{"id":23248,"date":"2018-01-22T06:27:16","date_gmt":"2018-01-22T05:27:16","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23248"},"modified":"2023-07-09T14:30:21","modified_gmt":"2023-07-09T12:30:21","slug":"arxiu-i-viatge-limago-mundi-la-xarxa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/arxiu-i-viatge-limago-mundi-la-xarxa\/","title":{"rendered":"Arxiu i viatge a l\u2019Imago Mundi de la xarxa"},"content":{"rendered":"

Arxiu en l’era digital >>><\/strong><\/p>\n

La forma tradicional d’entendre l’arxiu com a complex f\u00edsic que atresora i emmagatzema dades, secrets o fets seguir\u00e0 existint en moltes esferes estatals, oficials, militars, muse\u00edstiques … En aquest terreny hi ha temes que m’interessen, per\u00f2 admeto que, des que em vaig submergir en la investigaci\u00f3 d’aquest camp tan extens, les finestres que m’han semblat m\u00e9s suggerents s\u00f3n les que apunten a l’acc\u00e9s a la informaci\u00f3 que engrosseix els arxius digitals, un canvi en el paradigma no nom\u00e9s de l’espai on estan continguts els documents, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la manera d’assumir que els arxius s\u00f3n ef\u00edmers, temporals, multimodals i din\u00e0mics. All\u00f2 que els d\u00f3na sentit est\u00e0 m\u00e9s vinculat amb l’ordre de la fluctuaci\u00f3 de l’ara, en comptes del resguard per a l’eternitat.<\/p>\n

Els te\u00f2rics que s’han dedicat a problematitzar i definir l’arxiu, des del context de l’auge d\u2019all\u00f2 digital, coincideixen que no cont\u00e9 el passat, sin\u00f3 una suma de d\u00edgits; est\u00e0 sincronitzat amb el present i funciona com a generador de mem\u00f2ries col\u00b7lectives. S\u00f3n precisament els arque\u00f2legs dels mitjans els que apunten que l’arxiu tradicional es deconstrueix a trav\u00e9s de les intervencions de les t\u00e8cniques digitals: la transformaci\u00f3 est\u00e0 relacionada amb els bits, la forma en qu\u00e8 es transmet i circula la informaci\u00f3. L’arxiu f\u00edsic que fa refer\u00e8ncia, en paraules de Michel Foucault, a un sistema de regles i lleis, no ha estat interactiu, mentre que els documents a la xarxa, amb la possibilitat que t\u00e9 l’usuari de reorganitzar-los, es tornen cr\u00edtics. Wolfang Ernst, te\u00f2ric i arque\u00f2leg dels mitjans, il\u00b7lustra aquest escenari de la seg\u00fcent manera: l’arxiu \u00e9s una ag\u00e8ncia d’emmagatzematge en una arquitectura espacial i no tracta de la mem\u00f2ria, sin\u00f3 de les pr\u00e0ctiques d’emmagatzematge codificat. En aquest sentit, el grand\u00edssim repte que em plantejo en abordar aquest tema \u00e9s trencar els meus propis esquemes anal\u00f2gics. Suposo que algun no nadiu digital com jo trobar\u00e0 en aquest article un ress\u00f2 d’algunes de les seves inquietuds sobre la transformaci\u00f3 i efectes dels diversos arxius en l’era d’internet.<\/p>\n

Apocalipsi o m\u00e9s enll\u00e0 de l’emmagatzematge >>><\/strong><\/p>\n

Imaginem que un dels senyors poderosos pression\u00e0 el bot\u00f3 vermell. Imaginem que els que van sobreviure a la cat\u00e0strofe es van topar despr\u00e9s amb unes caixes negres amb dades encriptades, codis que eren incomprensibles i indesxifrables per als que no tenien formaci\u00f3 en matem\u00e0tica avan\u00e7ada o programaci\u00f3. Els pocs experts en descodificaci\u00f3, que van passar alguns dies contemplant el que seria el tresor d’una \u00e8poca futura , van comen\u00e7ar a referir-se a la troballa com “arxius”: contenidors que permeten l’emmagatzematge de dades; tota la resta s\u00f3n interpretacions vingudes de fora, de nosaltres. Maneres de creuar el coneixement que no s\u00f3n neutrals, que estan carregades d’ideologies, d’etiquetes, amb enfocaments m\u00faltiples … No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 van recon\u00e8ixer que els relats secundaris, la lectura i la manipulaci\u00f3 s\u00f3n el que li d\u00f3na valor als bits que fan cr\u00e9ixer els arxius\u00a0troube.<\/em>\u00a0D’all\u00ed que all\u00f2 rellevant sigui activar els continguts emmagatzemats. En cas contrari, els arxius es redueixen a una simple acumulaci\u00f3.<\/p>\n

Accessos >>> Camins f\u00edsics {espacials} vs. virtuals {temporals}\u00a0<\/strong><\/p>\n

Si fins ara he parlat de l’especificitat de l’arxiu digital, en xarxa, i de la necessitat de travessar les dades amb interpretacions per activar-les, l’artista Mario Santamar\u00eda \u00e9s un bon company en aquest mapeig d’informaci\u00f3. La seva pr\u00e0ctica art\u00edstica es basa en observar la xarxa per identificar materials de treball en aquest gran repositori que pot ser l’espai virtual. En preguntar si considerava internet com un gran arxiu, em va comentar que ho ent\u00e9n m\u00e9s com un gran \u00edndex de temes. En el cas que hagu\u00e9s de pensar-ho com un arxiu, considera que nom\u00e9s \u00e9s llegible per algoritmes. Mario Santamar\u00eda pensa la xarxa com un terreny escult\u00f2ric, de relacions espacials entre diferents objectes.<\/p>\n

En el seu projecte titulat Travel to My Website<\/em> es pregunta com les dades viatgen d’un lloc a un altre i aborda els vaivens de tot el que alberga en el seu web. Evoca un context virtual i el creua f\u00edsicament per fer el que ell defineix com “una operaci\u00f3 de diagn\u00f2stic sobre el tr\u00e0fic de dades a internet”. Normalment, quan visitem una p\u00e0gina web, en realitat aquesta web ens visita a nosaltres perqu\u00e8 les imatges viatgen i es descarreguen en el nostre navegador. Seguint aquesta l\u00f2gica, Mario Santamar\u00eda va decidir rec\u00f3rrer el cam\u00ed que el portava al servidor de la seva web. Per saber on s’allotgen els seus arxius emprendre f\u00edsicament el viatge que fan les dades: de Su\u00efssa a Estocolm, d’Estocolm a Mil\u00e0, de Mil\u00e0 a Perugia i d’all\u00ed a B\u00e8rgam.<\/p>\n

\"\"
\nL’artista fa evident una cosa que, per ser tan \u00f2bvia, sol passar desapercebuda. Es tracta de que la informaci\u00f3 que pugem a internet, que compartim, emmagatzemem … i que creiem que conforma la nostra base de dades, els nostres arxius particulars i fins i tot col\u00b7lectius, no ens fa propietaris de la nostra mem\u00f2ria. Per contra, aix\u00ed com les webs ens visiten a nosaltres, els llocs d’internet on confiem i emmagatzemem les nostres dades ens estan arxivant per mitj\u00e0 dels nostres documents, localitzacions, fotos … El gest compulsiu d’acumular informaci\u00f3 digitalment ens est\u00e0 convertint en dades geolocalitzades i de molt f\u00e0cil acc\u00e9s. La falsa idea de que podem tenir tot sense necessitar espai f\u00edsic ens est\u00e0 fent v\u00edctimes de vells i an\u00e0legs mecanismes de control que tenen noves formes d’acci\u00f3 a la xarxa.<\/p>\n

Si el punt de partida d’aquest text \u00e9s el despla\u00e7ament del concepte d’arxiu –el reconeixement de la immaterialitat del que Wolfang Ernst diu “l’arquitectura espacial on es mouen les dades” -, el tancament \u00e9s un apunt sobre la complexa relaci\u00f3 que tenim amb els mitjans digitals, l’emmagatzematge codificat de les nostres dades (microarxius) i els moviments deliberats que executem en l\u2019Imago Mundi de la xarxa, aquesta esfera virtual que suposa un desafiament a all\u00f2 que entenem com arxiu.<\/p>\n

P.S.: Per escoltar Mario Santamar\u00eda recomano aquest post titulat “Art, internet i vells mitjans”, que es troba en el gran magatzem que \u00e9s YouTube:\u00a0<\/strong><\/p>\n