{"id":23420,"date":"2018-02-19T06:01:43","date_gmt":"2018-02-19T05:01:43","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23420"},"modified":"2018-05-02T15:13:15","modified_gmt":"2018-05-02T14:13:15","slug":"qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/","title":{"rendered":"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez"},"content":{"rendered":"

Chus Mart\u00ednez (Ponteceso, A Coru\u00f1a<\/em>, 1972) \u00e9s directora de l’Institut d’Art de la FHNW Academy of Art and Design, a Basilea. Ha exercit importants papers com a comiss\u00e0ria i investigadora en institucions com el Museo del Barrio de Nova York; MACBA de Barcelona, \u200b\u200bla Sala Rekalde de Bilbao, el Frankfurter Kunstverein, la Documenta de Kassel, les biennals de Ven\u00e8cia i S\u00e3o Paulo. Va ser inclosa en la llista d\u2019Art Review com una de les cent persones m\u00e9s influents dins de l’\u00e0mbit de l’art contemporani, i \u00e9s fins i tot un personatge literari en la novel\u00b7la <\/em>Kassel no invita a la l\u00f3gica, d’Enrique Vila-Matas. Chus Mart\u00ednez torna a Espanya per a comissariar a ARCOmadrid 2018, juntament amb Rosa Lle\u00f3 i Elise Lammer, un programa expositiu per a la fira que gira al voltant del concepte del futur.<\/em><\/p>\n

Per primera vegada ARCO no compta en aquesta edici\u00f3 amb un pa\u00eds convidat. En el seu lloc, \u00e9s el concepte del futur el que vertebra la programaci\u00f3. Respon aquest canvi a un esgotament del model anterior? Com sorgeix la idea?<\/strong><\/p>\n

La idea va venir d’ARCO. Van ser ells els que d’alguna manera van voler moure fitxa i substituir un concepte geopol\u00edtic i geogr\u00e0fic per una altra forma de pensar, i presentar q\u00fcestions que van m\u00e9s enll\u00e0 del que cada galeria esculli per mostrar i vendre a la fira. ARCO ha volgut, d’una banda, continuar amb un esfor\u00e7 internacional, que sempre ha tingut, i per una altra, trobar, a m\u00e9s, un metanivell on debatre altres possibilitats. \u00c9s un experiment, un pilot. D’altra banda, \u00e9s la primera vegada que treballo amb un context comercial, i em donava l’oportunitat de treballar a Espanya i amb equips espanyols.<\/p>\n

Treballar en un context de mercat com \u00e9s ARCO, determinat per condicionants que, de vegades, s\u00f3n diferents als de l’\u00e0mbit institucional de la cultura, quines oportunitats i limitacions ofereix?<\/strong><\/p>\n

A Espanya sempre es demonitza el mercat i parlem d’un mercat en singular, per\u00f2 la veritat \u00e9s que quan vius a Basilea t’adones que hi ha molts mercats. Hi mercats espec\u00edfics, com el d’ART Basel, i que tenen altres din\u00e0miques i altres l\u00f2giques que no s\u00f3n les d’ARCO. Aquest va n\u00e9ixer com un h\u00edbrid, \u00e9s mercat, per\u00f2 tamb\u00e9 ha tingut sempre una intenci\u00f3 internacionalitzadora i pedag\u00f2gica. Per a mi aix\u00f2 era el m\u00e9s interessant.<\/p>\n

Pel que fa a les limitacions, cal entendre molt b\u00e9 que ARCO \u00e9s un context intervingut, d’una banda, per una organitzaci\u00f3 que \u00e9s Ifema, i que t\u00e9 les condicions pr\u00f2pies d’una fira d’art i, d’altra banda, per les pr\u00f2pies galeries , que s\u00f3n, a m\u00e9s, interlocutors i a qui s\u2019ha de respectar com a sector. En un moment en qu\u00e8 el sector p\u00fablic ha patit moltes retallades i que necessita de tot tipus de suports per a que els artistes no es quedin sols amb tota la responsabilitat de la producci\u00f3, \u00e9s interessant pensar qu\u00e8 ofereix aquest sector i en els m\u00faltiples problemes que estan tenint les galeries m\u00e9s joves i d’un circuit mitj\u00e0. Les grans galeries no tenen cap problema, al contrari, creixen cada dia m\u00e9s. Per\u00f2 si ens fixem en els \u00faltims tres o quatre anys, en la premsa especialitzada, ens adonem que les galeries petites i mitjanes han patit com ning\u00fa i que estan tancant a un nivell i una velocitat que fa una mica de por. El futur \u00e9s un concepte general, per\u00f2 que ha d’estar recolzat en unes circumst\u00e0ncies concretes que s\u00f3n les que s\u00f3n i aquestes cal acceptar-les perqu\u00e8 les pots canviar, per\u00f2 no canviar de ple. En aquest sentit, \u00e9s important saber que ARCO ofereix l’espai gratu\u00eftament a les galeries de les seccions especials i que, d’alguna manera, la fira tamb\u00e9 fa un esfor\u00e7. Aix\u00f2 \u00e9s impensable en altres contextos firals. Aquesta voluntat d\u00f3na l’oportunitat de portar a la fira un altre tipus d’obra i a un altre tipus d’artista que no ha d’estar vinculat al rendiment econ\u00f2mic. \u00c9s un esfor\u00e7 de tots els col\u00b7lectius i \u00e9s important ser conscients avui a Espanya de quantes energies necessitem per a que quelcom se sostingui. Si l’\u00e0mbit d\u2019all\u00f2 p\u00fablic est\u00e0 en crisi, necessitar\u00e0 de la suma de molts altres per a que l’artista pugui produir la seva obra en llibertat, exposar i que el seu treball es pugui relacionar amb el p\u00fablic general i amb la ciutadania.<\/p>\n

El programa que desenvolupeu compta amb la participaci\u00f3 de vint galeries, petites i mitjanes, i amb la pres\u00e8ncia d’artistes m\u00e9s joves. Qu\u00e8 podem esperar com a visitants?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s important no pensar en el futur com una idea temporal. No volem fer un retrat del futur, un concepte que \u00e9s complex\u00edssim i que haur\u00edem de pensar com una pregunta filos\u00f2fica. Quan ens preguntem pel futur, el que ens estem preguntant en realitat \u00e9s per l’extensi\u00f3 del present i per la possibilitat que aquest present sigui sostingut i diferent. No hem interrogat a ning\u00fa sobre la seva visi\u00f3 del futur; seria injust per al p\u00fablic que una selecci\u00f3 espec\u00edfica representi m\u00e9s all\u00f2 que esdevindr\u00e0 que la resta. Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica, qualsevol, per a mi, \u00e9s el futur. Partint d’aquesta base, no cal fer cap tipus de distinci\u00f3, no cal buscar cap voluntat d’estil, perqu\u00e8 nosaltres ja no estem en la modernitat ni examinem trets que siguin definitoris. Dir avantguarda avui \u00e9s a dir oce\u00e0. L’avantguarda va tenir una voluntat de trencar formes, per\u00f2 ara, despr\u00e9s d’haver superat molts dels preceptes establerts, hem apr\u00e8s que all\u00f2 important \u00e9s trobar noves formes de relaci\u00f3, i que aquestes van m\u00e9s enll\u00e0 de l’\u00e0mbit de l’ag\u00e8ncia humana: tenen a veure amb la nostra relaci\u00f3 amb la natura, i per descomptat, amb el futur de la producci\u00f3, amb el futur de la vida, amb el futur del coneixement. Tot aix\u00f2 \u00e9s avantguarda.<\/p>\n

Es pot parlar i es pot acotar aix\u00f2 des d’una fira d’art?<\/strong><\/p>\n

No ho s\u00e9. No crec que sigui tampoc el lloc, per\u00f2 qui pot apuntar-ho, en qualsevol cas, s\u00f3n els artistes. All\u00f2 a qu\u00e8 nosaltres hem apel\u00b7lat, com a comiss\u00e0ries, \u00e9s a una certa normalitat. El sector futur d’ARCO est\u00e0 compost per una gran pluralitat i una gran diversitat d’artistes de generacions i llocs diferents, molt internacionals i oberts. I aquesta hauria de ser la normalitat. Ho \u00e9s? No ho \u00e9s. Pol\u00edticament estem veient com hi ha una brutal constricci\u00f3 que afecta la nostra idea tradicional del que \u00e9s l\u2019internacional, del que \u00e9s obert i del que \u00e9s plural. Aquest mateix mat\u00ed llegia la not\u00edcia en la qual Donald Trump deia no voler acollir immigrants de “pa\u00efsos de merda”. \u00c9s aberrant. Per tant, la normalitat per a mi ja \u00e9s el futur, perqu\u00e8 realment no \u00e9s el present. El que es trobar\u00e0 el p\u00fablic \u00e9s que hi ha pluralitat, i quelcom de subtil que traspassa a totes les galeries, que s\u00f3n totes petites i mitjanes, i \u00e9s el fet que han apostat molt fort per la gent amb la qual treballen. I aix\u00f2 es tradueix en totes les propostes com a vincle, relaci\u00f3, confian\u00e7a, suport. Donar suport a la gent no \u00e9s espectacular, \u00e9s simplement necessari.<\/p>\n

Entre els ponents que presenteu per debatre al voltant del futur hi ha el fil\u00f2sof Santiago Alba Rico. Fa uns mesos, en una confer\u00e8ncia a La Casa Encendida, proposava, per a que el m\u00f3n fos sostenible – i habitable-, un canvi revolucionari en all\u00f2 econ\u00f2mic, reformista en all\u00f2 institucional i conservador en all\u00f2 antropol\u00f2gic. En aquest sentit, cap a on s’orientarien l’art i la cultura?<\/strong><\/p>\n

Sabem que molts canvis no tindran lloc, per\u00f2 \u00e9s important que hi hagi un \u00e0mbit per a nomenar-los. L’art t\u00e9 una relaci\u00f3 molt directa amb el sentit de la llibertat, i aquesta llibertat transforma cultural i institucionalment, i fins i tot, fora d’aquests par\u00e0metres. D’altra banda, com assenyala Santiago Alba Rico, l’art \u00e9s conservador, per\u00f2 en el bon sentit: t\u00e9 una magn\u00edfica idea segons la qual all\u00f2 antic i all\u00f2 present es poden tocar i que en veritat no hi ha cap saber que elimini un altre. Aix\u00f2 \u00e9s fonamental en all\u00f2 que l’art ens proposa. All\u00f2 modern no acaba amb all\u00f2 ind\u00edgena i el gran repte que tenim \u00e9s veure i entendre quin tipus d’intel\u00b7lig\u00e8ncies tenim davant nostre i com tractem amb elles. Alhora, l’art t\u00e9 una forma individual que en realitat no es subsumeix a una voluntat general. L’artista t\u00e9 un gran sentit de l’\u00e0mbit privat, per\u00f2 al mateix temps, es relaciona amb el p\u00fablic i es produeix una gran transfer\u00e8ncia de coneixement.<\/p>\n

Una altra cosa que em fascina \u00e9s que l’art \u00e9s lent i est\u00e0 b\u00e9 que ho sigui. T\u00e9 total abs\u00e8ncia d’espectacularitat; funciona m\u00e9s per osmosi que per impacte i et d\u00f3na una gran oportunitat de cr\u00e9ixer. Per\u00f2 \u00e9s cert que has d’estar a prop molta estona i mantenir aquesta proximitat. Si pogu\u00e9ssim portar aquesta mateixa proximitat a un programa pedag\u00f2gic, si hi hagu\u00e9s una tirada per part de la pol\u00edtica per apropar l’art a molta gent i fer-ho de forma lenta i per l’epidermis, aix\u00f2 s\u00ed tindria un gran impacte. L’art afecta a la mem\u00f2ria des de la viv\u00e8ncia i et transforma, et fa m\u00e9s fr\u00e0gil, per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s h\u00e0bil i flexible a l’hora d’imaginar altres formes de pensar.<\/p>\n

A aix\u00f2 que apuntes de la lentitud i la proximitat, deia tamb\u00e9 Alba Rico que avui no hi ha objectes, perqu\u00e8 aquests necessiten el seu temps per ser contemplats. Segons ell, del que estar\u00edem envoltats en realitat \u00e9s de mercaderies de consum r\u00e0pid. Recuperar l’objecte implica, per tant, un temps de contemplaci\u00f3, dif\u00edcil d’altra banda en un format com el d’una fira.<\/strong><\/p>\n

Totalment. En els \u00faltims deu anys hem vist un gir cap a l’etnografia en artistes contemporanis. Jo crec que t\u00e9 a veure, independentment de la filosofia de l’objecte, amb el fet que em vull donar 3.000 anys d’hist\u00f2ria, em vull donar un temps que no coincideixi amb la producci\u00f3 comercial, amb el temps de la meva viv\u00e8ncia com a treballador, que no coincideixi amb la ideologia. Es tractaria de dessincronitzar-te, d’obrir-te cap a altres coses.<\/p>\n

En diferents entrevistes deies que la idea \u00e9s “crear un espai on imaginar i proposar una visi\u00f3 de la complexitat que ens espera”. En aquest sentit, la cultura i l’art podrien ser valuosos en tant possibiliten nous espais d’obertura i interpretaci\u00f3. Per\u00f2 com fer comprensible la complexitat sense simplificar els discursos? Un risc que veiem, per exemple, en la pol\u00edtica i l’auge dels populismes, i que passa en moltes altres esferes, inclosa la de l’art.<\/strong><\/p>\n

La paraula i el text no s\u00f3n suficients; cal obrir a l’experi\u00e8ncia a trav\u00e9s de l’educaci\u00f3. Es necessita un grand\u00edssim esfor\u00e7 i fer una gran inversi\u00f3. No passa per si sol i per descomptat no passa nom\u00e9s amb enunciar. Et pots atipar de dir que ets feminista, per\u00f2 si no est\u00e0 basat en una pr\u00e0ctica i no hi ha una experi\u00e8ncia diferent de relacionar-se amb les coses, \u00e9s igual el que diguis. El que queda per venir assumeix que la complexitat necessita m\u00faltiples experi\u00e8ncies i que aquestes no es poden posar simplement a l’abast del p\u00fablic amb llibres de text o amb esl\u00f2gans. Necessitem experi\u00e8ncies noves, i aix\u00f2 implica, com diu Alba Rico, una reforma econ\u00f2mica brutal. Perqu\u00e8 quines garanties tenim que una educaci\u00f3 a trav\u00e9s de l’experi\u00e8ncia hagi de tenir rendiment? En realitat, totes les garanties, per\u00f2 \u00e9s el que m\u00e9s por ens fa: reformar l’ensenyament i fer que totes les escoles p\u00fabliques tinguin un alt\u00edssim nivell de qualitat i una enorme ambici\u00f3 per relacionar-nos d’una forma nova amb tots els temes, o de posar en el curr\u00edculum naturalesa i g\u00e8nere, per exemple. Potser aix\u00f2 forjaria la gran revoluci\u00f3. \u00c9s el gran repte.<\/p>\n

Potser tamb\u00e9 passi per resignificar les paraules. Hi ha una apropiaci\u00f3 ideol\u00f2gica que buida el sentit de les paraules, i que fa a m\u00e9s que siguin f\u00e0cilment intercanviables. Avui termes com creativitat o sostenibilitat formen ja part de qualsevol discurs empresarial i pol\u00edtic. Necessitem inventar noves paraules? <\/strong><\/p>\n

Hem acabat amb un repertori de paraules realment limitat. Necessitem altres paraules. Acabo d’arribar del Jap\u00f3 i m’he ficat en un arxiu d’un senyor que no coneixia de res, d’un etn\u00f2graf de finals del segle XIX. Com l’idioma \u00e9s tan diferent, em van passar un glossari de termes per a que jo pogu\u00e9s entendre alguna cosa. Era impressionant, com si aprenguessis a parlar de nou, i era genial, perqu\u00e8 et donava grans oportunitats per a escenaris i imaginacions diferents. I potser s\u00ed, cal resignificar algunes nocions, per\u00f2 igual tamb\u00e9 oblidar-se d\u2019alguns repertoris i, sobretot, no buscar models i f\u00f3rmules ja donades. Al nostre pa\u00eds, de seguida que alguna cosa funciona creiem que podria ser una f\u00f3rmula, i som els primers a estandarditzar les coses i consumir-les. Estem davant d\u2019all\u00f2 que molts estan denunciant que \u00e9s l’apropiacionisme per part de persones que no tenen cap intenci\u00f3 de fer el que diuen. En aquest sentit, jo crec que cal inventar m\u00f3ns i sobretot sortir-se dels que hi ha.<\/p>\n

Terry Eagleton, en un dels seus darrers llibres, Cultura<\/em>, critica l’arrog\u00e0ncia d’aquesta i avan\u00e7a que en el futur els problemes centrals que afrontar\u00e0 la humanitat no seran culturals, sin\u00f3 molt m\u00e9s mundans: fams, guerres, desastres ecol\u00f2gics … i que la cultura, tot i que ser\u00e0 una part, no ser\u00e0 decisiva en ells. Tindr\u00e0 la cultura un paper rellevant en el futur?<\/strong><\/p>\n

\u00c9s molt c\u00ednic afirmar una cosa aix\u00ed, perqu\u00e8 totes dues coses no es poden separar. Criticar sense m\u00e9s \u00e9s molt f\u00e0cil, per\u00f2 ara estem en un moment en qu\u00e8 cal intentar veure qu\u00e8 es pot fer, qu\u00e8 es pot implementar, qu\u00e8 es pot guanyar per a tots. La cultura pot tenir un paper grand\u00edssim en el futur, per\u00f2 ens ho haurem de pencar. Estan apareixent multitud d’iniciatives p\u00fabliques i privades en tots els sectors que busquen un altre tipus d\u2019empaties que alterin all\u00f2 mund\u00e0 i que transformin la vida burgesa i moderna que coneixem. Aquests esfor\u00e7os no s’estan donant nom\u00e9s en l’\u00e0mbit cultural, sin\u00f3 que estan coincidint amb molts altres que estan sorgint tamb\u00e9 en la ci\u00e8ncia, en les universitats, en molts llocs. No s\u00f3n massius, per\u00f2 s\u00f3n molts. Terry Eagleton pot pensar que \u00e9s poc, i fins i tot, que la cultura no pot ser-hi, per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s aviat un problema que tenen molts homes que, en el fons, les dones i la natura els semblen temes tous.<\/p>\n

Naturalesa i dona, dos conceptes que en filosofia a m\u00e9s es relacionen des d’antic i que han estat amb freq\u00fc\u00e8ncia definits com a oposats a la cultura.<\/strong><\/p>\n

\u00c9s el mateix. Realment, els dos temes, g\u00e8nere i naturalesa, s\u00f3n coincidents i a molta gent els hi han semblat hist\u00f2ricament tous perqu\u00e8 parlen de voluntats pol\u00edtiques i canvis sist\u00e8mics socials; d\u2019all\u00f2 dur. Per\u00f2 jo crec que el futur vindr\u00e0 per all\u00f2 tou i la import\u00e0ncia de la consideraci\u00f3 del g\u00e8nere i la naturalesa i d\u2019adonar-nos que molts par\u00e0metres no estan exclosos d’aquests conceptes. Dir poder \u00e9s dir tamb\u00e9 g\u00e8nere.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Chus Mart\u00ednez (Ponteceso, A Coru\u00f1a, 1972) \u00e9s directora de l’Institut d’Art de la FHNW Academy of Art and Design, a Basilea. Ha exercit importants papers com a comiss\u00e0ria i investigadora…<\/p>\n","protected":false},"author":1246,"featured_media":23397,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5940],"tags":[],"coauthors":[6418],"acf":[],"yoast_head":"\nQualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Chus Mart\u00ednez (Ponteceso, A Coru\u00f1a, 1972) \u00e9s directora de l’Institut d’Art de la FHNW Academy of Art and Design, a Basilea. Ha exercit importants papers com a comiss\u00e0ria i investigadora...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-02-19T05:01:43+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-05-02T14:13:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"975\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"650\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Rosa Naharro\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Rosa Naharro\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Rosa Naharro\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/\",\"name\":\"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg\",\"datePublished\":\"2018-02-19T05:01:43+00:00\",\"dateModified\":\"2018-05-02T14:13:15+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/14f668c2e5b5867229915ebb06be4809\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg\",\"width\":975,\"height\":650},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/14f668c2e5b5867229915ebb06be4809\",\"name\":\"Rosa Naharro\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/2548225ca38bf7bd6e5af0e2ddf9a184\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/787e8acbedaaa1795314f5a98c4a574e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/787e8acbedaaa1795314f5a98c4a574e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Rosa Naharro\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rosana\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez – A*Desk","og_description":"Chus Mart\u00ednez (Ponteceso, A Coru\u00f1a, 1972) \u00e9s directora de l’Institut d’Art de la FHNW Academy of Art and Design, a Basilea. Ha exercit importants papers com a comiss\u00e0ria i investigadora...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-02-19T05:01:43+00:00","article_modified_time":"2018-05-02T14:13:15+00:00","og_image":[{"width":975,"height":650,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Rosa Naharro","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Rosa Naharro","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Rosa Naharro"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/","name":"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg","datePublished":"2018-02-19T05:01:43+00:00","dateModified":"2018-05-02T14:13:15+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/14f668c2e5b5867229915ebb06be4809"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/02\/Martinez_Chus_02.jpg","width":975,"height":650},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/qualsevol-practica-artistica-futur-entrevista-chus-martinez\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Qualsevol pr\u00e0ctica art\u00edstica \u00e9s el futur. Entrevista a Chus Mart\u00ednez"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/14f668c2e5b5867229915ebb06be4809","name":"Rosa Naharro","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/2548225ca38bf7bd6e5af0e2ddf9a184","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/787e8acbedaaa1795314f5a98c4a574e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/787e8acbedaaa1795314f5a98c4a574e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Rosa Naharro"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/rosana\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23420"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1246"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23420"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23420\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23422,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23420\/revisions\/23422"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23397"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23420"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23420"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23420"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23420"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}