{"id":23224,"date":"2018-01-15T06:00:42","date_gmt":"2018-01-15T05:00:42","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23224"},"modified":"2023-07-10T12:29:34","modified_gmt":"2023-07-10T10:29:34","slug":"la-vida-contribucions-al-nuvol","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-vida-contribucions-al-nuvol\/","title":{"rendered":"La vida o contribucions al n\u00favol"},"content":{"rendered":"

\u201cLa nostra mem\u00f2ria romandr\u00e0 en un n\u00favol\u201d, o aix\u00f2 afirmava el t\u00edtol amb qu\u00e8 Esperanza Costa va encap\u00e7alar la reflexi\u00f3 que publicava a El Pa\u00eds el 16 d\u2019octubre de 2013 sobre les relacions entre els arxivers i els historiadors davant la gran quantitat de dades que es publiquen constantment a les xarxes. En els \u00faltims anys s’han celebrat una s\u00e8rie d’actes que denoten un canvi en la percepci\u00f3 d’aquest mecanisme d’acumulaci\u00f3 i arxiu que anomenem n\u00favol. Penso en l’exposici\u00f3 Big Bang Data<\/em> al CCCB el 2014, les dues edicions (2015 i 2017) del seminari “Archivos del com\u00fan”, del MNCARS; la confer\u00e8ncia “Archives Matter” a l\u2019escola Goldsmiths de Londres (2016), la jornada “Engaging with Screens: Art, Book, Archive” de la Universitat de Loughborough (31\/05\/2017) o el recent simposi sobre “Tecnologies de l’acumulaci\u00f3” que s’ha celebrat a la Universitat de Barcelona (23\/11\/2017).<\/p>\n

A Big Bang Data<\/em>, Jos\u00e9 Lu\u00eds de Vicente mostrava la instal\u00b7laci\u00f3 “Del secret al monument”, que resultava ben il\u00b7lustrativa del que estem dient perqu\u00e8 feia p\u00fablica la imatge dels bastidors d\u2019aquest gran n\u00favol en el qual se suposa que ha de romandre la nostra mem\u00f2ria: els centres de dades o una nau d\u2019estil industrial a Council Bluffs, un edifici urb\u00e0 robust de Nova York, una catedral de Helsinki i un vell mol\u00ed paperer reformat per Alvar Aalto a Hamina. Aquests llocs compten amb tota una infraestructura, tant per a l\u2019obtenci\u00f3 de recursos energ\u00e8tics que mantindran vius els records que preserven, com per a la seva ag\u00e8ncia en el sistema pol\u00edtic i econ\u00f2mic del tecnoliberalisme \u2013o el sistema que ens empeny a l\u2019alliberaci\u00f3 constant de dades sobre els nostres estats vitals al n\u00favol i sobre el qual la investigadora Diana Padr\u00f3n va criticar-ne la predominan\u00e7a de la cultura positivista i les actituds celebratives[i]<\/a>.<\/p>\n

Aix\u00ed, dir que la nostra mem\u00f2ria romandr\u00e0 en un n\u00favol \u00e9s dir que la majoria de les nostres activitats en relaci\u00f3 amb les coses interconnectades seran interpretades, transportades, classificades i arxivades de manera autom\u00e0tica en tot d\u2019edificis pels quals segurament mai ens passejarem. I aquestes dades ens identifiquen i legitimen una s\u00e8rie de comportaments, narracions i significats que s\u2019estructuren sobre una determinada informaci\u00f3, i no pas una altra. \u00c9s en reacci\u00f3 a aquestes condicions que s’han donat diversos projectes d\u2019arxius \u201caltres\u201d engegats des del context art\u00edstic, com el recull de casos de produccions culturals censurades que representa la instal\u00b7laci\u00f3 i arxiu digital The File Room <\/em>(1991 \u2013 actualitat) d\u2019Antoni Muntadas, la col\u00b7lecci\u00f3 que Alicia Framis mant\u00e9 i fa p\u00fablica amb L\u2019habitaci\u00f3 dels llibres prohibits<\/em> (2014) o el projecte d\u2019investigaci\u00f3 de l\u2019Equipo Re (Aimar Arriola, Nancy Gar\u00edn i Linda Vald\u00e9s) Anarchivo Sida<\/em>. Els materials que acumulen aquests tres projectes en forma d\u2019arxiu permeten vehicular unes mem\u00f2ries que, com va afirmar Gar\u00edn[ii]<\/a>, d’altra forma no trobarien un lloc on guardar-se perqu\u00e8 no s\u00f3n normatives.<\/p>\n

A la pel\u00b7l\u00edcula Inside Out<\/em> (2015), la mem\u00f2ria humana es presenta com un arxiu de passadissos plens de prestatges carregats de records. Uns operaris es dediquen a gestionar l\u2019entrada de nous records i n\u2019eliminen de vells per fer espai. S\u2019acompanyen d\u2019un tub aspirador que envia lluny els documents descartats i els llan\u00e7a per un precipici de foscor. Referint-se a tot all\u00f2 precipitat, un dels operaris afirma \u201cNothing comes back from the dump\u201d (res retorna de l\u2019abocador). La mem\u00f2ria humana \u00e9s un arxiu i l\u2019oblit \u00e9s un abocador, o la paperera del nostre entorn d’escriptori, on cau all\u00f2 que descartem. Potser jo s\u00f3c la productora dels meus records per\u00f2 no decidir\u00e9 quin lloc ocuparan en la meva mem\u00f2ria, com es classificaran o si acabaran a l\u2019abocador de l\u2019oblit. D\u2019alguna manera passa el mateix amb les nostres accions en relaci\u00f3 als objectes interconnectats. En actuar generem documents que enregistren els nostres actes com els arxius d\u2019autoguardat que es produeixen independentment de la nostra voluntat quan fem \u00fas de programes inform\u00e0tics. Com els esborranys de tota la vida.<\/p>\n