{"id":23635,"date":"2018-03-19T10:37:30","date_gmt":"2018-03-19T09:37:30","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23635"},"modified":"2018-03-19T10:38:07","modified_gmt":"2018-03-19T09:38:07","slug":"living-feminist-life","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/","title":{"rendered":"Living a feminist life (*)"},"content":{"rendered":"

Joanna Russ comenta com hi ha successos en les nostres vides que provoquen una alteraci\u00f3 fonamental en com entenem i percebem el nostre propi passat. Aquesta idea apareix en la introducci\u00f3 a The Female Man[1]<\/strong><\/a><\/em>, una de les cr\u00edtiques m\u00e9s mordaces de l’heteropatriarcat que he llegit fins ara. Em sembla simptom\u00e0tic haver trigat tant a descobrir-la, tenint en compte que Joanna Russ va escriure aquesta raresa de la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 el 1975. Com tamb\u00e9 em sembla significatiu haver-ho fet el 2017, un any en qu\u00e8 el feminisme ha estat m\u00e9s present que mai en la meva vida, convertint-se en un \u00f2rgan m\u00e9s del meu cos. I per pres\u00e8ncia aqu\u00ed no em refereixo tan sols a la ingent quantitat de vegades que he llegit, escoltat, escrit o pronunciat aquesta paraula des 2017. Tampoc a la tasca de reconeixement en la meva pr\u00f2pia vida de formes de misog\u00ednia naturalitzades[2]<\/a> o pr\u00e0ctiques inconscients de suport a l\u2019heteropatriarcat al llarg dels anys. Amb pres\u00e8ncia voldria remarcar sobretot la dimensi\u00f3 pr\u00e0ctica, material i corp\u00f2ria del feminisme a trav\u00e9s de l’amor i de constants i necess\u00e0ries experi\u00e8ncies de sororitat i cures que demostren el car\u00e0cter pol\u00edtic d’aquesta amistat declinada en femen\u00ed de la qual tamb\u00e9 -i tan b\u00e9- parlen C\u00e9line Condorelli i Avery Gordon a The Company She Keeps[3]<\/strong><\/a><\/em>. Una amistat entre persones, per\u00f2 tamb\u00e9 amb q\u00fcestions i problemes compartits.<\/p>\n

Si qualifico The Female Man<\/em> com a raresa, no \u00e9s tant per la seva voluntat de ser-ho com per la seva dimensi\u00f3 \u00fanica dins d’un mitj\u00e0 suposadament orientat a la producci\u00f3 de nous imaginaris socials. Per\u00f2 fins i tot la ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, en la major part dels casos o almenys en els seus exemples m\u00e9s c\u00e8lebres, s’ha oblidat de q\u00fcestionar o subvertir les estructures de dominaci\u00f3 m\u00e9s b\u00e0siques a l’hora de pensar futurs (im)possibles. Entre elles hi ha l\u2019heteropatriarcat, un concepte que el meu editor de text insisteix a assenyalar com erroni, recordant-me que la RAE tampoc ha volgut incloure\u2019l en el seu diccionari recentment. La normativa es posa en evid\u00e8ncia quan nega les seves pr\u00f2pies normes. El meu editor de text tamb\u00e9 m’informa que la paraula sororitat no existeix dins del seu aparentment neutre registre de paraules. Per\u00f2 com assenyala el Feminisme Materialista[4]<\/a>, la realitat no sempre \u00e9s un producte del llenguatge. \u00c9s la materialitat inherent del cos la que possibilita l’aparici\u00f3 dels discursos, la seva superviv\u00e8ncia i propagaci\u00f3. I no obstant aix\u00f2, \u00bfcom lluitar contra els gestos amb els que seguim reproduint la dicotomia -que no difer\u00e8ncia- entre llenguatge i realitat, entre natura i cultura, entre femen\u00ed i mascul\u00ed?<\/p>\n

La materialitat invisibilitzada -l\u2019editor tampoc reconeix aquesta paraula- dels discursos em torna a una cita que relaciono amb Sara Ahmed per\u00f2 que m’ha arribat per molts altres cossos i en diferents versions, fins i tot abans de llegir a Ahmed. Feminism is a practice<\/em>. I aix\u00ed com crec que les idees no s\u00f3n de ning\u00fa encara que tinguin drets d’autor, el feminisme m’ha ensenyat tamb\u00e9 a esmentar la proced\u00e8ncia[5]<\/a> de moltes de les eines que utilitzo per a pensar i, en el millor dels casos, actuar en conseq\u00fc\u00e8ncia. Perqu\u00e8 no totes les idees o totes les persones que les tenen o transmeten juguen en igualtat de condicions. Certes estrat\u00e8gies d’apropiaci\u00f3 em segueixen semblant un privilegi mascul\u00ed[6]<\/a>. El reconeixement \u00e9s una pr\u00e0ctica feminista[7]<\/a>. Perqu\u00e8 aix\u00ed com som invisibles en el treball d’altres, el nostre treball tamb\u00e9 pot fer invisible a altres persones[8]<\/a>. La inconsci\u00e8ncia funciona aqu\u00ed com a justificaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 com a coartada.<\/p>\n

Reduir el feminisme al discurs o a un moviment, fins i tot quan fem servir el terme en plural -feminismes[9]<\/a>– per donar compte de la seva diversitat i abund\u00e0ncia, \u00e9s disminuir la seva enorme activitat transformadora. La mateixa paraula feminisme \u00e9s minsa. Deu lletres per condensar quelcom d\u2019incontenible. Una activitat transformadora que est\u00e0 indissolublement lligada a aquest tipus de situacions i experi\u00e8ncies vitals que aconsegueixen fer que et q\u00fcestions totalment certes creences que creies inamovibles gr\u00e0cies a l’autoritat de l’ontologia i la seva perseveran\u00e7a en determinar el que s\u00f3n les coses des d’una presumpta ess\u00e8ncia. En la seva recepta de fermentaci\u00f3 feminista[10]<\/a>, Robin Zabieglaski inclou diversos ingredients. Entre ells, aquests esdeveniments personals i una gran quantitat de teoria feminista. Em temo que la segona no t\u00e9 tant impacte sense els primers, com demostra l’experi\u00e8ncia.En aquest text, intencionalment feminista, jo tamb\u00e9 caic en el parany de prioritzar els discursos i els noms propis mitjan\u00e7ant la cita legitimadora[11]<\/a>. Quan si alguna cosa he apr\u00e8s en els \u00faltims mesos \u00e9s que no et fan feminista (nom\u00e9s) els textos te\u00f2rics. Porto molts anys llegint autores amb la dist\u00e0ncia estrat\u00e8gica de l’antrop\u00f2leg o des d’un escepticisme derivat de formes de misog\u00ednia naturalitzades. Tampoc aquells esdeveniments vitals que ens provoquen un col\u00b7lapse \u00e8tic de la realitat[12]<\/a>, que solen desembocar en un estat de depressi\u00f3 temporal i no tant en una euf\u00f2ria compromesa. Com recon\u00e8ixer una xarxa de suport permanent, encara que els seus elements puguin ser temporals o intermitents, \u00e9s una cosa que encara em pregunto. Com recon\u00e8ixer a aquelles persones que t’ajuden a pensar i viure millor, ja sigui compartint coneixements pr\u00e0ctics o te\u00f2rics. Com recon\u00e8ixer aquelles persones que hi s\u00f3n, quan la vida atura el treball[13]<\/a>. O aquelles que t’ajuden en tasques molt b\u00e0siques que a priori poc tenen a veure amb l’art o amb un aparell intel\u00b7lectual que ens obliga a presentar-nos en p\u00fablic com a individus i com a individuals en lloc d’ajudar-nos a pensar-nos com un sistema d’interaccions. Fins i tot l’art sembla donar prioritat als pals, les llances i les espases sobre aquelles coses que permeten contenir moltes altres coses, a la manera d’Ursula K. LeGuin a The carrier bag theory of fiction[14]<\/strong><\/a><\/em>.<\/p>\n

El dret a ser esgarriacries, a sentir r\u00e0bia i a aprendre a queixar-me[15]<\/a> \u00e9s una cosa que li dec al feminisme. A moltes feministes. I encara que entenc aquestes situacions des de la seva necessitat i certa estrat\u00e8gia, crec que tamb\u00e9 condueixen a conclusions injustes. Perqu\u00e8 no, no et fa feminista l’heteropatriarcat[16]<\/a>. Com tampoc et fan feminista una parella, una persona propera, una instituci\u00f3, un estat o un sistema economicosocial que abusen de tu. Aix\u00f2 seria donar-los una ag\u00e8ncia afirmativa que no es mereixen tenir. En tot cas, et fan m\u00e9s conscient i, en certs moments, fins i tot m\u00e9s radical[17]<\/a>, des de la polis\u00e8mia del terme. Per\u00f2 per molt que contribueixi al proc\u00e9s, estar a la contra no \u00e9s el que et fa feminista. El feminisme funciona per contagi, com un organisme que es multiplica ocupant nombrosos cossos i situacions. Es propaga des de l’afirmaci\u00f3, convertint el “killjoy” de Sara Ahmed en la “joyful insurrection” de la qual parla Braidotti. Encara que ambdues posicions estiguin leg\u00edtimament sostingudes per les difer\u00e8ncies que revela la interseccionalitat[18]<\/a> dels nostres llocs d’enunciaci\u00f3.<\/p>\n

Et fa feminista la for\u00e7a del feminisme, que es manifesta a trav\u00e9s dels cossos i els afectes multidireccionals; a trav\u00e9s dels textos, les an\u00e0lisis i les teories compartides. Et fan feminista les persones que tens a prop i per les quals l’amor, el suport i la cura s\u00f3n una pr\u00e0ctica constant a la que dediquen el seu temps, les seves energies i els seus esfor\u00e7os. I \u00e9s precisament des d’aquesta pr\u00e0ctica que les teories, les cites, les confer\u00e8ncies o els relats de ficci\u00f3 tenen sentit. Perqu\u00e8 apareixen durant, no abans ni despr\u00e9s. Et fa feminista l\u2019adonar-te que tot l’amor, tota la cura i tot el suport que destinaves gaireb\u00e9 exclusivament a una mateixa persona gr\u00e0cies a la construcci\u00f3 de l’amor rom\u00e0ntic[19]<\/a> es multiplica i es fa m\u00e9s fort quan comences a distribuir els teus afectes i les teves energies d’una altra manera, cap a m\u00e9s persones i altres llocs. Et fa feminista un h\u00e0bit emocional que no es basa en l’establiment de formes bidireccionals de depend\u00e8ncia m\u00fatua sin\u00f3 en la construcci\u00f3 d’una estructura de suport descentralitzada on la generositat \u00e9s m\u00e9s fort que el deute que les cures impliquen.<\/p>\n

Et fa feminista adonar-te que s\u00f3n altres les eines que destrueixen la casa de l’amo[20]<\/a>. I que, a m\u00e9s, fan possible moments d’utopia[21]<\/a> dins d’una realitat que ens diu el contrari. Et fa feminista la transversalitat d’una pr\u00e0ctica que funciona com una alternativa real i efectiva contra el sistema capitalista, cosa que no semblen haver ent\u00e8s la majoria de te\u00f2rics d’esquerres[22]<\/a>, permanentment capficats en els espectres del passat i la nost\u00e0lgia pel comunisme que mai va succeir. Et fa feminista veure que els errors que comets no deriven en judicis de superioritat moral sin\u00f3 en moments de comprensi\u00f3 m\u00fatua. Et fa feminista participar en trobades de lectura[23]<\/a> on la teoria \u00e9s gaireb\u00e9 un pretext per a estar juntes d’una altra manera. Acompanyades. Com tamb\u00e9 et fa feminista estar envoltada de dones ballant en topless[24]<\/a> dins d’una pista de ball que aconsegueixen que facis el que mai haguessis cregut poder fer anys enrere: imitar-les i unir-te a elles. Com tamb\u00e9 et fa feminista adonar-te que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil escriure un text quan comences a assenyalar els efectes positius del moment que est\u00e0s vivint que quan intentes pensar o analitzar des d’aquesta cr\u00edtica negativa[25]<\/a> que t’ha fet creure durant anys que la demostraci\u00f3 d’intel\u00b7lig\u00e8ncia est\u00e0 en ella. O recon\u00e8ixer en la teva necessitat la necessitat de parlar i el dret a ser escoltades de tantes altres veus. “It is not difference which immobilizes us, but silence. And there are so many silences to be broken”[26]<\/a>.<\/p>\n

Tot i les moltes cites d’aquest text, intentant donar compte de persones, referents i situacions que m’ajuden a viure i pensar millor, aquest text segueix produint la invisibilitat de molts altres que estan per\u00f2 que no apareixen.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

 <\/p>\n

(*) El t\u00edtol el prenc a Sara Ahmed del seu llibre hom\u00f2nim. Com ella mateixa ha comentat, una de les seves intencions a l’hora d’escriure’l va ser citar exclusivament a dones, en oposici\u00f3 a la l\u00f2gica acad\u00e8mica de la cita legitimadora en mascul\u00ed. Tamb\u00e9 comenta que aix\u00f2 no li va suposar cap esfor\u00e7. Vaig con\u00e8ixer Sara Ahmed gr\u00e0cies a les moltes cites i autores que Ania Nowak comparteix amb mi.<\/p>\n

[1]<\/a> Vaig descobrir a Joana Russ gr\u00e0cies a Agata Siniarska, que em va regalar la seva c\u00f2pia del llibre, intuint el gran efecte que tindria en mi. Seguint la l\u00f2gica del complot que proposa Julia Morandeira, vaig decidir lliurar-li a ella aquesta mateixa c\u00f2pia del llibre.<\/p>\n

[2]<\/a> Amb grans dosis de paci\u00e8ncia i una pedagogia afectuosa, Ania Nowak m’ha ajudat a comprendre i analitzar la misog\u00ednia que est\u00e0 inscrita en els nostres cossos i que reprodu\u00efm.<\/p>\n

[3]<\/a> The Company She Keeps<\/em> va ser un dels llibres que Eva Rowson va portar amb si durant la seva resid\u00e8ncia a Barcelona. El desig d’Ania de llegir-lo va desembocar en un grup de lectura organitzat per l’Eva, amb diverses sessions en diferents espais de la ciutat, p\u00fablics i dom\u00e8stics.<\/p>\n

[4]<\/a> Si b\u00e9 coneixia el treball de Jane Bennett i Karen Barad, vaig descobrir els Feminismes Materialistes gr\u00e0cies Ania Nowak, que va compartir amb diverses persones el PDF de la publicaci\u00f3 editada per Stacy Alaimo i Susan Hekman que li va enviar \u00c0gata Siniarska per causa de la seva investigaci\u00f3 coreogr\u00e0fica al voltant dels mateixos. En paral\u00b7lel, Luc\u00eda C. Pino m’ajudaria a entendre moltes d’aquestes teories des d’all\u00f2 pr\u00e0ctic i literalment material.<\/p>\n

[5]<\/a> L’invisibilitzaci\u00f3 naturalitzada de certes persones, tasques o rols dins la nostra professi\u00f3 i els nostres projectes van ser una constant en les meves converses amb Eva Rowson. Les nostres experi\u00e8ncies personals, la pr\u00e0ctica de reconeixement de l’Eva i la participaci\u00f3 en un projecte amb tantes veus com lamusea s\u00f3n una de les causes d’aquestes notes.<\/p>\n

[6]<\/a> A aquesta reflexi\u00f3 me la va portar la lectura del clarivident text de Rub\u00e9n Grilo V\u00edctor, Marta, Marcia, Lorenzo, Inga, Han, Gillian, Brandon etc.<\/em><\/a> des d’una perspectiva feminista que vaig poder compartir, comentar i ampliar amb ell.<\/p>\n

[7]<\/a> Una modalitat de “support” \u00e9s el reconeixement p\u00fablic. Com diu Sara Ahmed: ‘Too often support is given privately behind the scenes: support needs to be public sota the one who speaks out is not stranded’<\/p>\n

[8]<\/a> En una confer\u00e8ncia molt inspiradora, L\u00faa Coderch va comentar que hi havia preguntes que no sempre ens f\u00e8iem i que potser valia la pena que ens f\u00e9ssim. Una d’elles va ser “A qui invisibilitza la nostra feina?” Fins aquesta recomanaci\u00f3 de la L\u00faa no m’havia imaginat en el paper oposat: el d’aquell que invisibilitza a uns altres. La seva confer\u00e8ncia demostrava tamb\u00e9 com \u00e9s possible parlar des del feminisme sense esmentar-lo.<\/p>\n

[9]<\/a> La problem\u00e0tica d’un terme tan general que abasta tantes perspectives, ha generat molts altres conceptes (transfeminisme, xenofeminisme, eco-feminisme, speculative feminism, per esmentar uns pocs) que potser s\u00f3n m\u00e9s h\u00e0bils a l’hora de remarcar les difer\u00e8ncies i matisos de moltes teories, posicions i pr\u00e0ctiques. Amb la Luc\u00eda C. Pino o l’Ariadna Guiteras he ent\u00e8s la import\u00e0ncia de remarcar aquests matisos. Amb la Carolina Jim\u00e9nez, la import\u00e0ncia estrat\u00e8gica d’usar un denominador com\u00fa que els vinculi. Amb Julieta Dentone, he pogut ampliar modalitats de feminisme que incideixen en les pr\u00e0ctiques vitals.<\/p>\n

[10]<\/a> Gr\u00e0cies a Regina de Miguel vaig tenir l’ocasi\u00f3 de con\u00e8ixer el projecte Fermenting Feminism comissariat per Laurent Fournier, en qu\u00e8 ella participa, a trav\u00e9s de la publicaci\u00f3 hom\u00f2nima que l’acompanya. FF es convertiria en un dels molts referents de lamusea.<\/p>\n

[11]<\/a> Sara Ahmed remarca com la l\u00f2gica de la cita est\u00e0 basada en autors que citen a altres autors que, al seu torn, citen a altres autors i aix\u00ed consecutivament.<\/p>\n

[12]<\/a> Aquesta expressi\u00f3 la prenc prestada a l’Ania Nowak, que la va utilitzar per explicar les conseq\u00fc\u00e8ncies de relacions interpersonals basades en l’ab\u00fas i la desigualtat.<\/p>\n

[13]<\/a> Irina Mutt ha comentat freq\u00fcentment que no \u00e9s el mateix escriure en un bon moment que quan se’t mor el gat o has trencat amb la teva parella. El reconeixement de l’esfera personal \u00e9s motiu d’incomoditat dins d’un sistema professional que silencia els afectes i les cures que possibiliten els seus continguts i pr\u00e0ctiques.<\/p>\n

[14]<\/a> Durant el proc\u00e9s de lamusea, Eva Rowson va compartir amb nosaltres aquest text d’Ursula K. Le Guin que es va convertir en un dels statements del projecte i que L\u00faa Coderch tamb\u00e9 va invocar en una trobada que organitzem recentment.<\/p>\n

[15]<\/a> “Killjoy”, un terme amb el qual es defineix freq\u00fcentment el feminisme, d\u00f3na nom al blog de Sara Ahmed. No obstant aix\u00f2, com va dir recentment Irina Mutt, el patriarcat kills the Koy molt m\u00e9s que el feminisme. Vaig treballar el concepte d'”angerhood” amb Valentina Desideri a trav\u00e9s dels textos d’Audre Lorde, aix\u00ed com el potencial transformador de la vergonya. El “complaint” s’ha convertit en un projecte de vida per a Sara Ahmed. Com ella mateixa diu, “quan assenyales un problema, et converteixes en el problema”.<\/p>\n

[16]<\/a> Aquesta reflexi\u00f3 li dec a Carolina Jim\u00e9nez, que em va ajudar molt a enfocar d’una manera diferent aquest text i que sempre remarca la for\u00e7a afirmativa del “feminisme posthum\u00e0”, a la manera de Rosi Braidotti, i del “feminisme transesp\u00e8cie” de Donna Harway.<\/p>\n

[17]<\/a> Al llarg del 2017 “feminisme radical” \u00e9s una expressi\u00f3 que s’ha repetit en els mitjans, freq\u00fcentment de manera negativa i apel\u00b7lant a un “feminisme a mitges tintes” de manera t\u00e0cita i que incomodi menys p\u00fablicament. No crec en un feminisme radical perqu\u00e8 no crec en un feminisme parcial. En tot cas, la radicalitat del feminisme existeix des de la seva atenci\u00f3 a l’arrel de les problem\u00e0tiques i conflictes que planteja.<\/p>\n

[18]<\/a> G\u00e8nere, ra\u00e7a i classe s\u00f3n factors que actuen per intra-acci\u00f3, un terme de Karen Barad.<\/p>\n

[19]<\/a> La investigaci\u00f3 d’Ania Nowak sobre l’amor m’ha obert moltes i noves perspectives del mateix. Per ella vaig con\u00e8ixer tamb\u00e9 a Eva Illouz i les seves an\u00e0lisis i cr\u00edtiques de l’amor rom\u00e0ntic heteronormatiu a “Per qu\u00e8 fa mal l’amor”. La naturalitzaci\u00f3 d’aquest tipus d’amor ha servit i serveix com a eina de control i dominaci\u00f3 social sobre les dones, refor\u00e7ant els privilegis masculins i la desigualtat dins de l’\u00e0mbit de parella.<\/p>\n

[20]<\/a> The Masters Tools Will Never Dismantle the Masters House<\/em> \u00e9s una confer\u00e8ncia d’Audre Lorde que va tenir un gran impacte en mi. A la problem\u00e0tica racial dins del feminisme que planteja, s’uneix un estil d’escriptura que no est\u00e0 basat en “l’hermetisme com a forma d’autoritat” (L\u00faa Coderch). Gelen Alc\u00e1ntara assenyala sempre la problem\u00e0tica de ser blanca i gestionar textos d’autores racialitzades.<\/p>\n

[21]<\/a> “Intentar viure com si la utopia feminista exist\u00eds” \u00e9s una actitud proposta per Ania Nowak la font de la qual no recordo. Aquesta frase ha estat recollida per moltes dones del meu entorn com L\u00faa Coderch, Carolina Jim\u00e9nez o Tamara D\u00edaz Bringas.<\/p>\n

[22]<\/a> En una confer\u00e8ncia Rosi Braidotti es pregunta “What is left to the Left?”, assenyalant el desconeixement de molts marxistes actuals pel que fa al feminisme. El fet que “no hagin fet els deures” \u00e9s el que els porta a no recon\u00e8ixer en el feminisme l’alternativa al capitalisme que busquen i reclamen.<\/p>\n

[23]<\/a> L’experi\u00e8ncia amb el text The Company She Keeps<\/em> gr\u00e0cies a la proposta d’Eva Rowson, ha derivat en el grup de lectura “The Company We Keep”. Aquest t\u00e9 lloc a Barcelona i a Bergen (Noruega).<\/p>\n

[24]<\/a> Ania Nowak em va fer con\u00e8ixer el “Topless R\u00e0dio Show” de Mia von Matt dins de l’emissora Berlin Community R\u00e0dio i tamb\u00e9 iniciar la s\u00e8rie en proc\u00e9s de fotos #toplesstheoryreading. \u00c9s gr\u00e0cies a ella i Mia que em vaig atrevir a ballar amb elles en topless dins d’un club berlin\u00e8s.<\/p>\n

[25]<\/a>Rosi Braidotti assenyala com hem naturalitzat la cr\u00edtica negativa i com aquesta est\u00e0 fortament relacionada amb el patriarcat, que privilegia les an\u00e0lisis a la contra sobre les propostes afirmatives, llegides freq\u00fcentment com ing\u00e8nues o na\u00efves.<\/p>\n

[26]<\/a> Li prenc prestada aquesta frase a Audre Lorde gr\u00e0cies a un tweet la “autoria” del qual no recordo.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Joanna Russ comenta com hi ha successos en les nostres vides que provoquen una alteraci\u00f3 fonamental en com entenem i percebem el nostre propi passat. Aquesta idea apareix en la…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":23621,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5939],"tags":[],"coauthors":[6453],"acf":[],"yoast_head":"\nLiving a feminist life (*) – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Living a feminist life (*) – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Joanna Russ comenta com hi ha successos en les nostres vides que provoquen una alteraci\u00f3 fonamental en com entenem i percebem el nostre propi passat. Aquesta idea apareix en la...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-03-19T09:37:30+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-03-19T09:38:07+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367-533x400.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"533\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"16 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/\",\"name\":\"Living a feminist life (*) – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367.jpg\",\"datePublished\":\"2018-03-19T09:37:30+00:00\",\"dateModified\":\"2018-03-19T09:38:07+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367.jpg\",\"width\":2000,\"height\":1500},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Living a feminist life (*)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27\",\"name\":\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e53ec11b0dc9b9e47fbce9c40d068533\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/esnorquel.es\/\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/sonia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Living a feminist life (*) – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Living a feminist life (*) – A*Desk","og_description":"Joanna Russ comenta com hi ha successos en les nostres vides que provoquen una alteraci\u00f3 fonamental en com entenem i percebem el nostre propi passat. Aquesta idea apareix en la...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-03-19T09:37:30+00:00","article_modified_time":"2018-03-19T09:38:07+00:00","og_image":[{"width":533,"height":400,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367-533x400.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","Temps estimat de lectura":"16 minuts","Written by":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/","name":"Living a feminist life (*) – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367.jpg","datePublished":"2018-03-19T09:37:30+00:00","dateModified":"2018-03-19T09:38:07+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/IMG_1367.jpg","width":2000,"height":1500},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/living-feminist-life\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Living a feminist life (*)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27","name":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e53ec11b0dc9b9e47fbce9c40d068533","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g","caption":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan"},"sameAs":["http:\/\/esnorquel.es\/"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/sonia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23635"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1273"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23635"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23635\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23638,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23635\/revisions\/23638"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23621"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23635"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23635"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23635"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23635"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}