{"id":23572,"date":"2018-03-12T06:12:38","date_gmt":"2018-03-12T05:12:38","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23572"},"modified":"2018-03-11T20:34:42","modified_gmt":"2018-03-11T19:34:42","slug":"feminazis","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/","title":{"rendered":"Feminazis?"},"content":{"rendered":"

En els argumentaris m\u00e9s selectes de la ultradreta neoliberal i feixistoide, s’elaboren frases com perles per potenciar una visi\u00f3 del m\u00f3n com a acumulaci\u00f3 passiva a punt per ser explotada. Una veu que trona a les clavegueres i les cavernes, amb frases com “les vesteixen com putes” o “la vaig matar perqu\u00e8 era meva”, frases que quallen en la societat i sedimenten a individus tornant-los durs com pedres. \u00c9s el sexisme i la ignor\u00e0ncia celebrats en aquests reality shows<\/em>, on sota l’aparen\u00e7a de joves hipsters tatuats es mouen els mateixos monstres de sempre. Discursos elaborats per intoxicar, que fan servir cites de Garc\u00eda M\u00e1rquez o versos de l’Alcor\u00e0 per, un cop m\u00e9s, reafirmar l’alian\u00e7a del poder-home. Una opini\u00f3 generalitzada que permet assetjar dones, ridiculitzar la creativitat, empresonar rapers, dinamitar Palmira, maltractar animals, contaminar el menjar, atropellar la massa passejant, pegar a senyores grans, disparar a escolars, i per descomptat, violar en manada. Un m\u00f3n de mascles que han de demostrar continuadament la seva virilitat, un competitivitat musculosa que, al gimn\u00e0s, a la fam\u00edlia i a la feina, s’exerceix amb un professionalisme pragm\u00e0tic amb aires de capitalisme angloameric\u00e0. \u00c9s l’\u00e8xit reconegut en la producci\u00f3 de les masculinitats tradicionals, ambici\u00f3 de taur\u00f3 a terra, menyspreu a les veritats alienes i arrog\u00e0ncia envers tots. M\u00e9s encara, no hi ha \u00e8xit que no estigui basat en la demostraci\u00f3 d’aquesta dominaci\u00f3, ja sigui f\u00edsica o conceptual, que es fa present en la segregaci\u00f3 urbana, el disseny d’interiors, la gesticulaci\u00f3 interpersonal, l’\u00fas del llenguatge i, en alguns pa\u00efsos avan\u00e7ats, el patrocini de l’art i la cultura. Aquests s\u00f3n els l\u00edmits que defineixen una classe potentada i una forma de disciplinar les classes aspiracionals que creuen o esperen compartir els cercles de poder.<\/p>\n

Aquesta constant sensaci\u00f3 de neguit que acompanya la nostra contemporane\u00eftat tardana ve parcialment donada per l’intricat de les crisis actuals. En elles juga un paper peremptori el patriarcat colonialista, que cavalca en les nostres ments i costums, que se sap invencible i que exerceix cada dia el poder de la por. Una mentalitat que ha organitzat el m\u00f3n i controlat els seus recursos, que s’ha tornat era geol\u00f2gica i que est\u00e0 present en els gabinets de la governan\u00e7a global. M\u00e9s enll\u00e0 dels T\u00e9mer, Erdogan, Putin, Trump, Duterte, Modi, Xi, Zuma, Orban o Netanyahu, aquesta \u00e9s una globalitzaci\u00f3 que aprofita l’ansietat producte de la mateixa per organitzar una reacci\u00f3 autorit\u00e0ria que atrapa i a\u00eflla als ciutadans a l\u2019atur, la pobresa, la immigraci\u00f3 i el frac\u00e0s social. En aquest sentit, Espanya \u00e9s un laboratori. El nostre mascle alfa d\u00f3na lli\u00e7ons de democr\u00e0cia sense haver estat votat, la corrupci\u00f3 \u00e9s acceptada com a model de funcionament, desapareixen les pensions, es caricaturitza a les v\u00edctimes del masclisme i s\u2019atropella la llibertat d’expressi\u00f3 mentre l’esquerra oficial obeeix a les voluntats dels poders f\u00e0ctics. El que hi ha davant de tot aix\u00f2 no pot ser nom\u00e9s una mobilitzaci\u00f3 de les sensibilitats o un bonisme alter-mundialista, ja que aquesta via no porta a un programa per a la societat global i per tant resulta insuficient per a un canvi de paradigma.<\/p>\n

Tres exemples recents tracen noves perspectives sobre el feminisme:<\/p>\n

De l’encreuament amb l\u2019Acceleracionisme, va sorgir el Xenofeminisme, que busca aprofitar l’alienaci\u00f3 com a espai revulsiu, subratllant all\u00f2 trans com a estadi intermedi que evita tancar-se en les identitats per a trobar una mobilitzaci\u00f3 globalista. Entre les seves propostes hi ha la d’abolir el g\u00e8nere, com “manera d’enunciar l’ambici\u00f3 de construir una societat on les caracter\u00edstiques acoblades actualment sota la r\u00fabrica del g\u00e8nere ja no construeixin una xarxa per a l\u2019asim\u00e8trica operaci\u00f3 del poder”. XF amplia la interseccionalitat per incloure la tecnologia i para atenci\u00f3 a les noves formes de reproducci\u00f3 com a via per q\u00fcestionar el determinisme natural, en la l\u00ednia de Haraway i Preciado. Aquesta primavera surt el llibre de Helen Hester, aix\u00ed que tindrem m\u00e9s material sobre aquest tema. L’her\u00e8ncia del Cyberfeminisme s’incorpora a l\u2019Acceleracionisme d’esquerra, ressaltant la import\u00e0ncia de la insurrecci\u00f3 dels aparells de dominaci\u00f3 i el reconeixement d’una organitzaci\u00f3 horitzontal, capa\u00e7 de ser efica\u00e7 sense jerarquia.<\/p>\n

Per la seva banda, l’Object Oriented Feminism exerceix una cr\u00edtica a la pl\u00e8iade d’homes que han desenvolupat una teoria basada en els objectes com a ens robustos i indiferents. En la seva contribuci\u00f3 al llibre editat per Katherine Behar (2016), Elizabeth A. Povinelli repassa a Harman i Meillassoux en el seu esfor\u00e7 per – simplificadament – a\u00efllar objectes dels seus acoblaments i aix\u00ed poder descentrar les condicions socials i pol\u00edtiques. Cau el vel que cobria all\u00f2 reaccionari del realisme especulatiu i es ve a evidenciar com una filosofia que d\u00f3na primacia als objectes no va pensar en quins han estat considerat objectes i subjectes del poder-home. Un exemple oblic pot ser el de la dominatrix afroamericana que obliga els seus clients a llegir feminisme negre, per entendre com \u00e9s ser un objecte sota dominaci\u00f3, no ja d’una altra persona, sin\u00f3 de tot un sistema.<\/p>\n

Com a tercera addici\u00f3, el nou llibre de Jack Halberstam (2018), on es repassa el desencontre entre l’activisme trans i el feminisme, per indagar en com seria una coalici\u00f3 per desbaratar el masclisme ressorgint als Estats Units. En centrar l’atenci\u00f3 en les maneres transicionals de vida, Halberstam obre la comporta a un espai futur de relaci\u00f3. El cos com una arquitectura Lego en constant composici\u00f3, que no fixa les identitats, sin\u00f3 que, al contrari, exerceix una experimentaci\u00f3 cont\u00ednua amb la vida, l’esdevenir i el contacte amb els altres. En comptes d’una arquitectura que a\u00eflla, necessitem una flu\u00efdesa entre entitats que puguin constituir acoblaments i coalicions, una arquitectura queer que inciti i generi vides en transformaci\u00f3.<\/p>\n

Aquests pensaments dimensionen al feminisme, ja no nom\u00e9s com un discurs sensible a les desigualtats, sin\u00f3 com una pr\u00e0ctica que entrella\u00e7a lluites i camps d’acci\u00f3. Des de la crisi ecol\u00f2gica fins a la precarietat vital, el capital-home amena\u00e7a i condiciona el futur col\u00b7lectiu. Com deia Sadie Plant, “el patriarcat \u00e9s la precondici\u00f3 de totes les formes de propietat i control, el model de cada poder exercit i la base de tota subjugaci\u00f3”. Ho sabem, no hi ha processos d’emancipaci\u00f3 que no comportin un canvi total en les relacions de poder, entre humans, entre esp\u00e8cies i entre m\u00e0quines. La radicalitat de les propostes es basa en la concepci\u00f3 de xarxa i acoblament, que refor\u00e7a un espai com\u00fa, transversal i obert al canvi total i constant.<\/p>\n

Hi ha exemples en l’art contemporani que volen desbaratar els mecanismes del poder. L’artista mobilitza, s’articula, explora, indaga amb la seva pr\u00e0ctica una forma de subvertir, alimentar, condicionar, experimentar, exercir un espai de possibilitat, canvi, difer\u00e8ncia, transici\u00f3 que proposa, interpel\u00b7la, incorpora, dialoga amb el p\u00fablic per a que aquest pensi, projecti o activi unes coordenades concretes de viv\u00e8ncia. \u00c9s l’art contemporani constitu\u00eft com a r\u00e8gim est\u00e8tico-conceptual d’exaltaci\u00f3 de la indeterminaci\u00f3, la pr\u00e0ctica social, per\u00f2 tamb\u00e9 molt del treball basat en el cos, en el g\u00e8nere i en una cr\u00edtica a les estructures de poder. Suhail Malik, Armin Avanessian i Tirdad Zolghadr han q\u00fcestionat l’efectivitat d’aquest r\u00e8gim, en ser tractat com a simple contingut a les mans dels mateixos poders que diu contravenir. L’artista \u00e9s un objecte, usat i rendibilitzat com a productor de tend\u00e8ncies i horitzons. Una cosa que no \u00e9s necess\u00e0riament dolenta, si \u00e9s la intenci\u00f3 del creador, per\u00f2 que comporta certs dubtes quan el creador busca minar la mentalitat de la dominaci\u00f3.<\/p>\n

Nom\u00e9s en laboratoris com Espanya hi ha qui s’indigna amb una est\u00e0tua de Franco en un frigor\u00edfic o amb les imatges de presos pol\u00edtics penjades a ARCO. Una reacci\u00f3 que demostra la claustrof\u00f2bia de l’ambient, i que posa en evid\u00e8ncia la desconnexi\u00f3 entre art i societat. Hi ha alg\u00fa – no vinculat a l’art – que recordi el pavell\u00f3 d’Espanya que Santiago Sierra va fer a la Biennal de Ven\u00e8cia del 2003? En ple Aznarat, es va tancar el pavell\u00f3 per a que nom\u00e9s aquells amb DNI espanyol hi poguessin entrar. \u00c9s inimaginable la que s’armaria avui amb aquesta proposta. Un cas que ens assenyala, molt al nostre pesar, la poca mem\u00f2ria i la poca repercussi\u00f3 – m\u00e9s enll\u00e0 de ser el tema preferit d’uns dies – d’aquest tipus de propostes, \u00e9s a dir el paper que exerceix l’artista com incitador social. A Espanya, l’artista (com qualsevol altre professional de la cultura que no sigui funcionari) ocupa un lloc residual, infantil, fr\u00e0gil, i \u00e9s considerat com sensible i femen\u00ed (s\u00ed, aix\u00ed, despectivament), cosa que s’ha anat forjant a trav\u00e9s dels anys, gr\u00e0cies a la cultura de la subvenci\u00f3 que reserva a les arts un paper subm\u00eds d’homenatge al poder i frases que ens recorden a un mateix argumentari: “\u00bfaix\u00f2 ?, aix\u00f2 t’ho fa la meva filla de cinc anys” (s\u00ed , filla, aix\u00ed despectivament).<\/p>\n

L’artista \u00e9s el treballador invisible, el precari de la cantonada, el que no pot accedir als cercles internacionals per manca d’una pol\u00edtica cultural exterior coherent, el que dep\u00e8n d’una subvenci\u00f3 i viu d’una altra cosa. Aquesta situaci\u00f3 busca empobrir els creadors, eliminar l’elenc de professionals a tenir en compte i fer-los objectes, fitxes d’un tauler on juguen pol\u00edtics i subalterns que, al seu torn, s’erigeixen com els aut\u00e8ntics grans artistes. Aix\u00f2 es tradueix en la esgarrifosa escena de Pujol explicant la hist\u00f2ria de l’art catal\u00e0 al documental sobre el MACBA, o a Fraga projectant la Ciutat de la Cultura de Santiago, i en tants i tants altres balafiaments que s’han fet en nom de l’art i la cultura i que, en el fons, eren monuments a la megalomania d’uns quants masclets.<\/p>\n

Davant d’aix\u00f2, no podem seguir pensant que les pr\u00e0ctiques progres de sempre van a reposicionar l’artista com a agent de transformaci\u00f3. \u00c9s cert que no tots els artistes estan en aquesta disjuntiva, per\u00f2 per a aquells que s\u00ed que volen tenir una incid\u00e8ncia i reptar els esquemes del poder, apareixen preguntes necess\u00e0ries: Com ser efectiu en la dissid\u00e8ncia? Qu\u00e8 fer?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En els argumentaris m\u00e9s selectes de la ultradreta neoliberal i feixistoide, s’elaboren frases com perles per potenciar una visi\u00f3 del m\u00f3n com a acumulaci\u00f3 passiva a punt per ser explotada….<\/p>\n","protected":false},"author":1267,"featured_media":23569,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5939],"tags":[],"coauthors":[6406],"acf":[],"yoast_head":"\nFeminazis? – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Feminazis? – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En els argumentaris m\u00e9s selectes de la ultradreta neoliberal i feixistoide, s’elaboren frases com perles per potenciar una visi\u00f3 del m\u00f3n com a acumulaci\u00f3 passiva a punt per ser explotada....\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-03-12T05:12:38+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-03-11T19:34:42+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"500\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"318\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Xavier Acar\u00edn\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/\",\"name\":\"Feminazis? – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg\",\"datePublished\":\"2018-03-12T05:12:38+00:00\",\"dateModified\":\"2018-03-11T19:34:42+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg\",\"width\":500,\"height\":318},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Feminazis?\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71\",\"name\":\"Xavier Acar\u00edn\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Xavier Acar\u00edn\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/ww.xaviacarin.net\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Feminazis? – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Feminazis? – A*Desk","og_description":"En els argumentaris m\u00e9s selectes de la ultradreta neoliberal i feixistoide, s’elaboren frases com perles per potenciar una visi\u00f3 del m\u00f3n com a acumulaci\u00f3 passiva a punt per ser explotada....","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-03-12T05:12:38+00:00","article_modified_time":"2018-03-11T19:34:42+00:00","og_image":[{"width":500,"height":318,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Xavier Acar\u00edn","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Xavier Acar\u00edn","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Xavier Acar\u00edn"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/","name":"Feminazis? – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg","datePublished":"2018-03-12T05:12:38+00:00","dateModified":"2018-03-11T19:34:42+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/fumai-500x318.jpg","width":500,"height":318},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/feminazis\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Feminazis?"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/12df4008685adfecd1cc67ae4ea22a71","name":"Xavier Acar\u00edn","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/1929f37f38708befce0fc2eabae8ff74","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/a8ce1f61175925fadc001dc9b014778e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Xavier Acar\u00edn"},"sameAs":["http:\/\/ww.xaviacarin.net"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/acarin\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23572"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1267"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23572"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23572\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23573,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23572\/revisions\/23573"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23569"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23572"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23572"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23572"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23572"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}