{"id":23767,"date":"2018-04-23T06:00:48","date_gmt":"2018-04-23T05:00:48","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23767"},"modified":"2023-07-09T14:38:42","modified_gmt":"2023-07-09T12:38:42","slug":"yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/","title":{"rendered":"Yes We Camp: creant laboratoris urbans"},"content":{"rendered":"

Podria ser un crit de guerra, per\u00f2 es tracta d’un col\u00b7lectiu d’arquitectes francesos que est\u00e0 regirant la manera de fer urbanisme. Entre els seus projectes actuals, els Grands Voisins<\/a>, un espai ef\u00edmer i experimental ubicat en el terreny abans ocupat per l’hospital de Sant-Vincent de Paul, al centre de Par\u00eds. Despr\u00e9s d’un per\u00edode d’abandonament, el 2015 es van instal\u00b7lar all\u00e0 tres associacions (Aurore, Plateau Urbain i Yes We Camp) per a preparar la transformaci\u00f3 cap a un futur eco-barri. A cavall entre allotjament d’emerg\u00e8ncia de persones en situaci\u00f3 prec\u00e0ria i llogaret “bobo” gentrificat (amb tallers d’artistes i espais de coworking, hort i c\u00e0mping art\u00edstic, entre d’altres), els Grands Voisins acaben d’inaugurar la seva segona sessi\u00f3, que no estava prevista en un principi. Conversem amb Rapha\u00ebl Haziot, coordinador art\u00edstic dels Grands Voisins per a\u00a0Yes We Camp<\/a>.<\/strong><\/p>\n

Descriviu la vostra activitat com una exploraci\u00f3 de les possibilitats d\u2019”habitar d’una altra manera” i de “construir i habitar temporalment els espais compartits”. S\u00f3n idees que compartiu amb altres col\u00b7lectius i associacions, que segueixen el que podria identificar-se com un corrent global de treball sobre la reapropiaci\u00f3 ciutadana de l’espai p\u00fablic. Quines creieu que s\u00f3n les raons (socials, pol\u00edtiques, econ\u00f2miques) que es troben en l’origen d’aquests col\u00b7lectius? Sens dubte \u00e9s una cosa que est\u00e0 en l’ambient.<\/strong><\/p>\n

En aquestes q\u00fcestions mai hem pres posici\u00f3 com a col\u00b7lectiu. Personalment crec que hi ha una combinaci\u00f3 de diversos factors. D’una banda, el fet de ser consumidors passius \u00e9s molt recent en la Hist\u00f2ria, per\u00f2 ens trobem al final d’aquest cicle: estava relacionat amb una posici\u00f3 de creixement, per\u00f2 fa lustres que s’ha estancat. D’altra banda hi ha problemes ecol\u00f2gics cada vegada m\u00e9s forts que fan que ens q\u00fcestionem el consumir d’una altra manera, l’habitar d’una altra manera, el despla\u00e7ar-nos d’una altra manera. Un altre factor \u00e9s la cultura Internet, les l\u00f2giques de codi obert i de co-construcci\u00f3, que impulsen modes de pensament aplicables a l’arquitectura i l’urbanisme. Aix\u00ed que, comprometre\u2019s en grans projectes … Perqu\u00e8 tot i aix\u00ed hi ha un comprom\u00eds bastant fort, per\u00f2 res a veure amb l’escenari pol\u00edtic o militant. Nosaltres no estem en el posicionament pol\u00edtic, en el debat, etc. Si m\u00e9s no, no a nivell pol\u00edtic. Estem en un “a part”: a part de la pol\u00edtica, a una altra escala.<\/p>\n

Respecte a “habitar d’una altra manera” i a “construir temporalment espais compartits”, s\u00f3n els dos punts que defineixen la nostra identitat. Pel que fa al segon, estan aquests termes d'”urbanisme transitori” i “ocupaci\u00f3 temporal”, que explotaran en els propers anys. Els Grands Voisins \u00e9s un lloc tancat, t\u00edpic de l’urbanisme transitori; la gent t\u00e9 la impressi\u00f3 d’arribar a un poble ut\u00f2pic, perqu\u00e8 est\u00e0 completament tallat del carrer, nom\u00e9s hi ha una entrada. Aix\u00f2 \u00e9s el que fem: ocupar temporalment llocs, habitar-los, i fer d’ells espais compartits autoritzants; i despr\u00e9s anar-nos-en a un altre lloc. Pel que fa a les relacions humanes, hi ha l\u2019”habitar d’una altra manera”, on hi ha q\u00fcestions d’aventura, temporalitat i, per tant, de nomadisme. A l’associaci\u00f3 som tots fans del c\u00e0mping, som bastant m\u00f2bils. Hi ha una mena de nomadisme reivindicat perqu\u00e8 la q\u00fcesti\u00f3 ef\u00edmera suposa moure’s d’un lloc a un altre. De nou: \u00e9s una cosa personal, mai hem dit “un dels punts forts de l’associaci\u00f3 \u00e9s la mobilitat o el nomadisme”.<\/p>\n

Dius que aquest “urbanisme transitori” explotar\u00e0 en els propers anys.<\/strong><\/p>\n

Les ocupacions temporals estan augmentant, \u00e9s una tend\u00e8ncia general; per\u00f2 cal fer-se la pregunta d\u2019a qui beneficia. Perqu\u00e8 arribem a un lloc, l’activem, i augmenta el seu valor: \u00e9s la plusv\u00e0lua immobili\u00e0ria que beneficia generalment a les promotores privades. En el projecte de Vive les Groues<\/em>, a Nanterre, vam intentar posar en pr\u00e0ctica un sistema de finan\u00e7ament innovador on s\u00f3n els promotors els que paguen la prefiguraci\u00f3: nosaltres plantem 3000 arbres que serviran despr\u00e9s al futur barri, i els promotors que es beneficiaran d\u2019aquesta plusv\u00e0lua han de finan\u00e7ar la prefiguraci\u00f3. Per\u00f2 no \u00e9s f\u00e0cil fer-ho entendre, sobretot perqu\u00e8 fins ara els projectes d’ocupaci\u00f3 temporal estaven autofinan\u00e7ats, aix\u00ed que d\u00f3na la sensaci\u00f3 que s\u00f3n gratu\u00efts; per\u00f2 no \u00e9s aix\u00ed, treballem molt, estem tots darrere del bar per poder finan\u00e7ar el projecte de l’associaci\u00f3 [el col\u00b7lectiu regenta el bar de la Lingerie, al cor dels Grands Voisins, on a m\u00e9s s’organitzen concerts cada setmana].<\/p>\n

Parlaves d'”espais autoritzants”. Qu\u00e8 vols dir?<\/strong><\/p>\n

A l’associaci\u00f3 ens preguntem mil vegades qu\u00e8 \u00e9s el que fem: construir “espais autoritzants”. Estem en un m\u00f3n cada vegada m\u00e9s fracturat, en estat d’emerg\u00e8ncia, etc… Tenim una tend\u00e8ncia a tancar-nos a la llar, la ciutat \u00e9s cada vegada un espai menys alegre i acollidor, aix\u00ed que intentem crear llocs on cadasc\u00fa se senti leg\u00edtim, sigui quina sigui la seva classe social i la seva condici\u00f3. Quelcom que no \u00e9s f\u00e0cil al carrer. Al carrer, si alg\u00fa ve a parlar-te, per definici\u00f3 hi haur\u00e0 una presumpci\u00f3 de desconfian\u00e7a: aquesta persona ha de provar que \u00e9s maca perqu\u00e8 per defecte \u00e9s sospitosa. Aqu\u00ed \u00e9s al rev\u00e9s: en els llocs que estem creant hi ha una mena de “presumpci\u00f3 de confian\u00e7a” cap als altres, cal que per defecte ens diguem que hi ha coses que es poden fer amb aquestes persones. Els “espais autoritzants” s\u00f3n llocs “capacitants”. Ning\u00fa vol ser nom\u00e9s consumidor passiu, \u00e9s sempre molt m\u00e9s interessant saber com construir-lo. Aix\u00ed que l’objectiu \u00e9s que el projecte sigui co-constru\u00eft amb la gent, que cadasc\u00fa tingui el seu espai i s’autoritzi a fer coses. I per aix\u00f2 cal que la gent se senti capacitada, convidada i acollida.<\/p>\n

Reprenent la idea d’aquest corrent de treball sobre la comunitat i l’espai p\u00fablic, la pla\u00e7a, etc… hi ha molts projectes aix\u00ed, per exemple a Espanya. Penso en Basurama, amb qui heu col\u00b7laborat recentment. Teniu projectes en com\u00fa amb col\u00b7lectius a l’estranger, treballeu en xarxa?<\/strong><\/p>\n

Fa poc vam anar a una trobada organitzada per Basurama, un workshop. Al juny i a l’octubre en tenim previstos dos m\u00e9s, a Taiwan. Hi ha un altre grup a Hamburg del qual tamb\u00e9 ens sentim propers, i a It\u00e0lia, Burb, que ens ha convidat a fer un c\u00e0mping a Ven\u00e8cia, Esperienza Pepe. I coneixem prou b\u00e9 els col\u00b7lectius francesos. Aix\u00ed que s\u00ed, treballem for\u00e7a en xarxa. Ens agradaria fer-ho m\u00e9s, per\u00f2 encara \u00e9s massa aviat; de moment estem intentant estructurar i portar b\u00e9 tot el que tenim aqu\u00ed. A m\u00e9s la nostra economia \u00e9s bastant fr\u00e0gil. Ens portar\u00e0 temps poder desenvolupar grans projectes a l’estranger. Si arribem a estabilitzar-nos un dia, per descomptat que ens desenvoluparem al m\u00e0xim.<\/p>\n

Es podria dir que el treball sobre l’espai p\u00fablic forma part d’una genealogia, de la qual sou l’\u00faltima baula. Penso en les avantguardes, en els passejos de surrealistes i dadaistes, i despr\u00e9s en els anys 60, en Henri Lefebvre i els situacionistes, que van reprendre aquestes idees… No s\u00e9 si vosaltres us reivindiqueu com els seus hereus.<\/strong><\/p>\n

La difer\u00e8ncia \u00e9s que les avantguardes han reivindicat sempre la ruptura. Nosaltres no fem “contra” les coses sin\u00f3 “a part”. Per\u00f2 entre surrealisme, dadaisme… crec que estar\u00edem m\u00e9s propers de la Bauhaus. Tamb\u00e9 del moviment GRAV, una refer\u00e8ncia important per al grup. Despr\u00e9s, a nivell art\u00edstic, hi ha el concepte de l’autonomia de l’art, que \u00e9s molt dif\u00edcil d’eludir. En tots els nostres projectes la idea \u00e9s arribar a una esp\u00e8cie de dessacralitzaci\u00f3 de l’art. Per a nosaltres, l’art \u00e9s un instrument per aconseguir un vincle entre moltes coses, entre l’arquitectura, les relacions humanes…<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Sou interdisciplinaris.<\/strong><\/p>\n

No, transdisciplinars: no es tracta que cadasc\u00fa tingui la seva disciplina i la posi al costat de les altres, sin\u00f3 que faci coses no identificables. A l’associaci\u00f3 hi ha un repartiment enorme de compet\u00e8ncies: construcci\u00f3, maquetaci\u00f3, concepci\u00f3, dispositius art\u00edstics…<\/p>\n

Abans, parlant del que la gent percep dels Grands Voisins, esmentaves el terme d\u2019”utopia”. Quina relaci\u00f3 teniu amb ella?<\/strong><\/p>\n

No reflexionem gens en termes d’utopia. La utopia \u00e9s una projecci\u00f3 en el futur, un punt a assolir, i nosaltres vivim \u00fanicament en el present, en el concret, i sobretot amb una molt forta indeterminaci\u00f3. Per exemple, aqu\u00ed estem experimentant com una ocupaci\u00f3 temporal pot influir en el programa que estava previst sobre el futur eco-barri. Aquest tipus de pr\u00e0ctiques ens confronta a la nostra manera de fer. Escrivim els projectes poc a poc, en funci\u00f3 del que ve. No hi ha un programa definit, sin\u00f3 que acceptem una part d’indeterminaci\u00f3, cosa que modifica constantment el programa. I aqu\u00ed est\u00e0 el desfasament amb els grans projectes urban\u00edstics: s\u00f3n temps h\u00edper llargs, i sempre es fan com si fossin definitius. Tot projecte urb\u00e0, tot pla, \u00e9s dissenyat i pensat com si estigu\u00e9s gravat en pedra, mai es t\u00e9 en compte la dimensi\u00f3 del temps. Mentre que tot \u00e9s temporal.<\/p>\n

A m\u00e9s hi ha la q\u00fcesti\u00f3 del que \u00e9s local: en la utopia hi ha una dimensi\u00f3 universalitzant, es conceptualitza el model de societat; per\u00f2 en realitat el model de societat s’adapta a allo local i la gent que hi ha aqu\u00ed. Fer amb la gent forma part d’aquesta indeterminaci\u00f3 de la qual parlava: si ho fas amb la gent i amb les seves propostes no saps mai el que escriuras per avan\u00e7at.<\/p>\n

Quin \u00e9s el treball d’inserci\u00f3 de Yes We Camp en els Grands Voisins? Realitzeu accions d’urbanisme inclusiu?<\/strong><\/p>\n

El que fem \u00e9s arquitectura habitada, no sobre pl\u00e0nol. No dissenyem objectes arquitect\u00f2nics, sin\u00f3 edificis que corresponguin a uns usos, els dissenyem segons la seva utilitat. Ja que pensem en termes d’usos, la gent \u00e9s central. La relaci\u00f3 amb el treball social va arribar per casualitat, a trav\u00e9s de la trobada amb l’associaci\u00f3 Aurore als Grands Voisins. En el nostre estatut hi ha la barreja i cohabitaci\u00f3 de diferents p\u00fablics. Aix\u00ed que fem projectes de forta dimensi\u00f3 social, que serveixin per omplir disfuncions socials. Perqu\u00e8 si hi ha tanta manca de places d’allotjament social en estructures temporals vol dir que no n\u2019hi ha prou per al nombre de persones que estan al carrer. Aquest “lloc temporal” recull una mica tots els desitjos del que no pot fer-se fora.<\/p>\n

Despr\u00e9s de m\u00e9s de tres mesos de tancament, els Grands Voisins reobre a l’abril per a la segona sessi\u00f3, prevista fins 2020. Hi haur\u00e0 una continu\u00eftat exacta amb la primera?<\/strong><\/p>\n

Hi ha clarament un canvi en el projecte: quan vam arribar compt\u00e0vem nom\u00e9s amb un hospital abandonat, vam venir per a quatre mesos … hi havia un ambient de workshop. Ara \u00e9s diferent. S\u00ed, hi ha una ruptura entre els dos, per\u00f2 continuarem en la mateixa din\u00e0mica. La idea \u00e9s agafar-se un temps per reflexionar. Obrir-se al barri, que no es va fer tant a la sessi\u00f3 1. I a m\u00e9s hi ha un gran repte de governan\u00e7a compartida que no hi havia abans. Perqu\u00e8 abans tot es va construir molt emp\u00edricament, no vam tenir temps per reflexionar. Ens hem adonat que va crear certa frustraci\u00f3 per part de les estructures. El projecte el vam dirigir Aurore, Plateau Urbain i Yes We Camp, per\u00f2 la idea \u00e9s que ja no siguem els \u00fanics que ho pilotem, sin\u00f3 tots junts, amb les estructures i els residents; per exemple, a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 de comit\u00e8s mixtes de selecci\u00f3 de projectes.<\/p>\n

Per tornar a la q\u00fcesti\u00f3 temporal: \u00bfno es crearia una empremta m\u00e9s profunda en projectes a m\u00e9s llarg termini? Per exemple, el de Nanterre<\/a> durar\u00e0 vuit anys.<\/strong><\/p>\n

La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s sempre com es plantegi. Per exemple, els Grands Voisins tindran al final un impacte en el fututo eco-barri. A Nanterre aquest era l’objectiu des del principi, perqu\u00e8 es tracta d’un viver d’arbres en una superf\u00edcie de 3000 m2 que despr\u00e9s seran replantats per tot el barri. Aix\u00ed que per definici\u00f3 el projecte tindr\u00e0 un impacte de la durada de vida dels arbres. Despr\u00e9s hi ha la q\u00fcesti\u00f3 d\u2019instal\u00b7lar-se a m\u00e9s llarg termini, i per qu\u00e8. Caldria veure; no est\u00e0 plantejat.<\/p>\n

\u00c9s una ll\u00e0stima que els Grands Voisins tanquin definitivament en dos anys. Estic pensant sobretot en els residents. Perqu\u00e8 el projecte \u00e9s m\u00e0gic per als visitants i turistes, per\u00f2 crear\u00e0 una fractura a la vida dels residents.<\/strong><\/p>\n

Si no estiguessin en els Grands Voisins, els residents estarien allotjats en un altre lloc. \u00c9s nom\u00e9s que permet un bon treball de reinserci\u00f3. Per\u00f2 el projecte \u00e9s el que \u00e9s, perqu\u00e8 en origen an\u00e0vem a quedar-nos 6 mesos; despr\u00e9s 1 any, i finalment van ser 2. Tota l’energia desplegada en el projecte va venir al principi, perqu\u00e8 era ef\u00edmer. Si no hagu\u00e9s estat aix\u00ed, els Grands Voisins no serien el mateix. Despr\u00e9s hi ha el tema de les normes (arquitect\u00f2niques, urban\u00edstiques …), que s\u00f3n bastant anquilosants. Ja que ens trobem en el registre dels esdeveniments, tenim una gran llibertat, per a construir, animar i fer coses. A m\u00e9s, si dur\u00e9s 20 anys no s\u00e9 com ho far\u00edem, perqu\u00e8 no estem gens acostumats a aquesta mena de funcionament. Penso que estar\u00edem 5 anys, i al cap d’aquest temps deixar\u00edem les claus a un altre col\u00b7lectiu. Podria ser interessant, tenir una rotaci\u00f3 de col\u00b7lectius.<\/p>\n

De tota manera, forma part de la composici\u00f3 de l’equip, sou tots molt joves. La mitjana d’edat est\u00e0 en …<\/strong><\/p>\n

28 anys.<\/p>\n

Participareu en la pr\u00f2xima Biennal de Ven\u00e8cia, com a representants de Fran\u00e7a juntament amb altres col\u00b7lectius i estructures. Suposo que marcar\u00e0 un abans i un despr\u00e9s, \u00e9s un gran projecte.<\/strong><\/p>\n

S\u00ed, \u00e9s una marca de reconeixement. Per\u00f2 nosaltres estem m\u00e9s en el “fer”, en el viure de les coses. Per aix\u00f2, a m\u00e9s del pabell\u00f3 franc\u00e8s, farem el c\u00e0mping al Lido.<\/p>\n

La Biennal suposar\u00e0 la institucionalitzaci\u00f3 del col\u00b7lectiu. Quina \u00e9s la relaci\u00f3 amb la instituci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

No som completament anti-instituci\u00f3 perqu\u00e8 tothom la necessita. Ning\u00fa pot ser absolutament anti-instituci\u00f3. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s: revoluci\u00f3 o transformaci\u00f3, i nosaltres estem m\u00e9s en el terreny de la metamorfosi que en el de la ruptura radical. Per\u00f2 la institucionalitzaci\u00f3 d’aquest tipus de projectes, nom\u00e9s el futur ens dir\u00e0.<\/p>\n

I en el cas de l’Ajuntament de Par\u00eds, en el cas dels Grands Voisins: necessiteu el suport d’un gran ens p\u00fablic, una legitimaci\u00f3?<\/strong><\/p>\n

Al principi vam autofinan\u00e7ar i muntar el projecte completament sols. Despr\u00e9s, el que ens ha ajudat ha estat un gran laissez-faire<\/em>. Hem estat en autarquia per un bon temps. I despr\u00e9s ha canviat. Ara estem en di\u00e0leg amb l’Ajuntament, tenim el seu suport. Aix\u00ed que la relaci\u00f3 amb la instituci\u00f3 \u00e9s la mateixa que amb les normes, sempre lim\u00edtrofa: de vegades est\u00e0s en el costat de l’autogesti\u00f3, unes altres en el de la instituci\u00f3.<\/p>\n

\u00a0<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Podria ser un crit de guerra, per\u00f2 es tracta d’un col\u00b7lectiu d’arquitectes francesos que est\u00e0 regirant la manera de fer urbanisme. Entre els seus projectes actuals, els Grands Voisins, un…<\/p>\n","protected":false},"author":2580,"featured_media":23757,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5936],"tags":[],"coauthors":[6546],"acf":[],"yoast_head":"\nYes We Camp: creant laboratoris urbans – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Yes We Camp: creant laboratoris urbans – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Podria ser un crit de guerra, per\u00f2 es tracta d’un col\u00b7lectiu d’arquitectes francesos que est\u00e0 regirant la manera de fer urbanisme. Entre els seus projectes actuals, els Grands Voisins, un...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-04-23T05:00:48+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-09T12:38:42+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1162\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"770\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/\",\"name\":\"Yes We Camp: creant laboratoris urbans – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg\",\"datePublished\":\"2018-04-23T05:00:48+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-09T12:38:42+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c5a7dd69b48ba5b1abd82109774b4852\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg\",\"width\":1162,\"height\":770},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Yes We Camp: creant laboratoris urbans\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c5a7dd69b48ba5b1abd82109774b4852\",\"name\":\"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f93323f9b633f11ea2ddd95ef81d1715\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8b653d7e608061091ffb25f25d2cd41c?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8b653d7e608061091ffb25f25d2cd41c?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/beatrizs\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Yes We Camp: creant laboratoris urbans – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Yes We Camp: creant laboratoris urbans – A*Desk","og_description":"Podria ser un crit de guerra, per\u00f2 es tracta d’un col\u00b7lectiu d’arquitectes francesos que est\u00e0 regirant la manera de fer urbanisme. Entre els seus projectes actuals, els Grands Voisins, un...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-04-23T05:00:48+00:00","article_modified_time":"2023-07-09T12:38:42+00:00","og_image":[{"width":1162,"height":770,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/","name":"Yes We Camp: creant laboratoris urbans – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg","datePublished":"2018-04-23T05:00:48+00:00","dateModified":"2023-07-09T12:38:42+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c5a7dd69b48ba5b1abd82109774b4852"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/04\/yes-we-camp-1.jpg","width":1162,"height":770},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/yes-we-camp-creando-laboratorios-urbanos\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Yes We Camp: creant laboratoris urbans"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c5a7dd69b48ba5b1abd82109774b4852","name":"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/f93323f9b633f11ea2ddd95ef81d1715","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8b653d7e608061091ffb25f25d2cd41c?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/8b653d7e608061091ffb25f25d2cd41c?s=96&d=mm&r=g","caption":"Beatriz S\u00e1nchez Santidrian"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/beatrizs\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23767"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2580"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23767"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23767\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23858,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23767\/revisions\/23858"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23757"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23767"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23767"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23767"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23767"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}