![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/verdaguer-perejaume-7434c.jpg\")
<\/p>\nQuan parlem de Catalunya\/Espanya sempre hi ha una s\u00e8rie de codis apresos i no comuns. I s\u00edmbols, que ja no codis. S\u00edmbols: un dels motius de que tot estigui estancat, sense futur. La pol\u00edtica a Espanya i Catalunya s\u2019”executa” a un nivell simb\u00f2lic. Jordi Pujol pujant una muntanya per, des del cim, convocar eleccions. Els esl\u00f2gans electorals buits i el PP sense presentar un programa electoral guanyant les eleccions. En moure\u2019s tot en un pla simb\u00f2lic no hi ha opci\u00f3 de fer-ho quadrar amb all\u00f2 pr\u00e0ctic. I all\u00f2 simb\u00f2lic ve des de la definici\u00f3 de la identitat nacional tant a Catalunya com a Espanya. Una creaci\u00f3 d\u2019identitat en la qual l\u2019art -en tots dos casos- va jugar-hi un paper limitat, si ho comparem amb d\u2019altres pa\u00efsos europeus que van fer la mateixa jugada en el mateix moment. Fran\u00e7a es reinventa a si mateixa des de la cultura, i l\u2019art t\u00e9 en aquest moment una posici\u00f3 primordial, tant en continguts com en contenidors. Els anglesos s\u2019acosten m\u00e9s a la hist\u00f2ria i aconsegueixen que “la seva” cultura pugui ser des de Shakespeare a la tecnologia. Alemanya crear\u00e0 el seu monstre des del pensament, i Finl\u00e0ndia d\u00f3na via lliure a alguns artistes perqu\u00e8 directament s\u2019inventin una identitat i li donin una imatge.<\/p>\n
La identitat catalana actual “crea” en la poesia. La recuperaci\u00f3 de Verdaguer com aquell que assenta unes bases; Carles Riba amb la precisi\u00f3 i el desig d\u2019un passat hist\u00f2ric; J.V. Foix amb l\u2019enlla\u00e7 amb all\u00f2 modern des del recon\u00e8ixer el lloc, i Josep Carner amb la quotidianitat acceptada. I aqu\u00ed ho tenim: un pa\u00eds amb el desig d\u2019una hist\u00f2ria; ordenat; amb una voluntat de modernitat i amb autobusos i gent. Si necessites una mica de “rauxa” (r\u00e0bia, empenta, visceralitat, entusiasme) tamb\u00e9 ho trobar\u00e0s, sigui en els intersticis dels esmentats poetes o en d\u2019altres, que serviran per introduir notes de sensualitat sense perdre, massa, les formes. Tamb\u00e9 Joan Salvat-Papasseit \u00e9s una carta a utilitzar en totes les partides, Gabriel Ferrater en alguna d\u2019elles. Si la definici\u00f3 de la identitat catalana es troba en la poesia -quelcom ben bonic, d\u2019altra banda- \u00e9s l\u00f2gic que estiguem en un nivell simb\u00f2lic, que res sigui el que sembla i que tot sigui interpretable. Poesia, vaja.<\/p>\n
<\/p>\n
A Catalunya, la mirada a la hist\u00f2ria -en termes identitaris- es fa tant des del noucentisme (la recuperaci\u00f3 del classicisme) com des del modernisme (el germanisme wagneri\u00e0) i sempre com un desig m\u00e9s que com un pla, sempre apropant-se a quelcom m\u00edtic. La planificaci\u00f3 d\u2019un passat i un futur institucional es va deixar en mans secund\u00e0ries. Joaquim Folch i Torres fent el futur MNAC (Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya) per\u00f2 intentant que ning\u00fa s\u2019assabent\u00e9s del proc\u00e9s, per exemple. Figures que no es recuperen ja que tampoc interessa que els secrets de la gesti\u00f3 surtin a la llum, quan en d\u2019altres llocs serien autors venerats i servirien per explicar la hist\u00f2ria en si.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/caganerdali-880db.jpg\")
<\/p>\n
Entre definici\u00f3 simb\u00f2lica de la identitat i l\u2019\u00fas de la hist\u00f2ria, l\u2019art va ser simplement els artistes com a \u00e9ssers individuals, poc m\u00e9s. No una seq\u00fc\u00e8ncia, no un continuum, no una cartografia. Si hi ha grupets \u00e9s perqu\u00e8 se separin. Catalunya no vol escriure una hist\u00f2ria del seu art, i menys una hist\u00f2ria de l\u2019art contemporani, ja que no sap qu\u00e8 \u00e9s l\u2019”art catal\u00e0”, ni vol saber-ho. Millor tenir una s\u00e8rie de noms individuals als quals anar movent de tant en tant, per\u00f2 sense teixir un recorregut, una genealogia, un debat. I l\u2019ascend\u00e8ncia limita considerablement l\u2019escriptura d\u2019una hist\u00f2ria que no deixa escriure. L\u2019exemple de Picasso \u00e9s interessant: pot ser i no ser, al mateix temps, un artista de l\u2019art catal\u00e0. Per\u00f2 no \u00e9s catal\u00e0. Encara que podria ser-ho, encara que la seva pres\u00e8ncia a la ciutat de Barcelona fos important i les seves connexions amb el context cultural catal\u00e0 i catalanista ampl\u00edssimes. Hi ha alguna cosa que no est\u00e0 b\u00e9 en posar a Picasso en una hist\u00f2ria de l\u2019art contemporani catal\u00e0, aix\u00ed que millor passar p\u00e0gina i no escriure aquest cap\u00edtol. O aquesta hist\u00f2ria. No era realment dels nostres. Mir\u00f3 s\u00ed, Torres Garc\u00eda s\u00ed encara que no volgu\u00e9s, Dal\u00ed s\u00ed per\u00f2 millor no tocar Dal\u00ed… Com has de construir una genealogia quan t\u2019has dedicat a separar al m\u00e0xim els punts, portant els artistes a la capa el m\u00e9s llunyana possible de la realitat social i convertint-los en cromos amb qu\u00e8 sigui f\u00e0cil jugar? T\u00e0pies, el mateix.<\/p>\n
Els textos, i les idees, d\u2019aquests artistes no van circular, no van afectar. No \u00e9s que no escrivissin (i molt b\u00e9 alguns d\u2019ells), \u00e9s que no ha interessat un di\u00e0leg en el temps. Als mestres no se\u2019ls toca; se\u2019ls deixa al seu altar, se\u2019ls celebra a la seva mort i es comercia amb els seus cad\u00e0vers. I, en paral\u00b7lel, s\u2019oblida la capacitat d\u2019un possible teixit institucional per assentar el que sigui que vulgui assentar-se. La identitat catalana no passa pels museus, i menys d\u2019art. El Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya \u00e9s un exemple d\u2019un museu tard\u00e0, que ning\u00fa es creu, ni els seus propis fundadors. Un museu pensat molt despr\u00e9s de la construcci\u00f3 identit\u00e0ria catalana, l\u2019 any 1996, i amb l\u2019objectiu de “conservar, exposar i difondre la hist\u00f2ria de Catalunya com a patrimoni col\u00b7lectiu i enfortir la identificaci\u00f3 dels ciutadans amb la hist\u00f2ria nacional” (Decret 47\/1996, 6 de febrer). En art la identificaci\u00f3 no es busca, la hist\u00f2ria no \u00e9s m\u00e9s que la de la generaci\u00f3 anterior (amb sort) i aix\u00f2 de la hist\u00f2ria nacional, millor ho deixem que no volem embrutar-nos en aquesta bassa.<\/p>\n
Pensem un moment en Euskadi, aquest mirall. La genealogia, encara que en permanent discussi\u00f3, \u00e9s quelcom assumit. Uns artistes referents; una generaci\u00f3 posterior; despr\u00e9s una altra que respon a la segona i una recuperaci\u00f3 ideol\u00f2gica constant dels primers. Sense embuts. I els artistes bascos en els 90 gaudint de Nova York gr\u00e0cies a la creen\u00e7a institucional de que tenia sentit que hi fossin, treballant en l\u2019\u00e0mbit internacional i, oh sorpresa, des del simb\u00f2lic. Sense necessitat de reinventar-se amb vergonya en cada generaci\u00f3, sin\u00f3 assumint el que hi ha i treballant-hi.<\/p>\n
Si la creaci\u00f3 de la identitat catalana moderna implica mantenir l\u2019estatus quo a un nivell simb\u00f2lic, la identitat espanyola \u00e9s una mica m\u00e9s ca\u00f2tica. Per comen\u00e7ar, sempre amb el dubte eterna entre la unitat i la pluralitat. Des d\u2019un principi i fins avui. Amb l\u2019ex\u00e8rcit entremig (la bandera espanyola es defineix l\u2019any 1785 com a eina naval); amb el contacte directe entre una literatura costumista i una idea conservadora d\u2019Espanya; amb conats de modernitat absoluta sufocats amb viol\u00e8ncia; amb l\u2019\u00fas i l\u2019ab\u00fas d\u2019 El Quixot; amb un passat colonial que glorifica una corona fins que ja en un post-colonialisme s\u2019amaga el tema sigui com sigui; amb revisions constants -i contradict\u00f2ries- de la hist\u00f2ria, tant en els llibres de text escolars com a les universitats; amb conceptes alterns com “l\u2019Estat integral”, “Una, grande y libre”; “Caf\u00e9 para todos”; “la furia”; “la roja” i tots els intents ling\u00fc\u00edstics d\u2019obviar un problema que no es vol saber quin \u00e9s. I sense oblidar la pot\u00e8ncia de noms com Vel\u00e1zquez, Goya o Zurbar\u00e1n, que s\u2019utilitzen per mantenir una idea de cultura d\u2019alt nivell, quelcom del que estar nacionalment orgull\u00f3s. I, paradoxalment, en aquest caos d\u2019anades i vingudes es defineixen una s\u00e8rie d\u2019institucions estatals que romanen. Les acad\u00e8mies, el Museu del Prado, aix\u00ed com una centralitat a la capital -Madrid- que es converteix en un lloc on apostar fort, sigui des de posicions liberals, d\u2019esquerra o absolutament feixistes. L\u2019Estat, com a aparell, es converteix a Madrid i Barcelona passa a ser Catalunya.<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/images-9813f.jpg\")
<\/p>\n
Les institucions catalanes neixen sense la puixan\u00e7a espanyola (l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans podria ser l\u2019equivalent a les acad\u00e8mies, per\u00f2 la seva visibilitat i capacitat d\u2019acci\u00f3 \u00e9s molt m\u00e9s limitada, per posar un exemple) i la construcci\u00f3 d\u2019estructures estables es deixar\u00e0, a Barcelona, \u200b\u200ben mans dels industrials. La literatura seran les editorials. El teatre seran els teatres. I l\u2019art? L\u2019art, sense ind\u00fastria, no tindr\u00e0 un museu en condicions i es perdr\u00e0 l\u2019oportunitat de ser un altre Par\u00eds. Encara que els moments sempre han estat convulsos: la inauguraci\u00f3 del Museu d\u2019Art de Catalunya estava prevista pel 7 d\u2019 octubre de 1934. No va poder desenvolupar-se com es volia: el dia abans, Llu\u00eds Companys va proclamar la independ\u00e8ncia de Catalunya, l\u2019ex\u00e8rcit espanyol va ocupar les institucions i el museu es va inaugurar sota armes. Una festa.<\/p>\n
La dictadura franquista va aniquilar tota possibilitat de realitzar un treball institucional de futur des de Catalunya i, sota Franco, es va intentar amagar tot el material art\u00edstic possible perqu\u00e8, almenys, no es perd\u00e9s. Per\u00f2 alguna cosa es va destruir, alguna cosa com \u00e9s la creen\u00e7a i la confian\u00e7a en un teixit institucional i una cosa com la capacitat d\u2019acci\u00f3 planificada. De la creaci\u00f3 d\u2019una identitat simb\u00f2lica es va passar al manteniment gaireb\u00e9 religi\u00f3s i secret d\u2019ella. Els codis van passar a ser ocults, els silencis, els llocs a compartir. Amb por al cos.<\/p>\n
La desconfian\u00e7a i la por seran el punt de partida per a tot el que passi a la pen\u00ednsula des del 1934 fins a l\u2019actualitat. All\u00f2 simb\u00f2lic saltar\u00e0 a ocupar sentit en all\u00f2 popular i all\u00f2 identitari ser\u00e0 remarcat -a Catalunya- mitjan\u00e7ant el Bar\u00e7a, Els Pastorets i, m\u00e9s endavant, l\u2019aparici\u00f3 de TV3 i Catalunya R\u00e0dio. A Espanya el nou populisme identitari recordar\u00e0 constantment el paper del rei en el 23F fins el tedi; els socis del Reial Madrid onejaran banderes espanyoles com a pr\u00f2pies, es focalitzar\u00e0 constantment en enemics externs i es discutir\u00e0 sobre el “problema catal\u00e0” amb passi\u00f3.<\/p>\n
Sumant a la discussi\u00f3 simb\u00f2lica, els processos inacabables per definir i assentar museus i institucions art\u00edstiques a Catalunya acabaran cansant i separant el teixit art\u00edstic i cultural de les institucions en s\u00ed, que, un cop obertes al p\u00fablic, ho tindran dif\u00edcil per esdevenir la seva refer\u00e8ncia. Per\u00f2 en el proc\u00e9s d\u2019obertura i definici\u00f3 institucional del territori alguna cosa va passar: la tradici\u00f3 associativa de Catalunya (un m\u00e8tode per mantenir un teixit “a la contra”) deix\u00e0 amablement pas a una estructura feble i cregu\u00e9 que ara tot funcionava, encara que ning\u00fa fos capa\u00e7 de sortir dels termes simb\u00f2lics: els museus s\u2019obren perqu\u00e8 siguin part del s\u00edmbol, no perqu\u00e8 siguin. Despr\u00e9s, la pol\u00edtica, i l\u2019ideari identitari, ser\u00e0 ocupat per posicions neoliberals, amb el que el desmantellament quedar\u00e0 servit. Si Malraux va construir una xarxa institucional a Fran\u00e7a, el conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell podr\u00e0 passar a la hist\u00f2ria com alg\u00fa que tanca Catalunya, encara que no sigui responsabilitat seva. La hist\u00f2ria i les seves simplificacions.<\/p>\n
La crisi actual, d\u2019altra banda, comporta el control del capital en menys mans. Mans que, en el cas de l\u2019art, aposten clarament per un mercat que est\u00e0 a Madrid i no a Barcelona. Un mercat no de primer ordre, per\u00f2 un mercat al cap i a la fi. Si sumem la pot\u00e8ncia de les eines d\u2019estat, que segueixen a Madrid i no a Barcelona, s\u2019ent\u00e9n que el desmantellament de l\u2019estructura cultural p\u00fablica a Catalunya (de la Generalitat i d\u2019organismes catalans) comporti el salt de l\u2019oasi al desert.<\/p>\n
Existeixen, sempre, possibilitats. Opcions, capacitat d\u2019acci\u00f3. Si durant les avantguardes es donen grans moments a Catalunya; si l\u2019anarquisme \u00e9s quelcom a qu\u00e8 alguna vegada alg\u00fa sabr\u00e0 treure-li tot el partit sense ser molest que s\u2019amaga; si sota quelcom tant terrible com la dictadura no es va desapar\u00e8ixer; si les institucions art\u00edstiques (aix\u00ed com l\u2019autoorganitzaci\u00f3 del context) han estat models per a l\u2019Estat -i m\u00e9s enll\u00e0- en alguns moments concrets; si hi ha noms i noms d\u2019artistes que poden servir per compondre una genealogia cre\u00efble; si la globalitzaci\u00f3 permet recon\u00e8ixer maneres de fer aplicables per la millora local, llavors sembla fins i tot l\u00f2gic superar la depressi\u00f3 mental que suposa una crisi econ\u00f2mica i ideol\u00f2gica com l\u2019actual. Sense oblidar que la capacitat d\u2019acci\u00f3 dels “petits” \u00e9s, de vegades, molt m\u00e9s efectiva que la dels grandots. Un exemple (i recuperant la mirada tangencial al Pa\u00eds Basc): l\u2019Institut Ramon Llull podria ser un ens d\u2019internacionalitzaci\u00f3 molt m\u00e9s efectiu que l\u2019embolic institucional generat a l\u2019Estat espanyol i que ning\u00fa sap molt b\u00e9 com funciona. Per\u00f2, novament, la tradici\u00f3 de mantenir objectius (per confusos que siguin) i estructures estatals a Madrid es contraposa a la fragilitat institucional contempor\u00e0nia a Barcelona. Poden haver canvis a Madrid, per\u00f2 a Barcelona els canvis ja han arribat i no hi ha hagut temps per a la negociaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Quan parlem de Catalunya\/Espanya sempre hi ha una s\u00e8rie de codis apresos i no comuns. I s\u00edmbols, que ja no codis. S\u00edmbols: un dels motius de que tot estigui estancat,…<\/p>\n","protected":false},"author":1238,"featured_media":22745,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5918],"tags":[],"coauthors":[6375],"acf":[],"yoast_head":"\n