{"id":23912,"date":"2018-05-21T06:00:57","date_gmt":"2018-05-21T05:00:57","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23912"},"modified":"2018-05-19T14:44:51","modified_gmt":"2018-05-19T13:44:51","slug":"ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/","title":{"rendered":"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte"},"content":{"rendered":"

Tra\u00e7os infinits de llapis i bol\u00edgrafs BIC de colors; folis doblegats, desdoblats i apilats; carpetes ordenades en files i columnes; gomes disposades una darrere l’altra; el ritme constant del clic d’una m\u00e0quina d’escriure; uns i zeros, zeros i uns. Ignacio Uriarte, l’oficina, l’esfor\u00e7 improductiu i la repetici\u00f3 que explora les petites variacions i que no impedeix inesperats descobriments. Nost\u00e0lgia, humor i resist\u00e8ncia. Constel\u00b7lacions oposades i alhora complement\u00e0ries. Entrevistem a l’artista per abordar els atributs que caracteritzen els universos poli\u00e8drics de la serialitat de la seva obra, xerrem de les velles i noves formes de treball, i fins i tot enxampem el punt a les Boiler Room<\/em>.<\/strong><\/p>\n

*Imatge de portada: Negative Light Matrix<\/em>, 2015. Tinta pigmentada sobre paper. 25 dibujos, 59,4 x 42 cm c\/u
\nCortesia White Space Beijing & NoguerasBlanchard, Barcelona i Madrid.<\/p>\n

A Mac i el seu contratemps<\/em>, Enrique Vila Matas recull una idea de Soren Kierkegaard sobre la repetici\u00f3 que vull comentar amb tu. Deia Kierkegaard: “la repetici\u00f3 i el record s\u00f3n el mateix moviment per\u00f2 en sentits oposats, ja que all\u00f2 que es recorda es repeteix retrocedint, mentre que la repetici\u00f3 pr\u00f2piament dita es recorda avan\u00e7ant”. La repetici\u00f3 seria aix\u00ed un impossible, ja que en repetir s’acaba fent sempre una altra cosa. La repetici\u00f3 passaria com a expectativa, com a desig. En la teva obra, el gest repetitiu, l’\u00fas conscient de la repetici\u00f3 i els seus procediments s\u00f3n una constant. Qu\u00e8 \u00e9s per a tu la repetici\u00f3?<\/strong><\/p>\n

La repetici\u00f3 \u00e9s un m\u00e8tode que empro en gaireb\u00e9 tots els meus treballs. Mitjan\u00e7ant la repetici\u00f3 d’un sol gest quotidi\u00e0 per a crear un dibuix represento all\u00f2 c\u00edclic i repetitiu de la vida (laboral). En la meva obra, la repetici\u00f3 a m\u00e9s sol omplir un espai de forma regular, per exemple un dibuix monocrom\u00e0tic. M’agrada la contradicci\u00f3 de que un espai ple sigui similar a un espai buit. La contradicci\u00f3 que sigui requerida molta feina per arribar a gaireb\u00e9 res m’agrada perqu\u00e8, aix\u00ed, el dibuix, aparentment buit, pr\u00e0cticament nom\u00e9s es pot llegir com la representaci\u00f3 del temps i l’esfor\u00e7 necessaris per fer-lo. Aix\u00f2 \u00e0ncora l’obra en la realitat banal i quotidiana del m\u00f3n laboral. Amb la repetici\u00f3 tamb\u00e9 intento representar el costat m\u00e9s hum\u00e0 que treu el cap quan un se sotmet a una disciplina f\u00e8rria. S\u2019arriben a complir les regles fins a cert grau per\u00f2 no del tot. Hi ha unes variacions \/ desviacions dins d’uns rangs, com en l’experiment cient\u00edfic, en el qual tamb\u00e9 s’estableixen unes premisses i es repeteix l’experiment moltes vegades per determinar un rang de resultats. En el meu treball, el no compliment, la fluctuaci\u00f3 dins d’uns par\u00e0metres revela el costat hum\u00e0 del treball, l’estat d’\u00e0nim, les limitacions f\u00edsiques … No s’expressen mitjan\u00e7ant el gran gest, sin\u00f3 mitjan\u00e7ant milers de variacions \/ desviacions. El resultat podria anomenar-se tipologia d’errors – una altra visi\u00f3 una mica existencialista de la vida i del proc\u00e9s art\u00edstic. A nivell personal, la repetici\u00f3 tamb\u00e9 em permet la transcend\u00e8ncia, una mica com en la meditaci\u00f3 o el r\u00e9s. La insist\u00e8ncia en una activitat, l’observaci\u00f3 repetida d’un fenomen, facilita el pensament i d\u00f3na la tranquil\u00b7litat per viatjar amb la ment d’una manera una mica m\u00e9s serena i ordenada.<\/p>\n

M’agradaria entrar una mica en aquesta paradoxa, en aquest contrasentit que tanquen els teus procediments de repetici\u00f3 on s’identifiquen diverses po\u00e8tiques i diverses relacions amb la realitat. D’una banda semblen celebrar el plaer per la mateixa repetici\u00f3, alhora al\u00b7ludeixen a un rebuig a l\u2019anquilosament, en un desig de regeneraci\u00f3 o d’aquesta transcend\u00e8ncia que assenyales. T’escric aquestes l\u00ednies mentre escolto (via podcast de R\u00e0dio Web MACBA) una de les teves peces sonores, Contar 8 horas<\/em>, que em remet al techno i la seva capacitat de convertir la reiteraci\u00f3 en un gest sublim. Com vas comen\u00e7ar a treballar amb el so? Qu\u00e8 hi ha de som\u00e0tic en el teu treball? I per curiositat, t’agrada el techno?<\/strong><\/p>\n

El plaer de la repetici\u00f3 \u00e9s en certa manera masoquista. No s\u00f3c una persona ni ordenada ni disciplinada per naturalesa. Per aix\u00f2 en la meva vida com a empleat d’oficina solia patir la rigidesa jer\u00e0rquica que t’obliga fer les coses una i altra vegada de la mateixa manera. Avui dia, en la meva pr\u00e0ctica art\u00edstica, el sobrecompliment de les regles amb exagerada disciplina representa una mena de rebel\u00b7li\u00f3 i resposta als meus traumes del passat. En algunes obres elevo el m\u00e9s m\u00ednim gest sense sentit a \u00fanic protagonista d’una obra complexa i monumental que obeeix (i per tant representa) unes estrictes regles d’ordenament.<\/p>\n

En la pe\u00e7a sonora que tu esmentes, una veu compta durant vuit hores, a ritme d\u2019agulla segonera. D’aquesta manera representa (i pateix) un t\u00edpic dia laboral, per\u00f2 al seu torn crea una equival\u00e8ncia entre llenguatge i temps que a mi em sembla molt bonica i interessant. El meu inter\u00e8s pel so va comen\u00e7ar amb el meu inter\u00e8s per la rutina. La rutina \u00e9s una activitat repetida peri\u00f2dicament i aix\u00f2 es pot representar i percebre molt b\u00e9 mitjan\u00e7ant el so. De fet, en la m\u00fasica, la majoria de nosaltres preferim que hi hagi un ritme, que no \u00e9s altra cosa que una repetici\u00f3 peri\u00f2dica.<\/p>\n

Escolto tot tipus de m\u00fasica. El house i el techno prefereixo veure’ls a m\u00e9s d’escoltar-los, per exemple, en un Boiler Room<\/em> o Against the Clock<\/em> – dos formats a Youtube. Sento que la m\u00fasica es torna m\u00e9s viva si ets capa\u00e7 d’entendre que s\u00f3n mans les que generen els sons.<\/p>\n

\"\"

Positive and negative diagonal glow<\/em>, 2017. Bol\u00edgraf sobre paper. 8 dibuixos, 59,4 x 42 cm c\/u Cortesia White Space, Beijing & NoguerasBlanchard, Barcelona i Madrid<\/p><\/div>\n

Sempre que es parla de la teva feina es porta a col\u00b7laci\u00f3 que vas abandonar la teva antiga feina en una oficina i la teva carrera d’Administraci\u00f3 d’Empreses. No obstant aix\u00f2, amb les noves formes de treball que ha portat el postfordisme, aquest abandonament se\u2019m fa una mica borr\u00f3s. Si acceptem l’argument que la divisi\u00f3 entre “temps lliure” i “temps de treball” \u00e9s cada vegada menys perceptible, i encara m\u00e9s en el cas dels treballadors culturals (una ja no sap si llegeix o investiga, o si xerra o entrevista …), t\u00e9 sentit seguir associant la teva producci\u00f3 a l’oficina? (Reflexi\u00f3 que et llan\u00e7o des del sal\u00f3 de casa meva, que \u00e9s la meva oficina).<\/strong><\/p>\n

Per a mi t\u00e9 sentit. Est\u00e0 clar que l’oficina com la coneixem desapareixer\u00e0. En el futur el treball administratiu ser\u00e0 realitzat per algoritmes i els nous empleats d’oficina seran programadors capa\u00e7os de perfeccionar el programari d’empresa i eradicar errors. De fet, en gran mesura ja \u00e9s aix\u00ed. I el mateix passa amb l’obrer de f\u00e0brica futur que ser\u00e0 substitu\u00eft per robots i enginyers. La tend\u00e8ncia existeix des dels anys vuitanta.<\/p>\n

El que curiosament no hem superat \u00e9s el lligam mental a l’oficina com a lloc real que segueix existint de vegades f\u00edsicament, de vegades mentalment i de vegades en forma de programari. Per exemple, en els nostres ordinadors seguim usant el concepte d’escriptori, carpetes i paperera – tot ajudes mentals per poder seguir relacionant contingut i espai f\u00edsic, per sentir-nos segurs i no perdre’ns en la desmaterialitzaci\u00f3 (real).<\/p>\n

Vivim en l’era analogital<\/em>. Se’ns permet un grau de nost\u00e0lgia, una inclinaci\u00f3 al m\u00f3n f\u00edsic i a h\u00e0bits apresos. El millor exemple \u00e9s l’ordinador mateix: si comparem un port\u00e0til actual amb una m\u00e0quina d’escriure port\u00e0til de fa cent anys, veurem que hi ha poques difer\u00e8ncies: mida i inclinaci\u00f3 de la fulla o la pantalla, ordre i situaci\u00f3 del teclat. El 90% \u00e9s id\u00e8ntic. Segons la meva teoria, aquest disseny va ser el que va evitar que sorg\u00eds un nou moviment ludista.<\/p>\n

Efectivament, mateixa postura corporal, gaireb\u00e9 id\u00e8ntics moviments de dits i ulls … Potser l’\u00e9sser hum\u00e0 necessita aferrar-se a un objecte reconeixible i assumible -la m\u00e0quina d’escriure- davant d’una tecnologia -la computacional- l’escala de la qual se sostreu de la nostra capacitat de percepci\u00f3 i representaci\u00f3? \u00bfPotser era aquesta l’\u00fanica manera d’intentar “salvar” aquesta dist\u00e0ncia impossible que, seguint a G\u00fcnther Anders, existiria entre la capacitat de creaci\u00f3 d’una tecnologia i la comprensi\u00f3 sobre el seu abast?<\/strong><\/p>\n

Abans de la introducci\u00f3 del PC, l’ordinador es retratava (i percebia) com un ens totpoder\u00f3s que seria capa\u00e7 de pensar de forma independent i de treballar amb l’\u00e9sser hum\u00e0, per\u00f2 tamb\u00e9 de controlar-lo i lluitar contra ell. La pel\u00b7l\u00edcula 2001: Odissea a l’Espai<\/em> \u00e9s un bon exemple d’aquesta visi\u00f3 tan esc\u00e8ptica i alhora realista. Quan, en el 84, va arribar el PC i va substituir a la m\u00e0quina d’escriure i la calculadora en els escriptoris de secret\u00e0ries i comptables, se’ns va vendre com una super-m\u00e0quina d’escriure. Com a cranc ermit\u00e0, l’ordinador es va ficar en la pela de la m\u00e0quina d’escriure difunta per usar-la com closca i protegir-se de qualsevol cr\u00edtica. L’ordinador de sobte semblava inofensiu i ning\u00fa es va posar a pensar que aquesta m\u00e0quina tan familiar en la seva forma es carregaria milions de llocs de treball i augmentaria el control i la pressi\u00f3 sobre treballadors i ciutadans en general.<\/p>\n

I tornant a la pregunta: s\u00ed, l’\u00e9sser hum\u00e0 t\u00e9 una necessitat d\u2019aferrar-se a les formes i maneres de fer que coneix i domina per\u00f2 va ser el poder, en aquest cas el m\u00f3n corporatiu, qui des de dalt va saber donar una aparen\u00e7a inofensiva a la revoluci\u00f3 digital, fomentant la perman\u00e8ncia de formes i h\u00e0bits coneguts, almenys a la superf\u00edcie.<\/p>\n

\"\"

1s & 0s<\/em>, 2014. M\u00e0quina d’escriure sobre paper. 128 dibuixos, 29,7 x 21 cm c\/u Cortesia i8, Reykjavik & NoguerasBlanchard, Barcelona i Madrid<\/p><\/div>\n

Apuntaves m\u00e9s amunt que avui se’ns permet cert grau de nost\u00e0lgia del m\u00f3n f\u00edsic. I de resist\u00e8ncia? \u00c9s possible resistir des del cos, des del gest quotidi\u00e0?<\/strong><\/p>\n

L’art ofereix moltes vies de resist\u00e8ncia. Per comen\u00e7ar no s’apliquen les regles de l’efici\u00e8ncia mandat\u00f2ria que solen regir el comportament de l’homo economicus<\/em>. De fet, \u00e9s una estrat\u00e8gia for\u00e7a habitual de l’art conceptual donar-li la volta a aquestes regles i, per exemple, dedicar molt\u00edssim esfor\u00e7 a aconseguir gaireb\u00e9 res. Aix\u00f2 pot semblar banal per\u00f2 \u00e9s un acte gaireb\u00e9 revolucionari. En el meu cas converteixo el gest quotidi\u00e0, improductiu, en \u00fanic protagonista d’algunes obres que requereixen molt esfor\u00e7. Engrandeixo el gest, el monumentalitzo. Alhora sotmeto el gest a una rutina f\u00e8rria. Ordenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida o distracci\u00f3 de la realitat. Alhora, jo em distrec de la meva realitat fent aquests dibuixos meditatius. \u00c9s tot bastant complex i ambigu per\u00f2, tornant a la teva pregunta, veig el meu treball com una micro-resist\u00e8ncia en clau humor\u00edstica. La met\u00e0fora de la meva manera de treballar seria un nen a qui els pares li diuen “Posa’t recte!” i que reacciona caminant ultra-estirat i tes, de forma gaireb\u00e9 rob\u00f2tica. \u00c9s massa seri\u00f3s per a ser pres seriosament, \u00e9s una burla.<\/p>\n

Quines coses es repeteixen en el teu dia a dia? Quina \u00e9s la rutina del teu estudi?<\/strong><\/p>\n

Em llevo al voltant de les 7:00, de vegades abans, i faig una mica de m\u00fasica amb un seq\u00fcenciador i sintetitzadors. \u00c9s una mena de jam session<\/em> d’entre deu minuts i una hora. Com que s\u00f3c encara molt dolent, he decidit no guardar absolutament res i comen\u00e7ar cada vegada de zero. Aix\u00f2 ho repeteixo abans d’anar-me’n a dormir. Acostumo s anar al taller de 9:00 a 19:00 i dedico la major part del temps a dibuixar. Vaig canviant d’activitat \/ tipus de dibuix: per exemple, en un dia t\u00edpic puc fer unes quatre hores un dibuix a m\u00e0quina d’escriure i tra\u00e7ar despr\u00e9s tres hores l\u00ednies rectes sobre una taula de dibuix t\u00e8cnic. S\u00f3n activitats molt f\u00edsiques i cal variar-les per tal d\u2019evitar dolors d’esquena. Surto a dinar quan tinc gana i gaireb\u00e9 sempre li dedico una o dues hores a treballs m\u00e9s administratius que \u00faltimament tinc una mica descuidats: correspond\u00e8ncia amb galeries, comptabilitat, etc. Com que tinc una agenda d’exposicions atape\u00efda, faig moltes obres pensant en espais espec\u00edfics i intentant crear una esp\u00e8cie de narraci\u00f3 \/ composici\u00f3. Altres vegades em dono el luxe de crear obres sense pensar en ning\u00fa i en res o fins i tot donant-li la oportunitat a una idea fluixa. De vegades aquestes obres acaben sent les millors.<\/p>\n

\"\"

Vierfarb\u00fcberlagerung<\/em>, 2017. Bol\u00edgraf sobre paper. 84 x 59,4 cm\u00a0 Cortesia Philipp von Rosen, K\u00f6ln & NoguerasBlanchard, Barcelona i Madrid<\/p><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tra\u00e7os infinits de llapis i bol\u00edgrafs BIC de colors; folis doblegats, desdoblats i apilats; carpetes ordenades en files i columnes; gomes disposades una darrere l’altra; el ritme constant del clic…<\/p>\n","protected":false},"author":2575,"featured_media":23882,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5944],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Tra\u00e7os infinits de llapis i bol\u00edgrafs BIC de colors; folis doblegats, desdoblats i apilats; carpetes ordenades en files i columnes; gomes disposades una darrere l’altra; el ritme constant del clic...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-05-21T05:00:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-05-19T13:44:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1646\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1097\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Carolina Jim\u00e9nez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Carolina Jim\u00e9nez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Carolina Jim\u00e9nez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/\",\"name\":\"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg\",\"datePublished\":\"2018-05-21T05:00:57+00:00\",\"dateModified\":\"2018-05-19T13:44:51+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0ecdec528b28c86b2b85911bd011498a\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg\",\"width\":1646,\"height\":1097},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0ecdec528b28c86b2b85911bd011498a\",\"name\":\"Carolina Jim\u00e9nez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/86b7f1466d7da6910c129da491b43cd8\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fc3fc5fcb00ba94bce4cc99462f2b97?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fc3fc5fcb00ba94bce4cc99462f2b97?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Carolina Jim\u00e9nez\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/carolina-jimenez\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte – A*Desk","og_description":"Tra\u00e7os infinits de llapis i bol\u00edgrafs BIC de colors; folis doblegats, desdoblats i apilats; carpetes ordenades en files i columnes; gomes disposades una darrere l’altra; el ritme constant del clic...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-05-21T05:00:57+00:00","article_modified_time":"2018-05-19T13:44:51+00:00","og_image":[{"width":1646,"height":1097,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Carolina Jim\u00e9nez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Carolina Jim\u00e9nez","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Carolina Jim\u00e9nez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/","name":"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg","datePublished":"2018-05-21T05:00:57+00:00","dateModified":"2018-05-19T13:44:51+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0ecdec528b28c86b2b85911bd011498a"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/3-Negative-Light-Matrix-1.jpg","width":1646,"height":1097},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/ordenando-lo-desordenado-ahogo-cualquier-intento-huida-la-realidad-entrevista-ignacio-uriarte\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"\u201cOrdenant all\u00f2 que est\u00e0 desordenat ofego qualsevol intent de fugida de la realitat\u201d. Entrevista a Ignacio Uriarte"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/0ecdec528b28c86b2b85911bd011498a","name":"Carolina Jim\u00e9nez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/86b7f1466d7da6910c129da491b43cd8","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fc3fc5fcb00ba94bce4cc99462f2b97?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0fc3fc5fcb00ba94bce4cc99462f2b97?s=96&d=mm&r=g","caption":"Carolina Jim\u00e9nez"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/carolina-jimenez\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23912"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2575"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23912"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23912\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23914,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23912\/revisions\/23914"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23882"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23912"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23912"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23912"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23912"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}