{"id":23957,"date":"2018-05-28T06:00:28","date_gmt":"2018-05-28T05:00:28","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=23957"},"modified":"2018-05-28T08:12:05","modified_gmt":"2018-05-28T07:12:05","slug":"un_temple_en_vida","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/","title":{"rendered":"Un temple en vida"},"content":{"rendered":"

Ahora voy a brillar <\/em>es el t\u00edtol de la mostra que comissarien Paola Vega i Cristina Schiavi en els espais expositius de la Colecci\u00f3n Fortabat i que, per primer cop, presenta el conjunt de la producci\u00f3 d’Omar Schiliro (1962-1994), un artista \u2013una mica eclipsat- d’aquells que van prendre part en l’escena del Centro Cultural Rojas als anys 90 a Buenos Aires. La retrospectiva \u00e9s merescuda: Schiliro va treballar com artista nom\u00e9s tres anys, entre 1991 i 1994, per\u00f2 en aquest lapse va dur a terme l’equivalent a una carrera sencera. M\u00e9s de trenta escultures, fetes a partir d’importacions barates com palanganes i maceters als quals adosava elements trobats com caniques de vidre, mostacilles i parts d’aranyes de llum mostren les seves preocupacions rutin\u00e0ries. S\u00f3n obres repetitives en el bon sentit: parlen d’una acci\u00f3 monocord, pacient i carinyosa, quelcom molt semblant a un matrimoni feli\u00e7.<\/p>\n

\"\"

Sin t\u00edtulo<\/em>, 1993. Elements de pl\u00e0stic, ferro, llum i vidre ensamblats. 66 cm x 43.5 cm \u00d8. Col\u00b7lecci\u00f3 particular<\/p><\/div>\n

Schiliro va ser un artista d’un esplendor arrebatat, breu per\u00f2 obcecat. Sense estudis previs en mat\u00e8ria art\u00edstica, aquest jove nascut als suburbis de Buenos Aires, fill de mare soltera, va comen\u00e7ar de cop a prendre part molt activa d’una escena que es comgregava al voltant del Rojas, quan el curador Jorge Gumier Maier va donar llum a una generaci\u00f3 d’artistes molt estranys que fins llavors feien circular la seva producci\u00f3 en espais poc normalitzats i gens professionals: els circuits de la nit i la festa, la gr\u00e0fica underground i la milit\u00e0ncia gay que van tenyir amb una mica d’alegria la d\u00e8cada de 1980, la convulsionada \u00e8poca de la posdictadura a l’Argentina. Abans, de m\u00e9s jove, Schiliro havia estat un artes\u00e0 d’aquells que venen la seva producci\u00f3 en fires i parcs els dies de sol. Un cop se li va diagnosticar el VIH, l’any 1991, i fins a la seva prematura mort, va produir una obra molt compacta, centrada en l’escultura amb material trobat, principalment pl\u00e0stic i vidre.<\/p>\n

Molt s’ha dit, en relaci\u00f3 a l’escena del\u00a0Centro Cultural Rojas, sobre el camp <\/em>\u00a0i la defensa d’una imatge maldestra i pobre de l’artista com a no professional. C\u00edtrics com Pierre Restany i Jorge L\u00f3pez Anaya diversament van qualificar la producci\u00f3 del Rojas com \u00a0\u201carte guarango\u201d o \u201cart light\u201d. Els artistes del Rojas, no obstant aix\u00f2, reunien un candor \u00fanic, una fidelitat cap a les seves pr\u00f2pies condicions de producci\u00f3 prec\u00e0ries i una originalitat formal extrema que va resultar il\u00b7legible, en el seu moment, per a les institucions locals. Aqu\u00e9stes han buscat, des del cam\u00ed del mil\u00b7leni, rellan\u00e7ar els vasos comunicants entre l’art contemporani argent\u00ed i l’escena regional, per\u00f2 amb l’accent posat en la tradici\u00f3 del neoconceptualisme pol\u00edtic i els seus temes pretesament “seriosos”.<\/p>\n

Al Rojas, en canvi, valor\u00e0ven m\u00e9s un cripticisme pansexualitzat, morb\u00f3s i alegre. Quelcom vist com massa local i intradu\u00efble. Els objectes de Schiliro s\u00f3n xifres per a la sensibilitat, com quelcom d’element cerimonial i quelcom d’objecte extraterretre de funci\u00f3 desconeguda. Sorpr\u00e9n que la seva producci\u00f3 tan breu i intensa, a la vegada estigui enfocada en tan pocs elements i en un repertori consistent de sol\u00b7lucions: la majoria de les peces semblen variacions d’una \u00fanica idea invisible que es mant\u00e9 intacta al llarg del recorregut, dipositada en la ment del espectador com una contrasenya.<\/p>\n

El seu mecanisme principal \u00e9s l’encast entre els cairels de vidre, que funcionen com a tentacles, i les bases de p\u00e0lstic, que proveeixen a acada pe\u00e7a d’una secci\u00f3 circular. Els objectes tenen els colors apastelats de les peces de pl\u00e0stic que els integren, i als quals va afegir llums i, en alguns casos, peces m\u00f2bils que subratllen un element l\u00fadic, \u00f2ptic i cin\u00e8tic. La llum de les obres i el seu patr\u00f3 formal, tan escurrid\u00eds, que les f asemblants a l\u00e0mpades m\u00e0giques la funci\u00f3 de les quals fos vetllar per l’alegria. La reiteraci\u00f3, a\u00a0Schiliro, te un vis terap\u00e8utic, no en el sentit d’assolir un paliatiu sin\u00f3 m\u00e9s aviat en el de buscar un cam\u00ed d’autoconeixement. Aquesta reiteraci\u00f3, present en els processos de Schiliro i no nom\u00e9s en els seus resultats, atorga a les peces d’un inquiet sentit reconfortant, semblant al de les accions repetides d’un rite.<\/p>\n

\"\"

Sin t\u00edtulo<\/em>, 1993. Elements de pl\u00e0stic, vidre i llum ensamblats. 78 x 60 cm \u00d8. Col\u00b7lecci\u00f3 Eduardo F. Costantini<\/p><\/div>\n

Per\u00f2 prendre’s l’art com a religi\u00f3 (\u201cresacralitzar l’art\u201d, segons el lema de Marcelo Pombo, un altre dels artistes destacats del Rojas) va de la m\u00e0 de no entendre-ho del tot com un quefer professional, normalitzat, inmediatment comprenssible. El tr\u00e0nsit vital de Schiliro, signat per la malaltia i la proximitat de la mort, el va permetre fer alguna cosa que un artista imbuit de dilemes m\u00e9s terrenals no podria assolir tan f\u00e0cilment: desprendre’s dels condicionaments que l’envoltaven i insistir en el pols de la seva pr\u00f2pia m\u00e0quina interior. Potser no buscava una salvacio, sin\u00f3 concretar el desig de construir un temple en vida, o almenys, adornar-lo.<\/p>\n

Francisco Lemus, un dels pocs investigadors que van dedicar temps a l’obra de Schiliro quan aqu\u00e9sta no rebia pr\u00e0cticament cap atenci\u00f3 cr\u00edtica, recupera algunes de les an\u00e8cdotes al cat\u00e0leg de la mostra. Entre elles, el contacte de Schiliro amb l’escena art\u00edstica local, que va ser condici\u00f3 del seu propi devenir artista. Aquest contacte va ser amor a primera vista i va oc\u00f3rrer a la redacci\u00f3 de la revista Diferentes<\/em>, una publicaci\u00f3 de l’underground gay de Buenos Aires, l’any 1985. \u201cAquesta revista\u201d diu Lemus, \u201ccontenia una secci\u00f3 d’anuncis de cites. Un dia Schiliro va anar a deixar un av\u00eds i qui el va atendre a la porta va ser Gumier Maier, que treballava all\u00e0 com a periodista.\u201d Van quedar en tornar a trobar-se i al cap de poques setmanes van comen\u00e7ar a sortir. Amb el temps, Schiliro es va instal\u00b7lar a la casa de Gumier Maier, on va desenvolupar tota la seva obra. \u201cEn la inmediatesa de la mort va generar per ell mateix un espai aut\u00f2nom, gaireb\u00e9 sagrat\u201d, segons Lemus. I aquest espai, l’espai f\u00edsic d’una casa, el temps que transcorre amb els amics, el nuvi i tota la seva gent estimada, van ser els que van permetre la seva acci\u00f3 art\u00edstica reiterativa, velo\u00e7 i plena d’amor.<\/p>\n

Ahora voy a brillar<\/em>, a m\u00e9s, \u00e9s la tercera retrospectiva que la Colecci\u00f3n Fortabat consagra a estudiar millor i posar a disposici\u00f3 del p\u00fablic les vides i les obres dels artistes del Rojas, despr\u00e9s de les que van dedicar a Marcelo Pombo, l’any 2015, i Benito Laren, l’any passat. No \u00e9s contradictori, per\u00f2 s\u00ed meritori, dedicar un esfor\u00e7 institucional a aquests artistes secrets del c\u00e0non, molt locals i divertits, que es prenien l’art seriosament com a rite, en no prendre-se’l seriosament com a feina.<\/p>\n

En una entrevista publicada a la revista La Maga<\/em> en 1993, Schiliro diu:<\/p>\n

\u201cYo hac\u00eda bijouterie y pensaba en la pl\u00e1stica, pero nunca me hab\u00eda lanzado. Pas\u00f3 el tiempo, me enferm\u00e9 de SIDA y estaba muy deprimido y Gumier me invit\u00f3 a participar en la muestra Bienvenida primavera<\/em>, para la que hice una obra que veo como una expresi\u00f3n de angustias, depresiones que se tornaron primaverales. Esto lo relaciono con s\u00edntomas m\u00edos, llagas, manchas en la piel; todo se transform\u00f3 en eso. Mi intenci\u00f3n era manifestar un estado de hiperalegr\u00eda. La intenci\u00f3n general es transmitir lo mejor.\u201d<\/p><\/blockquote>\n

 <\/p>\n

*Imatge de portada:\u00a0Omar Schiliro,\u00a0Sin t\u00edtulo<\/em>, 1992 (Objecto. Elements de pl\u00e0stico i vidre ensamblats.\u00a0107 cm x 65 cm \u00d8.\u00a0Col\u00b7lecci\u00f3 particular)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ahora voy a brillar es el t\u00edtol de la mostra que comissarien Paola Vega i Cristina Schiavi en els espais expositius de la Colecci\u00f3n Fortabat i que, per primer cop,…<\/p>\n","protected":false},"author":1258,"featured_media":23943,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5944],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\nUn temple en vida – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Un temple en vida – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ahora voy a brillar es el t\u00edtol de la mostra que comissarien Paola Vega i Cristina Schiavi en els espais expositius de la Colecci\u00f3n Fortabat i que, per primer cop,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-05-28T05:00:28+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-05-28T07:12:05+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1-400x400.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"400\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Claudio M Iglesias\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Claudio M Iglesias\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Claudio M Iglesias\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/\",\"name\":\"Un temple en vida – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1.jpg\",\"datePublished\":\"2018-05-28T05:00:28+00:00\",\"dateModified\":\"2018-05-28T07:12:05+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/08e388c7b314f2d2be2fc3c81c63af02\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1.jpg\",\"width\":2372,\"height\":2372},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Un temple en vida\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/08e388c7b314f2d2be2fc3c81c63af02\",\"name\":\"Claudio M Iglesias\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/41616e70089c6e7a485787f1d4d6ac09\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/24e239b83af4a68fbf49e5b0385373ef?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/24e239b83af4a68fbf49e5b0385373ef?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Claudio M Iglesias\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/claudio\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Un temple en vida – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Un temple en vida – A*Desk","og_description":"Ahora voy a brillar es el t\u00edtol de la mostra que comissarien Paola Vega i Cristina Schiavi en els espais expositius de la Colecci\u00f3n Fortabat i que, per primer cop,...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-05-28T05:00:28+00:00","article_modified_time":"2018-05-28T07:12:05+00:00","og_image":[{"width":400,"height":400,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1-400x400.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Claudio M Iglesias","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Claudio M Iglesias","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Claudio M Iglesias"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/","name":"Un temple en vida – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1.jpg","datePublished":"2018-05-28T05:00:28+00:00","dateModified":"2018-05-28T07:12:05+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/08e388c7b314f2d2be2fc3c81c63af02"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/05\/Omar-Schiliro-1.jpg","width":2372,"height":2372},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/un_temple_en_vida\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Un temple en vida"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/08e388c7b314f2d2be2fc3c81c63af02","name":"Claudio M Iglesias","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/41616e70089c6e7a485787f1d4d6ac09","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/24e239b83af4a68fbf49e5b0385373ef?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/24e239b83af4a68fbf49e5b0385373ef?s=96&d=mm&r=g","caption":"Claudio M Iglesias"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/claudio\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23957"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1258"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=23957"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23957\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":23963,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/23957\/revisions\/23963"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/23943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=23957"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=23957"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=23957"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=23957"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}