{"id":23869,"date":"2018-05-07T06:00:15","date_gmt":"2018-05-07T05:00:15","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/"},"modified":"2018-05-19T14:45:26","modified_gmt":"2018-05-19T13:45:26","slug":"usted-aprieta-boton-hacemos-resto","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/","title":{"rendered":"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta"},"content":{"rendered":"

Amb aquesta frase\u00a0<\/span>feia publicitat<\/span>\u00a0George\u00a0<\/span>Eastman<\/span>en al 1888 d\u2019un nou sistema fotogr\u00e0fic \u00e0gil i barat, dissenyat des de la seva f\u00e0brica, la\u00a0<\/span>Kodak<\/span>. Dotze anys m\u00e9s tard, va llan\u00e7ar al mercat la c\u00e0mera \u201c<\/span>Brownie\u201d<\/span>, amb la qual per un d\u00f2lar tothom tenia acc\u00e9s a realitzar les seves pr\u00f2pies \u201cinstant\u00e0nies\u201d. La producci\u00f3 d’imatges es tornava aix\u00ed accessible a tothom. Per\u00f2 el veritable negoci residia en el control dels materials necessaris per al revelat i la c\u00f2pia, tenint durant m\u00e9s de la primera meitat del segle XX el monopoli mundial de la creaci\u00f3 i c\u00f2pia de fotografies.\u00a0<\/span><\/p>\n

M\u00e9s d’un segle despr\u00e9s, a l’octubre de 2015, dues escenes se succe\u00efen:<\/p>\n

Primer, Cristina semblava no deixar de jugar amb el seu tel\u00e8fon m\u00f2bil. Mirava en ell i es deixava mirar per ell. Un dia, va comen\u00e7ar a fotografiar-se repetidament, cada mat\u00ed i cada nit durant una setmana, i va publicar met\u00f2dicament la seva \u201cselfie\u201d\u00a0en els seus perfils socials.<\/p>\n

En un altre moment, Ana va comen\u00e7ar a seguir a les xarxes a\u00a0Dalila, una jove argentina que es retrata a la seva casa i en diferents esdeveniments. Acabava de publicar la primera foto al seu web Tumblr.com. Repassant la seva p\u00e0gina, el 85% de les seves fotos eren d’ella mateixa posant, exhibint-se. 1.273 usuaris van arribar a seguir-la a\u00a0Instagram\u00a0i va comptar amb 82 subscriptors a Youtube.<\/p>\n

Des de la primera\u00a0Kodak\u00a0fins al perfil digital en una plataforma en xarxa, hem passat de tenir la capacitat de multiplicar imatges i les seves c\u00f2pies i de forma massiva, a la repetici\u00f3 incessant, ja no de la imatge, sin\u00f3 del gest de la seva producci\u00f3. L’arribada de la fotografia accessible a les masses \u2013 igual que la de l’autom\u00f2bil o qualsevol objecte que es pogu\u00e9s produir en s\u00e8rie i a baix cost \u2013 es va llegir com un acci\u00f3 alliberadora i\u00a0democratitzadora. S’emancipava la capacitat de producci\u00f3, l’aura \u2013religiosa, pol\u00edtica, etc.- es perdia i s’obria, com explicava Walter Benjamin, una oportunitat per a la producci\u00f3 revolucion\u00e0ria, en col\u00b7laboraci\u00f3 entre el que realitza la imatge i el que la consumeix\u00a0<\/a><\/span>[1].<\/a><\/p>\n

Benjamin citava \u201c[la revista]\u00a0<\/span>Commune<\/span>\u00a0ha organitzat una enquesta: <<Per a qui escriu vost\u00e8?>><\/span>\u201d[2]<\/a>. Ara la pregunta podria ser: per a qui fotografiem?.\u00a0<\/span><\/p>\n

Les dues escenes anteriors podrien ser meres an\u00e8cdotes, per\u00f2 tenen un context definit. Cristina \u00e9s Cristina Garrido, i estava realitzant la seva obra\u00a0<\/span>Clocking<\/span>\u00a0<\/span>In<\/span>\u00a0<\/span>and<\/span>\u00a0Out<\/span><\/i>, 2015, on motoritzava a les xarxes la seva jornada setmanal. Ana \u00e9s Ana Esteve Reig, i aix\u00ed comen\u00e7ava la seva recerca sobre la protagonista del seu v\u00eddeo El documental de\u00a0<\/i><\/span>Dalila<\/span><\/i>, 2016, una noia que es crea una doble vida a trav\u00e9s d’un perfil virtual, com una\u00a0<\/span>pseudo-celebritat<\/span>. Les dues proposen una reflexi\u00f3 sobre aquest flux repetitiu d’imatges que es produeixen i la seva distribuci\u00f3 en un clic.\u00a0<\/span>Vil\u00e9n<\/span>\u00a0<\/span>Flusser<\/span>\u00a0ja imaginava al 1985 una societat centrada en els nostres dits i en les seves accions (digitals), fonamentalment, prement botons, i en la circulaci\u00f3 d’imatges (tamb\u00e9 digitals)<\/span>: \u201cTechnical images are not mirrors but projectors. They draw up plans on deceptive surfaces, and these plans are meant to become life plans for their recipients. People are supposed to arrange their lives in accordance with these designs (\u2026) people no longer group themselves according to problems but rather according to technical images\u201d.[3]<\/a><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quins significats es creen, o no, llavors, en aquestes imatges i en el seu flux? quin espai com\u00fa es defineix en la seva forma i en els seus continguts?\u00a0<\/span><\/p>\n

La mostra repetitiva del propi jo, seguint a Boris\u00a0<\/span> Groys[4]<\/a>, suposa una esclavitud a un sistema d’exposici\u00f3 continu. El cos de l’autor es transmet com una imatge constru\u00efda. El productor es torna en si mateix imatge, subjecta \u201cde manera radical a la mirada de l’altre, a la mirada dels mitjans\u201d. En aquesta operaci\u00f3 contempor\u00e0nia no existiria ja l’objecte imatge, sin\u00f3 que el producte \u00e9s l\u2019<\/span>auto-disseny<\/span>d’un mateix i la seva distribuci\u00f3, en un \u201ccomplex joc de\u00a0<\/span>dislocacions<\/span>\u00a0i recol\u00b7locacions, de\u00a0<\/span>desterritorialitzacions<\/span>\u00a0i\u00a0<\/span>re-territorialitzacions<\/span>, de de-<\/span>auratitzacions<\/span>\u00a0i re-autoritzacions\u201d. En un teixit social totalment\u00a0<\/span>estetitzat<\/span>, la producci\u00f3 d’un mateix a trav\u00e9s de repetici\u00f3 d’estrat\u00e8gies banalitzades, crea una trama d’imatges reclamades a la superficialitat.<\/span><\/p>\n

Aquest contingut presentaria en paraules de Hito\u00a0<\/span>Steyerl[5]<\/a> \u201cuna instant\u00e0nia de la condici\u00f3 afectiva de la massa de gent, la seva neurosi, paranoia i por, aix\u00ed com la seva \u00e0nsia d’intensitat, diversi\u00f3 i distracci\u00f3\u201d. Les imatges multiplicades i replicades en tot tipus de dispositiu circulen a tota velocitat en xarxes globals an\u00f2nimes. Es caracteritzen per la seva falta de definici\u00f3 i qualitat en comparaci\u00f3 de les imatges originals. S\u00f3n, citant de nou a\u00a0<\/span>Steyerl<\/span>, imatges pobres, que \u201c\u2026 ja no tracten de la cosa real, l’original originari. En comptes d’aix\u00f2, tracta de les seves pr\u00f2pies condicions reals d’exist\u00e8ncia: la circulaci\u00f3 en eixam, la dispersi\u00f3 digital, les temporalitats fracturades i flexibles\u201d.\u00a0<\/span><\/p>\n

<\/span><\/p>\n

La desmaterialitzaci\u00f3 i\u00a0<\/span>des-territorialitzaci\u00f3<\/span>\u00a0de la imatge remet a un sistema neoliberal, partint de la idea de democratitzaci\u00f3 de possibilitats donades per la plena capacitat de producci\u00f3 i accessibilitat, aquestes mateixes caracter\u00edstiques de productivitat generen un efecte contrari, en el qual el que finalment s’explota \u00e9s la llibertat.\u00a0<\/span><\/p>\n

La meva an\u00e0lisi s’ha centrat en el contingut i la circulaci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 existeix una repercussi\u00f3 sobre la possibilitat d’emancipaci\u00f3 des de la perspectiva \u00a0formal. Materialment la imatge digital es redueix a una s\u00e8rie d’impulsos i codis binaris i abstractes. Com defineix,\u00a0<\/span>Hansen[6]<\/a>, ens trobem en un espai on el cos \u00e9s expulsat per ser holograma controlat. Aquesta alienaci\u00f3 restringiria la nostra capacitat d’actuar amb consci\u00e8ncia individual des de la percepci\u00f3 del sensible.<\/span><\/p>\n

Davant aquest escenari on queda la dimensi\u00f3 pol\u00edtica de la imatge, entesa com a capacitat de creaci\u00f3 de pensament cr\u00edtic? Com repensar aquest gest productor repetitiu com a possibilitat de contingut i no com a c\u00f2pia buidada de significat? Pensem a actuar des dels circuits independents, descolonitzats del capitalisme. S’exigeix una mobilitzaci\u00f3, no un derrotisme.\u00a0Duchamp\u00a0plantejava la no acci\u00f3, la no producci\u00f3 gaireb\u00e9 com a \u00fanica revoluci\u00f3 possible per a la superaci\u00f3 del <\/span>sistema[7]<\/a>. Per\u00f2 tamb\u00e9, encara que de manera ambigua, va usar la producci\u00f3 en s\u00e8rie com a boicot, gest que va ampliar\u00a0<\/span>Beuys<\/span>\u00a0amb les seves s\u00e8ries gaireb\u00e9 infinites. Per\u00f2, existirien altres opcions d’actuar cr\u00edticament des de la redefinici\u00f3 de la c\u00f2pia? A Xina existeix el concepte\u00a0<\/span>Shanzhai<\/span>. Com explica el fil\u00f2sof\u00a0<\/span>Byung-Chul<\/span>\u00a0<\/span>Han[8]\u00a0<\/a>el copiat no t\u00e9 menys valor que l’original. Es converteix en un lloc de construcci\u00f3 a trav\u00e9s de la reflexi\u00f3 i actualitzaci\u00f3 en nous contextos, d’ampliaci\u00f3 i millora de la idea. Un lloc de noves possibilitats i no d’anul\u00b7laci\u00f3 o alienaci\u00f3. Superant l’actitud de\u00a0Baterbly\u00a0de \u201cpreferia no fer\u201d, es planteja el repte de repensar la creaci\u00f3 d’imatges m\u00e9s enll\u00e0 de l’original, de la c\u00f2pia buidada per la seva reiteraci\u00f3 i la seva degradaci\u00f3, per convertir les seves dades en una possibilitat de construcci\u00f3 de nous significats des de la col\u00b7laboraci\u00f3 activa i no solament\u00a0apropiacionista\u00a0contemplativa. Des d’una consci\u00e8ncia cr\u00edtica il\u00b7lustrada, com ens recorda Marina Garc\u00e9s[9]<\/a>, per aix\u00ed \u201cembastar de nou el temps del\u00a0vivible\u201d.<\/p>\n

 <\/p>\n

[1]<\/a> Walter Benjamin, El autor como productor. \u00cdtaca, Ciudad de M\u00e9xico, 2004.<\/p>\n

[2]<\/a> Op. Cit. 1.<\/p>\n

[3]<\/a> Vil\u00e9n Flusser, Into the Universe of Technical Images, University of Minnesota Press, Minnesota 2011. [Existeix una versi\u00f3 en espanyol editada per Caja Negra, 2015, de la versi\u00f3 portuguesa del llibre del propi autor: \u201cLas im\u00e1genes t\u00e9cnicas no son espejos sino proyectores: proyectan sentido sobre superficies, y tales proyecciones deben constituirse en proyectos vitales para sus espectadores. Las personas deben seguir los proyectos. Surge una estructura social nueva, la de la \u201csociedad inform\u00e1tica\u201d, la cual ordena a las personas en torno a las im\u00e1genes\u201d. Per\u00f2 prefereixo la versi\u00f3 anglesa.<\/p>\n

[4]<\/a> Boris Groys, Volverse p\u00fablico. Las transformaciones del arte en el \u00e1gora contempor\u00e1nea<\/em>, Caja Negra, Buenos Aires, 2014.<\/p>\n

[5]<\/a> Hito Steyerl, Los condenados de la pantalla<\/em>, Caja Negra, Buenos Aires, 2014.<\/p>\n

[6]<\/a> Mark B. N. Hansen, \u201cLes media du XXIe si\u00e8cle. Sensibilit\u00e9 mondaine & bouclages projectifs\u201d, Multitudes 68. Automne 2017<\/em>, Paris, 2017.<\/p>\n

[7]<\/a> Maurizio Lazzarato, Marcel Duchamp y el rechazo del trabajo<\/em>, Casus Belli, Madrid, 2017.<\/p>\n

[8]<\/a> Byung-Chul Han, SHANZHAI. El arte de la falsificaci\u00f3n y la deconstrucci\u00f3n en China<\/em>, Caja Negra, Buenos Aires, 2016.<\/p>\n

[9]<\/a> Marina Garc\u00e9s, Nueva ilustraci\u00f3n radical<\/em>, Anagrama, Barcelona, 2017.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Amb aquesta frase\u00a0feia publicitat\u00a0George\u00a0Eastmanen al 1888 d\u2019un nou sistema fotogr\u00e0fic \u00e0gil i barat, dissenyat des de la seva f\u00e0brica, la\u00a0Kodak. Dotze anys m\u00e9s tard, va llan\u00e7ar al mercat la c\u00e0mera…<\/p>\n","protected":false},"author":1324,"featured_media":23832,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5944],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nVost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Amb aquesta frase\u00a0feia publicitat\u00a0George\u00a0Eastmanen al 1888 d\u2019un nou sistema fotogr\u00e0fic \u00e0gil i barat, dissenyat des de la seva f\u00e0brica, la\u00a0Kodak. Dotze anys m\u00e9s tard, va llan\u00e7ar al mercat la c\u00e0mera...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-05-07T05:00:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-05-19T13:45:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1076\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"672\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Marta Ramos-Yzquierdo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Marta Ramos-Yzquierdo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Marta Ramos-Yzquierdo\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/\",\"name\":\"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png\",\"datePublished\":\"2018-05-07T05:00:15+00:00\",\"dateModified\":\"2018-05-19T13:45:26+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c00d336490e21c33f98c30cb1f805a98\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png\",\"width\":1076,\"height\":672},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c00d336490e21c33f98c30cb1f805a98\",\"name\":\"Marta Ramos-Yzquierdo\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/5b8fcdfa16ada4993a6e3cee515640b4\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b15d618359a4193dc9e235fc406a4dbe?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b15d618359a4193dc9e235fc406a4dbe?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Marta Ramos-Yzquierdo\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/martaramos\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta – A*Desk","og_description":"Amb aquesta frase\u00a0feia publicitat\u00a0George\u00a0Eastmanen al 1888 d\u2019un nou sistema fotogr\u00e0fic \u00e0gil i barat, dissenyat des de la seva f\u00e0brica, la\u00a0Kodak. Dotze anys m\u00e9s tard, va llan\u00e7ar al mercat la c\u00e0mera...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-05-07T05:00:15+00:00","article_modified_time":"2018-05-19T13:45:26+00:00","og_image":[{"width":1076,"height":672,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png","type":"image\/png"}],"author":"Marta Ramos-Yzquierdo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Marta Ramos-Yzquierdo","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Marta Ramos-Yzquierdo"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/","name":"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png","datePublished":"2018-05-07T05:00:15+00:00","dateModified":"2018-05-19T13:45:26+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c00d336490e21c33f98c30cb1f805a98"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Cristina-Garrido-3.png","width":1076,"height":672},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/usted-aprieta-boton-hacemos-resto\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Vost\u00e8 prem el bot\u00f3, nosaltres fem la resta"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/c00d336490e21c33f98c30cb1f805a98","name":"Marta Ramos-Yzquierdo","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/5b8fcdfa16ada4993a6e3cee515640b4","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b15d618359a4193dc9e235fc406a4dbe?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/b15d618359a4193dc9e235fc406a4dbe?s=96&d=mm&r=g","caption":"Marta Ramos-Yzquierdo"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/martaramos\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23869"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1324"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23869"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23869\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23871,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23869\/revisions\/23871"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23832"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23869"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23869"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23869"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23869"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}