{"id":23660,"date":"2018-03-26T06:00:58","date_gmt":"2018-03-26T05:00:58","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23660"},"modified":"2018-03-25T17:49:53","modified_gmt":"2018-03-25T16:49:53","slug":"no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/","title":{"rendered":"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre’m els tremolors"},"content":{"rendered":"

En la s\u00e8rie I love Dick<\/em>, dirigida per Sarah Gubbins i Jill Solloway (basada en el llibre hom\u00f2nim de Chris Kraus) hi ha una escena que reflecteix for\u00e7a b\u00e9 certes narratives dominants – encara- en molts \u00e0mbits professionals. En aquesta escena hi participen una parella heterosexual, Chris i Silvi\u00e8re, i un artista, Dick; sopen en un restaurant. El di\u00e0leg que passa \u00e9s ficci\u00f3, per\u00f2 la narrativa \u00e9s real:<\/p>\n

Dick: “I b\u00e9, \u00bfa qu\u00e8 et dediques tu, Chris?”. Ella gaireb\u00e9 s’estranya que li facin aquesta pregunta: “Recentment vaig fer una pel\u00b7l\u00edcula que s’anava a mostrar en un festival de Ven\u00e8cia, per\u00f2 va tenir alguns problemes i al final es va cancel\u00b7lar “. – Fixeu-vos que Chris no diu “s\u00f3c directora de cinema ”, sin\u00f3 que comenta un projecte en el qual ha estat treballant. – Despr\u00e9s d’un mansplaining de Dick, qui li explica com hauria d’haver procedit per a que la seva peli no fracass\u00e9s aix\u00ed, el tio torna a preguntar a Chris: “I de qu\u00e8 tracta la pel\u00b7l\u00edcula?”. “\u00c9s sobre una parella … Diguem que ella representa a totes les dones i les expectatives aclaparadores de la societat i … ”. Dick l\u2019interromp amb rialletes i mirant a l’altre tio, c\u00f2mplice i target immediat de la seva camaraderia masculina, fa broma: “Sona horrible, sona a que et fan miques …”. Dick segueix opinant: “Crec que no vols ser directora de cinema, \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de desitjos. No de temps, talent o casualitat. \u00c9s pur anhel, cosa que tu no posseeixes “. Ella, \u00f2bviament, es comen\u00e7a a enfadar. “Si nom\u00e9s fos anhel hi hauria una llista interminable de pel\u00b7l\u00edcules fant\u00e0stiques fetes per dones”. Rialletes de Dick: “Gaireb\u00e9 cap pel\u00b7l\u00edcula feta per una dona directora \u00e9s tan bona. Crec que \u00e9s estrany que una dona faci una bona pel\u00b7l\u00edcula. Perqu\u00e8 han de treballar des de l’opressi\u00f3 i aix\u00f2 resulta en pel\u00b7l\u00edcules avorrides “. “Sally Potter, Jane Campion, Chantal Ackerman …” diu ella mentre s’aixeca i deixa la taula, enfadada.<\/p><\/blockquote>\n

Aqu\u00ed veiem dos gestos. Un, el d’ella: el dubte, la incertesa, la recerca i el reconeixement de referents. Una cosa ben necess\u00e0ria quan est\u00e0s fora de la narrativa dominant, o m\u00e9s aviat quan tu no la tens i llavors necessites els teus referents, uns altres. Que parlin de tu, amb tu, com tu, amb les teves paraules i dubtes. Un altre gest, el d’ell: la seguretat, donar per fet que s’est\u00e0 en el correcte i que les coses s’han guanyat a pols. Els privilegis, la visibilitat. No recon\u00e8ixer el valor d’altres narratives que no siguin la pr\u00f2pia que, casualment, \u00e9s la l\u00f2gica, la dominant.<\/p>\n

Concretant la pregunta des de l’\u00e0mbit art\u00edstic: Hi ha simetria en oportunitats, visibilitat i reconeixement entre homes i dones? Alguns, com en Dick, deuen pensar que s\u00ed, que tothom juga amb les mateixes cartes: “\u00c9s pur anhel. Esfor\u00e7. Totes i tots tenim les mateixes oportunitats, apliquem a les mateixes convocat\u00f2ries i els resultats s\u00f3n paritaris “. Riure incr\u00e8dul de dones. I despr\u00e9s enuig. Maggie Nelson, poeta, escriptora i professora a CalArts, explica, a The Argonauts<\/em>:<\/p>\n

“La meva escriptura est\u00e0 plena de tics d’incertesa. No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre\u2019m les tremolors … hi torno m\u00e9s tard i els retallo. D’aquesta manera, m\u2019edito en una valentia que no \u00e9s nativa ni aliena a mi. De vegades em canso d’aquest enfocament i de tot el seu equipatge de g\u00e8nere. Al llarg dels anys he hagut de entrenar-me per a esborrar les disculpes de gaireb\u00e9 tots els e-mails de treball que escric; en cas contrari, cada un podria comen\u00e7ar: Disculpa la demora, disculpa per la confusi\u00f3, disculpa pel que sigui. Un nom\u00e9s ha de llegir entrevistes amb dones excel\u00b7lents per escoltar les seves disculpes. Per\u00f2 no pretenc denigrar el poder de la disculpa: mantinc el meu perdona quan realment ho dic de deb\u00f2. I certament hi ha molts oradors als qui m’agradaria veure m\u00e9s tremolosos, m\u00e9s desconeixedors, disculpant-se m\u00e9s”.<\/p><\/blockquote>\n

Aquests s\u00f3n problemes comuns en moltes dones professionals que conec. Corre entre nosaltres aquest horrible i trist concepte de la “s\u00edndrome de la impostora ”, segons la qual sovint dubtes de si mereixes el teu lloc, la teva posici\u00f3. Dubtar d’una mateixa, del que s’ha aconseguit: potser et van donar aquesta posici\u00f3 per complir quotes. Segur que et fan fora quan tinguis fills o deixis de veure\u2019t jove, o quant descobreixin que dubtes del projecte. Potser va ser simple bona sort, una ratxa, res estable o que surti d’una mateixa. Aquesta fragilitat que fa que barallis dur i sense esperan\u00e7a. Aquest tipus de dubtes s\u00f3n els que ens foten i trenquen, \u00e9s el tipus d’inseguretat que haur\u00edem de v\u00e8ncer. Corrien per internet les fotos d’unes tote bags en qu\u00e8 es llegia: “bring yourself with the confidence of a mediocre white man”. Crec que totes entenem per on va la broma. Els dubtes d’un altre tipus, de tenir la ra\u00f3, ens acosten a les altres hist\u00f2ries.<\/p>\n

Els feminismes s\u00f3n teories i pr\u00e0ctiques del dubte. La incertesa d’avan\u00e7ar sense refer\u00e8ncies hist\u00f2riques. O si les hi havia, van ser esborrades i han hagut de ser recuperades per les mateixes persones que estaven absents del relat. Els feminismes consisteixen sovint en pactes i ruptures, recuperacions i salts cap endavant. Teories i pr\u00e0ctiques que poden canviar i han canviat el m\u00f3n. Sovint no \u00e9s necessari – fins i tot pot sobrar- anunciar les coses com “feministes”. Es pot oferir i posar en pr\u00e0ctica des dels gestos i les maneres de fer. Potser les dones treballem des de moltes opressions. Escric aquest mateix text omplint-lo de dubtes i inseguretats, “potser”.<\/p>\n

Una eina d’opressi\u00f3 hist\u00f2rica que vivim les persones socialitzades com a dones segueix sent l’amor. Estimar alg\u00fa situa en una vulnerabilitat absoluta. Estem educades i constru\u00efdes en aix\u00f2 de la cura i l\u2019amor rom\u00e0ntic. Les formes d’estimar segueixen sent un dels eixos de molts feminismes: com podem deconstruir la hist\u00f2ria del pr\u00edncep blau, de l\u2019heterosexualitat i la monog\u00e0mia, de la dona realitzada a trav\u00e9s de la parella o la maternitat? Acabar amb la idea de que el punt de refer\u00e8ncia \u00e9s sempre alg\u00fa, alguna cosa, mai una mateixa. Com si les nostres experi\u00e8ncies i refer\u00e8ncies no fossin v\u00e0lides ni suficients. Aix\u00f2 d’haver de ocupar-se de l\u2019amor i les emocions des de la teoria i la pr\u00e0ctica pot sonar a passatemps per a senyores riques. Per\u00f2 parlar d’amor \u00e9s parlar de vida quotidiana, d’espai p\u00fablic i privat, intimitat i pol\u00edtica.<\/p>\n

Non-slave tenderness<\/em>, de Luc\u00eda C. Pino a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, tenia algun d’aquests elements: fragilitat, dubte, pot\u00e8ncia i for\u00e7a. Control de la situaci\u00f3 i emocions. Nom\u00e9s el t\u00edtol ja remet a una for\u00e7a possible i nova: poder ser tendra sense ser esclava d’all\u00f2 que protegeixes i cuides. Sense dependre. Un so embolicant en sala tota l’estona com una abra\u00e7ada, cables- entranyes a la vista, escampats per terra. Llums intenses per\u00f2 que no feia mal mirar directament, trencaments i plecs. La tendresa com a acte brutal, m\u00e9s fort que la por, m\u00e9s fort que qui domina. La nostra tendresa \u00e9s nostra, la sentim, ens fa tremolar per\u00f2 tamb\u00e9 d\u00f3na calor. Poder sentir aix\u00f2 en un m\u00f3n tan merda i desolador.<\/p>\n

Faig refer\u00e8ncies a dones artistes que dubten, a les quals els hi tremola el pols, parlo de vulnerabilitat i de no tenir les coses clares. Un equipatge que, com diu Maggie Nelson, est\u00e0 marcat pel g\u00e8nere. Ens marca el g\u00e8nere en el m\u00f3n de l’art, a l’hora de, per exemple, tenir c\u00e0rrecs importants com dirigir centres i museus?<\/p>\n

Recentment es va viralitzar la not\u00edcia de que tres directives de museus i centres d’art internacionals serien cessades (cosa que seria, d’altra banda, impossible a Barcelona, \u200b\u200bon no hi ha cap dona dirigint cap dels principals centres d’art). Helen Molesworth, curadora cap al MoCA de Los Angeles, Mar\u00eda In\u00e9s Rodr\u00edguez del CAPC de Bordeus i Laura Raicovich, directora executiva del Queens Museum. A les tres les conviden a anar-se’n dels seus llocs de treball. Els highlights dels seus “errors” podrien b\u00e9 entendre\u2019s com males qualitats si ets tia. O persona en general, per\u00f2 resulten qualificatius bastant marcats de nou per equipatges de g\u00e8nere. Em prendr\u00e9 la llibertat de traduir les acusacions a una llengua feminista, i plantejant la situaci\u00f3 com si el museu fos una parella tipus Dick. Ja que a les dones se’ns vincula sempre amb all\u00f2 ‘emocional (i, per tant, inestable i irracional) fem com que el museu en el qual curres \u00e9s la teva parella. El teu Dick. Tot amor i emocions, lliurament absoluta que acaba en drama o amb una dona aixecant-se enfadada de la taula i abandonant el sopar.<\/p>\n

Helen Molesworth, “va desautoritzar al museu”. Traducci\u00f3: Vaja, vaja … La Helen es va posar massa insistent en posar al mateix nivell l’obra de dones i grans genis sagrats. Aqu\u00ed vas ferir sentiments, Helen. Ja sabem que la masculinitat \u00e9s fr\u00e0gil, fa aig\u00fces per totes bandes. No calia assenyalar que les dones poden ser igual de bones (o fins i tot, wow, millors) que un home en la seva professi\u00f3. Mar\u00eda In\u00e9s Rodr\u00edguez era “molt demandant ”. \u00c9s a dir, molt needie. De les que et demana cosetes, que moguis el cul. Aix\u00f2 als n\u00f2vios i als museus els posa nerviosos perqu\u00e8, de sobte, invertir temps i recursos en coses que no semblen importants, desorienta molt. Laura Raicovich va resultar ser “massa pol\u00edtica”. Aqu\u00ed tamb\u00e9 la liem. Massa pol\u00edtica, massa killjoy, massa poca dissimulaci\u00f3 en la teva posici\u00f3. Les ties en pol\u00edtica s\u00f3n unes xungues. Com se t’ocorre opinar, Laura. Totes fora per exc\u00e9s. Massa alguna cosa<\/em>.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Sempre he volgut entendre els feminismes com gestos de generositat i amor des de la r\u00e0bia. Com una cosa que permet ser esquerda i destral a la vegada, vulnerabilitat i pot\u00e8ncia en all\u00f2 personal i en all\u00f2 col\u00b7lectiu. Potser seria m\u00e9s f\u00e0cil entendre’ns si, a part de recon\u00e8ixer i acceptar les difer\u00e8ncies, ens acost\u00e9ssim tamb\u00e9 des de la vulnerabilitat, des de les nostres esquerdes i parts trencades, amb incertesa. Sabent que el joc i les seves regles tenen truc i que les mateixes partides es juguen amb diferents cartes.<\/p>\n

Quan creus posseir la veritat, sense dubtar ni sospitar del que et ve donat, acabes sent com en Dick: creus que tot el que tens ho has guanyat simplement amb el teu esfor\u00e7 i voluntat. Com si el sistema funcion\u00e9s igual per a tothom.<\/p>\n

\u00c9s a dir, et creus la polla, Dick.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En la s\u00e8rie I love Dick, dirigida per Sarah Gubbins i Jill Solloway (basada en el llibre hom\u00f2nim de Chris Kraus) hi ha una escena que reflecteix for\u00e7a b\u00e9 certes…<\/p>\n","protected":false},"author":1275,"featured_media":23658,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5939],"tags":[],"coauthors":[6474],"acf":[],"yoast_head":"\nNo tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre'm els tremolors – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre'm els tremolors – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"En la s\u00e8rie I love Dick, dirigida per Sarah Gubbins i Jill Solloway (basada en el llibre hom\u00f2nim de Chris Kraus) hi ha una escena que reflecteix for\u00e7a b\u00e9 certes...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-03-26T05:00:58+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-03-25T16:49:53+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"500\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"362\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Irina Mutt\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Irina Mutt\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"9 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Irina Mutt\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/\",\"name\":\"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre'm els tremolors – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg\",\"datePublished\":\"2018-03-26T05:00:58+00:00\",\"dateModified\":\"2018-03-25T16:49:53+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/79a559a6d79eecb48056031c713624f7\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg\",\"width\":500,\"height\":362},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre’m els tremolors\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/79a559a6d79eecb48056031c713624f7\",\"name\":\"Irina Mutt\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/cf68410699ce4fcf4aa64643ab5f6760\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1ff2127258997692b2544432120d5d01?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1ff2127258997692b2544432120d5d01?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Irina Mutt\"},\"description\":\"Sigue citando a Annie Sprinkle.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mutt\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre'm els tremolors – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre'm els tremolors – A*Desk","og_description":"En la s\u00e8rie I love Dick, dirigida per Sarah Gubbins i Jill Solloway (basada en el llibre hom\u00f2nim de Chris Kraus) hi ha una escena que reflecteix for\u00e7a b\u00e9 certes...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-03-26T05:00:58+00:00","article_modified_time":"2018-03-25T16:49:53+00:00","og_image":[{"width":500,"height":362,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Irina Mutt","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Irina Mutt","Temps estimat de lectura":"9 minuts","Written by":"Irina Mutt"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/","name":"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre'm els tremolors – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg","datePublished":"2018-03-26T05:00:58+00:00","dateModified":"2018-03-25T16:49:53+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/79a559a6d79eecb48056031c713624f7"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/03\/42787e4c59638a61fe5acb8e8fce9bcc.jpg","width":500,"height":362},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/no-tinc-excusa-solucio-excepte-per-permetrem-els-tremolors\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"No tinc excusa ni soluci\u00f3, excepte per a permetre’m els tremolors"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/79a559a6d79eecb48056031c713624f7","name":"Irina Mutt","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/cf68410699ce4fcf4aa64643ab5f6760","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1ff2127258997692b2544432120d5d01?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/1ff2127258997692b2544432120d5d01?s=96&d=mm&r=g","caption":"Irina Mutt"},"description":"Sigue citando a Annie Sprinkle.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/mutt\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23660"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1275"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23660"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23660\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23661,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23660\/revisions\/23661"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23660"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23660"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23660"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23660"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}