{"id":23295,"date":"2018-01-29T08:15:07","date_gmt":"2018-01-29T07:15:07","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23295"},"modified":"2023-07-09T14:30:20","modified_gmt":"2023-07-09T12:30:20","slug":"victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/","title":{"rendered":"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc."},"content":{"rendered":"

Com a artista, mai he tingut la sensaci\u00f3 d’estar fent res remotament original. L’\u00fanic que he fet sempre ha estat copiar; de qualsevol cosa, de qualsevol idea, de qualsevol. De fet, em sorpr\u00e8n que no hi hagi una reflexi\u00f3 col\u00b7lectiva sobre la mala reputaci\u00f3 que t\u00e9 copiar, quan \u00e9s segurament el gest m\u00e9s noble i elemental de la cultura[1]<\/a>. Nom\u00e9s cal furgar una mica en la hist\u00f2ria per a veure que, no nom\u00e9s qualsevol obra d’art \u00e9s una c\u00f2pia de c\u00f2pies, sin\u00f3 tamb\u00e9 el producte d’infinites i arbitr\u00e0ries variables sobre les quals no tenim cap autoritat. I hauria d’estar b\u00e9 aix\u00ed. Que ning\u00fa inventi res \u00e9s un alleujament, si de veritat volem un art que es pugui aprendre i una societat de sabers distribu\u00efts.<\/p>\n

Aix\u00f2, per\u00f2, xoca en\u00e8rgicament amb el sentiment de la majoria, que prefereix relacionar la creativitat amb el m\u00e8rit personal i percep la c\u00f2pia com alguna cosa que el corromp. Tant \u00e9s aix\u00ed que, amb el temps i mitjan\u00e7ant la meva pr\u00f2pia pr\u00e0ctica, he arribat a la conclusi\u00f3 que el culte a la personalitat no \u00e9s nom\u00e9s un accessori o una caracter\u00edstica m\u00e9s, sin\u00f3 un element estructural, homeost\u00e0tic, de l’art.<\/p>\n

Em quedo amb dos perqu\u00e8s.<\/p>\n

El primer \u00e9s de tipus cognitiu, i descriu copiar com un proc\u00e9s involuntari, constant i necessari. No importa que repetim patrons biol\u00f2gics i socials ancestrals -patrons que estan tatuats en els nostres gens i han estat autoreplicats al llarg de centenars de milers d’anys d’evoluci\u00f3. No importa que la nostra subjectivitat estigui precuinada. No importa perqu\u00e8, al final, tota la nostra experi\u00e8ncia t\u00e9 lloc en privat, en una petita caixa de resson\u00e0ncia que ens a\u00eflla del soroll i s’encarrega de seleccionar, personalitzar i amplificar la informaci\u00f3 a conveni\u00e8ncia. Per aquest motiu, sentir com a propi quelcom que hem copiat no \u00e9s una contradicci\u00f3, sin\u00f3 l’opci\u00f3 cognitivament m\u00e9s rendible<\/p>\n

El segon perqu\u00e8 \u00e9s de tipus retributiu. Reconeix el valor social que t\u00e9 l’autoria i li atribueix una funci\u00f3 compensat\u00f2ria. Interpreta el prestigi com una forma de premiar a qui executa tasques tan dif\u00edcils de quantificar i amb una despesa energ\u00e8tica tan elevada, que en cas contrari estarien relegades a l’altruisme. Des d’aquest punt de vista, el culte a la personalitat est\u00e0 justificat perqu\u00e8 produeix motivaci\u00f3, que \u00e9s un ingredient indispensable per a l’art[2]<\/a>.<\/p>\n

La import\u00e0ncia d’aquests dos factors, el cognitiu i el retributiu, es reflecteix en els interessos dels qui defensen la professionalitzaci\u00f3 de l’art -en el seu afany per normalitzar, d’una banda, la conting\u00e8ncia cognitiva i en establir, de l’altra, unes regles del joc que garanteixin la retribuci\u00f3 del treball art\u00edstic. No en va, el professionalisme presumeix d’integrar l’art en les estructures m\u00e9s ordin\u00e0ries de la societat. Una cosa que es pot permetre en gran mesura, gr\u00e0cies al fet que ha estat capa\u00e7 de connectar amb una certa sensibilitat que ve de l’art conceptual, i que apropa l’ofici a les maneres de producci\u00f3 t\u00edpiques de la burocr\u00e0cia[3]<\/a>. Suposadament, en un intent de secularitzar i despersonalitzar el talent que al final mai es consuma. Potser perqu\u00e8 el professionalisme sempre deixa intacta la narrativa del jo. Potser perqu\u00e8 substitueix la q\u00fcesti\u00f3 del culte a la personalitat per una q\u00fcesti\u00f3 sobre com s’administra. Igual que succeeix amb els drets d’autor, l’objectiu dels quals consisteix en arbitrar l’autoria, i no en objectar-la.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

El tema \u00e9s que aviat patirem una forta acceleraci\u00f3, semblant a la que vam experimentar en el seu moment amb la ind\u00fastria. I arribats a aquest punt, haurem de revisar molts d’aquests mites sobre el jo per a veure si encara ens s\u00f3n \u00fatils, desprenent-nos d’aquells que es presenten com una soluci\u00f3 per\u00f2 que, sense saber-ho, ja formen part del problema. En concret, els que contribueixen a aquesta mateixa acceleraci\u00f3 perqu\u00e8, com en el cas de la creativitat, necessiten explotar el temps[4]<\/a>. \u00c9s la dial\u00e8ctica del descontentament i el canvi que tamb\u00e9 practiquen els mercats[5]<\/a>. Dial\u00e8ctica que ja no est\u00e0 circumscrita a un \u00e0mbit, a una professi\u00f3, a un grup social o a un context geogr\u00e0fic, sin\u00f3 que t\u00e9 una pres\u00e8ncia cada vegada m\u00e9s at\u00f2mica i abstracta, en una societat cada vegada m\u00e9s virtual, impulsada per les cada vegada m\u00e9s ubiq\u00fces tecnologies d\u2019autoproducci\u00f3 del jo.<\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s com funciona l’obsolesc\u00e8ncia. Quan nom\u00e9s produ\u00efm valor mitjan\u00e7ant el canvi, estem passant per alt el contingut, l’esfor\u00e7 i el significat social. Provoquem una anticipaci\u00f3 innecess\u00e0ria en el projecte de producci\u00f3, menyspreant el valor intern i sacrificant-lo mitjan\u00e7ant l’acceleraci\u00f3 artificial del seu cicle de vida[6]<\/a>. En aquest sentit, penso que no podem reduir la q\u00fcesti\u00f3 de l’obsolesc\u00e8ncia a un simple problema de mitjans t\u00e8cnics. Els seus efectes, tant en l’art com en la tecnologia, mostren que l’obsolesc\u00e8ncia \u00e9s el resultat d’un model de progr\u00e9s molt m\u00e9s ambici\u00f3s, actiu i unilateral, fruit de l’agenda humana i fortament ideologitzat. \u00c9s responsable d’aquesta rara sensaci\u00f3 de circularitat, de novetat constant, d’haver-ho vist tot i res, de familiaritat i d’amn\u00e8sia simult\u00e0nies. D’intervenir en el naixement i en la mort d\u2019all\u00f2 que mai hauria estat i d\u2019all\u00f2 que no ha arribat a ser[7]<\/a>.<\/p>\n

Ara m\u00e9s que mai, \u00e9s important recon\u00e8ixer el potencial i la singularitat de les diferents ag\u00e8ncies que intervenen en l’art. Ho necessitarem per afluixar la forta uni\u00f3 entre art i artista, que tant ens compromet[8]<\/a>. Tamb\u00e9 per restaurar una certa autonomia de l’obra d’art, laica per\u00f2 allunyada del pensament logoc\u00e8ntric, que protegeixi les esp\u00e8cies m\u00e9s salvatges de l’art: l’art que \u00e9s dif\u00edcil d’explicar, de recordar, d’exposar, de vendre, de documentar, de conservar , d’instal\u00b7lar o fins i tot de gaudir. Ser\u00e0 una bona oportunitat per a desfer-nos de la dubtosa influ\u00e8ncia de l’autoria, de l’originalitat, de la novetat i d’altres creences de l’embolcall psicosocial. I fins i tot, per reformar la l\u00f2gica bin\u00e0ria que les justifica, i dilapidar aix\u00ed l’avorrida din\u00e0mica dels sistemes d’adversaris, que estan destinats a la irrellev\u00e0ncia determinista[9]<\/a>.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/a> El V\u00edctor diu que ell mai c\u00f2pia res. Prefereix parlar de ‘apropiaci\u00f3’. Pensa que la seva obra es distingeix de les altres per les eleccions que fa. Marcia sempre es queda amb les ganes de preguntar-li: “Per\u00f2 V\u00edctor, no \u00e9s l’estil una forma de copiar-te a tu mateix?”<\/p>\n

[2]<\/a> Vaig con\u00e8ixer a la Marta en una inauguraci\u00f3, fumant a fora. Li vaig preguntar si tamb\u00e9 era artista. Em va contestar: “Tinc tres feines per poder pagar-me el lloguer d’un estudi que no tinc temps d\u2019utilitzar, per despr\u00e9s anar a les inauguracions i poder dir que s\u00f3c artista”.<\/p>\n

[3]<\/a> Si li preguntes a la Marcia pel seu estudi, de seguida et corregir\u00e0 i et dir\u00e0 que \u00e9s una oficina. Per\u00f2 si li preguntes per la seva oficina et dir\u00e0 que \u00e9s un estudi. \u00c9s com si tingu\u00e9s por de perdre\u2019s alguna cosa.<\/p>\n

[4]<\/a> El Lorenzo sap que l’autoria \u00e9s un premi a qui arriba abans, no a qui hi arriba millor. Aix\u00ed justifica les hores que es passa davant de l’ordinador esbrinant si alg\u00fa ho ha fet abans. De vegades descobreix que s\u00ed, i \u00e9s llavors quan es pregunta si ell ho ha fet millor.<\/p>\n

[5]<\/a>\u00a0Frustrada amb el sistema de l’art, la Inga fantasieja amb deixar de fer art i obrir una galeria que no vengui all\u00f2 que es ven, per a col\u00b7leccionistes que no compren all\u00f2 que es compra. Encara que aix\u00f2 segurament mai se li hauria passat pel cap si fos el seu art el que es ven i es compra.<\/p>\n

[6]<\/a> L\u2019Han fa una mica de diners instal\u00b7lant en fires d’art. Sempre li ha xocat la quantitat d’obres que s’exposen en fires per primera vegada, que no es venen i es tanquen en un magatzem per sempre.<\/p>\n

[7]<\/a> Fa gaireb\u00e9 dos anys que la Gillian va sortir de l’escola, per\u00f2 encara no s’ha atrevit a exposar. La terroritza pensar que all\u00f2 que exposi comprometr\u00e0 la resta de la seva carrera, que ha de ser coherent des de la primera fins a l’\u00faltima pe\u00e7a.<\/p>\n

[8]<\/a> El Brandon es considera un artista d’\u00e8xit, tot i que des que va comen\u00e7ar a provar coses noves, ja no exposa tant.<\/p>\n

[9]<\/a> Etc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Com a artista, mai he tingut la sensaci\u00f3 d’estar fent res remotament original. L’\u00fanic que he fet sempre ha estat copiar; de qualsevol cosa, de qualsevol idea, de qualsevol. De…<\/p>\n","protected":false},"author":1930,"featured_media":23283,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5942],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nV\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc. – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc. – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Com a artista, mai he tingut la sensaci\u00f3 d’estar fent res remotament original. L’\u00fanic que he fet sempre ha estat copiar; de qualsevol cosa, de qualsevol idea, de qualsevol. De...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-01-29T07:15:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:30:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1600\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1067\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Rub\u00e9n Grilo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Rub\u00e9n Grilo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Rub\u00e9n Grilo\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/\",\"name\":\"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc. – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg\",\"datePublished\":\"2018-01-29T07:15:07+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:30:20+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b0af3d7f6b112459f76a795a613fd3da\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg\",\"width\":1600,\"height\":1067},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc.\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b0af3d7f6b112459f76a795a613fd3da\",\"name\":\"Rub\u00e9n Grilo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/ca8fbe7930e680173af227a4969cb239\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ae1c0bbc08bd0943799325d231337f41?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ae1c0bbc08bd0943799325d231337f41?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Rub\u00e9n Grilo\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rubengrilo\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc. – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc. – A*Desk","og_description":"Com a artista, mai he tingut la sensaci\u00f3 d’estar fent res remotament original. L’\u00fanic que he fet sempre ha estat copiar; de qualsevol cosa, de qualsevol idea, de qualsevol. De...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-01-29T07:15:07+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:30:20+00:00","og_image":[{"width":1600,"height":1067,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Rub\u00e9n Grilo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Rub\u00e9n Grilo","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Rub\u00e9n Grilo"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/","name":"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc. – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg","datePublished":"2018-01-29T07:15:07+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:30:20+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b0af3d7f6b112459f76a795a613fd3da"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/01\/grilo.ilustracion02.jpg","width":1600,"height":1067},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/victor-marta-marcia-lorenzo-inga-gillian-brandon-etc\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc."}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/b0af3d7f6b112459f76a795a613fd3da","name":"Rub\u00e9n Grilo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/ca8fbe7930e680173af227a4969cb239","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ae1c0bbc08bd0943799325d231337f41?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/ae1c0bbc08bd0943799325d231337f41?s=96&d=mm&r=g","caption":"Rub\u00e9n Grilo"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rubengrilo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23295"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1930"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23295"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23295\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23317,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23295\/revisions\/23317"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23283"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23295"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23295"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23295"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23295"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}