Vaig acceptar aquest enutj\u00f3s enc\u00e0rrec pensant que en el fred mes de febrer seria f\u00e0cil disposar d\u2019una tarda casolana per perdre sense remordiment; per\u00f2 un anticicl\u00f3 instal\u00b7lat sobre el Principat i, d\u2019altra banda, un reguitzell de not\u00edcies sobre la imparable putrefacci\u00f3 del sistema pol\u00edtic convencional, conviden a sortir al carrer sense necessitat de pretextos. Mandra. No hi ha una altra paraula i segur que no \u00e9s gens arbitrari que aix\u00ed sigui. Mandra, aquesta \u00e9s la sensaci\u00f3 que produeix haver d\u2019incorporar-se al debat sobiranista a dia d\u2019avui, fastiguejats com estem de xerrameca oportunista i d\u2019iconografia bastarda.<\/p>\n
La carta d\u2019enc\u00e0rrec insisteix en l\u2019argument de que \u201cles pr\u00e0ctiques art\u00edstiques no poden quedar al marge d\u2019all\u00f2 que pot afectar-les profundament\u201d. Dedueixo, com a m\u00e0xim, que es refereixen, per exemple, a les recents restriccions econ\u00f2miques que esguarden al MACBA per la negativa del Ministeri d\u2019Educaci\u00f3, Cultura i Esport de procedir a ingressar les seves aportacions corresponents a l\u2019\u00faltim exercici, al\u00b7legant que la Generalitat no ha complert amb els objectius de d\u00e8ficit establerts. No estic segur de com deu gestionar aquesta situaci\u00f3 al seu cap el Senyor Leopoldo, per\u00f2 tampoc crec que a ell li interessi gaire la meva humil opini\u00f3 que, en qualsevol cas, es limita a lamentar-ho per a aquells\u00a0cadells fills del MACBA<\/a>\u00a0que puguin veure\u2019s afectats davant el progressiu enfonsament del vaixell ins\u00edgnia. Per\u00f2 ser\u00e0 millor, sense abandonar la met\u00e0fora marinera -tan apropiada, tan mediterr\u00e0nia- no continuar per aquest cam\u00ed… o per qu\u00e8 no? Al cap i a la fi, el que est\u00e0 en discussi\u00f3 en \u00faltima inst\u00e0ncia es redueix a discernir en quines condicions pol\u00edtiques podria garantir-se un millor desenvolupament dels equipaments i de les ind\u00fastries culturals. En altres paraules, per a abordar la possible afectaci\u00f3 que produiria sobre l\u2019ecosistema art\u00edstic local la culminaci\u00f3 d\u2019una deriva sobiranista en els termes en qu\u00e8 es planteja de manera majorit\u00e0ria, \u00e9s imprescindible distingir entre les evidents conseq\u00fc\u00e8ncies que aix\u00f2 tindria sobre l\u2019estructura institucional i, al nostre entendre, el nul efecte que hauria de suposar sobre el territori espec\u00edfic de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques. Comen\u00e7arem amb l\u2019\u00faltima afirmaci\u00f3, molt m\u00e9s complexa del que aparenta i, a m\u00e9s, susceptible de permetre\u2019ns divertits passos hist\u00f2rics tan comuns en aquest tipus de menesters.<\/p>\n \u201cFachadas no faltan en Barcelona, y hasta podr\u00eda decirse que es la ciudad de las fachadas. La fachada lo domina todo, y as\u00ed todo all\u00ed es fachadoso\u201d. Quan Unamuno resol amb aquestes paraules tan taxatiu retrat de la hipocresia de la burgesia modernista catalana, sense possibilitat d\u2019adonar-se\u2019n d\u2019aix\u00f2, est\u00e0 donant just a la fusta. Catalunya \u00e9s, des de la perspectiva de les hegemonies pol\u00edtiques dominants, una naci\u00f3 radicalment conservadora -despla\u00e7ada des del fatxenda al \u201cfatxa\u201d- camuflada darrere un vel d\u2019exquisida formalitat. Les raons que expliquen aquesta realitat no s\u00f3n de naturalesa gen\u00e8tica sin\u00f3 de car\u00e0cter hist\u00f2ric. Nom\u00e9s cal recordar els vells i gens sospitosos an\u00e0lisi de Pierre Vilar sobre el\u00a0miracle catal\u00e0<\/i>: precisament sota l\u2019ombra opressiva dels Borbons, a partir del segle XVIII emergeix la Catalunya moderna i contempor\u00e0nia identificant-se amb l\u2019emerg\u00e8ncia d\u2019una burgesia que, expulsada de l\u2019Estat, ho aposta tot per un desenvolupament comercial i industrial capitalista. La tradicional definici\u00f3 del catal\u00e0 garrepa i obsessionat amb les idees del treball i de l\u2019estalvi, massa sovint oblida que aquests par\u00e0metres no constitueixen tant un retrat psicol\u00f2gic com el que, en termes socials, han de recon\u00e8ixer-se com els simples principis d\u2019una ideologia de classe. En definitiva, en la mesura que tota naci\u00f3 \u00e9s un constructe complex – en qu\u00e8 es combinen per igual s\u00edmbols, relats i enemics – articulat per les classes dominants, Catalunya \u00e9s una naci\u00f3 constru\u00efda amb un inequ\u00edvoc biaix molt conservador i fa\u00e7an\u00f3s que, des de llavors, enyora unes estructures d\u2019Estat que tindrien per horitz\u00f3 consolidar-lo i perpetuar-lo. Tot aquesta pesada volta t\u00e9 el sentit de permetre\u2019ns per fi formular una r\u00e0pida equaci\u00f3: a dia d\u2019avui qualsevol aposta per la consolidaci\u00f3 d\u2019un Estat nacional catal\u00e0 s\u2019ha de recon\u00e8ixer que, fins i tot al seu pesar, s\u2019incorpora a aquesta mateixa tradici\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, si aspirem a assajar noves maneres per al desenvolupament social i col\u00b7lectiu, la prioritat \u00e9s despla\u00e7ar la ideologia dominant i amb aix\u00f2, els seus conseg\u00fcents constructes nacionals. Nom\u00e9s si aquesta operaci\u00f3 amb vocaci\u00f3 instituent obtingu\u00e9s una mica d\u2019\u00e8xit, estar\u00edem en condicions d\u2019imaginar els seus pertinents protocols institucionals que, potser, exigirien respectar algunes f\u00f3rmules estatals, ja siguin sobiranes o federades. Tornem ara al nostre feixuc enc\u00e0rrec. Exposat el nostre raonament, les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques mereixedores d\u2019atenci\u00f3 no haurien de patir cap efecte a causa del debat nacional tal com aquest ha estat obert per les pr\u00f2pies estructures pol\u00edtiques establertes. La ra\u00f3 \u00e9s \u00f2bvia: les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques a qu\u00e8 ens referim s\u00f3n interessants, precisament, perqu\u00e8 ja s\u2019ocupen de desplegar una visi\u00f3 cr\u00edtica davant les convencions ideol\u00f2giques imposades. En altres paraules, el seu veritable camp de batalla ja es trobava, i hi roman, obert amb antelaci\u00f3 a l\u2019esclafit de draps, siguin quins siguin, i barregin com vulguin les seves ic\u00f2niques franges de colors.<\/p>\n Es podria replicar enfront de tot el plantejat que la nostra perspectiva \u00e9s massa ortodoxa i, per aix\u00f2, excloent en la mateixa an\u00e0lisi. Fins i tot potser hi haur\u00e0 qui evoqui episodis memorables i d\u2019altres batalletes, com la f\u00e8rtil comuni\u00f3 que es va produir als anys setanta entre els partits pol\u00edtics i les forces socials per reivindicar la llibertat, l\u2019amnistia i l\u2019estatut d\u2019autonomia (dels vells ideals de la revoluci\u00f3 il\u00b7lustrada, la fraternitat feia ja molt temps que havia quedat relegada a la perif\u00e8ria del pensament anarquista) i que va permetre que els m\u00e9s insignes artistes catalans de l\u2019\u00e8poca comandessin un petit renaixement del cartellisme pol\u00edtic. Cap d\u2019aquestes possibles objeccions ens sembla raonable. Sobre la primera q\u00fcesti\u00f3, n\u2019hi ha prou de precisar que el nostre argument nom\u00e9s exclou un tipus de pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que, d\u2019altra banda, sempre ens han semblat irrellevants; ens referim a la tan esbombada obsessi\u00f3 de cert art catal\u00e0 contemporani que es rumia constantment a si mateix, que ronda sobre la simple idea de l\u2019art i es congratula de produir gestos de complicitat constants sobre els seus propis vicis, les seves maneres i les seves estretes genealogies. Al seu torn, aquelles possibles pr\u00e0ctiques art\u00edstiques que puguin implicar-se d\u2019una manera expl\u00edcita amb un hipot\u00e8tic proc\u00e9s sobiranista, d\u2019acord amb el que s\u2019ha exposat, no queden en absolut exemptes de l\u2019an\u00e0lisi sin\u00f3 que, per contra, queden equiparades a un exercici propi d\u2019intel\u00b7lectuals org\u00e0nics disposats a auxiliar el model d\u2019Estat establert, malgrat que ara sigui amb noves vestidures. Potser per fi, en aquest escenari, sigui molt m\u00e9s f\u00e0cil encertar a resoldre la representaci\u00f3 catalana en els grans cert\u00e0mens internacionals. Pel que fa a l\u2019evocaci\u00f3 hist\u00f2rica, la resposta \u00e9s simple: durant l\u2019agonia del franquisme i en els primers anys de l\u2019anomenada Transici\u00f3, tot i les nombroses limitacions, el pa\u00eds es trobava en un proc\u00e9s constituent, certament molt lleuger, per\u00f2 que, precisament per aix\u00f2, exigia un grau d\u2019implicaci\u00f3 per part de tots els agents disposats a entrar en la pugna per definir el model d\u2019Estat. El resultat final \u00e9s sobradament conegut; amb prou feines es van modificar les formes b\u00e0siques per a garantir que el poder hegem\u00f2nic no canvi\u00e9s de mans aix\u00ed que, tota aquesta generosa col\u00b7laboraci\u00f3 art\u00edstica – la qual es va legitimar a la Biennale de 1976 amb el magne projecte\u00a0Avantguarda art\u00edstica i realitat social a l\u2019Estat Espanyol 1936-1976<\/a>\u00a0-amb prou feines va servir perqu\u00e8 alguns encara avui visquin de renda justificant serveis prestats. Conclusi\u00f3: el territori d\u2019exploraci\u00f3 per part de les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques amb una m\u00ednima vocaci\u00f3 pol\u00edtica, en el sentit m\u00e9s leg\u00edtim del terme, \u00e9s molt ample i del tot ali\u00e8 a l\u2019esc\u00e0s panell de banderes que s\u2019han posat en joc.<\/p>\n Ben diferent, com hem reconegut des de les primeres l\u00ednies, \u00e9s el que podria esdevenir-se en l\u2019\u00e0mbit de l\u2019estructura local del sistema art en cas de prosperar el proc\u00e9s sobiranista. En aquest espec\u00edfic context, en aparen\u00e7a, la sacsejada podria ser notable. Per\u00f2, tamb\u00e9 podria ser que el seu calat fos menor del previst; i no nom\u00e9s perqu\u00e8 actualment ja \u00e9s imperatiu gestionar els equipaments gaireb\u00e9 sense aportacions procedents de l\u2019administraci\u00f3 central, sin\u00f3 perqu\u00e8, al capdavall, tant per bo i com per dolent, des de fa molt temps les pol\u00edtiques culturals a Catalunya s\u2019han plantejat amb la voluntat de dissenyar un sistema d\u2019acord amb les convencions que correspondrien a un Estat tradicional. No hi ha, per il\u00b7lustrar-ho r\u00e0pida i f\u00e0cilment, cap altra comunitat aut\u00f2noma que s\u2019hagi posicionat tan clarament en la suposada necessitat de disposar, a l\u2019estil Llu\u00eds XIV, d\u2019unes Acad\u00e8mies nacionals, un Teatre Nacional i uns Museus Nacionals que garanteixin la conservaci\u00f3 dels valors quallats al llarg del temps i que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, defineixen el m\u00e9s semblant al genius loci . En aquesta tessitura, cal pressuposar que els m\u00e8rits i els dem\u00e8rits que genera la situaci\u00f3 actual es veurien definitivament consagrats. Si aquesta reflexi\u00f3 cont\u00e9 alguna dosi d\u2019encert, llavors \u00e9s aconsellable transmetre a tots els agents del sistema art\u00edstic local una invitaci\u00f3 a reconciliar el son amb absoluta tranquil\u00b7litat . Excepte petiteses de molt poca import\u00e0ncia, els canvis podrien ser molt menys determinants del que ning\u00fa podria t\u00e9mer. Ni les galeries catalanes seran vetades a Arco per condicions d\u2019estirp, ni les prestacions que ofereixen les diferents ag\u00e8ncies nacionals de promoci\u00f3 cultural haurien de deixar de ser cobertes pels seus previsibles correlats locals que les substitueixin. Ja coneixen el conte: que tot es mogui per tal de garantir l\u2019eternitat de l\u2019establert.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vaig acceptar aquest enutj\u00f3s enc\u00e0rrec pensant que en el fred mes de febrer seria f\u00e0cil disposar d\u2019una tarda casolana per perdre sense remordiment; per\u00f2 un anticicl\u00f3 instal\u00b7lat sobre el Principat…<\/p>\n","protected":false},"author":1388,"featured_media":22771,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5918],"tags":[],"coauthors":[6379],"acf":[],"yoast_head":"\n