Llegia fa uns mesos, en algun diari, que els pobles enfonsats sota les aig\u00fces dels pantans constru\u00efts a la d\u00e8cada dels 50 i 60 del passat segle tornaven a emergir a causa d’una de les pitjors sequeres que es recorden. La imatge mostrava un grup de persones que van sortir a la for\u00e7a dels nens d’aquells pobles, que tornaven ara a tocar les seves arrels sobre el fang ressec. V\u00edctimes de la tristesa i del desarrelament, s\u00f3n nom\u00e9s algunes de les incomptables hist\u00f2ries en la mem\u00f2ria oblidada dels pantans de la Pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. Una hist\u00f2ria que sol escriure\u2019s en singular, impertorbable, sense fissures, sense marge a q\u00fcestionar-la, asseverant que el progr\u00e9s nom\u00e9s t\u00e9 una manera d’avan\u00e7ar. Res m\u00e9s lluny de la realitat. La hist\u00f2ria t\u00e9 tantes esquerdes com l’\u00e0rid fang sobre el qual ara tornen a marcar-se les petjades. No nom\u00e9s les pedres van ser sepultades sota l’aigua en aquelles construccions realitzades pels presos del franquisme – alguns enterrats en les pr\u00f2pies preses – sin\u00f3 tamb\u00e9 tants relats, tradicions, identitats i formes de vida. M’agrada pensar en aquests pobles tornant a emergir despr\u00e9s de tants anys com un av\u00eds, com una mena d’alerta terrestre. Com si fos l’alarma d’un Smartphone que avisa que alguna cosa falla. Ah, s\u00ed, ja. Per a qu\u00e8 el dispositiu funcioni i salti l’alarma, avui mor gent a les mines a cel obert de diferents llocs d’\u00c0frica extraient el preuat coltan. Mineral de sang en diuen.<\/p>\n
Quan vam comen\u00e7ar a creure’ns el centre del m\u00f3n, que podem controlar-ho tot al nostre gust, que la Terra \u00e9s un il\u00b7limitat recurs per a qu\u00e8 el progr\u00e9s i el consum avancin implacables? Si al comen\u00e7ament dels temps dels humans vam ser animals insignificants que no exerc\u00edem m\u00e9s impacte sobre l’ambient que una guineu o una medusa, avui en canvi, en la qual des de la geologia es coneix com era de l’Antropoc\u00e8, ja hem demostrat qu\u00e8 som capa\u00e7os de fer. Cient\u00edfics, pensadors o fil\u00f2sofs porten anys enredats amb el terme, discutint quan comen\u00e7a, quin \u00e9s el seu efecte real o si podem revertir-lo. Ja no hi ha dubte que amb les nostres accions estem incidint de manera irreversible en el planeta, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s com enfrontem aquest moment, com posicionar-nos radicalment davant els errors de la civilitzaci\u00f3, com pensar en una ontologia pol\u00edtica.<\/p>\n
Els pantans es buiden, les glaceres es fonen, els deserts avancen implacables. L’escalfament global no era un conte. All\u00f2 fonamental ara \u00e9s entendre la complexitat de l’assumpte m\u00e9s enll\u00e0 del simple fet ecol\u00f2gic. Quina \u00e9s la relaci\u00f3 entre el desastre mediambiental i les urg\u00e8ncies sociopol\u00edtiques que ens envolten? Conversant fa uns dies amb l’artista brit\u00e0nic John Akomfrah, en refer\u00e8ncia a la seva \u00faltima pel\u00b7l\u00edcula[i]<\/a> que, d’alguna manera, \u00e9s la seva resposta a l’Antropoc\u00e8, comentava que “ser un s\u00fabdit metropolit\u00e0 que creix a l’Europa de la postguerra, especialment en aquest rac\u00f3 d’Europa , significa viure en la rutina d’estar exposat al mon\u00f2xid de carboni cada dia, tenir tot tipus de metalls en l’aigua que beus i menjar fruita plena de coses indescriptibles. Aquesta va ser la meva inf\u00e0ncia a Anglaterra, i vull donar-li sentit a aix\u00f2 novament perqu\u00e8 aquesta \u00e9s la manera de comen\u00e7ar a entendre la civilitzaci\u00f3 global que tenim. Intento entendre com es podria arribar a una altra definici\u00f3 entre centre i perif\u00e8ria, entre all\u00f2 industrial i el subdesenvolupament amb un altre idioma, una altra narrativa que no sigui econ\u00f2mica. Per descomptat, tot aix\u00f2 t\u00e9 en el fons all\u00f2 que un podria anomenar l\u2019Antropoc\u00e8; la pregunta \u00e9s: \u00bfquina \u00e9s la implicaci\u00f3 de la superposici\u00f3? Qu\u00e8 ens permet traslladar-nos entre tots dos mons? ”<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 del relat lineal i de les dualitats del pensament modern, entendre que el m\u00f3n est\u00e0 compost per fets, moments, temporalitats i fins i tot ontologies que se superposen \u00e9s essencial per entendre’ns d’una vegada per totes fora del centre de l’univers. Per\u00f2, a m\u00e9s, aquesta crida a una dimensi\u00f3 planet\u00e0ria, comprendre la complexitat global i superposada que habitem, no pot polititzar-se efica\u00e7ment sense una an\u00e0lisi de les relacions capitalistes i colonials. Avui el monstre del neo-extractivisme i l’aparell del lucre escometen de nou amb for\u00e7a, combinats amb els poders dels mals no redimits del passat colonial. Hem de revisar les respostes del passat, per\u00f2 tamb\u00e9 recon\u00e8ixer la persist\u00e8ncia de les lluites, i aix\u00f2 vol dir tamb\u00e9 acceptar i defensar la complexitat. Necessitem nous relats que esbossin com arribem al que som avui, i que produeixin noves formes de donar sentit a la nostra situaci\u00f3.”Som el color de la terra” clamava el Subcomandante Marcos al final d’un dels seus discursos pronunciats al Z\u00f3calo de la Ciutat de M\u00e8xic al mar\u00e7 de 2011. I aquesta enunciaci\u00f3, aquesta relaci\u00f3 entre la resist\u00e8ncia i la terra, entre la lluita per la perviv\u00e8ncia de certes maneres d’entendre el m\u00f3n i com ens relacionem amb aquest m\u00f3n es fan essencials avui. A Lauramarca, prop de Cusco, Mariano Turpo sost\u00e9 tres fulles de coca, una sobre l’altra, a la m\u00e0 dreta i mana el seu al\u00e8 amb l’ajuda de Pukuy cap a Ausangate, el m\u00e9s important Tirakuna (que podr\u00edem traduir com \u00c9ssers Terra) del territori, per a demanar la seva ajuda. “Pukara, ets el meu lloc, les autoritats m\u2019escoltaran, t’ho estic demanant.” En la seva lluita contra la Hisenda opressora, a m\u00e9s de parlar amb advocats i jutges, organitzar el sindicat i les vagues, parlar davant de les masses en el dia del treballador peru\u00e0 i enfrontar-se a l\u2019hisendat a les corts, Mariano Turpo emergeix com a runakuna costat dels \u00c9ssers de la Terra, que s\u00f3n part integral de la seva lluita pol\u00edtica. Tot i que els llibres d’hist\u00f2ria no el recullen, sembla que Ausangate i altres tirakuna van ser part essencial en el proc\u00e9s pel qual la hisenda Lauramarca va ser expropiada i va passar a ser una cooperativa estatal per als pagesos locals.La hist\u00f2ria de Mariano i el seu fill Nazario l\u2019explica Marisol de la Cadena, antrop\u00f2loga peruana amb la qual he tingut l’oportunitat de conversar i col\u00b7laborar arran d’un dels meus \u00faltims projectes. De la Cadena descriu el anthropo-not-seen \u2013 l\u2019anthropo-cec seria la traducci\u00f3 sonora m\u00e9s propera – com el proc\u00e9s de creaci\u00f3 del m\u00f3n a trav\u00e9s del qual els mons heterogenis que no es van fer mitjan\u00e7ant la divisi\u00f3 entre humans i no humans van ser ambd\u00f3s<\/em> obligats a fer aquesta distinci\u00f3 i la van superar. L\u2019antropo\u00e8-cec[ii]<\/a> va ser el proc\u00e9s de destrucci\u00f3 d’aquests mons i la impossibilitat d’aquesta destrucci\u00f3. Els primers i evidents creadors de l\u2019antropo-cec van ser persones com Crist\u00f3bal d’Albornoz – un canonge molt conegut per les seves activitats d\u2019”extirpaci\u00f3 d’idolatries”, una de les pr\u00e0ctiques mitjan\u00e7ant les quals va sorgir el Nou M\u00f3n habitat per humans i naturalesa redimible, totes creacions de D\u00e9u. Per\u00f2 la desobedi\u00e8ncia dels andins – runakuna amb tirakuna – va continuar al mateix temps que va canviar hist\u00f2ricament. Avui, cinc-cents anys despr\u00e9s de Crist\u00f3bal de Albornoz, els \u00c9ssers Terra s’enfronten a nous eradicadors: les companyies mineres, agents de l\u2019Antropoc\u00e8 que tradueixen els tirakuna com muntanyes i com a font de minerals, i per tant com a riquesa. A difer\u00e8ncia de les seves contreparts colonials, aquestes companyies tenen el poder de desfer muntanyes, desviar rius o buidar llacs.Necessitem redimensionar les inq\u00fcestionades premisses ontol\u00f2giques de tall racionalista i dualista que sostenen el m\u00f3n modern. Si volem canviar el m\u00f3n, primer ens cal canviar la idea de realitat que el defineix. \u00c9s urgent generar espais de pensament sobre all\u00f2 que constitueix la realitat, i poder imaginar i desvetllar altres realitats que han estat descartades en l’inexorable avan\u00e7 del capitalisme. Rescatar o imaginar altres formes de comptar, de narrar, d’entendre el m\u00f3n. Altres formes que segurament ja existeixen, per\u00f2 que han estat i s\u00f3n rebutjades i hem decidit deixar de veure. Ja sabem, com b\u00e9 explica Silvia Federici, que el sistema capitalista s’assenta sobre l’assassinat de les bruixes, de les heretges, de les remeieres, de les desobedients, de les bruixes. D’aquelles que, al cap i a la fi, representaven altres possibles formes de comprendre el m\u00f3n.Llavors, antropoqu\u00e8? Segurament seria m\u00e9s apropiat pensar en totes les din\u00e0miques de for\u00e7a i poder en curs, de les quals la humanitat \u00e9s una part, col\u00b7laborant amb altres terrans per fer florir acoblaments rics en m\u00faltiples esp\u00e8cies. Tentacles estrets, formes obertes, cicatrius. Antrobsc\u00e8, Extractivoc\u00e8, Capitaloc\u00e8… o Chthuluc\u00e8, com proposa Donna Haraway. Ja hem demostrat del que som capa\u00e7os, d\u00e8iem. L’era de destrucci\u00f3 est\u00e0 passant no nom\u00e9s per als humans, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a infinitat d’altres \u00e9ssers. Intentem llavors que sigui el m\u00e9s curta i lleu possible, i reconstru\u00efm els refugis a for\u00e7a de gestos, paraules i conjurs multiterrenys.<\/p>\n <\/p>\n