El resultat de la trucada va ser una pel\u00b7l\u00edcula de 63 minuts de durada caracteritzada per la seva heterogene\u00eftat[1<\/a>]<\/a>. Les seves vint seq\u00fc\u00e8ncies van ser realitzades de manera independent per desenes d’artistes que van veure la possibilitat de desenvolupar inst\u00e0ncies ideol\u00f2giques, manifestant criteris narratius, anal\u00edtics o formalistes. Entre els contribuents es troben alguns dels noms m\u00e9s rellevants de les arts visuals espanyoles dels anys setanta. Ens referim a cineastes vinculats a les pr\u00e0ctiques f\u00edlmiques d’arrel experimental -Ivan Zulueta, Benet Rossell, Eug\u00e8nia Balcells, Juan Bufill, Manuel Huerga- i a artistes visuals de trets conceptuals, propers als nous comportaments art\u00edstics encunyats per Sim\u00f3n Marchan Fiz -Francesc Abad, Eul\u00e0lia Grau, Antoni Miralda, Fina Miralles, Muntadas, Joan Rabascall, Francesc Torres i Isidoro Valc\u00e1rcel Medina. Tots ells van signar una obra plural resolta en cinta magn\u00e8tica de casset i format f\u00edlmic subest\u00e0ndard.<\/p>\n Un film, un document<\/strong><\/p>\n En la ciudad<\/em> \u00e9s un film art\u00edstic convertit, per dret propi, en un document hist\u00f2ric. Visionar aquest treball \u00e9s testificar la idiosincr\u00e0sia d’un c\u00famul de representacions fotoqu\u00edmiques marcades per un per\u00edode de canvi sociopol\u00edtic. L’inici de la Transici\u00f3 espanyola -despr\u00e9s de la mort del dictador el 1975- i la posterior celebraci\u00f3 de les primeres eleccions democr\u00e0tiques impregnen unes imatges que reflexionen sobre l’entorn urb\u00e0 des de punts de vista singulars. Propostes est\u00e8tiques lligades a la investigaci\u00f3 del medi f\u00edlmic i registres documentals de car\u00e0cter cr\u00edtic estableixen un equilibri que evidencia problem\u00e0tiques del moment. La recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica del pa\u00eds, la transformaci\u00f3 urban\u00edstica, la industrialitzaci\u00f3, el tr\u00e0nsit, la contaminaci\u00f3, el soroll, l’anonimat, la identitat, la repressi\u00f3 policial i el paisatge medi\u00e0tic fonamenten un llarg metratge filmat, principalment, en exteriors. Acoblades, les unitats esdevenen una mena de mosaic heterodox, un amalgama ecl\u00e8ctic d’idees i actituds relatives a l’art, el cinema i la ciutat[2]<\/a>. Entre totes les filmacions cal remarcar les troballes cinematogr\u00e0fics i els gestos conceptuals d’algunes d’elles que revelen la riquesa del Super 8 com a eina per articular expressions art\u00edstiques.<\/p>\n El silenci \u00e9s l’\u00fanic que s’escolta en el treball de l’artista Eul\u00e0lia Grau. Escultures cl\u00e0ssiques en blanc i negre, rodades de manera nerviosa pels escenaris p\u00fablics de Barcelona, \u200b\u200bcontrasten amb altres en color de persones passejant pels seus carrers. Distorsions \u00f2ptiques de l’espai pro-f\u00edlmic evoquen un to psicod\u00e8lic. L’autora equipara est\u00e0tues amb vianants mitjan\u00e7ant l’estatisme i la mobilitat. \u00c9s una visi\u00f3 contrastada no exempta de tensi\u00f3. La sintonia radiof\u00f2nica d’una emissora llatinoamericana \u00e9s la banda sonora de la filmaci\u00f3 de l’artista Antoni Miralda. Diversos plans generals de la ciutat de Nova York contemplen fumeres de ventiladors d’edificis i carrers del sud de Manhattan. Aquest focus d’atenci\u00f3 remet a la mirada curiosa de l’estranger.<\/p>\n <\/p>\n La veu en off explicativa de Valc\u00e1rcel Medina forma el so de la seva pe\u00e7a. En una s\u00e8rie de cru\u00eflles de carrers madrilenys, l’artista conceptual desenvolupa una acci\u00f3: enganxa cartells de colors vistosos amb l’enunciat “en la ciudad”. L’endem\u00e0 passat, l’\u00fanic resultat \u00e9s la desaparici\u00f3 dels mateixos. L’artista Fina Miralles tamb\u00e9 es decanta per la documentaci\u00f3 d’una acci\u00f3, una molt m\u00e9s precisa. La seva veu narra un discurs cr\u00edtic sobre els trets capitalistes de la ciutat mentre passeja pel carrer. Posar en evid\u00e8ncia el sentit possessiu de tot ciutad\u00e0 \u00e9s l’objectiu d’una performance on les seves sabates adaptades -soles tintades que funcionen com tampons- imprimeixen el seu nom i cognom per tots els llocs per on passa. La identitat tamb\u00e9 estructura la filmaci\u00f3 de l’especialista en cinema experimental i videoart Eugeni Bonet. La seva pe\u00e7a, titulada Photomatons, consta d’una m\u00fasica estrident. Centenars de fotografies de carnet d’identitat -retrats an\u00f2nims de rostres en blanc i negre- queden representats velo\u00e7ment, impedint qualsevol tipus d’identificaci\u00f3.<\/p>\n El fot\u00f2graf Marc Mallol i el cr\u00edtic d’art Juan Bufill es concentren en el tr\u00e0nsit rodat. El primer combina pl\u00e0nols de conductors dins dels seus autom\u00f2bils amb un collage d’enregistraments radiof\u00f2nics del que podria sonar en els seus interiors. El segon decideix incloure la can\u00e7\u00f3 Colors<\/em>, del cantautor escoc\u00e8s Donovan, per acompanyar un pla est\u00e0tic d’un sem\u00e0for en vermell la durada del qual s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 del que \u00e9s raonable. Dos monitors televisius sobre un fons negre s\u00f3n els protagonistes del fragment silent de l’artista Muntadas. Si un aparell retransmet enregistraments en v\u00eddeo de gent passejant per la Rambla, l’altre sintonitza el senyal televisiu oficial de l’Estat. Aquesta confrontaci\u00f3 de registres audiovisuals dispars forma part del seu projecte videogr\u00e0fic Barcelona Distrito Uno<\/em> (1976), continuaci\u00f3 l\u00f2gica de la c\u00e8lebre experi\u00e8ncia televisiva Cadaqu\u00e9s Canal Local<\/em> (1974). L’artista Eug\u00e8nia Balcells fa servir un \u00fanic pla zenital per impressionar una acumulaci\u00f3 progressiva de retalls de revistes d’objectes quotidians. \u00c9s un collage d’animaci\u00f3 on posa en relleu el car\u00e0cter consumista propi de tota ciutat capitalista.<\/p>\n \u00abL’ordre \u00e9s nom\u00e9s una manera de veure les coses\u00bb \u00e9s el text inscrit sobre el film de l’artista Francesc Torres. En ell discorren tot un seguit d’escombrats succe\u00efts per carrers novaiorquesos inidentificables. S\u00f3n plans en moviment convertits en captures abstractes que semblen indicar un estat d’alerta, com si el subjecte que agafa la c\u00e0mera estigu\u00e9s expectant davant alguna amena\u00e7a. La pe\u00e7a de l’artista Francesc Abad es titula Terrassa: dos aspectes d’una ciutat<\/em>. S’hi comparen barris, propietaris particulars i equipaments p\u00fablics de la localitat catalana per evidenciar l’escassa pres\u00e8ncia de la cultura. Tamb\u00e9 \u00e9s un document urban\u00edstic que denuncia les desigualtats econ\u00f2miques. La repressi\u00f3 policial davant manifestants a la Pla\u00e7a d’Espanya de Madrid queda recollida per la c\u00e0mera del cineasta Iv\u00e1n Zulueta. Des d’un angle superior -el que li ofereix el seu apartament de l’edifici Espanya, omnipresent a la m\u00edtica pel\u00b7l\u00edcula Arrebato<\/em> (1980) – recull els trets indiscriminats dels agents. Es tracta d’una actuaci\u00f3 lamentablement resumida en el diari del dia despr\u00e9s: \u00abDos joves morts en el transcurs de sengles manifestacions\u00bb. L’\u00faltim fragment d\u2019En la ciudad<\/em> va a c\u00e0rrec de l’artista visual Joan Rabascall. Un pla fix d’una autopista recull la densitat del tr\u00e0nsit a l’acc\u00e9s a una ciutat. \u00c9s Par\u00eds per\u00f2 podria ser una altra ciutat del m\u00f3n occidental saturada d’autom\u00f2bils. \u00c9s una bona manera d’acabar un film que q\u00fcestiona el progr\u00e9s urban\u00edstic suscitant lectures cr\u00edtiques que invoquen maneres m\u00e9s amables de viure a la ciutat.<\/p>\n Un document, un referent<\/strong><\/p>\n El 14 d’octubre de 1978, en motiu de les Jornades de Cinema Catal\u00e0<\/em>, Eugeni Bonet va escriure: \u00ab… la pel\u00b7l\u00edcula no vol ser ni una antologia, ni un h\u00edbrid [art + cinema], ni un manifest …, sin\u00f3 tan sols una mostra, un conjunt de treballs de diferents persones al voltant d’un tema concret i sobre un suport determinat \u00bb. La significativa n\u00f2mina d’artistes i la rellev\u00e0ncia de les seves intervencions f\u00edlmiques fan que En la ciudad<\/em> formi part del patrimoni cultural d’aquest pa\u00eds. L’esperit cr\u00edtic amb qu\u00e8 s’encaren les diferents problem\u00e0tiques que afecten la ciutat contempor\u00e0nia converteix el projecte en un referent art\u00edstic i cinematogr\u00e0fic. Un referent els conflictes urbans del qual no disten excessivament dels actuals. \u00c9s indubtable que el creixement urban\u00edstic comporta l’increment de dificultats relatives a l’especulaci\u00f3 urban\u00edstica, la desigualtat social, la contaminaci\u00f3 atmosf\u00e8rica, el tr\u00e0nsit rodat, el soroll ac\u00fastic, la saturaci\u00f3 medi\u00e0tica, la repressi\u00f3 pol\u00edtica, l’acumulaci\u00f3 de residus, etc. Fomentar la conviv\u00e8ncia a la ciutat, actuant en favor de la diversitat i la vitalitat de la seva gent, \u00e9s per tant un comprom\u00eds ineludible. Lluitar pel b\u00e9 d’una transformaci\u00f3 coherent i col\u00b7lectiva de la ciutat tamb\u00e9 implica trobar maneres rigorosos de representar-la, ja sigui des del context art\u00edstic o des de l’esfera audiovisual.<\/p>\n __<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/En_la_ciudad1-595x163.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/En_la_ciudad2-595x163.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/En_la_ciudad3-595x160.jpg\")
<\/p>\n