{"id":24105,"date":"2018-06-25T05:48:49","date_gmt":"2018-06-25T04:48:49","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=24105"},"modified":"2023-07-10T12:29:33","modified_gmt":"2023-07-10T10:29:33","slug":"vigila-somies-perque-pot-fer-realitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/","title":{"rendered":"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat"},"content":{"rendered":"

Las fuerzas del lenguaje son las damas solitarias, desoladas, que cantan a trav\u00e9s de mi voz que escucho a lo lejos<\/em> (…)<\/p><\/blockquote>\n

Alejandra Pizarnik (fragmento)<\/p>\n

Hi ha coses que mai hem dit, que ens ha costat molt dir-les, de fet, ens ha costat molt pensar-les, i\u00a0 quan finalment ho hem fet, quan les hem pogut formular, elaborar, amb noms i paraules que compartim amb les altres, ens hem adonat quant de temps fa que eren all\u00e0. Coses que no podem dir soles, perqu\u00e8 s\u00f3n coses de totes. Diumenge passat en el marc de la Mostra de Films de Dones vaig veure la pel\u00b7l\u00edcula Tod\u00e1las mulheres que co\u00f1ezco<\/em> de Xiana do Teixeiro[1]<\/a>. Un documental participatiu que busca desfer el mite de la igualtat de g\u00e8nere a partir de converses on afloren situacions d’agressions i pors sistem\u00e0tiques. Parlen juntes, les amigues, de les pors, la indignaci\u00f3 i tamb\u00e9 la r\u00e0bia en enfrontar, inevitablement, una societat que normalitza de manera hip\u00f2crita la relaci\u00f3 entre homes i dones. Com un mirall, les converses que tenen lloc a la pantalla, es veuen reflectides en tantes situacions que jo, que nosaltres, hem viscut.<\/p>\n

Una de les amigues de la Xiana era de viatge sola a una petita illa, seia tranquil\u00b7lament un capvespre en un lloc bonic quan un home desconegut se li va anar apropant fins que, ja al seu costat, va intentar fer-li un pet\u00f3 i ella es va voler escapar. Sense trobar aliats ni persones a qui explicar-los el que li acabava de passar, i amb la por d’haver de passar una nit sola a la tenda del c\u00e0mping on s’estava, va pensar diferents estrat\u00e8gies per defensar-se en cas que vingu\u00e9s de nou aquell home. La seva estrat\u00e8gia va ser pensar en fer-se passar per bruixa, fer coses estranyes, cridar, cantar, fer com si estes posse\u00efda, o com si li volgu\u00e9s tirar algun conjur o malefici.<\/p>\n

Hem quedat per dinar amb la Irina Mutt, li voldria fer una entrevista perqu\u00e8 la seva exposici\u00f3 a la sala gran de La Capella de Barcelona m’ha agradat molt, i tenia moltes ganes de parlar-ne amb ella. No nom\u00e9s de l’exposici\u00f3 en s\u00ed, del que hi ha a dins de la sala, tamb\u00e9 de com s’ha fet el que hi ha all\u00e0. Aquest text est\u00e0 escrit en conversa amb la Irina, i tamb\u00e9 al fil de moltes converses que he tingut amb les meva amigues i amb col\u00b7legues de professi\u00f3, amb la meva germana, la meva mare, amb moltes dones de la meva vida… converses que, lamentablement, no fa tant que han tingut lloc. Li explico a la Irina la pel\u00b7l\u00edcula de la Xiana, en concret l’escena de la illa, i de seguida comencem a parlar de coses que ens han passat a nosaltres, o a amigues nostres, algunes en el propi context de l’art. La conversa va i ve entre els plats del men\u00fa, la vida personal i la pr\u00e0ctica del comissariat… al cap i a la fi, com fer-ho per separar unes coses de les altres?<\/p>\n

Hi ha, en la pr\u00e0ctica del comissariat una vulnerabilitat pr\u00f2pia del que invita alg\u00fa a un lloc que no controla del tot. Penso que comissariar \u00e9s, en part, allotjar[2]<\/a> el treball d’alg\u00fa altre en un context que rarament \u00e9s propi, sin\u00f3 una instituci\u00f3 que imposa els seus l\u00edmits m\u00e9s enll\u00e0 del que els nostres treballs i emocions proposen o poden suportar. La Irina pensa el comissariat molt a prop de l’escriptura, en el proc\u00e9s d’edici\u00f3, de descartar, ordenar. Aquest proc\u00e9s solitari, per\u00f2 que pren sentit quan el comparteixes.\u00a0 Del seu treball m’agrada molt el fet que sempre hi ha una reflexi\u00f3 i una proposta sobre el propi acte d’escriure o b\u00e9 de comissariar. Em parla de les autores que admira i que parlen justament de la dificultat d’escriure, Gloria Anzald\u00faa, Maggie Nelson, Chris Kraus, Siri Hustvedt, Marguerite Duras. Recupera d’aquesta \u00faltima la idea de que no tenir un tema per a un llibre \u00e9s el tema del llibre.<\/p>\n

Ja des del t\u00edtol A Break Can Be What We Are Aiming For[3]<\/strong><\/a><\/em>, aquest “break” i aquest nosaltres<\/em> desitjant, \u00e9s aquesta obertura en la que fer emergir les veus, els cossos, els desitjos invisibles. Des de la fragilitat, des de l’ocult, des de la precarietat. El t\u00edtol de l’exposici\u00f3 \u00e9s una cita de Sarah Ahmed. M’agrada pensar que, com diu C\u00e9line Condorelli, aquelles autores que llegim i aquells textos que citem s\u00f3n tamb\u00e9 relacions que establim, “hi ha una intimitat en la relaci\u00f3 amb les persones, i tamb\u00e9 en relaci\u00f3 a q\u00fcestions que anomenaria amistat<\/em>“[4]<\/a>. S\u00f3n les estructures de suport[5]<\/a> que constru\u00efm per viure i tamb\u00e9 per treballar.<\/p>\n

Sovint la Irina parla de les dificultats, evitant el lloc com\u00fa d’all\u00f2 celebratori per reivindicar el treball des de les relacions que per defecte impliquen els afectes; de com s’obren i es tanquen espais i com nosaltres, com a comissaries o artistes o el que sigui, transitem per ells. Llegeixo la seva exposici\u00f3 com un statement<\/em> en el que em sento interpel\u00b7lada. Com un desig de participar en una cosa que va m\u00e9s enll\u00e0 de la seva exposici\u00f3 per trobar un di\u00e0leg en el que articular aquestes possibilitats, nexes i complexitats de l\u00edmits i cossos fr\u00e0gils.<\/p>\n

La imatge de la noia que imagina fer-se passar per bruixa a la pel\u00b7l\u00edcula de la Xiana retorna al meu pensament una i altra vegada, i em serveix com a explicaci\u00f3 davant la necessitat de tenir un llenguatge propi, que ens protegeix d’una societat patriarcal que deixa de banda i anul\u00b7la altres maneres de ser al m\u00f3n, coneixements, determinades veus, necessitats del propi cos. Necessitats invisibles i fr\u00e0gils s\u00f3n una realitat que configura una forma de viure en un context on imperen els desitjos masculinitzats i capitalistes. Per aix\u00f2 \u00e9s des dels feminismes, i des d’all\u00f2 com\u00fa, que es poden conjurar les l\u00f2giques imperants i opressores per donar lloc a una altra manera de viure i d’entendre el m\u00f3n on hi tingui cabuda la vulnerabilitat, els afectes, les emocions. Els feminismes -els feminismes que ens interessen aqu\u00ed- poden ser els portadors d’aquesta pot\u00e8ncia de transformar unes estructures que sustentin una altra forma d’estar, de treballar, de sentir, de desitjar. La proposta \u00e9s pensar el treball en comissariat des d’aquestes possibles obertures, forats, esquerdes; per un treball, que \u00e9s col\u00b7lectiu, m\u00faltiple, i que s’obre radicalment a discursos i veus altres<\/em> i que proposa estructures que sustentin aquestes veus, aquests desitjos i cossos invisibilitzats.<\/p>\n

El vespre del dia 8 de Juny la Laia Estruch, una de les artistes participants de A Break Can Be What We Are Aiming For<\/em> va fer la performance Moat<\/em>. Moat<\/em> un exercici d’experimentaci\u00f3 amb la veu, el cos, les paraules i la melodia en el que l’artista juga amb una estructura que \u00e9s com un “playgorund” rudimentari, en aquest cas de ferro, que ha dissenyat ella mateixa. L’estructura l’aguanta en l’aire i ella sacseja l’estructura que fa soroll, s’agafa fort amb les mans i els peus, i la veu genera una tensi\u00f3 articulada en la cruesa de l’actuaci\u00f3 que aquesta vegada \u00e9s sense res m\u00e9s que la veu, i no hi ha cap so que l’acompanyi. La Laia ens explica que ha decidit fer-ho aix\u00ed a l’\u00faltim moment, arriscar-se, ja que les circumst\u00e0ncies l’han for\u00e7ada davant la falta de recursos t\u00e8cnics que no han pogut solucionar. Sense m\u00fasica que l’acompanyi, la veu, que de vegades sembla un crit, una can\u00e7\u00f3, o un c\u00e0ntic ritual hipn\u00f2tic, ocupa tot l’espai que ja de per si \u00e9s sacre. Ara penso Moat<\/em> com un assaig per esdevenir la fetillera que t’ha de protegir des de dintre teu, com un conjur per desfer el malefici del patriarcat opressor. Per\u00f2 \u00e9s m\u00e9s coses que aix\u00f2, \u00e9s pot\u00e8ncia des de la fragilitat, des del desig, des de la inestabilitat i la for\u00e7a d’aquesta obertura.<\/p>\n

La Irina diu que sovint li costa mostrar afectes. Jo li dic que crec que \u00e9s molt emocional, i transparent. Insisteix, que no \u00e9s una persona de repartir gaires abra\u00e7ades ni petons. Sobre la idea de compartir des de situacions vulnerables, fa refer\u00e8ncia a la conversa entre Judith Butler i Marina Garc\u00e9s[6]<\/a>, quan aquesta \u00faltima, resumia la potencia de la vulnerabilitat com una situaci\u00f3 a compartir, no a superar. En assumir i ser conseq\u00fcent (no coherent) em faig responsable dels meus actes i d’all\u00f2 que se’n despr\u00e8n. Coherent t\u00e9 a veure amb un discurs tancat que no m’interessa. Conseq\u00fcent t\u00e9 a veure amb posar-hi la pell d’alguna manera. Amb aquesta expo, pensava… “no estic molt b\u00e9 ara mateix, per\u00f2 he de tirar el projecte endavant”, per tant fem que el problema sigui la possibilitat. El problema, la dificultat, i la possibilitat d’error s\u00f3n el projecte en s\u00ed mateix. I \u00e9s una cosa que fa por.<\/em><\/p>\n

Parlem de la relaci\u00f3 amb les artistes de l’exposici\u00f3 i m’explica la sensaci\u00f3 de vulnerabilitat davant la possibilitat de que diguessin que no volien participar a l’exposici\u00f3. Una mica \u00e9s com si t’haguessis enamorat d’alg\u00fa i li proposessis de tenir\u00a0 alguna cosa. En el primer contacte, quan escrius aquell correu “mira, aix\u00f2 \u00e9s la expo…”, hi ha persones que triguen una setmana, dos, a respondre… i aix\u00f2 em trencava el cor, com si fos una cita rom\u00e0ntica<\/em>. En el treball en comissariat hi ha una part molt mat\u00e8rica: tu el teu cos, les emocions, com est\u00e0s i des d’on est\u00e0s escrivint o comissariant. S\u00f3n totes les coses que no controles.<\/em> No escrius igual si t’ha deixat el n\u00f2vio, o si se t’ha mort el gat<\/em>. Tamb\u00e9 hi ha un context social, que t\u2019interpel\u00b7la de diferents maneres segons l\u2019espai que ocupes en el sistema. Mai est\u00e0s del tot b\u00e9: sempre hi ha coses que estan esquerdant la teva pr\u00f2pia narrativa<\/em>. Per aix\u00f2 la proposta \u00e9s davant la possibilitat de contradir-se, la possibilitat de que el discurs no sigui una cosa tancada, sin\u00f3 que generi discursivitat. Recupero una frase sobre l’exposici\u00f3 “Deshaciendo texto” que va fer a la casa Encendida de Madrid l’any 2016, que mostra aquesta relaci\u00f3 constant entre el dins i el fora de la sala d’exposicions, teixida per les relacions personals: “No pretendo considerar una sala de exposiciones como una plataforma para dar voz a colectivos desfavorecidos ni para visibilizar pr\u00e1cticas disidentes.\u00a0Todo esto ya ocurre en sus propios espacios y sistemas, a menudo al margen de lo institucional. Pero s\u00ed quiero que la exposici\u00f3n sea un espacio y tiempo en el que se pueden poner en circulaci\u00f3n otros relatos, o poner en duda lo hegem\u00f3nico\u201d[7]<\/a>.<\/p>\n

Parlem de la relaci\u00f3 amb les institucions on treballem, ella apunta que les institucions no s\u00f3n un cos sense cap, sin\u00f3 que hi ha persones que hi treballen. Al cap i a la fi, una exposici\u00f3 \u00e9s un conjunt de relacions. Per aix\u00f2 parla de la confian\u00e7a com un gest radical que et fa vulnerable. Per\u00f2 \u00bfqu\u00e8 s\u00f3n realment els afectes a l’hora de treballar, \u00bfposar “besos i abrazos” en un email? \u00bftenir m\u00e9s en compte certes coses? Fins a quin punt \u00e9s bo que la vida i l’art se’ns barregin tant?<\/em> \u00c9s que potser podria ser d’una altra manera? Em pregunto perqu\u00e8 fem exposicions… Penso si una exposici\u00f3 pot ser com una forma de continu\u00eftat d’aquestes relacions: com si pogu\u00e9ssim estar juntes molt de temps. Muntar una exposici\u00f3 t\u00e9 a veure amb aix\u00f2… vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat.<\/em><\/p>\n

I \u00e9s que \u00e9s justament en aquest impasse<\/em> entre somni i realitat, entre el que projectes a la teva imaginaci\u00f3 i el que hi ha davant els teus ulls, on podem configurar un llenguatge que ens permeti recrear uns espais o unes estructures que continguin o que sostinguin un m\u00f3n que encara no hem vist. Per aix\u00f2 invocar per mitj\u00e0 d’unes eines que no controlem, esperits, conjurs, i coses que v\u00e9nen del m\u00e9s enll\u00e0 pot ser una manera d’atansar-nos a una forma diferent del m\u00f3n. Des de la vulnerabilitat, perdre el control, mirar all\u00f2 desconegut, que fa por, que resta ocult. Ni jo ni la Irina som especialment m\u00edstiques, per\u00f2 les dues hem estat en sessions de tarot col\u00b7lectives, i hem participat de la lectura d’unes imatges que ens diuen coses que potser no vol\u00edem sentir. L’experi\u00e8ncia del m\u00f3n es pot explicar de moltes maneres, per negaci\u00f3 o per inclusi\u00f3. Incloure els pensaments, els coneixements que no comprenem i que a m\u00e9s, desestabilitzen el nostre, com diria la Irina, ens fa vulnerables, i ens posa a disposici\u00f3 del m\u00f3n d’una manera radical.<\/p>\n

En tot cas, el misticisme hauria de plantejar-se<\/em> des d’un coneixement situat, allunyant-nos de l’apropiaci\u00f3 cultural, no s\u00e9 si tindria massa sentit que nosaltres f\u00e9ssim, per exemple, vud\u00fa caribeny. <\/em>Escriure o comissariar poden ser exercicis per pensar en la possibilitat d’altres llenguatges, plantejar un treball des de la intu\u00efci\u00f3, des d\u2019aquells sabers ocults o subjugats. Tot all\u00f2 que no funciona amb la ra\u00f3… la puta tristesa que sents, com la treus? Amb quin llenguatge? Quins llenguatges tenim? El de la qu\u00edmica, el de la farmaco-pornografia, el de la viol\u00e8ncia, el de l’amor de tinder…. quines narratives tenim per restaurar aquesta narrativa personal i col\u00b7lectiva? Com puc desfer l’encanteri de l’amor?<\/em><\/p>\n

(…) Y lejos, en la negra arena, yace una ni\u00f1a densa de m\u00fasica ancestral. \u00bfD\u00f3nde la verdadera muerte? He querido iluminarme a la luz de mi falta de luz. Los ramos se mueren en la memoria. La yacente anida en m\u00ed con su m\u00e1scara de loba. La que no pudo m\u00e1s e implor\u00f3 llamas y ardimos<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

Alejandra Pizarnik, Fragmentos para dominar el silencio, <\/em>1966.<\/p>\n

[1]<\/sup><\/a>Tr\u00e1iler de la pel\u00b7l\u00edcula: https:\/\/vimeo.com\/259662483<\/a>. Entrevista amb la directora en motiu de l’estrena a Documenta Madrid 2018: https:\/\/redaccionatomica.com\/cine-tv\/documenta-madrid-2018-entrevista-xiana-do-teixeiro-todalas-mulleres-que-conezo\/<\/a><\/p>\n

[2]<\/sup><\/a> hem pensat molt sobre aquesta idea del “hosting” des de la pr\u00e0ctica o la mediaci\u00f3 en art, amb les noies de la musea http:\/\/www.lamusea.hotglue.me<\/a><\/p>\n

[3]<\/sup><\/a> Premi BCN Producci\u00f3 2018 – Comissariat Sala Gran, a La Capella del Carrer Hospital. Artistes: Mycket, Susanne M. WInterling, Girls Like Us, Merrit K., Alok Vaid-Menon, Marit \u00d6stberg, Laia Estruch i Adriana Minoliti. Fins a l’1 de Juliol.<\/p>\n

[4]<\/sup><\/a> Condorelli, C\u00e9line (2014) The Company She Keeps<\/em>, Book Works, Chisenale Gallery, Van Abbemuseum.<\/p>\n

[5]<\/sup><\/a> El concepte “Support Structures” tamb\u00e9 \u00e9s de C\u00e9line Condorelli, va fer una publicaci\u00f3 el 2009 amb aquest t\u00edtol.<\/p>\n

[6]<\/a> http:\/\/www.cccb.org\/ca\/activitats\/fitxa\/letica-i-la-politica-de-la-no-violencia\/228477<\/a><\/p>\n

[7]<\/sup><\/a>J.M. Costa, (2016, juliol,9) In\u00e9ditos 2016, entre el viaje, el texto y el activismo, eldiario.es<\/em>. Consultat en l\u00ednia 15.6.2018: https:\/\/www.eldiario.es\/cultura\/arte\/Ineditos-viaje-texto-activismo_0_535097111.html<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Las fuerzas del lenguaje son las damas solitarias, desoladas, que cantan a trav\u00e9s de mi voz que escucho a lo lejos (…) Alejandra Pizarnik (fragmento) Hi ha coses que mai…<\/p>\n","protected":false},"author":1271,"featured_media":24106,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5952],"tags":[],"coauthors":[6471],"acf":[],"yoast_head":"\nVigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Las fuerzas del lenguaje son las damas solitarias, desoladas, que cantan a trav\u00e9s de mi voz que escucho a lo lejos (…) Alejandra Pizarnik (fragmento) Hi ha coses que mai...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-06-25T04:48:49+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-10T10:29:33+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"500\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"334\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Caterina Almirall\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Caterina Almirall\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"13 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Caterina Almirall\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/\",\"name\":\"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg\",\"datePublished\":\"2018-06-25T04:48:49+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-10T10:29:33+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg\",\"width\":500,\"height\":334},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15\",\"name\":\"Caterina Almirall\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8c41041929a08d74a03e69e500e0cbba\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Caterina Almirall\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/almirall\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat – A*Desk","og_description":"Las fuerzas del lenguaje son las damas solitarias, desoladas, que cantan a trav\u00e9s de mi voz que escucho a lo lejos (…) Alejandra Pizarnik (fragmento) Hi ha coses que mai...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-06-25T04:48:49+00:00","article_modified_time":"2023-07-10T10:29:33+00:00","og_image":[{"width":500,"height":334,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Caterina Almirall","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Caterina Almirall","Temps estimat de lectura":"13 minuts","Written by":"Caterina Almirall"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/","name":"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg","datePublished":"2018-06-25T04:48:49+00:00","dateModified":"2023-07-10T10:29:33+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/06\/icub180427_055.jpg","width":500,"height":334},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/vigila-somies-perque-pot-fer-realitat\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Vigila el que somies perqu\u00e8 es pot fer realitat"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/4135c4c7e70bf66a79df5aa986b36b15","name":"Caterina Almirall","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/8c41041929a08d74a03e69e500e0cbba","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/0cde8e28605e2eafdac43fb89c80b00e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Caterina Almirall"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/almirall\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24105"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1271"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24105"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24105\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24594,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24105\/revisions\/24594"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24106"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24105"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24105"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24105"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=24105"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}