{"id":22765,"date":"2013-09-16T13:18:22","date_gmt":"2013-09-16T13:18:22","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/las-partes-y-el-todo-politicas-de-representacion-nacional\/"},"modified":"2017-11-13T13:21:57","modified_gmt":"2017-11-13T13:21:57","slug":"les-parts-el-tot-politiques-de-representacio-nacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/les-parts-el-tot-politiques-de-representacio-nacional\/","title":{"rendered":"Les parts i el tot: pol\u00edtiques de representaci\u00f3 nacional"},"content":{"rendered":"

La dificultat d\u2019un debat desapassionat sobre els diferents nacionalismes dep\u00e8n de la posici\u00f3 des de la qual volem parlar. Quan l\u2019economia entra en joc, sembla que la discussi\u00f3 sobre la identitat es vegi alleujada: els diners ordenen, s\u00f3n l\u2019ag\u00e8ncia que gestiona les vides i la mis\u00e8ria de moltes persones en situaci\u00f3 de precarietat. Quan el principi de rendibilitat entra en joc, les pol\u00edtiques identit\u00e0ries dels nacionalismes es repleguen cap a noves posicions estrat\u00e8giques. D\u2019aqu\u00ed es deriva una de les preguntes m\u00e9s conflictives d\u2019acord amb la crisi econ\u00f2mica a Espanya i la constant p\u00e8rdua de credibilitat en els anomenats “mercats”: \u00bfResulta rendible seguir estant associats a la “marca” Espanya? De la qual sorgeix aquesta altra q\u00fcesti\u00f3: Qu\u00e8 hi ha all\u00e0 fora? En l\u2019economia financera del capitalisme tard\u00e0, on el valor de les nacions es taxa com al Monopoly, els sentiments sobre les identitats nacionals queden relegats al basar especulatiu de les “marques en els mercats”. L\u2019esfera de l\u2019art contemporani hauria de ser un lloc per a aquest debat desapassionat, un espai per a la discussi\u00f3 protegit dels vaivens de la pol\u00edtica per\u00f2 amb vista a una interacci\u00f3 amb les pol\u00edtiques p\u00fabliques en mat\u00e8ria d\u2019art. Almenys amb aquelles administracions que en tinguin. Els conceptes d\u2019estat-naci\u00f3, difer\u00e8ncia cultural o identitats h\u00edbrides s\u2019han convertit en comercialitzables. “Vendre nacions” o “vendre autenticitat” s\u00f3n part d\u2019una activitat comercial. D\u2019una banda, els productes culturals intensament connotats per la pertinen\u00e7a a un lloc s\u00f3n candidats al mercat de l\u2019ex\u00f2tic. De l\u2019altra, tota especificitat cultural resulta d\u2019un valor indefugible en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s globalitzat. Els grans museus d\u2019art contemporani i les biennals s\u00f3n aparadors per a aquest intercanvi comercial. La transformaci\u00f3 dels museus en corporacions els confereix un car\u00e0cter d\u2019instruments del capital al servei dels governs. Una de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta transformaci\u00f3 del museu contemporani en un complex d\u2019entreteniment \u00e9s l\u2019exposici\u00f3 de gran \u00e8xit, un esdeveniment de gala ribetejat amb cridaneres campanyes de publicitat i m\u00e0rqueting. Els defensors d\u2019aquestes actuacions afirmen que aquests programes pretenen millorar la comprensi\u00f3 entre diferents cultures. Segons narra Brian Wallis, exposicions de masses com “Turkey: The Continuing Magnificence” (1987-88) i “Mexico: A Work of Art” (1990) van girar pels Estats Units amb la finalitat de vendre la imatge i els productes dels pa\u00efsos en desenvolupament als mercats nord-americans\u00a0[1<\/a>]. Els museus convertits en receptacles per a l\u2019espectacle i el turisme van servir de contenidors per al branding d\u2019identitats nacionals. A la d\u00e8cada que va seguir, els museus i el comissariat simplement van heretar aquesta transacci\u00f3 de “paquets” nacionals. No cal acudir a les hemeroteques per recordar els rius de tinta que l\u2019exposici\u00f3 d\u2019art espanyol\u00a0“The Real Royal Trip”<\/a>\u00a0va generar fa ara gaireb\u00e9 una d\u00e8cada, quan l\u2019any 2004 va recalar a el PS1 de Nova York sota la signatura de Harald Szeemann. Aquella intervenci\u00f3 participava de la tradicional (i encara en voga) promoci\u00f3 dels pavellons nacionals en exposicions internacionals per\u00f2 en l\u2019era del Curating.<\/p>\n

All\u00f2 veritablement interessant d\u2019aquestes modalitats representacionals rau en la mateixa d\u2019idea de l\u2019estat-naci\u00f3, la qual \u00e9s la soluci\u00f3 al problema i el problema al mateix temps. \u00c9s sabut que actualment aquest concepte travessa una crisi manifesta. D\u2019una banda, la dissoluci\u00f3 dels estats-naci\u00f3 en una supra-naci\u00f3 anomenada Europa \u00e9s objecte d\u2019un euro-escepticisme que t\u00e9 el seu ep\u00edgon en la postura desconfiada (hereva del thatcherisme) de David Cameron al Regne Unit. D\u2019altra banda, la Uni\u00f3 Europea \u00fanicament pot mantenir en un estricte recompte i ordenaci\u00f3 dels seus membres integrants: els estats-naci\u00f3. La dial\u00e8ctica entre les parts i el tot, el fragment i la totalitat, poques vegades aconsegueix tanta complexitat com quan pensem en els extrems territorials i fronterers, doncs a la discontinu\u00eftat simb\u00f2lica i pol\u00edtica se li suma la continu\u00eftat geogr\u00e0fica i espacial. L\u2019omnipresent bandera de la Uni\u00f3 Europea pot servir com tota una met\u00e0fora de les apories de l\u2019estat-naci\u00f3. Ella ensenya orgullosa dotze estels perqu\u00e8 aquest n\u00famero \u00e9s tradicionalment el s\u00edmbol de la perfecci\u00f3 i l\u2019harmonia, el complet i la unitat. Al contrari de la creen\u00e7a popular, el nombre d\u2019estrelles no t\u00e9 res a veure amb el nombre dels estats membres (molt m\u00e9s nombr\u00f3s). El cercle mostra un ordre, un sentit de la racionalitat mesurable. Tot el contrari a all\u00f2 que una constel\u00b7laci\u00f3 d\u2019estrelles realitza, \u00e9s a dir, ordenar un aparent caos entre punts diametralment distants. Punts que apareixen desconnectats entre si i que poden generar una forma, un sentit, a trav\u00e9s d\u2019un exercici d\u2019imaginaci\u00f3 col\u00b7lectiva. En una constel\u00b7laci\u00f3 europea, quines serien les estrelles? A la bandera de la Uni\u00f3 Europea, cada estrella significa la figura jur\u00eddica de l\u2019estat-naci\u00f3. On ha quedat aquella idea d\u2019articulaci\u00f3 basada en una Europa de les regions? Existeix alternativa a l\u2019estat-naci\u00f3? \u00bfNo \u00e9s, en tot cas, un retorn a l\u2019estat-naci\u00f3 tancat i abstret el que els corrents anti-europeistes populistes intenten for\u00e7ar a l\u2019actual conjuntura de col\u00b7lapse? L\u2019estat espanyol ofereix un cas paradigm\u00e0tic en aquest sentit, amb dos nacionalismes puixants com el basc i el catal\u00e0 cont\u00ednuament pressionant sobre els v\u00e8rtexs sensibles de la integritat de la Forma. L\u00f2gica per\u00f2 paradoxalment, la \u00fanica manera d\u2019assolir un nou estatus vindria d\u2019aquesta mateixa figura a la qual se li ha diagnosticat estar en crisi: l\u2019estat-naci\u00f3. Una Europa for\u00e7ada a gestionar les estrelles apareix llavors com a horitz\u00f3, alternativa i soluci\u00f3 per\u00f2 tamb\u00e9 com el problema de la realitzaci\u00f3.<\/p>\n

Una de les teories del postmodernisme que va establir al seu dia una nova relaci\u00f3 entre el particular i l\u2019universal va ser la del regionalisme. Els termes de “particular” i “universal” semblen ara m\u00e9s apropiats que el binarisme gastat de la relaci\u00f3 entre all\u00f2 local i all\u00f2 global. Dins del debat de l\u2019arquitectura, el regionalisme cr\u00edtic va emergir a finals de 1970 i principis dels 1980 com un corrent cr\u00edtic que usava les forces contextuals del lloc (la geografia, el clima i la cultura locals) per donar sentit a les noves construccions. Primer Alex Tzonis i Liane Lefaivre, i m\u00e9s tard Kenneth Frampton, van establir una teoria on la sensibilitat cap a l\u2019entorn circumdant influ\u00efa decisivament en les formes de fer arquitectura. Per\u00f2 el regionalisme va ser m\u00e9s que aix\u00f2: va ser tamb\u00e9 una eina pol\u00edtica del postmodernisme, cr\u00edtica amb l\u2019homogene\u00eftat de la modernitat, la forma d\u2019organitzaci\u00f3 pol\u00edtica suprema de la qual era l\u2019estat-naci\u00f3 modern. Les teories regionalistes pregonaven l\u2019alliberament dels localismes, el culte al vernacle, la difer\u00e8ncia i l\u2019exotisme sense necess\u00e0riament haver de donar ales als m\u00faltiples nacionalismes inscrits dins de l\u2019estat-naci\u00f3\u00a0[2<\/a>]. Aquest cant a la distinci\u00f3 podria fins i tot veure\u2019s com una variant europe\u00eftzant de l\u2019aleshores tan de moda multiculturalisme. Per\u00f2 qui gosa avui dia ni tan sols emprar la paraula “regionalisme”? Lamentablement va passar a millor vida com una categoria cultural dif\u00edcil de traduir a l\u2019arena de l\u2019idiolecte de la pol\u00edtica.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, no fa tant que la idea d\u2019una “Europa de les Regions” ha estat impulsada des de diversos estaments europeus. Aquesta “Europa de les Regions” no ha acabat d\u2019enlairar-se del tot com a entitat supranacional al temps que com a utopia realitzada de manera que el Pa\u00eds Basc, Gal\u00edcia, Catalunya, Bretanya, Sax\u00f2nia, Val\u00f2nia, Flandes, Tirol o Gal\u00b7les (per posar alguns exemples) poguessin establir una relaci\u00f3 de ve\u00efnatge parit\u00e0ria dins d\u2019una nova categoria: l\u2019Euroregi\u00f3. Estrelles en una gal\u00e0xia. Sens dubte, hi ha t\u00edmids experiments, per exemple quan s\u2019arriba a acords transfronterers, estrictament puntuals. Des del lloc on escric, l\u2019Euroregi\u00f3 s\u2019est\u00e9n entre el Pa\u00eds Basc i Aquit\u00e0nia incloent diferents territoris pertanyents als estats d\u2019Espanya i Fran\u00e7a. Existeixen una s\u00e8rie de tractats econ\u00f2mics per implementar aquesta Euroregi\u00f3 sorgida de l\u2019alian\u00e7a de dues regions en dos pa\u00efsos ve\u00efns. Aquestes relacions transfrontereres s\u00f3n encoratjades per governs auton\u00f2mics i regionals aix\u00ed com pels propis estats; el regionalisme, en qualsevol de les seves variants, sembla sempre m\u00e9s tolerable que el nacionalisme. Per\u00f2 mentre que el concepte d\u2019estat-naci\u00f3 sembla en decad\u00e8ncia en un m\u00f3n globalitzat, l\u2019actual configuraci\u00f3 del mapa d\u2019Europa podria fer efectiu el vell ideal neoliberal que Occident ha arribat finalment a un punt de la seva realitzaci\u00f3 on (despr\u00e9s de la desintegraci\u00f3 de la ex-Iugosl\u00e0via) el mapa sembla definitivament completat, i sense \u00e0nim de tornar a ser modificat. El credo neoliberal, per\u00f2, es regenera constantment, com una subst\u00e0ncia mutable que elabora dels seus residus mat\u00e8ria de primera m\u00e0. Per aquest principi de rendibilitat inherent al capitalisme que apuntava al comen\u00e7ament, si cal canviar els mapes, es canviaran. All\u00f2 que sembla est\u00e0tic als ulls de l\u2019observador contemporani resulta mudable en el decurs de la hist\u00f2ria.<\/p>\n

Per\u00f2 en el mercat global, el regionalisme t\u00e9 dificultats per vendre. A difer\u00e8ncia de les ciutats, en compet\u00e8ncia les unes amb les altres per atreure al turisme i convertir-se en marques comercials, les identitats regionals mantenen una resist\u00e8ncia a l\u2019hora de vendre al mercat de la cultura internacional. Soci\u00f2legs com\u00a0Richard Sennett<\/a>\u00a0han reflexionat sobre les aliances econ\u00f2miques subrept\u00edcies entre ciutats pertanyents a pa\u00efsos diferents, en una nova actualitzaci\u00f3 de la constel\u00b7laci\u00f3 com a forma latent. N\u2019hi ha prou d\u2019agafar el prospecte comercial de qualsevol companyia a\u00e8ria per visualitzar aquestes constel\u00b7lacions. Les grans i mitjanes ciutats s\u00f3n els llocs on les fluctuacions del capital global m\u00e9s se senten. El camp ha estat apartat del negoci ja fa temps. Tot aix\u00f2 comporta el despla\u00e7ament de ciutadans a trav\u00e9s de les fronteres. Aix\u00f2 \u00e9s encara m\u00e9s perceptible en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019economia immaterial i cognitiva de la creativitat, de manera que la internacionalitzaci\u00f3 dels contextos art\u00edstics ja no hauria de veure\u2019s exclusivament com a “producte interior exportable”, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la hibridaci\u00f3 internacional d\u2019aquests focus urbans que s\u00f3n les ciutats. Quants comissaris i artistes internacionals d\u2019altres latituds tenim a les nostres ciutats? La clau ja no est\u00e0 en com for\u00e7adament s\u2019exporten artistes, sin\u00f3 en com involunt\u00e0riament s\u2019importen als nuclis urbans. “Importaci\u00f3” i “exportaci\u00f3” difereixen per complet del concepte d\u2019”immigraci\u00f3”, que sempre \u00e9s obligat, per molt que s\u2019utilitzi desafortunadament l\u2019eufemisme de “mobilitat exterior” com ha ocorregut en boca de la ministra d\u2019Ocupaci\u00f3 per descriure l\u2019actual fugida de joves espanyols. Els corrents i els fluxos migratoris en l\u2019art contemporani suposen una bona vara de mesura per a l\u2019estimaci\u00f3 del capital creatiu d\u2019un pa\u00eds; quins pa\u00efsos exporten, quins importen, etc. La reciprocitat d\u2019ambd\u00f3s moviments \u00e9s la prova d\u2019una situaci\u00f3 a l\u2019al\u00e7a. No \u00e9s casual que poguem fer una ullada a alguns pa\u00efsos en ple proc\u00e9s d\u2019expansi\u00f3 econ\u00f2mica, Brasil, M\u00e8xic a Llatinoam\u00e8rica; o Turquia; Pol\u00f2nia a Europa, i comprovar l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019artistes, comissaris i institucions d\u2019aquests mateixos pa\u00efsos. Alg\u00fa coneix algun pa\u00eds amb major nombre de joves artistes i comissaris en cont\u00ednua mobilitat global que Turquia?<\/p>\n