Escric aquestes paraules la vesprada d\u2019una votaci\u00f3 que no hauria de celebrar-se, la menys leg\u00edtima que he vist mai en qualsevol dels llocs on he viscut. El fet que hagi estat lloada entusi\u00e0sticament per tot l\u2019espectre pol\u00edtic, social i cultural, fa que la seva acceptaci\u00f3 sigui m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019entendre. Una cosa \u00e9s la rendici\u00f3 for\u00e7ada; altra cosa \u00e9s l\u2019aquiesc\u00e8ncia feli\u00e7. Ho constato des d\u2019una postura abstencionista o de vot en blanc que he consolidat en anys recents (\u201cnecessitar\u00e9 4 hores per a abstenir-me el dia 21\u201d, la broma del mes) en ple acord amb el \u201cno ens representen\u201d del 15M, una frase forjada per un segle i mig de cr\u00edtica sist\u00e8mica. Un dels comentaris m\u00e9s rid\u00edculs que vaig sentir d\u2019un cultureta involucrat en les acampades va ser que havia participat per a assegurar el seu dret a votar, quan el moviment sencer s\u2019havia plantejat dubtes b\u00e0sics sobre la l\u00f2gica del vot. Prova vivent de que \u00e9s possible portar la m\u00e0scara d\u2019activista, fent el paper de figurant en bell mig de l\u2019escenari, sense tenir la m\u00e9s m\u00ednima idea de la batalla que s\u2019hi lliura.<\/p>\n
No hi ha cap motiu perqu\u00e8 l\u2019aparici\u00f3 de nous partits pol\u00edtics, que capitalitzen el malestar amb el sistema, pugui alterar la validesa abstencionista. No ens representaven abans, i encara no ho fan: res ha canviat, ni canviar\u00e0. O potser creiem que alguns elegits representen una ruptura antropol\u00f2gica fonamental, que abans es tractava d\u2019una esp\u00e8cie humana, i ara n\u2019\u00e9s una altra? Davant de la pol\u00edtica de partits que depenen del vot, tipificat pel llenguatge de m\u00e0xims i reclams d\u2019exclusivitat i la demag\u00f2gia m\u00e9s espectacular, la idea \u00e9s la de recuperar l\u2019espai com\u00fa de la pol\u00edtica, usurpat pels interessos privats (inclosos els que pertanyen als partits d\u2019esquerres, que quedi clar). Aix\u00f2 \u00e9s necessari per2 garantir un espai, un terreny tan tangible com intangible, un domini no determinat de potencialitat, una reserva pol\u00edtica per a una societat que desitgi prendre forma tot i mantenir-se amorfa. Un espai on la pol\u00edtica pugui exercir-se per les parts de la polis en lliure conjuntura, no pas segrestada per les formes jer\u00e0rquiques de la representaci\u00f3, sacralitzada pel vot.<\/p>\n
Considerant que l\u2019abstenci\u00f3 forma part d\u2019un \u00e8xode activat i volunt\u00e0riament constru\u00eft -com ho podria imaginar en Paolo Virno, aquestes eleccions al Parlament han estat una invitaci\u00f3 f\u00e0cil per a iniciar-se en els ritus abstencionistes. La dimissi\u00f3 for\u00e7ada d\u2019una legislatura leg\u00edtimament elegida, l\u2019empresonament coercitiu i arbitrari d\u2019alguns consellers, l’ocupaci\u00f3 de l\u2019estructura catalana de presa de decisions pol\u00edtiques i la convocat\u00f2ria subseq\u00fcent d\u2019eleccions pel govern d\u2019Espanya, burlant-se de cada aspecte fonamental de l\u2019autonomia catalana, m\u00e9s la viol\u00e8ncia policial militaritzada i el menyspreu judicial \u2013 es tracta d\u2019un cop d\u2019estat administratiu amb voluntat de perpetuar-se, i per tant f\u00e0cil<\/em> de resistir. Els cops d\u2019estat pol\u00edtics s\u00f3n il\u00b7leg\u00edtims i buiden de legitimitat tot el que d\u2019ells se\u2019n deriva. En aquest cas, la voluntat de la intervenci\u00f3 actual \u00e9s la de tornar la totalitat de l\u2019esfera pol\u00edtica catalana als condicionants de la Constituci\u00f3 de 1978, mentre es confirma la naturalesa fraudulenta de \u201cl\u2019estat de las autonomies\u201d, on cap de les parts gaudeix d\u2019autonomia real. Si tot es pot intervenir, tot est\u00e0 amena\u00e7at constitucionalment per la viol\u00e8ncia de l\u2019estat; no hi ha cap l\u00edmit al poder central arbitrari. A Espanya, totes les parts constituents s\u00f3n essencialment tutelades per l\u2019estat, sotmeses a la seva potestat.<\/p>\n F\u00e0cil<\/em> de resistir, s\u2019ha dit, o sigui, en forma d\u2019un boicot, concebut molt espec\u00edficament per\u00f2. Un boicot, o conjurament coral de no-acceptaci\u00f3, per\u00f2 sense deixar-nos en la negaci\u00f3. Els artistes i altres agents culturals ho haurien d\u2019entendre, ja que s\u00f3n molt sovint boicotejats i marginats pel poder econ\u00f2mic i pol\u00edtic, que els denigra sistem\u00e0ticament. Haurien de saber com capgirar els termes del debat, com molt sovint ho fan, en la seva feina i a trav\u00e9s del comprom\u00eds m\u00e9s apassionat. Els esfor\u00e7os per rebutjar l\u2019autoritat arbitr\u00e0ria i no consensuada no s\u2019haurien de jutjar pels par\u00e0metres proposats de reempla\u00e7ament, ja que estem parlant d\u2019un model cultural (probablement anarquista), que s\u2019ha muntat d\u2019aquesta manera: per una banda, tot el que no podem acceptar, i mai no farem, ja que obliga a renunciar al millor de nosaltres, la voluntat creativa inclosa; a l\u2019altra banda, el convenciment que all\u00f2 que vindr\u00e0 despr\u00e9s, a substituir l’anterior, necessitar\u00e0 temps i certs processos i un respecte pels agents participants. El m\u00ednim que es podria fer \u00e9s deixar net el camp de joc, almenys per a assegurar que aquelles veus i voluntats que s\u2019han apartat sistem\u00e0ticament entrin a formar part de l\u2019equaci\u00f3 renovada.<\/p>\n El que realment tenia al cap, expectant, durant els dies de l\u2019activaci\u00f3 del 155, era la pot\u00e8ncia constitutiva de la cultura. La constituci\u00f3 d\u2019una autogesti\u00f3 de facto exercida per cada entitat cultural de Catalunya i els agents culturals que pretenen representar, juntament amb tots els altres que es perceben culturalment, reunits en lliure associaci\u00f3 i actuant davant del buit provocat per la liquidaci\u00f3 de l\u2019organisme m\u00e0xim de gesti\u00f3 de la cultura catalana, la conselleria. Actualment la Conselleria de Cultura no \u00e9s m\u00e9s que una etiqueta secund\u00e0ria apareguda sota el nom i c\u00e0rrec de l\u2019oficial del PP que en porta les regnes des d\u2019un despatx lluny\u00e0. La conselleria \u00e9s un cad\u00e0ver fet zombi per la insist\u00e8ncia d\u2019alguns de tractar-lo com a viu, quan en realitat est\u00e0 mort. Per qu\u00e8 fingir el contrari?<\/p>\n Mai hauria imaginat que la intervenci\u00f3 actual s\u2019acceptaria amb tanta passivitat. Admeto que tenia al cap els comit\u00e8s culturals de la Comuna de Par\u00eds, que essencialment gestionaven les institucions culturals de Par\u00eds des de baix durant els mesos que els comunards resistien. S\u2019inclo\u00efen artistes i artesans, la presa de decisi\u00f3 es feia per les assemblees, i alguns individus es reclutaven per a liderar el proc\u00e9s, Courbet el m\u00e9s notable. Una idea que connecta amb una altra que em venia fa pocs anys quan un col\u00b7lega m\u2019animava a presentar-me per la direcci\u00f3 d\u2019una entitat art\u00edstica. Qu\u00e8 ens impedeix proposar i executar una direcci\u00f3 col\u00b7lectiva i no-individualitzada d\u2019una instituci\u00f3 cultural catalana (museu, teatre, festival, entre altres), sobretot a la llum de la desafecci\u00f3 de la majoria del sector amb les formes individualitzades de lideratge que\u00a0 ens imposen? Qu\u00e8 fem amb la nostra suposada experi\u00e8ncia a l\u2019hora d\u2019actuar col\u00b7lectivament i en assemblea, estendards tanmateix d\u2019iniciatives destacades en la gesti\u00f3 de projectes? No \u00e9s el cas que les direccions individuals \u2013 i totes masculines \u2013 actualment imposades es concebien per a correspondre els models verticals de comandament preferits pels empresaris que poblen les seves fundacions, patronats i juntes?<\/p>\n No s\u2019ha proposat cap resposta. Despr\u00e9s de d\u00e8cades de vanar-se de processos de presa de decisi\u00f3 no jer\u00e0rquics, d\u2019assemblees participatives, de la coher\u00e8ncia de la pr\u00e0ctica cultural, representada per valors igualitaris alliberats dels prejudicis de g\u00e8nere i plenament incorporats al cor de les institucions culturals, cap proposta s\u2019ha plantejat per alliberar de nou la cultura catalana. Alguns dels projectes culturals m\u00e9s celebrats es tipifiquen per principis d\u2019aquesta mena, per\u00f2 com a ornament, no pas de fons. Ens hav\u00edem conven\u00e7ut que les \u00e8tiques de la pr\u00e0ctica que el sector cultural havia passejat tant orgullosament, fins el punt de consagrar-les en estatuts constituents o destacar-les en informes oficials, eren tot menys postureo<\/em> o hipocresia pol\u00edtica. No hem sentit parlar de cap iniciativa auto-constitutiva (a canvi, en el que semblava una acceptaci\u00f3 inequ\u00edvoca de la magnitud de la derrota, el sector de les arts visuals es dedicava a organitzar una ocupaci\u00f3 <\/em>d\u2019Arts Santa M\u00f2nica, auto atorgant-se el paper de veritables squatters<\/em> de la instituci\u00f3, i apuntant als arquitectes com a rivals principals. Un dels casos m\u00e9s extrems de banalitzaci\u00f3 de l\u2019acci\u00f3 pol\u00edtica des del sector cultural que hem vist en anys).<\/p>\n Quan diem que l\u2019article 155 hauria de ser f\u00e0cil<\/em> de resistir, vol dir en la forma de boicot als seus dictats, per exemple, que en tot cas hauria de significar seguir amb una part de la teva vida tal i com est\u00e0; \u00fanicament caldria tallar les cordes que et permeten fer l\u2019espectacle de titelles on no volies participar, cordes lligant les nostres passions i voluntats als organismes, dispositius i maquin\u00e0ries del poder estatal. Un boicot en la forma d\u2019\u00e8xode, ara i aqu\u00ed, cap a l\u2019exili intern, dom\u00e8stic fins i tot; cap a l\u2019opci\u00f3 de la ren\u00fancia, del no ser c\u00f2mplice, per\u00f2 sense acabar en l\u2019aquiesc\u00e8ncia. Els boicots i les abstencions no tenen sentit si no s\u2019acompanyen del comprom\u00eds de construir una societat plenament pol\u00edtica, sense la necessitat d\u2019oferir-nos com a xais de sacrifici per a mantenir alimentat l\u2019ogre de l\u2019estat.<\/p>\n F\u00e0cil<\/em>, suposant que seguir amb la teva vida i tot el que l\u2019envolta no sigui dif\u00edcil, una vida pol\u00edticament constru\u00efda per l\u2019amor, la creativitat, la solidaritat i l\u2019amistat (les preocupacions dels situacionistes, per no anar m\u00e9s lluny), amb la \u00fanica excepci\u00f3 d\u2019aquella part que implica dipositar una papereta en una urna i quedar-se tan tranquil. D\u2019aquella part en cal prescindir. Deixar\u00edem gaireb\u00e9 totes les nostres vides intactes, fins i tot en un dia dolent, nom\u00e9s per aconseguir un buf d\u2019aire fresc. Aire per insuflar altres coses. I intacte, per a poder activar-se pol\u00edticament sense haver de rec\u00f3rrer a la manera m\u00e9s desvirtuada i perversa de designar la rellev\u00e0ncia pol\u00edtica. Havia de ser f\u00e0cil deixar de votar, per\u00f2 no va ser aix\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Escric aquestes paraules la vesprada d\u2019una votaci\u00f3 que no hauria de celebrar-se, la menys leg\u00edtima que he vist mai en qualsevol dels llocs on he viscut. El fet que hagi…<\/p>\n","protected":false},"author":1363,"featured_media":23066,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5922],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n