…<\/p>\n","protected":false},"author":1241,"featured_media":22705,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5918],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n