{"id":22862,"date":"2013-09-30T13:45:01","date_gmt":"2013-09-30T13:45:01","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/la-gama-peinado-sobre-algunos-modos-de-produccion-del-sentir-nacional\/"},"modified":"2017-11-13T13:51:17","modified_gmt":"2017-11-13T13:51:17","slug":"la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/","title":{"rendered":"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/strong><\/p>\n

\u201cNo me gusta que en los toros te pongas microestad\u00edstica\u201d<\/strong>. L\u2019enquestador, aquest ca\u00e7ador -recol\u00b7lector d\u2019estad\u00edstiques, planteja preguntes que poden ser rellevants (“se sent vost\u00e8 m\u00e9s catal\u00e0 o espanyol?”), les combina amb d\u2019altres que poden ser capcioses (“quin dels dos idiomes que parla sent com m\u00e9s propi?”) i, quan la barreja ha comen\u00e7at a bullir, li afegeix una q\u00fcesti\u00f3 que nom\u00e9s es plantejaria un socioling\u00fcista esquerr\u00e0 aficionat a la psicod\u00e8lia dels 70: “de zero a deu, com d\u2019espanyol se sent vost\u00e8?”. D\u2019aquesta manera l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica sobre l\u2019adscripci\u00f3 nacional \u00e9s produ\u00efda en l\u2019acte mateix d\u2019interpel\u00b7laci\u00f3, i estrat\u00e8gicament modificada amb cada nova bateria de preguntes. La “q\u00fcesti\u00f3 nacional” \u00e9s preexistent a l\u2019enquesta, no ho \u00e9s la seva rellev\u00e0ncia, ni els seus matisos. Les preguntes, renovades, adequades a la conjuntura del minut, fan P\u00e0tria alhora que inventen la sofisticaci\u00f3 del debat patri\u00f2tic.<\/p>\n

En la producci\u00f3 micro-estad\u00edstica del sentir nacional els s\u00edmbols del pa\u00eds perden subst\u00e0ncia: el ciutad\u00e0 \u00e9s convidat a pintar la bandera, o a destenyir-la i afegir-hi els tons que corresponen al seu gui\u00f3 imaginari de la relaci\u00f3 amb el pa\u00eds. Aquest enfocament t\u00e9, a priori, tots els trets propis d\u2019una relaci\u00f3 l\u00e0bil amb els signes. No \u00e9s essencialista (no es tracta de l\u2019Ensenya, sin\u00f3 del to), \u00e9s pseudo-cient\u00edfic (inventa un saber t\u00e8cnic) i, sobretot, \u00e9s sensol\u00f2gic: substitueix la consci\u00e8ncia nacional pel sentir racionalitzat i afirma el valor de les sensibilitats conjunturals sobre les conviccions trans-hist\u00f2riques. Sembla, doncs, una m\u00e9s de les aproximacions lleus, o d\u00e8bils, als Grans Meta-relats. Aix\u00f2 no obstant, com ens mostra la instal\u00b7laci\u00f3, es tracta d\u2019una lleugeresa instituent, possiblement m\u00e9s ferma que les marm\u00f2ries certeses de l\u2019escultura eq\u00fcestre i l\u2019arc de triomf. Doncs aquests tints s\u00f3n tan ferms com els que evocava Plat\u00f3 quan assenyalava que la confian\u00e7a en la legislaci\u00f3 ha de ser impresa, inscrita, en la vida dels ciutadans tal com les tintures impregnen els vestits.<\/p>\n

De la bandera zero a la deu: la\u00a0Gama Peinado<\/i>\u00a0podria usar-se com a \u00edndex per a identificar diferents posicions en aquest debat, que com m\u00e9s polaritzat, m\u00e9s binari, m\u00e9s matisos, trapelleries, lleixius i perlans incorpora. Sense anar m\u00e9s lluny, ahir mateix es publicava un article d\u2019un membre moderat del sector cr\u00edtic del PSC, que, si vaig entendre b\u00e9, se situaria en algun punt entre la cinquena bandera i la quarta -encara que hi haur\u00e0 qui pot objectar que per cartografiar les posicions pol\u00edtiques i els seus matisos, en el si d\u2019aquest partit, caldria un altre centenar de banderoles, juntament amb la decisi\u00f3 d\u2019enarborar ben alt la bandera de la dreta quan arribi l\u2019hora de la veritat. L\u2019aproximaci\u00f3 micro-estad\u00edstica al tema nacional pot ser descrita com una manipulaci\u00f3, com un instrument al servei dels baixos instints electorals, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser contemplada com una viv\u00e8ncia de la nacionalitat en qu\u00e8 la pregunta moderna (“ets patriota?”) ha estat substitu\u00efda per la globalitzada (“com de patriota?”).<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La Bandera 6, o l\u2019art del des\u00e0nim<\/strong>. Considerar el factor nacional com un to, un ingredient o un element pot ser una manera \u00fatil de descriure la posici\u00f3 dels artistes, i dels civils, en relaci\u00f3 amb les demandes de nacionalitat. Per\u00f2 \u00e9s clar que aquesta perspectiva no est\u00e0 exempta de riscos. Podria semblar un inoport\u00fa retorn a les coordenades de la historiografia nacional, en qu\u00e8 la idea de les ess\u00e8ncies ha estat substitu\u00efda per un accident que, com tot all\u00f2 que \u00e9s accidental, s\u2019acaba revelant com a constitutiu i necessari per a la construcci\u00f3 del sistema. Per\u00f2 aquestes reserves poden ser atenuades si es considera que el tema de la naci\u00f3 no \u00e9s necess\u00e0riament un objecte central sin\u00f3 m\u00e9s aviat un mediador, \u00e9s a dir, un motiu possible, que sol ser invocat, no a fi de “resoldre el problema” a la manera del noranta-vuit, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com una manera particularment \u00fatil d\u2019establir un codi emocional.<\/p>\n

Potser no siguin minoria els lectors que consideren que, d\u2019entre aquestes onze banderes, la seva \u00e9s la del mig. Ni blanca ni vermella i daurada. Ni neutra ni acolorida.\u00a0Something in between<\/i>. Un grau intermedi que no \u00e9s pr\u00f2piament una dial\u00e8ctica, i que, \u00e9s de t\u00e9mer, no resol els oposats: m\u00e9s aviat es fica on no li demanen. L\u2019ensenya tafanera no \u00e9s molta bandera, a fe meva. No d\u00f3na per embolicar-se en ella i enfilar-se a una font; m\u00e9s aviat \u00e9s ensenya de micro-naci\u00f3 improvisada en una plataforma petrol\u00edfera. I no obstant aix\u00f2, tot fa pensar que aquest drap ha cobrat una import\u00e0ncia central. El des\u00e0nim pot ser una actitud passiva, sol portar a l\u2019abstenci\u00f3 o al vot en blanc. Per\u00f2 tamb\u00e9 es pot fer bandera d\u2019ell. El des\u00e0nim pot ser declarat, proclamat, formulat de manera intencional i simptom\u00e0tic. Pot apar\u00e8ixer com el tret m\u00e9s distintiu d\u2019un subjecte que\u00a0s\u2019est\u00e9n en el desfici<\/i>\u00a0i la legitima amb coartades de car\u00e0cter hist\u00f2ric o amb discursos cr\u00edtics sobre la nacionalitat. Des d\u2019aquest punt de vista, la sisena bandera se\u2019ns apareix com la icona de l\u2019espanyolitat sense ganes cernudiana, practicada per nombrosos creadors, principalment de la gran tradici\u00f3 pict\u00f2rica i liter\u00e0ria de l\u2019exili, que imagina la nacionalitat des d\u2019una posici\u00f3 remota i desencantada.<\/p>\n

Seria raonable preguntar quina \u00e9s l\u2019her\u00e8ncia d\u2019aquesta tradici\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 dels manuals, en una \u00e8poca en qu\u00e8 el desterrament per raons pol\u00edtiques ha estat substitu\u00eft pels estudis a Berl\u00edn i els moviments d\u2019artista itinerant. Doncs la veritat \u00e9s que encara que el relat biogr\u00e0fic que li servia de fonament hagi perdut la seva vig\u00e8ncia o hagi estat substitu\u00eft per d\u2019altres, el des\u00e0nim vocacional segueix sent un dels codis m\u00e9s clars, identificables i legitimats del creador, molt en particular en la tradici\u00f3 vinculada a l\u2019esquerra. Fins al punt que els actuals processos de ruptura, secessi\u00f3 o, com es diu des de l\u2019altre costat, “desafecci\u00f3” o fins i tot “sedici\u00f3”, dif\u00edcilment podrien ser vistos com un assumpte intern d\u2019una autonomia: m\u00e9s aviat semblen, des d\u2019aquest punt de vista, la realitzaci\u00f3 extrema, o la posada en pr\u00e0ctica, d\u2019un desinter\u00e8s sistem\u00e0tic que, de tan incorporat al sistema simb\u00f2lic de les arts, havia arribat a passar desapercebut, com si fos nom\u00e9s un modisme o una figura expressiva.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La Bandera 4, o l\u2019estrangeria interior<\/strong>. I, en efecte, els riscos d\u2019aquesta perspectiva queden esbiaixats tant bon punt comprovem com s\u2019est\u00e0 usant, de manera m\u00e9s o menys impl\u00edcita, per descriure les intervencions d\u2019artistes estrangers en territori espanyol. Peinado \u00e9s un artista natural de Montpeller que, en una mostra presentada en una galeria barcelonina, fa una inflexi\u00f3 en l\u2019imaginari nacional, contextualitzada en una preocupaci\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia pels s\u00edmbols de la naci\u00f3 (el procediment de les onze banderes ho va usar tamb\u00e9 amb la nord-americana). Aquesta posici\u00f3 el situaria en la quarta bandera, \u00e9s a dir, en la posici\u00f3 d\u2019artista globalitzat que, en una fase de la seva feina assumeix, com a “cas d\u2019estudi”, els signes d\u2019una nacionalitat particular. Es coneixen casos rellevants d\u2019aquesta posici\u00f3. Haacke, en un trajecte des de Barajas, preguntant-li al taxista qu\u00e8 s\u00f3n aquests blocs a mig construir i com es diu la poblaci\u00f3 a la qual pertanyen. Boltanski furgant a l\u2019arxiu d\u2019El Caso<\/i>\u00a0per tal d\u2019organitzar una instal\u00b7laci\u00f3- memorial amb fotos de v\u00edctimes de crims. Els germans Chapman intervenint una edici\u00f3 dels \u201cDesastres\u201d. S\u00f3n casos ben diferents, s\u00ed, per\u00f2 est\u00e0 clar que tenen un aspecte en com\u00fa: en tots ells s\u2019hi troba una idea de la Gran Calamitat – ja sigui financera, arquitect\u00f2nica, b\u00e8l\u00b7lica o fins i tot semi\u00f2tica: la destrucci\u00f3 de la naci\u00f3 a trav\u00e9s dels seus signes- i un sentit del terrible- tant si es tracta de la cat\u00e0strofe hist\u00f2rica o d\u2019una fatalitat barroca, sovint invocada com a referent remot de les representacions de la negativitat en art contemporani. Aquest constructe cultural no \u00e9s necess\u00e0riament moderat per les aproximacions t\u00e8cniques al cas, ni per la suposada fredor de les perspectives conceptuals. Ja Susan Best va assenyalar que les t\u00e8cniques i modalitats “fredes” del conceptualisme poden suscitar respostes molt caloroses, i ho va exemplificar, precisament, amb els treballs de Haacke sobre urbanisme i capital financer, que, si en les seves primeres versions van ser fonts de santa indignaci\u00f3, en les seves inflexions m\u00e9s recents apareixen com La Trag\u00e8dia de l\u2019Especulaci\u00f3 Urban\u00edstica. La distinci\u00f3 entre all\u00f2 pictorial i all\u00f2 conceptual queda en bona mesura matisada per aquesta idea-for\u00e7a que l\u2019artista com a portador de la quarta bandera pot esgrimir. Aquesta ha estat una altra de les velles il\u00b7lusions de l\u2019artista: veure el pa\u00eds amb la crueltat taxon\u00f2mica del viatger observador -poder portar una samarreta amb el toro d\u2019Osborne com la portava el protagonista d\u2019 \u201cElephant\u201d de Gus van Sant). Probablement la realitzaci\u00f3 m\u00e9s actual d\u2019aquesta il\u00b7lusi\u00f3 hagi estat el recent projecte\u00a0Marca Espa\u00f1a<\/i>, comissariat per Jos\u00e9 Jurado per al EEC de Berl\u00edn, on s\u2019han exposat diverses propostes generalment vinculades a l\u2019activisme. El projecte de Jurado tanca el cercle obert ara fa deu anys per la mostra, d\u2019infaust record, \u201cThe Real Royal Trip\u201d, amb la que a principis de segle Harald Szeemann es va proposar donar la seva imatge\u00a0universalitzable<\/i>\u00a0de la creaci\u00f3 nacional.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

La bandera 0, o la il\u00b7lusi\u00f3 globalitzada<\/strong>. Hi ha un grau zero de la nacionalitat? \u00c9s possible embolicar-se en la bandera blanca? Si \u00e9s possible, com seria aquesta bandera? Com l\u2019equipament blanc que van lluir els representants dels pa\u00efsos de l\u2019antiga Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica en els Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona, \u00e9s a dir, com una identitat neutra que els convertia en representants de la Provisionalitat? O m\u00e9s aviat com una ensenya que cont\u00e9, amb els colors i les seves al\u00b7legories, el buit? Slavoj Zizek llegia d\u2019aquesta manera la imatge d\u2019una bandera romanesa amb l\u2019escut retallat, en els dies posteriors a la revoluci\u00f3, que representaria, llavors, l\u2019instant indec\u00eds en qu\u00e8 el gran significant pol\u00edtic ha desaparegut.<\/p>\n

S\u00f3n nombrosos els artistes que, davant la pregunta sobre la seva adscripci\u00f3 nacional, treuen bandera blanca o retallen l\u2019escut. D\u2019entre tots ells, potser els que han aconseguit m\u00e9s credibilitat s\u00f3n els que treballen en les pr\u00e0ctiques relacionades amb el so. Art sonor, m\u00fasica experimental diferents modalitats de l\u2019electr\u00f2nica: aquests semblen ser els instruments immaterials que millor poden resistir a la codificaci\u00f3 nacional i representar la deriva globalitzada. En l\u2019electr\u00f2nica all\u00f2 nacional es presenta, m\u00e9s que en les altres versions, com un eco remesclat, com un factor de l\u2019equaci\u00f3 que pot ser elaborat o eliminat en la taula de mescles.<\/p>\n

Idealment la desaparici\u00f3 gradual de la distinci\u00f3 entre m\u00fasica electr\u00f2nica i anal\u00f2gica – la subsumpci\u00f3 de tots els sons a la taula de mescles – conduiria a un grau zero de la naci\u00f3. Eco: cap al minut quatre del tema de space disc\u00a0Sauerkraut<\/i>, del productor noruec Prins Thomas, el so modulat d\u2019unes castanyoles puntua la progressi\u00f3 dels sintetitzadors. Es tracta d\u2019una cita, un eco, un recurs de productor, potser- \u00e9s un suposar- proposat per El Guincho, amb qui Prins Thomas havia col\u00b7laborat fent una incendi\u00e0ria remescla d\u2019Antillas<\/i>. Un “signe d\u2019espanyolitat” apareix, com per art de m\u00e0gia, en una elaboraci\u00f3 est\u00e8tica universalitzada – el krautrock transformat, des d\u2019Oslo, en m\u00fasica de ball.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u201cNo me gusta que en los toros te pongas microestad\u00edstica\u201d. L\u2019enquestador, aquest ca\u00e7ador -recol\u00b7lector d\u2019estad\u00edstiques, planteja preguntes que poden ser rellevants (“se sent vost\u00e8 m\u00e9s catal\u00e0 o espanyol?”), les combina…<\/p>\n","protected":false},"author":1334,"featured_media":22847,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5918],"tags":[],"coauthors":[6497],"acf":[],"yoast_head":"\nLa gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u201cNo me gusta que en los toros te pongas microestad\u00edstica\u201d. L\u2019enquestador, aquest ca\u00e7ador -recol\u00b7lector d\u2019estad\u00edstiques, planteja preguntes que poden ser rellevants (“se sent vost\u00e8 m\u00e9s catal\u00e0 o espanyol?”), les combina...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2013-09-30T13:45:01+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-11-13T13:51:17+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"670\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"446\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Eloy Fern\u00e1ndez Porta\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Eloy Fern\u00e1ndez Porta\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Eloy Fern\u00e1ndez Porta\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/\",\"name\":\"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg\",\"datePublished\":\"2013-09-30T13:45:01+00:00\",\"dateModified\":\"2017-11-13T13:51:17+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0371a2f04a4ab62432095879ef6df85d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg\",\"width\":670,\"height\":446},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0371a2f04a4ab62432095879ef6df85d\",\"name\":\"Eloy Fern\u00e1ndez Porta\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/3d74770fc1d6e91bbde2d9c3210b5164\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/26f3f3d57c2366c9b69eae99ee86fb4a?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/26f3f3d57c2366c9b69eae99ee86fb4a?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Eloy Fern\u00e1ndez Porta\"},\"description\":\"Doctor en Humanidades por la Universitat Pompeu Fabra, actualmente imparte Arte Contempor\u00e1neo en UPF Education Abroad Program, as\u00ed como en el M\u00f3dulo de Arte en el Master en Periodismo Cultural de la UPF Barcelona School of Management. Ha publicado en Anagrama los ensayos Afterpop, Homo Sampler, \u20ac\u00aeO$ (Premio Anagrama) y Emoci\u00f3nese as\u00ed (Premi Ciutat de Barcelona).\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/porta\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional – A*Desk","og_description":"\u201cNo me gusta que en los toros te pongas microestad\u00edstica\u201d. L\u2019enquestador, aquest ca\u00e7ador -recol\u00b7lector d\u2019estad\u00edstiques, planteja preguntes que poden ser rellevants (“se sent vost\u00e8 m\u00e9s catal\u00e0 o espanyol?”), les combina...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2013-09-30T13:45:01+00:00","article_modified_time":"2017-11-13T13:51:17+00:00","og_image":[{"width":670,"height":446,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Eloy Fern\u00e1ndez Porta","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Eloy Fern\u00e1ndez Porta","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Eloy Fern\u00e1ndez Porta"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/","name":"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg","datePublished":"2013-09-30T13:45:01+00:00","dateModified":"2017-11-13T13:51:17+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0371a2f04a4ab62432095879ef6df85d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/1-_Peinado_I_Melt_With_You_2011_-0deb9.jpg","width":670,"height":446},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-gamma-peinado-sobre-alguns-modes-de-produccio-del-sentir-nacional\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La gamma peinado. Sobre alguns modes de producci\u00f3 del sentir nacional"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0371a2f04a4ab62432095879ef6df85d","name":"Eloy Fern\u00e1ndez Porta","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/3d74770fc1d6e91bbde2d9c3210b5164","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/26f3f3d57c2366c9b69eae99ee86fb4a?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/26f3f3d57c2366c9b69eae99ee86fb4a?s=96&d=mm&r=g","caption":"Eloy Fern\u00e1ndez Porta"},"description":"Doctor en Humanidades por la Universitat Pompeu Fabra, actualmente imparte Arte Contempor\u00e1neo en UPF Education Abroad Program, as\u00ed como en el M\u00f3dulo de Arte en el Master en Periodismo Cultural de la UPF Barcelona School of Management. Ha publicado en Anagrama los ensayos Afterpop, Homo Sampler, \u20ac\u00aeO$ (Premio Anagrama) y Emoci\u00f3nese as\u00ed (Premi Ciutat de Barcelona).","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/porta\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22862"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1334"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=22862"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22862\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":22866,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/22862\/revisions\/22866"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/22847"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=22862"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=22862"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=22862"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=22862"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}