{"id":22795,"date":"2013-09-20T13:26:03","date_gmt":"2013-09-20T13:26:03","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/gritos-y-silencions-arte-e-independencia\/"},"modified":"2017-11-13T13:31:22","modified_gmt":"2017-11-13T13:31:22","slug":"crits-silencis-art-independencia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/","title":{"rendered":"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"<p>Tot va esclatar l\u2019onze de setembre de 2012. La cosa s\u2019havia covat durant mesos \u2014o anys o lustres\u2014 enrere, per\u00f2 aquell dia ens vam aplegar en una manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria un seguit de persones, no m\u2019importa la xifra exacta, n\u2019\u00e9rem moltes. Tampoc no intentar\u00e9 explicar les motivacions que van dur-nos a cadascun dels ciutadans mobilitzats a convertir-nos en multitud, en massa. Ara, un percentatge dels manifestants \u00e9rem all\u00e0 per expressar una doble indignaci\u00f3, ho s\u00e9 perqu\u00e8 era \u2014\u00e9s\u2014 la meva indignaci\u00f3 i la d\u2019uns quants amb qui sintonitzem en aquesta q\u00fcesti\u00f3.<\/p>\n<div class=\"youtube video-container\"><iframe loading=\"lazy\" width=\"800\" height=\"450\" src=\"https:\/\/www.youtube.com\/embed\/JXO5G4eWP2o?feature=oembed\" frameborder=\"0\" gesture=\"media\" allowfullscreen><\/iframe><\/div>\n<p>D\u2019una banda, la indignaci\u00f3 amb el sistema pol\u00edtic o amb el sistema tout court, \u00e9s a dir, amb la falsa democr\u00e0cia que est\u00e0 instal\u00b7lada a Espanya des de la tan sacralitzada i tan funesta \u201ctransici\u00f3\u201d. Un pervers funcionament que permet o obliga a qu\u00e8 els vots que els ciutadans dipositen en la majoria dels partits pol\u00edtics \u2014o en tots els partits majoritaris\u2014 s\u2019hagin fet servir per a engreixar el sistema financer i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019hagin augmentat les desigualtats socials en comptes de lluitar contra elles. I aix\u00f2 sense necessitat de referir-me a corrupcions, prevaricacions i estupideses generades des dels estaments p\u00fablics.<\/p>\n<p>D\u2019una altra banda, indignaci\u00f3 davant de la vexaci\u00f3 amb qu\u00e8 s\u2019ha tractat Catalunya, els catalans i la cultura catalana per part de bona part de la pol\u00edtica i de l\u2019aparell medi\u00e0tic d\u2019Espanya. Almenys, tal com jo entenc aquests conceptes de la catalanitat, sense fonamentalismes, tot i comptant que la cultura catalana sempre ha estat perif\u00e8rica, h\u00edbrida, plena de contagis estimulants, que fagocita i \u00e9s fagocitada&#8230; per\u00f2 que no per aix\u00f2 pot negar-se la seva exist\u00e8ncia com a sistema propi. Aquest sistema ha estat sistem\u00e0ticament agredit des de l\u2019Estat espanyol de forma recurrent, per\u00f2 en els darrers anys aquests atacs han arribat a uns extrems d\u2019estult\u00edcia absolutament irracionals en contra de la llengua catalana o amb decisions judicials o pol\u00edtiques que contravenien all\u00f2 que el poble de Catalunya havia expressat per majoria en eleccions o en un refer\u00e8ndum convocats segons l\u2019ordenament legal vigent.<\/p>\n<p>Despr\u00e9s d\u2019aquella manifestaci\u00f3, d\u2019aquell crit d\u2019indignaci\u00f3, va venir el tumultu\u00f3s vaiv\u00e9 de la pol\u00edtica professional, uns i altres, d\u2019un color i d\u2019un altre, d\u2019aqu\u00ed i d\u2019all\u00e0, van mirar de recuperar el protagonisme que els ciutadans els havien pres: la partitocr\u00e0cia, les desin\u00e8ncies ro\u00efns del \u201cpacte social\u201d de Rousseau, la falsedat de la divisi\u00f3 de poders. Amb tot, arran d\u2019aquella mobilitzaci\u00f3, la societat catalana ha plantejat un contenci\u00f3s d\u2019alt\u00edssim calibre: la necessitat d\u2019exercir un dret democr\u00e0tic b\u00e0sic, el de decidir si els catalans volen continuar pertanyent a Espanya o volen crear un nou Estat. La democr\u00e0cia en la seva lectura m\u00e9s directa, un ciutad\u00e0 igual a un vot, sense partits pol\u00edtics d\u2019intermediaris. I que guanyin les majories, i que les minories ho acceptin, com aquells dem\u00f2crates que fa m\u00e9s de trenta anys que perdem i hem acceptat ser minoria, minoria i minoria.<\/p>\n<p>No se m\u2019escapa la paradoxa que suposa demanar un nou Estat per aquells que no combreguem amb la for\u00e7a repressora dels Estats. A mi tamb\u00e9 m\u2019agrada citar Bakunin \u2014potser ap\u00f2crifament\u2014 quan es referia als Estats com als cementiris on s\u2019enterren les llibertats individuals. Per\u00f2 l\u2019internacionalisme d\u2019arrel anarquista, al meu entendre, s\u2019ha convertit en una cosa molt m\u00e9s ut\u00f2pica que una utopia, almenys de moment. I posats a acabar en un cementiri, qu\u00e8 m\u00e9s idoni que triar-lo democr\u00e0ticament?<\/p>\n<h3 class=\"spip\">EL SILENCI DEL SISTEMA ART\u00cdSTIC CATAL\u00c0<\/h3>\n<p>Un any despr\u00e9s d\u2019aquella primera manifestaci\u00f3 i davant de la convulsi\u00f3 i la incertesa sobre els camins per on anir\u00e0 el proc\u00e9s, \u00e9s possible plantejar unes quantes reflexions apressades sobre on som i on podem ser d\u2019aqu\u00ed uns mesos des del registre cultural i, sobretot, des del registre art\u00edstic. El camp \u00e9s tan obert que he preferit centrar-me en algunes preguntes i suposicions que sorgeixen davant d\u2019una constataci\u00f3 inicial: el silenci generalitzat amb el que la cultura i l\u2019art ha seguit tots els esdeveniments pol\u00edtics dels darrers temps. Potser estic equivocat, per\u00f2 tinc la sensaci\u00f3 que els intel\u00b7lectuals i els artistes a penes han intervingut en el debat sobre el proc\u00e9s, el qual s\u2019ha deixat malauradament en mans de pol\u00edtics, economistes i periodistes.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" width=\"640\" height=\"427\" class=\"alignnone size-full wp-image-22779\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg 640w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972-595x397.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 640px) 100vw, 640px\" \/><\/p>\n<p>Si la meva premissa \u00e9s v\u00e0lida, com pot explicar-se aquesta deixadesa, tal grau d\u2019insipiditat? L\u2019artista Albert Gusi fa poc em feia arribar una reflexi\u00f3 que val la pena compartir: en el\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.concertperlallibertat.cat\/\" rel=\"external\">\u201cConcert per la llibertat\u201d<\/a>, celebrat el 29 de juny de 2013 al Camp Nou s\u2019hi van sentir crits po\u00e8tics i musicals; s\u2019hi van concentrar actuacions o participacions de la m\u00e9s variada proced\u00e8ncia del m\u00f3n de la cultura, per\u00f2 cap artista visual hi va intervenir. En d\u2019altres temps, un tel\u00f3 pintat per Mir\u00f3 o per T\u00e0pies potser hagu\u00e9s presidit l\u2019escenari, per\u00f2 en aquesta ocasi\u00f3 els artistes visuals del pa\u00eds que poguessin combregar amb el substrat sobiranista d\u2019aquell esdeveniment no van participar-hi. Per qu\u00e8? No van ser-hi convocats? Ells no ho van demanar? No hi ha artistes que vulguin un Estat propi per Catalunya? O, tot i existir, aquests artistes no han trobat la manera de mostrar visualment un crit identitari?<\/p>\n<p>\u00c9s cert que els camins per expressar all\u00f2 que alguns fil\u00f2sofs, entre finals del segle XVIII i comen\u00e7aments del segle XIX, van anomenar\u00a0<i>Volksgeist<\/i>\u00a0s\u00f3n eminentment verbals. L\u2019esperit dels pobles, la idea que cada naci\u00f3 t\u00e9 alguns trets culturals caracter\u00edstics vindria determinada sobretot per la llengua i la literatura. Tamb\u00e9 hi ha uns paisatges, uns s\u00edmbols, una hist\u00f2ria, per\u00f2 la llengua \u2014a Catalunya, per\u00f2 tamb\u00e9 a Espanya, ho sabem prou b\u00e9\u2014 \u00e9s la que predomina en el patr\u00f3 identitari. A m\u00e9s, en l\u2019era de la globalitzaci\u00f3 s\u2019ha escampat el sup\u00f2sit postmodern que, enfront de l\u2019especificitat, cal avantposar el contagi, la transfer\u00e8ncia. En els temps del ciberespai, sembla que s\u2019hagi de tendir indefectiblement cap a una identitat col\u00b7lectiva, global, a ser ciutadans del m\u00f3n excloent la pertinen\u00e7a a comunitats (o identitats) precises. I tot aix\u00f2 sense esmentar que la hist\u00f2ria de l\u2019art ens demostra que les interpretacions identit\u00e0ries de certes obres, molt sovint, tenen m\u00e9s que veure amb els processos hermen\u00e8utics que amb els rastres que realment contenen aquelles peces. En l\u2019exposici\u00f3\u00a0<a class=\"spip_out\" href=\"http:\/\/www.fundaciomiro-bcn.org\/exposicio.php?idioma=6&amp;exposicio=3656&amp;titulo=Joan%20Mir%C3%B3.%20La%20escalera%20de%20la%20evasi%C3%B3n\" rel=\"external\">\u201cJoan Mir\u00f3. The Ladder of the Escape\u201d<\/a>, per exemple, es podia advertir aix\u00f2 en diverses obres presumptament \u201ccompromeses\u201d de Joan Mir\u00f3.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" width=\"768\" height=\"1024\" class=\"alignnone size-full wp-image-22782\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/I\u0301ndice-de-Biografi\u0301as-Joan-Miro\u0301-Cabeza-de-labriego-catala\u0301n.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/I\u0301ndice-de-Biografi\u0301as-Joan-Miro\u0301-Cabeza-de-labriego-catala\u0301n.jpg 768w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/I\u0301ndice-de-Biografi\u0301as-Joan-Miro\u0301-Cabeza-de-labriego-catala\u0301n-300x400.jpg 300w\" sizes=\"(max-width: 768px) 100vw, 768px\" \/><\/p>\n<p>S\u00ed, ens trobem en terreny rellisc\u00f3s. Ara, tot i aquests equ\u00edvocs, si \u00e9s veritat que el crit identitari \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019expressar-se amb imatges que amb paraules, aix\u00f2 no vol dir que all\u00f2 visual sigui incapa\u00e7 de rebel\u00b7lar-se davant d\u2019aquesta possible \u201cfalta\u201d ontol\u00f2gica a la qual ja es referia amb gran criteri Diderot en alguns dels seus escrits. La pintura, l\u2019escultura, el gravat, la fotografia, el cinema, el v\u00eddeo i tants d\u2019altres llenguatges de l\u2019orbe visual han expressat o, almenys, suggerit idees universals, simb\u00f2liques, que no s\u2019han limitat a captar mim\u00e8ticament la realitat externa. I, m\u00e9s encara, en l\u2019era contempor\u00e0nia on l\u2019obra d\u2019art s\u2019ha atrevit a profundes reflexions metaf\u00edsiques i ha anat proverbialment acompanyada del contrapunt te\u00f2ric o cr\u00edtic. Sense anar m\u00e9s lluny, Benjamin Buchloh ha assenyalat que l\u2019abstracci\u00f3 de Gerhard Richter no pot ser m\u00e9s que germ\u00e0nica. En conseq\u00fc\u00e8ncia, aquest silenci dels artistes catalans d\u2019avui respecte al proc\u00e9s sobiranista potser l\u2019hem de trobar en la \u2014d\u2019altra banda leg\u00edtima\u2014 falta de motivaci\u00f3?<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" width=\"714\" height=\"439\" class=\"alignnone size-full wp-image-22785\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/f-mur-d-homme-belge-f-mur-de-la-femme-francaise-1965.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/f-mur-d-homme-belge-f-mur-de-la-femme-francaise-1965.jpg 714w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/f-mur-d-homme-belge-f-mur-de-la-femme-francaise-1965-595x366.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 714px) 100vw, 714px\" \/><\/p>\n<p>Als artistes d\u2019avui els preocupa massa la seva adscripci\u00f3 a una comunitat nacional, que els situ\u00efn en la hist\u00f2ria d\u2019un art nacional? Volen que les seves obres entrin en els museus m\u00e9s propers (MACBA, posem per cas) o aspiren a entrar formar part dels relats sobre la contemporane\u00eftat que encara avui formulen els grans museus de refer\u00e8ncia? I, encara, una \u00faltima pregunta: quants artistes internacionals s\u2019han preocupat per la identitat en el m\u00f3n occidental, m\u00e9s enll\u00e0 dels casos d\u2019alguns artistes africans molt interessants? Un cas que em sembla especialment interessant \u00e9s el d\u2019una obra de Marcel Broodthaers; en realitat \u00e9s la contraposici\u00f3 de dues obres: \u201cF\u00e9mur d\u2019homme belge\u201d i \u201cF\u00e9mur de la femme francaise\u201d, realitzades entre 1964 i 1965. Es tracta d\u2019unes restes \u00f2ssies, uns f\u00e8murs sobre els quals l\u2019artista va fer una petita intervenci\u00f3: els va pintar amb els colors i la distribuci\u00f3 de la bandera belga i de la bandera francesa, respectivament. Un os pertany a un individu, \u00e9s invisible fins que no perd tota la musculatura i la carn que l\u2019envolta, per\u00f2 Broodthaers ens suggereix la possibilitat irracional d\u2019adjudicar a aquests ossos una nacionalitat nom\u00e9s en pintar-hi uns colors i una disposici\u00f3. (L\u2019any 2010, els artistes mexicans Jonathan Hern\u00e1ndez i Pablo Sigg van fer-ne una relectura en una obra titulada \u201cF\u00e9mur de elefante mexicano\u201d. Aqu\u00ed, el joc es porta a les seva m\u00e0ximes conseq\u00fc\u00e8ncies. A M\u00e8xic no hi ha elefants i, per tant, els artistes q\u00fcestionen el propi concepte d\u2019identitat nacional a partir de negar la possibilitat que un paquiderm sigui mexic\u00e0, encara que els colors d\u2019una bandera, els signes visuals directes, ens puguin fer veure el contrari.)<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" width=\"670\" height=\"446\" class=\"alignnone size-full wp-image-22788\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Jonathan-Hernandez-et-Pablo-Sigg-5abd4.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Jonathan-Hernandez-et-Pablo-Sigg-5abd4.jpg 670w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/Jonathan-Hernandez-et-Pablo-Sigg-5abd4-595x396.jpg 595w\" sizes=\"(max-width: 670px) 100vw, 670px\" \/><\/p>\n<p>Acabo d\u2019escriure que \u00e9s leg\u00edtim que un artista no se senti cridat per aquests assumptes. Encara que sigui per a refutar-los, com en els casos al\u00b7ludits. Ho veig aix\u00ed. Per\u00f2 tampoc no puc ocultar que, en alguns casos, molt em temo que aquesta despreocupaci\u00f3 pugui venir donada per una mala interpretaci\u00f3 de la globalitzaci\u00f3. El sup\u00f2sit seria que alguns artistes (catalans, espanyols o de qualsevol proced\u00e8ncia) haguessin pensat que treballar sobre el territori aut\u00f2cton, sobre les pr\u00f2pies arrels \u2014encara que puguin ser mestisses\u2014, sobre una tradici\u00f3 end\u00f2gena, sobre la simbologia pol\u00edtica d\u2019un pa\u00eds petit, etc., fos una defici\u00e8ncia. Com si fos necessari que tots els artistes del m\u00f3n haguessin de seguir unes traject\u00f2ries similars a all\u00f2 que els centres de decisi\u00f3 internacional exposen en les seves sales per poder ser moderns. O postmoderns. I \u00e9s que em sembla que la globalitzaci\u00f3 ha portat a molts enganys: podem estar connectats instant\u00e0niament amb el m\u00f3n, per\u00f2 els centres de poder de l\u2019art no han variat gaire en el nou r\u00e8gim globalitzador. I l\u2019artista ha de decidir si, per treballar, parteix de la seva realitat m\u00e9s pr\u00f2xima o en pren una altra per avan\u00e7ar. Els models estan inventats: Casas i Rusi\u00f1ol van anar a Par\u00eds i, quan van tornar a Catalunya, pintaven Par\u00eds i a la manera de Par\u00eds; uns anys despr\u00e9s, Joan Mir\u00f3 marxava cada any a Par\u00eds, per\u00f2 all\u00e0 pintava els paisatges del Camp de Tarragona i personatges amb barretina.<\/p>\n<h3 class=\"spip\">EL PENSAMENT CALLAT, TAMB\u00c9<\/h3>\n<p>Els silencis tamb\u00e9 han vingut del m\u00f3n de la museografia. Poques veus han reflexionat sobre all\u00f2 que pot suposar la creaci\u00f3 d\u2019un nou Estat respecte a les col\u00b7leccions que s\u2019heretarien i, sobretot, sobre aquelles que s\u2019haurien d\u2019ampliar. O de construir de nou. Una Catalunya independent pot sobreviure amb la xarxa de museus i d\u2019instal\u00b7lacions art\u00edstiques amb qu\u00e8 compta? Tot indica que amb les estructures actuals es pot desplegar un gran potencial. Tanmateix, \u00e9s urgent que es comenci a tenir pol\u00edtiques realment obertes a l\u2019art contemporani per part dels poders p\u00fablics. Si no es conrea l\u2019art del present, els museus catalans del futur estaran buits o seran prescindibles. La conservaci\u00f3 i difusi\u00f3 de l\u2019art del passat \u00e9s una de les prioritats, per\u00f2 no pot ser l\u2019\u00fanica. L\u2019anterior CoNCA va realitzar un informe sobre la necessitat de crear una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019obres d\u2019art a c\u00e0rrec dels fons p\u00fablics de la Generalitat, seguint el model que l\u2019Estat franc\u00e8s va impulsar despr\u00e9s de la Revoluci\u00f3, per\u00f2 la remodelaci\u00f3 del Consell de les Arts propiciada pel govern de CiU va deixar en res la iniciativa. Caldr\u00e0 esperar dos-cents anys m\u00e9s?<\/p>\n<p>D\u2019altra banda, en el sup\u00f2sit d\u2019una Catalunya independent, caldria abandonar les posicions pusil\u00b7l\u00e0nimes que s\u2019han mantingut des de la transici\u00f3 quant al repartiment del patrimoni art\u00edstic. No estaria de m\u00e9s una reclamaci\u00f3 de tot all\u00f2 que, en puritat, hauria de pert\u00e0nyer a les col\u00b7leccions catalanes i que han marxat invariablement a fora. Em refereixo a tots els Mir\u00f3 que s\u00f3n a Madrid com a dacions a l\u2019Estat per part de la fam\u00edlia de l\u2019artista; a obres com \u201cLa chutte de Barcelone\u201d de Le Corbusier, tamb\u00e9 confiscada al Reina Sofia; a uns quants Picasso; a reconsiderar el repartiment del llegat Dal\u00ed; i a tota una llarga llista d\u2019adjudicacions (d\u2019espolis?) que han corroborat que l\u2019Espanya de la democr\u00e0cia s\u2019ha omplert la boca de paraules com pluralisme i descentralitzaci\u00f3, per\u00f2 que tot eren mentides.<\/p>\n<p><img decoding=\"async\" width=\"570\" height=\"443\" class=\"alignnone size-full wp-image-22791\" src=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/AS10599.jpg\" alt=\"\" srcset=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/AS10599.jpg 570w, https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/AS10599-515x400.jpg 515w\" sizes=\"(max-width: 570px) 100vw, 570px\" \/><\/p>\n<p>No puc acabar sense referir-me a la cr\u00edtica; o al pensament, a aquells que tenen \u2014que tenim\u2014 l\u2019enc\u00e0rrec de generar debat, pol\u00e8mica, contrast d\u2019opinions. Ser\u00e9 breu: sobre nosaltres recau la pitjor de les condemnes. Enfront dels crits dels pol\u00edtics, dels economistes i dels periodistes hem callat. Ells, que solen parlar com si ens representessin a tots, han imposat uns marges en el debat de molt poca envergadura, s\u2019han limitat als propis marges de la representaci\u00f3 pol\u00edtica institucional i han oblidat que, com assenyalava al comen\u00e7ament, tot va comen\u00e7ar per un moviment ali\u00e8 al partidisme. I, en aquests marges, l\u2019art i la cultura han desaparegut, ignorants ells de la import\u00e0ncia de contemplar aquests registres. Per\u00f2 la culpa \u00e9s nostra. Els silencis mai no han estat propicis quan la hist\u00f2ria reclama a l\u2019art i a la cultura posicionaments. O, si m\u00e9s no, discursos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Tot va esclatar l\u2019onze de setembre de 2012. La cosa s\u2019havia covat durant mesos \u2014o anys o lustres\u2014 enrere, per\u00f2 aquell dia ens vam aplegar en una manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria un&#8230;<\/p>\n","protected":false},"author":1335,"featured_media":22780,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5918],"tags":[],"coauthors":[6495],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v22.6 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia &#8211; A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia &#8211; A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Tot va esclatar l\u2019onze de setembre de 2012. La cosa s\u2019havia covat durant mesos \u2014o anys o lustres\u2014 enrere, per\u00f2 aquell dia ens vam aplegar en una manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria un...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2013-09-20T13:26:03+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-11-13T13:31:22+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"640\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"427\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Joan M. Minguet\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Joan M. Minguet\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Joan M. Minguet\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/\",\"name\":\"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia &#8211; A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg\",\"datePublished\":\"2013-09-20T13:26:03+00:00\",\"dateModified\":\"2017-11-13T13:31:22+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d4b1ec4eb973792d4f32b9c764e71a70\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg\",\"width\":640,\"height\":427},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d4b1ec4eb973792d4f32b9c764e71a70\",\"name\":\"Joan M. Minguet\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/20a3da791595ae116f865cbb0a45b425\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3e1e5e52a35e2084000f3b09c05ca21c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3e1e5e52a35e2084000f3b09c05ca21c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Joan M. Minguet\"},\"description\":\"Joan Maria da clases de arte contempor\u00e1neo, cr\u00edtica de arte y teoria del cine en la UAB desde 1993. Pero siempre ha sabido que el arte se tiene que estudiar, pensar y analizar a pie de obra. Ha intentado aplicar sus estudios sobre Mir\u00f3, Dal\u00ed, las vanguardias, el circo y el cine de los primeros tiempos en exposiciones, libros, v\u00eddeos, art\u00edculos y, sobre todo, clases y debates. Desde 2010 preside la Asociaci\u00f3n Catalana de Cr\u00edticos de Arte, desde la que ha procurado que la voz de la cr\u00edtica se hiciese escuchar. En 2010 public\u00f3 el libro de poemas \u201cPensacions\u201d, que tambi\u00e9n da nombre a su blog.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/minguet\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia &#8211; A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia &#8211; A*Desk","og_description":"Tot va esclatar l\u2019onze de setembre de 2012. La cosa s\u2019havia covat durant mesos \u2014o anys o lustres\u2014 enrere, per\u00f2 aquell dia ens vam aplegar en una manifestaci\u00f3 multitudin\u00e0ria un...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2013-09-20T13:26:03+00:00","article_modified_time":"2017-11-13T13:31:22+00:00","og_image":[{"width":640,"height":427,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Joan M. Minguet","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Joan M. Minguet","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Joan M. Minguet"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/","name":"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia &#8211; A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg","datePublished":"2013-09-20T13:26:03+00:00","dateModified":"2017-11-13T13:31:22+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d4b1ec4eb973792d4f32b9c764e71a70"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/616236-antoni-tapies-sans-titre-1972.jpg","width":640,"height":427},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/crits-silencis-art-independencia\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Crits i silencis. Art i (in)depend\u00e8ncia"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/d4b1ec4eb973792d4f32b9c764e71a70","name":"Joan M. Minguet","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/20a3da791595ae116f865cbb0a45b425","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3e1e5e52a35e2084000f3b09c05ca21c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3e1e5e52a35e2084000f3b09c05ca21c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Joan M. Minguet"},"description":"Joan Maria da clases de arte contempor\u00e1neo, cr\u00edtica de arte y teoria del cine en la UAB desde 1993. Pero siempre ha sabido que el arte se tiene que estudiar, pensar y analizar a pie de obra. Ha intentado aplicar sus estudios sobre Mir\u00f3, Dal\u00ed, las vanguardias, el circo y el cine de los primeros tiempos en exposiciones, libros, v\u00eddeos, art\u00edculos y, sobre todo, clases y debates. Desde 2010 preside la Asociaci\u00f3n Catalana de Cr\u00edticos de Arte, desde la que ha procurado que la voz de la cr\u00edtica se hiciese escuchar. En 2010 public\u00f3 el libro de poemas \u201cPensacions\u201d, que tambi\u00e9n da nombre a su blog.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/minguet\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22795"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1335"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22795"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22795\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22799,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22795\/revisions\/22799"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22780"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22795"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22795"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22795"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=22795"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}