{"id":23026,"date":"2017-12-18T06:33:38","date_gmt":"2017-12-18T06:33:38","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23026"},"modified":"2017-12-17T10:37:09","modified_gmt":"2017-12-17T10:37:09","slug":"franco-bifo-berardi-temps-mutacio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/","title":{"rendered":"Franco “Bifo” Berardi. Temps de Mutaci\u00f3"},"content":{"rendered":"

Franco “Bifo” Berardi (Bolonya, 1949) \u00e9s fil\u00f2sof, te\u00f2ric post-marxista i una important figura del moviment autonomista itali\u00e0. Graduat en Est\u00e8tica per la Universitat de Bolonya, va ser fundador del fanzine A\/Traverso<\/em> i promotor de Radio Alice, primera r\u00e0dio pirata italiana. Va viure a Par\u00eds, on va con\u00e8ixer a Guattari, a Nova York i San Francisco. El 2002 va fundar TV Orfeu, primera televisi\u00f3 comunit\u00e0ria italiana. Actualment \u00e9s professor a l’Acad\u00e8mia de Brera (Mil\u00e0). Ha escrit nombrosos assajos sobre les transformacions del treball i els processos de comunicaci\u00f3 en el capitalisme postindustrial. Des de fa m\u00e9s de quaranta anys segueix les mutacions de la subjectivitat social i reflexiona sobre moviments de resist\u00e8ncia en el context de l\u2019h\u00edpercapitalisme.<\/strong><\/p>\n

Barcelona, \u200b\u200b11 de novembre. Ens trobem amb Berardi una hora abans de la presentaci\u00f3 del seu llibre Fenomenologia de la Fi. Sensibilitat i Mutaci\u00f3 col\u00b7lectiva<\/em> (Caja Negra Editora, 2017) a La Central del Raval.<\/strong><\/p>\n

M’agradaria comen\u00e7ar amb Internet com a mitj\u00e0 de difusi\u00f3 massiu. El teu treball s’ha ocupat de com la tecnologia i l’entorn digital transformen la nostra capacitat de sentir. Qu\u00e8 hi ha de la relaci\u00f3 amb la teoria est\u00e8tica, en tant que fa al sensible?<\/strong><\/p>\n

La relaci\u00f3 entre tecnologia i formes est\u00e8tiques m’ha interessat des de sempre. Al principi m’interessaven els moviments socials, per\u00f2 amb l’aparici\u00f3 de les r\u00e0dios lliures a It\u00e0lia el 1976-1977, la meva atenci\u00f3 es va centrar en la relaci\u00f3 entre moviment social i tecnologia, especialment en les formes est\u00e8tiques i art\u00edstiques que comporten. El meu problema va ser conceptualitzar el fenomen radiof\u00f2nic. Per aix\u00f2, l’equip de R\u00e0dio Alice, en qu\u00e8 tots est\u00e0vem en “sintonia” -mai millor dit- es va focalitzar en una comunicaci\u00f3 po\u00e8tica annexionada al moviment social aut\u00f2nom. La relaci\u00f3 entre moviment, forma art\u00edstica i tecnologia ja als anys setanta mostrava una innovaci\u00f3 radical avui coneguda com a “xarxa”, que en aquesta \u00e8poca era evocadora de possibilitats comunicacionals i pol\u00edtiques. La novetat a Radio Alice va ser la connexi\u00f3 entre el tel\u00e8fon i el micr\u00f2fon, la transmissi\u00f3. Encara que avui ens sembla banal, va ser totalment innovadora en la It\u00e0lia de l’\u00e8poca: qualsevol que trucava entrava en directe. Va provocar una ruptura. Tant, que fins i tot el diari dret\u00e0 de Bolonya ens va acusar de promoure una comunicaci\u00f3 obscena.
\n
\nEntenc que, com a oient, el participar per tel\u00e8fon suposava una comunicaci\u00f3 bidireccional enfront de la purament receptora de la televisi\u00f3…<\/strong><\/p>\n

Exactament. Per al grup, la connexi\u00f3 telef\u00f2nica immediata i bidireccional suposava un nou paradigma en comparaci\u00f3 amb el c\u00e8ntric de la televisi\u00f3 i la r\u00e0dio d’aquell temps. Afinaria m\u00e9s dient que, en les \u00faltimes d\u00e8cades, la batalla dels mitjans de comunicaci\u00f3 \u00e9s entre el tel\u00e8fon com a mitj\u00e0 multic\u00e8ntric, reticular i rizom\u00e0tic i la televisi\u00f3 com a mitj\u00e0 essencialment central i unidireccional. El naixement i desenvolupament telem\u00e0tic d’Internet com m\u00e8dium suposa l’entrella\u00e7at dels dos nivells, el rizom\u00e0tic i el centralitzat -la pantalla i el tel\u00e8fon.<\/p>\n

Durant la meva estada a San Francisco a finals dels vuitanta, les meves connexions amb la cibercultura [1] es reforcen. All\u00e0 vaig trobar gent allunyada de la cultura pol\u00edtica europea encara que similar a les meves eleccions est\u00e8tiques i comunicacionals. La cultura ciber<\/em> \u00e9s un fenomen amb arrels a Calif\u00f2rnia, una continuaci\u00f3 de la contracultura dels seixanta, el Free Speech Movement<\/em> [2] i especialment el ciberpunk<\/em> [3]. All\u00e0 vaig con\u00e8ixer a William Gibson, entre d’altres escriptors afins a la literatura ciberpunk<\/em>. Al comen\u00e7ament dels noranta, la Xarxa ens semblava una utopia alliberadora, un mitj\u00e0 que permetia l’ampliaci\u00f3 de la dimensi\u00f3 democr\u00e0tica i de les possibilitats de coneixement, permetia prendre decisions, actuar a nivell econ\u00f2mic i pol\u00edtic de manera llibert\u00e0ria i igualit\u00e0ria. La cibercultura va impactar en la meva formaci\u00f3 personal, de fet vaig treballar molt en el llan\u00e7ament d’Internet com a mitj\u00e0 cultural quan vaig tornar a It\u00e0lia.<\/p>\n

Com vas enfocar el potenciar Internet, com a teoria del medi -vull dir el mitj\u00e0 com a focus d’estudi en si- o com a contingut cultural?<\/strong><\/p>\n

El 1994 treballava per a la Universitat de Bolonya. Dins de la instituci\u00f3 organitz\u00e0vem confer\u00e8ncies internacionals, una d’elles va ser Cibernauti <\/em>(Cibernautes), la primera confer\u00e8ncia de reflexi\u00f3 sobre noves tecnologies de xarxa i cibercultura a nivell itali\u00e0. Ja en aquest congr\u00e9s es va entreveure que la utopia ciber havia de confrontar-se amb la realitat cultural i ps\u00edquica del p\u00fablic, de la societat. En aquest temps (1996) vaig comen\u00e7ar a escriure Fenomenologia de la fi<\/em>, fa vint anys. Jo volia escriure sobre la din\u00e0mica comunicacional de la Xarxa, l’\u00e8tica i l’art, per\u00f2 l’art a Internet \u00e9s un camp infinit de dimensi\u00f3 inabastable, fins i tot quan vaig comen\u00e7ar el text. Vaig decidir investigar sobre les formes de comunicaci\u00f3 malgrat els continguts est\u00e8tics; la forma mateixa del m\u00e8dium i com aquest transforma la percepci\u00f3, la dimensi\u00f3 ps\u00edquica i l’inconscient de la societat en general. A dia d’avui, no cal dir que la utopia s’ha convertit en una distopia, una realitat molt m\u00e9s fosca.<\/p>\n

I, si la creixent exposici\u00f3 a un flux d’informaci\u00f3 fren\u00e8tica satura la nostra sensibilitat, el nostre temps, creus que fins i tot domina la nostra voluntat?
\n<\/strong>
\nInternet \u00e9s un model infinit des del punt de vista matem\u00e0tic, pel seu entrella\u00e7at i interconnexi\u00f3, un proc\u00e9s en cont\u00ednua obertura a nous panorames. En el panorama actual, la relaci\u00f3 entre comunicaci\u00f3 reticular i actuaci\u00f3 pol\u00edtica, social, er\u00f2tica o relacional pateixen una mutaci\u00f3 irreversible i a llarg termini que implica un veritable canvi gen\u00e8tic de les formes culturals, no nom\u00e9s alguns comportaments, sin\u00f3 la seva genealogia ps\u00edquica mateixa. Al meu entendre, hi ha dos fen\u00f2mens fonamentals que marquen aquesta mutaci\u00f3: el primer \u00e9s la generaci\u00f3 dels processos infoesf\u00e8rics [4]. L’ambient d’estimulaci\u00f3 informativa \u00e9s tan dens, intens i r\u00e0pid que supera la nostra capacitat d’elaboraci\u00f3 cr\u00edtica i emocional conscient. L’est\u00edmul infoesf\u00e8ric, el que anomenem informacions, no s\u00f3n nom\u00e9s signes, tamb\u00e9 s\u00f3n impulsos nerviosos que ens obliguen a reaccionar d’una manera o altre. La cr\u00edtica com a capacitat cognitiva al llarg de l’\u00e8poca moderna era la capacitat de discriminar, d’elaborar cr\u00edticament el valor de veritat o falsedat de cada enunciat o impuls. Com m\u00e9s s’accelera la infoesfera i els seus impulsos es multipliquen infinitament, m\u00e9s es perd la capacitat cr\u00edtica de decisi\u00f3. L’elaboraci\u00f3 emocional es fa confusa i causa “p\u00e0nic”. El cas de les fake news<\/em> o post-truth<\/em>, no \u00e9s problema de que els pol\u00edtics menteixin -sempre ho han fet- sin\u00f3 que la ment col\u00b7lectiva s’ha tornat incapa\u00e7 de criticar. Paul Horner, distribu\u00efdor clau de not\u00edcies falses durant la campanya de Trump, va mostrar la seva sorpresa afirmant que la gent s’ha tornat totalment est\u00fapida. Jo no ho crec, crec que simplement no els importa, \u00e9s un impuls m\u00e9s.<\/p>\n

El segon fenomen \u00e9s la descarnalitzaci\u00f3 i la deserotitzaci\u00f3 de la paraula, del llenguatge. Freud afirma que l’acc\u00e9s a la dimensi\u00f3 del llenguatge \u00e9s essencialment afectiu. La fil\u00f2sofa italiana Luisa Muraro [5] manifesta que \u00e9s la relaci\u00f3 al cos de la mare, a la seva veu, la que ens permet entendre la correspond\u00e8ncia entre significat i significant. Una singularitat humana parlant ha garantit aquesta relaci\u00f3. Avui aquesta garantia no existeix: vaig llegir que el 80% dels nens de dos anys passen quatre hores al dia davant d’una pantalla, aprenen m\u00e9s paraules per una m\u00e0quina que per la veu humana. Aix\u00ed, la formaci\u00f3 del llenguatge, l’ingr\u00e9s en la comunicaci\u00f3, \u00e9s maqu\u00ednica, es perd la relaci\u00f3 amb la carnalitat de la veu. No s\u00f3c tecn\u00f2fob, per\u00f2 crec que aix\u00f2 porta a una precarietat ps\u00edquica que implica una incapacitat d’interpretar els signes singularment, es fa cada vegada m\u00e9s sint\u00e0ctica, perfecta, connectiva, patron\u00edmica. La dimensi\u00f3 de l’ambig\u00fcitat: la mirada, el somriure, l’al\u00b7lusi\u00f3, les possibilitats d’interpretaci\u00f3 que la humanitat sempre ha tingut es tornen dures, r\u00edgides, fixes; fins manifestar-se com epid\u00e8mia de la incapacitat humana per relacionar-se. Segons Giorgio Agamben [6], la veu \u00e9s el punt de conjunci\u00f3 entre el sentit i la carn, en qu\u00e8 la intenci\u00f3 significativa es fa singularitat er\u00f2tica, carnal. Aquesta singularitat no \u00e9s nom\u00e9s l’acc\u00e9s a una vida feli\u00e7, sin\u00f3 a una possibilitat de comunicaci\u00f3 pol\u00edtica i social efectiva.<\/p>\n

Qu\u00e8 hi ha de la democr\u00e0cia? Tamb\u00e9 ha estat reempla\u00e7ada per procediments maqu\u00ednics, per algoritmes per a la selecci\u00f3 autom\u00e0tica? Aquesta distopia ha passat a ser una nova forma de totalitarisme?<\/strong><\/p>\n

L’anul\u00b7laci\u00f3 contempor\u00e0nia de la democr\u00e0cia no \u00e9s un fenomen pol\u00edtic, la for\u00e7a igualit\u00e0ria pol\u00edtica \u00e9s tamb\u00e9 un proc\u00e9s d’homologaci\u00f3 maqu\u00ednica. En el capitalisme contemporani hem de fer servir la paraula governan\u00e7a, no govern. Govern implica la capacitat de discriminar entre alternatives, de decidir de manera humana. Quan el mecanisme financer contemporani va comen\u00e7ar el seu proc\u00e9s d’acceleraci\u00f3 en els anys noranta, es va imposar com a forma de governan\u00e7a: els seus processos s\u00f3n impossibles de seguir per la ment humana, la relaci\u00f3 entre finances i altres esferes de la vida social es van convertir en autom\u00e0tics: signe i efecte. La tecnologia digital \u00e9s perfecta per a l’automatitzaci\u00f3 dels processos de decisi\u00f3 i tots tenim la impressi\u00f3 que no podem fer res. Vivim una dictadura neoliberal financera sense fre, on les decisions democr\u00e0tiques no es respecten. S\u00f3n tantes les aniquilacions de la democr\u00e0cia \u00faltimament que no puc citar-les. La coher\u00e8ncia del fenomen ling\u00fc\u00edstic de la pol\u00edtica contempor\u00e0nia est\u00e0 totalment vinculada a l’automatitzaci\u00f3 de les decisions fonamentals que afecten la relaci\u00f3 entre comunitat i vida quotidiana. La llibertat i voluntat d’elecci\u00f3 no tenen dimensi\u00f3 col\u00b7lectiva. El poder no est\u00e0 en els carrers, aix\u00f2 \u00e9s nost\u00e0lgia, als carrers no hi ha res, nom\u00e9s els nostres cossos. Exemple d’aix\u00f2 \u00e9s el 15M o el moviment Occupy<\/em>. Va ser important perqu\u00e8 va representar un cos descerebrat i un cervell extra-corpori i va possibilitar una reconnexi\u00f3 subjectiva, sense que aix\u00f2 permet\u00e9s guanyar la batalla a la dictadura financera. Les finances s\u00f3n una abstracci\u00f3, nom\u00e9s sabem que existeixen en nombres, algoritmes, en relacions informacionals. Diuen que el centre \u00e9s Silicon Valley, jo no ho crec, crec que hi ha nodes per tot el m\u00f3n en els quals el poder es distribueix.<\/p>\n

Tot aix\u00f2 s’aplica al cas de Catalunya?<\/strong><\/p>\n

La sensaci\u00f3 de final de democr\u00e0cia s’est\u00e0 identificant amb una nova -o vella, no ho s\u00e9- forma de pol\u00edtica col\u00b7lectiva: el retorn a l\u2019identitarisme. La identificaci\u00f3 comunit\u00e0ria nacional, \u00e8tica o religiosa sembla ser una soluci\u00f3 enfront de la dictadura financera. Mira, penso que Barcelona \u00e9s un d’aquests nodes, un centre de producci\u00f3 creativa, intel\u00b7lectual i inform\u00e0tica. A l’interior de la xarxa hi ha punts capa\u00e7os d’actuar a nivell sociopol\u00edtic i cultural, els que Florida [7] deia “ciutats creatives” en l’\u00e8poca del triomfalisme cibercultural. Avui aquestes ciutats s\u00f3n essencialment centres de precarietat del treball cognitiu. Aquest \u00e9s el fenomen que m’interessa de la insurrecci\u00f3 catalana, no la causa identit\u00e0ria -encara que sens dubte ha produ\u00eft un efecte subjectiu interessant. Sobre l’1 d’octubre, com b\u00e9 diu Santi L\u00f3pez Petit: “No li desitjo un estat a ning\u00fa [8], per\u00f2 si els feixistes em diuen que no puc votar, vaig i voto”. El problema no \u00e9s constitucional o de creaci\u00f3 de la rep\u00fablica, no estem aqu\u00ed per crear estats, sin\u00f3 per cancel\u00b7lar-los. L’estat, que era garant del benestar, s’ha convertit en l\u2019aval que el poble pagar\u00e0 el deute infinit i metaf\u00edsic de la banca central, universal, global que no \u00e9s m\u00e9s que aquesta abstracci\u00f3. L’enemic no est\u00e0 a Madrid, all\u00e0 no hi ha res, nom\u00e9s una conjunci\u00f3 de governan\u00e7a particularment feixista, la mateixa que hi ha a tot Europa, que es fa m\u00e9s feixista quan la pressi\u00f3 financera es fa m\u00e9s insuportable.<\/p>\n

Llavors, qu\u00e8 es pot fer quan no es pot fer res?<\/strong><\/p>\n

Hem de treure profit de les situacions adverses. La Uni\u00f3 Europea ha de col\u00b7lapsar definitivament, per\u00f2 no per al retorn a la dimensi\u00f3 nacional. Com va dir Eco fa vint anys, el model de la Uni\u00f3 Europea s\u00f3n les ciutats comunals. Eco, en el seu pensament humanista, les defineix com a llocs de decisi\u00f3 sobre experi\u00e8ncies viscudes col\u00b7lectivament. El projecte d’Europa va morir despr\u00e9s de Maastricht i la crisi de 2008, transformant-se en una eina neoliberal del dictat financer global. Sortir d’aix\u00f2 significa sostreure, autonomitzar, emancipar els nodes conjuntius de la xarxa global des del domini intel\u00b7lectual i cognitiu. Hem de reactivar la dimensi\u00f3 conjuntiva urbana mitjan\u00e7ant la insurrecci\u00f3, entenent-la com l’eina que permet desplegar totes les possibilitats d’un cos i d’una condici\u00f3 subjectiva. La nostra intenci\u00f3 no \u00e9s contrarestar la m\u00e0quina, sin\u00f3 desenvolupar-la en el nostre inter\u00e8s, amb les seves potencialitats \u00fatils i enriquidores, igualit\u00e0ries i llibert\u00e0ries que el capitalisme fa impossibles.<\/p>\n

Text: Maria Mu\u00f1oz (la conversa amb Franco Berardi va ser en castell\u00e0).<\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

[1] Cibercultura: coneixements, costums, formes de vida i expressions sorgides per l’\u00fas d’ordinadors, tel\u00e8fons m\u00f2bils i altres dispositius tecnol\u00f2gics vinculats al ciberespai, \u00e0mbit artificial creat per mitjans inform\u00e0tics.
\n[2] Free Speech Movement<\/em>, 1964. http:\/\/fsm.berkeley.edu\/free-speech-movement-timeline\/
\n[3] Cyberpunk<\/em> \u00e9s un subg\u00e8nere de ci\u00e8ncia ficci\u00f3 que reflecteix visions dist\u00f2piques del futur on es combinen la tecnologia avan\u00e7ada amb un baix nivell de vida (hackers com dissidents, punks rebels).
\n[4] Infoesf\u00e8rics, pertanyents a la infoesfera. La conceptualitzaci\u00f3 m\u00e9s estesa \u00e9s la que d\u00f3na Luciano Floridi, basant-se en biosfera per denotar l’entorn informatiu en el conjunt constitu\u00eft per totes les entitats informatives -incloent agents- les seves propietats, interaccions, processos i relacions m\u00fatues.
\n[5] Muraro, L. (1994), L’ordre simb\u00f2lic de la mare. Madrid: Hores i Hores.
\n[6] Agamben, G. (2008), El Llenguatge i la mort. Val\u00e8ncia: Pre-Textos.
\n[7] Florida, R. (2009), Les ciutats creatives: Per qu\u00e8 on vius pot ser la decisi\u00f3 m\u00e9s important de la teva vida. Barcelona: Paid\u00f3s.
\n[8] Article de Santiago L\u00f3pez Petit, “Prendre posici\u00f3 en una situaci\u00f3 estranya” publicat en Eldiario.es el 2017.09.29. http:\/\/www.eldiario.es\/interferencias\/Catalunya-independencia_6_691940826.html<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Franco “Bifo” Berardi (Bolonya, 1949) \u00e9s fil\u00f2sof, te\u00f2ric post-marxista i una important figura del moviment autonomista itali\u00e0. Graduat en Est\u00e8tica per la Universitat de Bolonya, va ser fundador del fanzine…<\/p>\n","protected":false},"author":1357,"featured_media":23020,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5922],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nFranco "Bifo" Berardi. Temps de Mutaci\u00f3 – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Franco "Bifo" Berardi. Temps de Mutaci\u00f3 – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Franco “Bifo” Berardi (Bolonya, 1949) \u00e9s fil\u00f2sof, te\u00f2ric post-marxista i una important figura del moviment autonomista itali\u00e0. Graduat en Est\u00e8tica per la Universitat de Bolonya, va ser fundador del fanzine...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-12-18T06:33:38+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2017-12-17T10:37:09+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"2669\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"3475\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/\",\"name\":\"Franco \\\"Bifo\\\" Berardi. Temps de Mutaci\u00f3 – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg\",\"datePublished\":\"2017-12-18T06:33:38+00:00\",\"dateModified\":\"2017-12-17T10:37:09+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg\",\"width\":2669,\"height\":3475},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Franco “Bifo” Berardi. Temps de Mutaci\u00f3\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b\",\"name\":\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f1862c833520700796f7b824983c4ea4\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariam\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Franco \"Bifo\" Berardi. Temps de Mutaci\u00f3 – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Franco \"Bifo\" Berardi. Temps de Mutaci\u00f3 – A*Desk","og_description":"Franco “Bifo” Berardi (Bolonya, 1949) \u00e9s fil\u00f2sof, te\u00f2ric post-marxista i una important figura del moviment autonomista itali\u00e0. Graduat en Est\u00e8tica per la Universitat de Bolonya, va ser fundador del fanzine...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2017-12-18T06:33:38+00:00","article_modified_time":"2017-12-17T10:37:09+00:00","og_image":[{"width":2669,"height":3475,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/","name":"Franco \"Bifo\" Berardi. Temps de Mutaci\u00f3 – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg","datePublished":"2017-12-18T06:33:38+00:00","dateModified":"2017-12-17T10:37:09+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2017\/12\/Bifo_Berardi.jpg","width":2669,"height":3475},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/franco-bifo-berardi-temps-mutacio\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Franco “Bifo” Berardi. Temps de Mutaci\u00f3"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/bb5eab326b76a609840630236466485b","name":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f1862c833520700796f7b824983c4ea4","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/f65e964b38d392da2cbe0f354deb12ab?s=96&d=mm&r=g","caption":"Mar\u00eda Mu\u00f1oz-Mart\u00ednez"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mariam\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23026"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1357"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23026"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23026\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23029,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23026\/revisions\/23029"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23020"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23026"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23026"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23026"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23026"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}