{"id":23557,"date":"2018-03-05T08:16:05","date_gmt":"2018-03-05T07:16:05","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23557"},"modified":"2018-03-08T08:21:10","modified_gmt":"2018-03-08T07:21:10","slug":"els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/","title":{"rendered":"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general"},"content":{"rendered":"

Durant el curs acad\u00e8mic 2015-2016 vaig participar en un programa d’investigaci\u00f3 curatorial en una universitat sueca, la Konstfack University of Arts, Crafts and Design. En acabar la meva recerca, vaig rebre un correu electr\u00f2nic del departament administratiu en qu\u00e8 se\u2019m demanava que avalu\u00e9s el programa. El q\u00fcestionari era extens i inclo\u00efa preguntes i consideracions diverses, la majoria iguals o molt semblants a les d’altres formularis d’avaluaci\u00f3 que he rebut al llarg de la meva traject\u00f2ria acad\u00e8mica i professional. Amb una sonada excepci\u00f3, una pregunta que mai fins al moment ning\u00fa m’havia demanat que respongu\u00e9s. Tal pregunta excepcional comen\u00e7ava amb una declaraci\u00f3 solemne: “La Universitat de Konstfack treballa activament per implementar la igualtat de g\u00e8nere a tots els nivells”, i prosseguia en forma d’interrogaci\u00f3, preguntant en quina mesura la persona responsable del programa havia actuat en aquesta direcci\u00f3, tant pel que concernia a la promoci\u00f3 d’una participaci\u00f3 parit\u00e0ria en classe com a la tipologia de materials i iniciatives acad\u00e8miques implementades.<\/p>\n

Recordo el moment de la lectura d’aquesta pregunta com un episodi epif\u00e0nic, d’aquells en els quals alguna cosa en la que mai has reparat se’t revela de sobte com essencial i imprescindible. La revelaci\u00f3, en aquest cas, era que aquella era en efecte una q\u00fcesti\u00f3 cabdal sobre la qual qualsevol entitat que volgu\u00e9s avaluar la compet\u00e8ncia, efectivitat i qualitat d’un programa educatiu hauria de preguntar; revelaci\u00f3 que va donar pas, gaireb\u00e9 immediatament, a un sentiment de sorpresa i indignaci\u00f3, tant amb el m\u00f3n en general com amb la meva persona en concret. Per qu\u00e8 cap de les institucions acad\u00e8miques o professionals per les quals havia passat o de les que havia format part al llarg de la meva vida m’havia interrogat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3? I per qu\u00e8 a mi no se m’havia ocorregut que all\u00f2 era una cosa rellevant sobre la qual haurien d\u2019haver-me preguntat? \u00c9s m\u00e9s, no resultava paradoxal que justament aquella pregunta se\u2019m formul\u00e9s per primera vegada en el si d’una societat abastament parit\u00e0ria? En un dels pa\u00efsos que any rere any ocupa les primeres posicions del r\u00e0nquing d’estats amb una menor bretxa de g\u00e8nere i que, segons l’OCDE, \u00e9s l\u00edder en la promoci\u00f3 de la igualtat en el sector p\u00fablic?<\/p>\n

Vaig entendre de seguida que no era en absolut paradoxal i que totes aquestes preguntes contenien en la seva mateixa formulaci\u00f3 les respostes que estava buscant. \u00c9s en les societats m\u00e9s parit\u00e0ries on la q\u00fcesti\u00f3 sobre la desigualtat de g\u00e8nere no sembla ser una preocupaci\u00f3 popular, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s en canvi una preocupaci\u00f3 d’Estat, un tema transversal a totes les pol\u00edtiques governamentals. \u00c9s aquesta preocupaci\u00f3 cont\u00ednua i estructural la que comporta que totes les universitats sueques treballin “activament” en la implementaci\u00f3 de la igualtat de g\u00e8nere, cosa que permet que a les aules aquesta q\u00fcesti\u00f3 no sigui percebuda com un problema, per\u00f2 que s\u00ed estigui present en tots els q\u00fcestionaris d’avaluaci\u00f3. \u00c9s tamb\u00e9 aquesta acci\u00f3 de l’Estat la que fa que la majoria d’escoles comptin amb assessors en temes de paritat, i la que ha possibilitat que la lluita contra la discriminaci\u00f3 de qualsevol tipus sigui un dels eixos del curr\u00edculum nacional suec. S\u00f3n tamb\u00e9 fruit d’aquest convenciment pol\u00edtic iniciatives com Egalia, una escola d’Estocolm per a l’alumnat d’1 a 6 anys, en la qual es promou una educaci\u00f3 neutral en termes de g\u00e8nere a trav\u00e9s de m\u00faltiples iniciatives, comen\u00e7ant amb el llenguatge mateix, que s’evita conscientment l’\u00fas dels pronoms “ell” o “ella”, i seguint amb els llibres i altres materials de refer\u00e8ncia, que han estat escollits per a promoure representacions no estereotipades dels rols de g\u00e8nere i de crian\u00e7a.<\/p>\n

Va ser una altra de les iniciatives d’aquest pa\u00eds el que em va portar a con\u00e8ixer a Chimamanda Ngozi Adichie. Vaig llegir en algun lloc que el seu llibre “We all should be Feminists” (que posteriorment vaig saber que era l’adaptaci\u00f3 d’una confer\u00e8ncia TED que l’autora havia impartit) havia estat regalat a tots els estudiants de 16 anys de tots els instituts del pa\u00eds. Vaig saber despr\u00e9s que la iniciativa estava promoguda per la Swedish Woman’s Lobby (una organitzaci\u00f3 basada en principis feministes que lluita per la implementaci\u00f3 de la plena igualtat de g\u00e8nere, tant a Su\u00e8cia com internacionalment), la presidenta ed la qual, Clara Berglund, va declarar que esperava que la lectura d’aquest llibre foment\u00e9s en els joves suecs un debat sobre igualtat de g\u00e8nere i feminisme. Aquesta mesura, que intueixo que de ser aplicada a Espanya seria lamentablement bastant controvertida, es va dur a terme en col\u00b7laboraci\u00f3 amb diferents organitzacions, entre elles la secci\u00f3 nacional sueca de les Nacions Unides i l’editorial Albert Bonniers Forlag, i en general va ser aplaudida pel conjunt de la societat. Va rebre no obstant aix\u00f2 alguna cr\u00edtica moderada, com la de la periodista Madelaine Levy, que en la seva columna va comentar que els estudiants suecs, que han estat educats sota par\u00e0metres feministes, podien trobar que els continguts del llibre de Ngozi Adichie estaven una mica passats de moda. B\u00e9, si aquesta \u00e9s la major cr\u00edtica suscitada per una iniciativa que comporta que tots els adolescents suecs rebin com a regal un llibre feminista escrit per una dona negra nigeriana, possiblement podem afirmar que les pol\u00edtiques d’igualtat que Su\u00e8cia ha vingut implementant activament des de la d\u00e8cada dels setanta han tingut una incid\u00e8ncia positiva.<\/p>\n

Per\u00f2 tornant a Ngozi Adichie, segurament \u00e9s pertinent reflexionar sobre si els continguts d’aquest llibre seu i del seu altre assaig, titulat Estimada Ijeawele. Com educar en el feminisme<\/em>, estan realment passats de moda o si poden semblar-ho. Igual hem de comen\u00e7ar dient que Ngozi Adichie \u00e9s sobretot una autora de ficci\u00f3, en la bibliografia de la qual es compten tres novel\u00b7les premiades, l’\u00faltima d’elles –Americanah<\/em>– amb el prestigi\u00f3s National Book Critics Circle Award. Ella afirma que, encara que en alguna ocasi\u00f3 ha sospesat la possibilitat d’escriure un assaig sobre certes problem\u00e0tiques socials (com ara els enfrontaments racials en la societat nord-americana), prefereix reservar la seva energia per a la ficci\u00f3, at\u00e8s que el que la fa feli\u00e7 \u00e9s explicar hist\u00f2ries. Ngozi Adichie no prov\u00e9 doncs de les files acad\u00e8miques del feminisme i els estudis de g\u00e8nere, i de fet en ocasions ha mostrat la seva desconfian\u00e7a cap al sectarisme d’aquests entorns universitaris, que al seu parer segresten des del seu saberut argot una causa que hauria de ser universal. Els seus dos breus assajos feministes estan en efecte molt lluny de la complexitat te\u00f2rica d’autores de refer\u00e8ncia com Judith Butler o J. Jack Halberstam. Han estat escrits amb el desig de ser accessibles al p\u00fablic general, fins i tot amb la voluntat de conscienciar als que no estan en absolut sensibilitzats amb la causa feminista.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Algunes dones que han llegit aquests dos llibrets de Ngozi Adichie m’han comentat que els resulta dif\u00edcil sentir-se apel\u00b7lades pel seu discurs a causa de que principalment pren com a punt de partida el context nigeri\u00e0, en qu\u00e8 hi ha una desigualtat estructural que consideren que en la nostra societat ha estat ja superada. Estic d’acord amb el fet que algunes de les situacions que descriu poden semblar alienes, com quan explica que en la cultura igbo les decisions importants referents a la fam\u00edlia les prenen nom\u00e9s els homes, o que en alguns clubs i bars de Lagos no est\u00e0 permesa l’entrada de dones soles. \u00c9s cert que aqu\u00ed no hi ha una tradici\u00f3 cultural expl\u00edcita que exclogui les dones de la presa de decisions familiars, per\u00f2 sovint ho ha fet el pes del conservadorisme, la mentalitat patriarcal i la manca d’autonomia econ\u00f2mica de moltes. No conec cap club o bar nocturn de la meva ciutat en el qual les dones no puguin entrar soles, per\u00f2 s\u00e9 que hi ha moltes dones que no ho farien encara que els hi vingu\u00e9s de gust, i altres tantes que si ho fan tenen moltes m\u00e9s possibilitats d’acabar sent o sentint-se intimidades que si ho fa un home. Ngozi Adichie parla tamb\u00e9 de la necessitat de rebutjar la idea que maternitat i treball s’exclouen m\u00fatuament, i pot semblar-nos que aix\u00f2 \u00e9s una cosa massa \u00f2bvia, per\u00f2 les estad\u00edstiques sobre el percentatge de dones que redueixen la seva jornada laboral o que deixen el seu treball despr\u00e9s de tenir fills sembla indicar que no ho \u00e9s tant, sobretot si es comparen amb el redu\u00efd\u00edssim percentatge d’homes que ho fan al seu lloc. Explica tamb\u00e9 que a Nig\u00e8ria els diners estan associats a la masculinitat, i que sempre s’espera (fins i tot per part de les dones) que sigui l’home qui pagui. Encara que podem recon\u00e8ixer-nos lluny d’aquests plantejaments, he comprovat com sovint en un restaurant el compte \u00e9s lliurat per defecte al meu acompanyant mascul\u00ed. Ngzozi Adichie explica tamb\u00e9 que en la societat nigeriana s’elogia a les noies verges i no en canvi els nois que ho s\u00f3n, i que l’expressi\u00f3 del desig \u00e9s llegida de manera molt diferent segons vingui d’un home o d’una dona. Tampoc en la nostra societat les actituds i els comportaments sexuals s\u00f3n jutjats neutralment amb independ\u00e8ncia que qui els practiqui sigui una noia o un noi. I de la mateixa manera que a la nigeriana, en la nostra societat la distinci\u00f3 de rols de g\u00e8nere comen\u00e7a tamb\u00e9 a definir-se en una etapa molt primerenca de la inf\u00e0ncia, a trav\u00e9s de joguines, roba i els estereotips propagats per la cultura popular. L’autora defensa la conveni\u00e8ncia d’educar segons les capacitats i els interessos en comptes de fer-ho en funci\u00f3 del g\u00e8nere, i aix\u00f2 \u00e9s una cosa que en la nostra societat tamb\u00e9 sembla encara necessari reivindicar.<\/p>\n

Alguna altra dona i tamb\u00e9 algun home m’han comentat que les reivindicacions feministes de Chimamanda Ngozi Adichie s\u00f3n excessivament \u00f2bvies, molt evidents, poc complexes. Crec que es tracta m\u00e9s aviat de que estan formulades d’una manera molt senzilla i entenedora, apel\u00b7lant al m\u00e9s elemental sentit com\u00fa. I \u00e9s que les causes de la desigualtat de g\u00e8nere i la seva perpetuaci\u00f3 poden ser complexes, per\u00f2 en el fons el que el feminisme reivindica \u00e9s una cosa essencialment senzilla. El problema \u00e9s que, potser, en ser formulat i plantejat tan planerament, \u00e9s f\u00e0cilment fagocitable i convertible en mercaderia. Algunes frases de Ngozi Adichie han acabat -amb el seu perm\u00eds- en la lletra d’una can\u00e7\u00f3 de Beyonc\u00e9 i en samarretes de Dior, mentre que l’autora mateixa ha estat imatge d’un dels productes de cura facial de la gegantina companyia parafarmac\u00e8utica Boots. Ella es defensa argumentant que el feminisme no ha de ser necess\u00e0riament acad\u00e8mic i anticapitalista, i que aquestes incursions en el terreny d\u2019all\u00f2 popular permeten que certes idees feministes arribin al p\u00fablic general. Per\u00f2 no es desactiven els seus missatges i reivindicacions en ser absorbides pel mercat? Pot realment el feminisme no ser anticapitalista i seguir sent feminisme? Pot el feminisme ser universalista sense ser popular? Els textos de Chimamanda Ngozi Adichie i els seus ressons comercials fan que em q\u00fcestioni si \u00e9s possible aconseguir que el feminisme esdevingui un pensament socialment vertebrador sense que acabi sent usat comercialment i, conseq\u00fcentment, despolititzat. I llavors recordo els suecs, els seus formularis d’avaluaci\u00f3, i el seu prop\u00f2sit d’implementar la igualtat de g\u00e8nere “activament”.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Durant el curs acad\u00e8mic 2015-2016 vaig participar en un programa d’investigaci\u00f3 curatorial en una universitat sueca, la Konstfack University of Arts, Crafts and Design. En acabar la meva recerca, vaig…<\/p>\n","protected":false},"author":1206,"featured_media":23535,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5939],"tags":[],"coauthors":[6521],"acf":[],"yoast_head":"\nEls adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Durant el curs acad\u00e8mic 2015-2016 vaig participar en un programa d’investigaci\u00f3 curatorial en una universitat sueca, la Konstfack University of Arts, Crafts and Design. En acabar la meva recerca, vaig...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-03-05T07:16:05+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-03-08T07:21:10+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"980\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"490\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Alexandra Laudo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Alexandra Laudo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Alexandra Laudo\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/\",\"name\":\"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg\",\"datePublished\":\"2018-03-05T07:16:05+00:00\",\"dateModified\":\"2018-03-08T07:21:10+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6adee2031964f079cd2a0a0780f4b9aa\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg\",\"width\":980,\"height\":490},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6adee2031964f079cd2a0a0780f4b9aa\",\"name\":\"Alexandra Laudo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/df2413d02e70202b7e560dc976be19e8\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3b1332ebf0a6c61f089e3dbca2be6828?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3b1332ebf0a6c61f089e3dbca2be6828?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Alexandra Laudo\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/a_laudo\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general – A*Desk","og_description":"Durant el curs acad\u00e8mic 2015-2016 vaig participar en un programa d’investigaci\u00f3 curatorial en una universitat sueca, la Konstfack University of Arts, Crafts and Design. En acabar la meva recerca, vaig...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-03-05T07:16:05+00:00","article_modified_time":"2018-03-08T07:21:10+00:00","og_image":[{"width":980,"height":490,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Alexandra Laudo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Alexandra Laudo","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Alexandra Laudo"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/","name":"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg","datePublished":"2018-03-05T07:16:05+00:00","dateModified":"2018-03-08T07:21:10+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6adee2031964f079cd2a0a0780f4b9aa"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/landscape-1475243086-hbz-dior-feminist-tee.jpg","width":980,"height":490},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/els-adolescents-suecs-chimamanda-ngozi-adichie-i-tothom-general\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Els adolescents suecs, Chimamanda Ngozi Adichie i tothom en general"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/6adee2031964f079cd2a0a0780f4b9aa","name":"Alexandra Laudo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/df2413d02e70202b7e560dc976be19e8","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3b1332ebf0a6c61f089e3dbca2be6828?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/3b1332ebf0a6c61f089e3dbca2be6828?s=96&d=mm&r=g","caption":"Alexandra Laudo"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/a_laudo\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23557"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1206"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23557"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23557\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23558,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23557\/revisions\/23558"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23535"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23557"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23557"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23557"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23557"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}