{"id":22839,"date":"2013-09-21T13:35:14","date_gmt":"2013-09-21T13:35:14","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/catalonia-hot-spain\/"},"modified":"2017-11-13T13:41:51","modified_gmt":"2017-11-13T13:41:51","slug":"catalonia-hot-spain","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/catalonia-hot-spain\/","title":{"rendered":"Catalonia is hot Spain"},"content":{"rendered":"
\n

L\u2019any 2009 l\u2019artista Juan L\u00f3pez inaugura l\u2019exposici\u00f3\u00a0\u201cCatalonia is hot Spain\u201d<\/a>\u00a0a la galeria NoguerasBlanchard de Barcelona. La instal\u00b7laci\u00f3 convertia l\u2019espai en una piscina mitjan\u00e7ant un vinil i cinta a\u00efllant, i una videoprojecci\u00f3 mostrava un nedador a punt de llan\u00e7ar-se a l\u2019aigua, el qual mai acabava de decidir-se. \u00daltimament , cada vegada que parlo amb alg\u00fa de fora de Catalunya, les primeres preguntes que sorgeixen, pr\u00e8vies a qualsevol tipus de conversa s\u00f3n, o l\u2019\u00faltima vict\u00f2ria del Bar\u00e7a o la q\u00fcesti\u00f3 independentista. Normalment, passo velo\u00e7 per sobre d\u2019elles sense aturar-m\u2019hi massa. Per\u00f2 ineludiblement, sembla que en aquests dies \u00e9s un tema calent.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per\u00f2 anem a poc a poc. La idea d\u2019aquest text \u00e9s reflexionar de manera totalment subjectiva sobre el proc\u00e9s pol\u00edtic que t\u00e9 lloc aquests dies al voltant de l\u2019articulaci\u00f3 entre Catalunya i l\u2019Estat Espanyol; sobre el lloc que la cultura, i m\u00e9s concretament la creaci\u00f3 i el pensament contemporani, poden ocupar en tot aix\u00f2. La reflexi\u00f3 sorgeix a partir d\u2019exemples de treballs d\u2019alguns artistes que toquen la q\u00fcesti\u00f3 -encara que sigui de manera tangencial-.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar; seria possible comprendre la q\u00fcesti\u00f3 catalana sense tenir en compte l\u2019Estat espanyol, sense entendre la seva diversitat, la seva pluralitat, la riquesa de cultures que atresora, per\u00f2 tamb\u00e9 la complexitat de conviv\u00e8ncia que aix\u00f2 comporta? \u00c9s vital avaluar els processos hist\u00f2rics que precedeixen al paradigma actual, \u00e9s urgent re-visitar el per\u00edode de la transici\u00f3 espanyola, i avan\u00e7ar d\u2019una vegada per totes en les bases que es van establir l\u2019any 1978. L\u2019Estat Espanyol \u00e9s un mosaic de regions amb diferents hist\u00f2ries, lleng\u00fces i cultures, i la seva articulaci\u00f3 en la conviv\u00e8ncia de l\u2019Estat ha estat sempre complexa. Podr\u00edem remuntar-nos fins l\u2019\u00e8poca dels reis cat\u00f2lics… per\u00f2 no \u00e9s aquest el lloc ni jo la persona adequada. Despr\u00e9s d\u2019una guerra civil i m\u00e9s de 30 anys de dictadura, la Transici\u00f3 va ser un proc\u00e9s envoltat per unes circumst\u00e0ncies molt complexes, espec\u00edfiques i definit\u00f2ries, sota les quals es redacta la Constituci\u00f3 del 78 que estableix les bases de conviv\u00e8ncia de l\u2019Estat Espanyol, per les quals ens regim a l\u2019actualitat. No degu\u00e9 ser tasca senzilla, ja que va haver de convenir un m\u00ednim consens entre totes les parts implicades, des de ministres franquistes reconvertits a dem\u00f2crates fins als comunistes que tornaven de l\u2019exili.<\/p>\n

S\u00f3n anys als quals ha costat aproximar-se amb un esperit cr\u00edtic en les \u00faltimes d\u00e8cades. L\u2019art contemporani no ha estat excepci\u00f3, i s\u00f3n pocs els artistes que ho han intentat, encara que en els \u00faltims anys sembla que la din\u00e0mica est\u00e0 canviant, i els m\u00e9s joves s\u2019acosten sense prejudicis a una \u00e8poca que \u00e9s crucial per desxifrar l\u2019actual estructura territorial. L\u2019equilibri inestable sobre els quals es van assentar q\u00fcestions essencials es fa expl\u00edcit a “History as a Story”, una pe\u00e7a de Fran Meana en la qual disposa una s\u00e8rie de fotografies d\u2019arxiu de l\u2019\u00e8poca una sobre una altra, en ordre cronol\u00f2gic. La base \u00e9s l\u2019enterrament de Franco, la c\u00faspide Adolfo Su\u00e1rez eixugant-se la suor. Entremig, algunes escenes que no atresoren la serietat que se\u2019ls suposa.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Per la seva banda,\u00a0\u201cCarmen\u201d, de L\u00faa Coderch<\/a>, mostra una imatge de Carmen Polo, v\u00eddua del dictador, votant en el Refer\u00e8ndum de 1976, inici simb\u00f2lic de la democr\u00e0cia espanyola, juntament amb un \u00e0udio -assaig que relata de manera precisa les formes d\u2019instauraci\u00f3 d\u2019una “poliarquia per emancipaci\u00f3 gradual”. La pe\u00e7a fa refer\u00e8ncia tamb\u00e9 a aquest per\u00edode de transici\u00f3, “un proc\u00e9s al qual s\u2019ha atribu\u00eft durant molt temps un alt grau de consens i legitimitat, sent, en tot cas, el proc\u00e9s pel qual es van establir les bases de la present monarquia parlament\u00e0ria. Sense trauma; sense ruptura; sense conflicte: una transici\u00f3 “exemplar”, com es diu habitualment, volent dir intocable, o improfanable.”<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tots dos treballs suggereixen que potser no va ser tot tan net com ens ho van explicar a l\u2019escola, que hi ha moltes zones grises, ferides sense tancar i aspectes a discutir i repensar, deixant de banda postures t\u00f2piques i establertes, gaireb\u00e9 “dogmes de fe” sobre les quals s\u2019assenten molts dels discursos pol\u00edtics territorials actuals. Hi ha raons de sobres per replantejar diferents aspectes de la Constituci\u00f3 -entre elles la q\u00fcesti\u00f3 territorial-, i a hores d\u2019ara haur\u00edem d\u2019estar en condicions d\u2019evolucionar i aconseguir acords i estructures m\u00e9s d\u2019acord amb el nostre temps. Al cap i a la fi, quan es tracta de canviar les regles de joc en l\u2019\u00e0mbit econ\u00f2mic – i salvar la banca\u00a0-, b\u00e9 es pot modificar.<\/p>\n

I per qu\u00e8 no pensar que l\u2019art contemporani pugui oferir aqu\u00ed un espai valu\u00f3s d\u2019imaginaci\u00f3 per possibles alternatives de futur? Al cap i a la fi, l\u2019art i els artistes representen una possibilitat de canvi en les estructures del pensament, una possibilitat de pensar i sentir de maneres diferents.<\/p>\n

Hi ha la percepci\u00f3 en alguns \u00e0mbits de que el proc\u00e9s que s\u2019est\u00e0 donant a nivell pol\u00edtic respon m\u00e9s a una s\u00e8rie d\u2019interessos i estrat\u00e8gies partidistes, electorals i econ\u00f2miques que a una voluntat real dels governants per articular un proc\u00e9s d\u2019independ\u00e8ncia a Catalunya. En aquest sentit, i amb la intenci\u00f3 d\u2019explicitar els moviments dels poderosos, al desembre de 2012 neix a Barcelona el “Grupo Informaci\u00f3n”, format per Efr\u00e9n \u00c1lvarez i Antonio Gagliano. Convidats a participar en un cicle expositiu a l\u2019Espai Cultural Caja Madrid, els artistes posen en marxa un projecte de llarg recorregut “amb la perspectiva d\u2019impulsar el desenvolupament de sistemes de control ascendent sobre els poders f\u00e0ctics de la nostra societat, utilitzant desplegaments t\u00e8cnics adequats a nostre temps, (…) Volem explorar nous l\u00edmits narratius per a les dades, plantejant aspectes \u00e8tics de la privacitat i la intimitat (…). Ens interessa promoure noves formes de recopilaci\u00f3, connexi\u00f3 i presentaci\u00f3 d\u2019informaci\u00f3 p\u00fablica, ja sigui l\u2019apareguda oficialment o a la premsa, i confirmar, tants com puguem, els secrets a veus de la democr\u00e0cia occidental.”<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Despr\u00e9s de ser censurat el projecte expositiu en l\u2019espai de Caja Madrid, publiquen el fanzine “La Catalunya Triomfant”, que desplega una s\u00e8rie d\u2019instruments de comunicaci\u00f3 relacionats amb la controv\u00e8rsia. “El sensacionalisme, igual que la capacitat de contagi de la caricatura, pot resultar de vegades una immillorable eina t\u00e8cnica”, opinen. Articulen aix\u00ed un passeig pel centre pol\u00edtic de Catalunya, “com informant a uns suposats turistes d\u2019un pa\u00eds lluny\u00e0 en qu\u00e8 haguessin aconseguit lliurar-se de l\u2019espectacle b\u00e0rbar de la cultura del capital, amb la seva mateixa perplexitat davant l\u2019absurd govern dels diners. “El fanzine fa un recorregut fant\u00e0stic i m\u00edtic que serveix com a punt de partida de les seves intencions, posant de relleu i assenyalant sense clem\u00e8ncia els qui controlen el poder.<\/p>\n

Aquest mateix element m\u00edtic i \u00e8pic inherent a certes formes de relat de la causa nacional serveix de catalitzador per al treball d\u2019alguns artistes.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quim Packard elabora en alguns dels seus dibuixos una visi\u00f3 “\u00e8picament absurda per\u00f2 rom\u00e0nticament bella”, assimilant la idea de llibertat, lluita i autonomia a certs videojocs com Final Fantasy III -del qual es diu que \u00e9s una met\u00e0fora de la invasi\u00f3 colonialista americana al Jap\u00f3-. Davant la constataci\u00f3 que el nacionalisme catal\u00e0 no conviu molt b\u00e9 amb el sector de les arts visuals (fa un temps, un important galerista barcelon\u00ed declarava que “L\u2019art contemporani no parla catal\u00e0 i per aix\u00f2 no ens fan ni puto cas”), una soluci\u00f3 pot ser fer dibuixos descaradament catalanistes .<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00c8pica \u00e9s tamb\u00e9 la hist\u00f2ria que ens relata Antoni Hervas a\u00a0\u201cM\u00e9s que un club\u201d.<\/a>\u00a0El treball d\u2019Hervas parla d\u2019all\u00f2 proper “a trav\u00e9s d\u2019 una visi\u00f3 bastant pop del dia a dia, pel que ser de Barcelona i haver viscut aqu\u00ed la majoria del temps fa que en bastantes ocasions, llocs; tradicions; o s\u00edmbols catalans apareguin representats en els meus dibuixos i es converteixin en escenaris \u00e8pics on es desenvolupen les narratives que plantejo”. En aquest cas, indaga en la construcci\u00f3 de l\u2019hero\u00efcitat i els llocs sagrats a partir d\u2019establir contrastos entre narratives del present i del passat i planteja el desenvolupament d\u2019una investigaci\u00f3 que va iniciar quan treballava com a fot\u00f2graf al Museu del Bar\u00e7a, a partir de la hip\u00f2tesi que una r\u00e8plica de la Champions League del 92 podria tractar-se, en realitat, del Sant Grial. Els cavallers medievals; els jugadors de futbol; l\u2019afici\u00f3 blaugrana; Montserrat i el mateix museu s\u00f3n objectes que es posen en relaci\u00f3 en aquest assaig visual que versa sobre la perviv\u00e8ncia de certes formes de construcci\u00f3 de mites i el fervor popular de la catalanitat.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

I parlant de fervor, podem apropar-nos al v\u00eddeo “Tothom estima a Catalunya” que Ana Garc\u00eda Pineda planteja a partir d\u2019un enc\u00e0rrec per part de TV3 fa uns anys per un especial de la Diada. \u201cEm van demanar una pe\u00e7a curta que fes refer\u00e8ncia a la cultura catalana i que d\u2019alguna manera la homenatg\u00e9s. A mi tot el que tingui a veure amb nacionalismes sempre em provoca escepticisme. Aix\u00ed que, si havia de parlar-ne, havia de ser des del sentit de l\u2019humor i la ironia; que al cap i a la fi, i encara que a molts se\u2019ls oblidi i prefereixin prendre\u2019s massa seriosament, s\u00f3n caracter\u00edstiques molt pr\u00f2pies i arrelades en la cultura catalana. L\u2019autocr\u00edtica, els jocs de paraules, les bromes punxants…”. El v\u00eddeo \u00e9s un recull de pistes i evid\u00e8ncies (des de la ironia i el sarcasme) del gran respecte que desperta la regi\u00f3, a trav\u00e9s d\u2019homenatges a la llegenda de la bandera. La majoria d\u2019elles provenen de pel\u00b7l\u00edcules de terror de Hollywood i recorden aquell passatge llegendari.<\/p>\n