{"id":24199,"date":"2018-07-09T06:00:55","date_gmt":"2018-07-09T05:00:55","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=24199"},"modified":"2018-07-08T10:53:35","modified_gmt":"2018-07-08T09:53:35","slug":"la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/","title":{"rendered":"La nacionalitat de l’art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua"},"content":{"rendered":"

Octavio Ianni ja deia en els noranta que \u201cLa f\u00e0brica global s’instal\u00b7la m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol frontera.\u201d Trenta anys donant-li voltes a l’efecte de la globalitzaci\u00f3 en la cultura, i encara seguim en translaci\u00f3 al voltant dels mateixos termes. I aix\u00f2 \u00e9s perqu\u00e8 conceptes com a identitat, art universal o hibridaci\u00f3 giren i tornen a girar en virolles de 360\u00ba. Avui parlem de post-identitat en l’art, una superaci\u00f3 de l’origen geogr\u00e0fic per interessos econ\u00f2mics. El fil\u00f2sof i periodista Alain Brossat, del que s’acaba de publicar un llibre sobre l’esdevenir de la cultura a nivell global (El gran hartazgo cultural<\/em>, Donat ediciones), ha comentat en una recent entrevista que \u201cles obres que circulen per festivals i exposicions de tot el planeta, venent-se i intercanviant-se de manera il\u00b7limitada, se situen en l’avantguarda dels processos contemporanis de globalitzaci\u00f3\u201d, i els defineix com el rostre m\u00e9s \u201cap\u00e0trida del capital.\u201d Parlem amb dos professionals de l’art que viuen i treballen immersos en aquesta reflexi\u00f3: Mar\u00eda Virginia Jaua, escriptora i editora que ha residit a Caracas, M\u00e8xic, Par\u00eds, Beirut i Madrid, que per aix\u00f2 conviu amb una condici\u00f3 que ella defineix com diasp\u00f3rica, i amb Gerardo Mosquera, te\u00f2ric i comissari de multitud de biennals i exposicions transfrontereres, per qui l’inici del proc\u00e9s globalitzador est\u00e0 en el Renaixement, \u201cQuan es pensa un m\u00f3n centrat en un subjecte mascul\u00ed occidental, i Europa esclata d’energia per expandir-se per l’orbe\u201d , moment que es creua i es contradiu amb les lluites en i entre els estats-nacions europeus.<\/strong><\/p>\n

Vas establir com a antecedent de la globalitzaci\u00f3 el Renaixement, quan se situa a l’home occidental al centre del relat, i aquest imaginari s’expandeix pel m\u00f3n, en un moment contradictori, ja que les nacions europees estaven en crisis.<\/strong><\/p>\n

G.M.\u00a0<\/strong>I potser es pugui anar m\u00e9s enrere. Es parla d’un estil g\u00f2tic internacional, que va abastar a diversos pa\u00efsos d’Europa. Per\u00f2 amb el Renaixement ocorren altres coses: \u00e9s tamb\u00e9 l’\u00e8poca dels viatges de Marco Polo i de l’arribada dels ib\u00e8rics a Am\u00e8rica.<\/p>\n

M.V.J<\/strong>. Sobre aquest mateix tema vaig tenir una participaci\u00f3 en unes xerrades que van organitzar des del CGAC, \u201cTentativas cr\u00edticas\u201d, on vaig parlar sobre globalitzaci\u00f3 i cosmopolitisme. Aqu\u00ed vaig plantejar que un dels primers moviments antecedent de la globalitzaci\u00f3, en termes d’intercanvi comercial a nivell realment global, va ser la Nao de Xina o Gale\u00f3n de Manila, que era la connexi\u00f3 d’Orient i Occident a trav\u00e9s de M\u00e8xic per portar mercaderies. Es va mantenir per gaireb\u00e9 quatre segles. \u00c9s curi\u00f3s com amb aix\u00f2 tamb\u00e9 ocorre alguna cosa interessant relacionat amb l’art. Perqu\u00e8 quan les mercaderies, com les porcellanes, travessaven el territori mexic\u00e0, els artesans mexicans adaptaven aquestes arts al seu propi quefer. Va sorgir una artesania que va incorporar l’asi\u00e0tic, l’europeu i l’indi. De nou tornem a la idea de l’h\u00edbrid.<\/p>\n

G.M.<\/strong> Aqu\u00ed est\u00e0 l’anomenat mant\u00f3 de Manila, que es relaciona amb el flamenc del sud d’Espanya, i es diu de Manila perqu\u00e8 d’aqu\u00ed venia. I en sentit contrari est\u00e0 alguna cosa que ha fet a Filipines un lloc molt rar a \u00c0sia fins al dia d’avui. Filipines \u00e9s l’\u00fanic pa\u00eds en tota la regi\u00f3 que \u00e9s fonamentalment cat\u00f2lic, i on a m\u00e9s parlen angl\u00e8s. All\u00ed trobem un altre cas singular, el xar\u00f3, que \u00e9s l’\u00fanic creole del castell\u00e0 al m\u00f3n. Es parla a la illa de Mindanao i est\u00e0 sent usat per les autoritats locals com a arma pol\u00edtica per refor\u00e7ar la seva identitat i poder, en contraposici\u00f3 amb moviments isl\u00e0mics radicals de la zona sud. Em fico en aquests detalls per recolzar el que diu Mar\u00eda Virginia, i assenyalar que aquest proc\u00e9s va anar en dues direccions: tant per la nau que \u00a0tornava com pel que anava.<\/p>\n

M.V.J. <\/strong>\u00c9s clar, que l’interessant no era nom\u00e9s el que succe\u00efa en l’intercanvi en si mateix, sin\u00f3 les petjades i les restes que es van deixant al llarg del trajecte.<\/p>\n

G.M.<\/strong> Hi ha hagut molts processos, tot al final lligat amb l’economia, i que impliquen tamb\u00e9 processos culturals.<\/p>\n

M’esteu comentant processos culturals lligats a la globalitzaci\u00f3 en els quals hi ha una hibridaci\u00f3 entre dues cultures, la visitant i l’aut\u00f2ctona. Per\u00f2 alguna cosa que ocorre des de llavors \u00e9s un desequilibri entre la cultura visitant, entesa com a hegem\u00f2nica, i l’aut\u00f2ctona, entesa com a perif\u00e8rica. Aix\u00f2 ha comportat que molts artistes adaptin el seu llenguatge a la moda internacional amb vista a obtenir un major camp de possible acceptaci\u00f3.<\/strong><\/p>\n

G.M.\u00a0<\/strong>Hi ha un proc\u00e9s d’internacionalitzaci\u00f3 de l’art, que s’associa amb l’exist\u00e8ncia de m\u00e9s de 200 biennals, grans exposicions internacionals, les fires per tot arreu, etc. Per\u00f2 per a mi el m\u00e9s important \u00e9s la creaci\u00f3 del que anomenem art contemporani a tot el m\u00f3n. Aix\u00f2 \u00e9s un fenomen transcendental i que t\u00e9 uns 20 anys. Amb aix\u00f2 em refereixo a artistes que sorgeixen en tots els llocs, fins i tot els m\u00e9s inesperats, i produeixen art basat en certs codis que s\u00f3n decodificables, almenys parcialment, per a una circulaci\u00f3 art\u00edstica internacional. Fixa’t que pa\u00efsos que v\u00e9nen d’una tradici\u00f3 de l’Islam i del realisme socialista, com els de \u00c0sia Central, ja compten amb creadors que fan art contemporani. O Xina, avui amb una gran quantitat d’artistes contemporanis, \u00e9s un pa\u00eds que no va con\u00e8ixer l’art modern, van passar de l’art tradicional i del realisme socialista a fer art contemporani. \u00c9s un salt al\u00b7lucinant. On van aprendre? D’internet en bona mesura. Aquests artistes s’han apropiat codis que han estat articulats pel corrent hegem\u00f2nic, per l’art mainstream<\/em> occidental. Si parlem d’apropiaci\u00f3, o antropofagia, com aquella estrat\u00e8gia en qu\u00e8 una cultura local transforma l’hegem\u00f2nic i ho converteix en alguna cosa propi, veiem que ara el proc\u00e9s \u00e9s diferent. Es tracta d’una construcci\u00f3 directa de l’internacional des d’una pluralitat de subjectes actuants. \u00c9s el proc\u00e9s que avui observo en l’art.<\/p>\n

M.V.J.<\/strong> Crec que \u00e9s important diferenciar que s\u00ed hi ha una globalitzaci\u00f3 en termes tecnol\u00f2gics i econ\u00f2mics, per\u00f2 en termes art\u00edstics, hi ha una cerca d’una identitat pr\u00f2pia a trav\u00e9s d’un llenguatge internacional. S\u00f3n difer\u00e8ncies que donen sentit a les biennals, i a les lectures globals. Per\u00f2 segueix existint la figura del que s’assimila a una tradici\u00f3 que no \u00e9s la seva, i existeix el que resisteix. I ambdues s\u00f3n v\u00e0lides.<\/p>\n

\u00bfLa biennal accepta la difer\u00e8ncia?<\/strong><\/p>\n

M.V.J.<\/strong> Penso que la biennal la cerca. Si tu veus les biennals de Ven\u00e8cia, sempre es busca ressaltar la difer\u00e8ncia. Ara la difer\u00e8ncia \u00e9s el boig, o el trastornat. L’artista que no sap que \u00e9s artista i que el curador descobreix com a artista. Sembla ser que la figura de el \u201cdescobridor\u201d ja sigui de rutes o de \u201ctalents\u201d segueix vigent.<\/p>\n

G.M.<\/strong> Est\u00e0 el que Rafal Niemojewski ha cridat una \u201cnova ra\u00e7a de biennals\u201d, que s’enfronta al model veneci\u00e0.<\/p>\n

M.V.J.<\/strong> No s\u00e9 molt b\u00e9 quin \u00e9s el sentit de les biennals. Em faig la pregunta, per\u00f2 no trobo molt sentit en aquesta proliferaci\u00f3 de \u201cesdeveniments\u201d anomenats biennals. No s\u00e9 qu\u00e8 tant aporten. No em sembla que tinguin una transcend\u00e8ncia real.<\/p>\n

G.M.<\/strong> Les biennals tenen els seus apocal\u00edptics i els seus integrats. Els apocal\u00edptics diuen que \u00e9s un esdeveniment de finalitats mercantils, que hi ha hagut una simbiosi, i les fires d’art semblen biennals i les biennals fires d’art. Els que les defensen, per exemple, Okwui Enwezor, diuen que han estat un instrument per introduir noves idees i refrescar culturalment llocs autoritaris, que han estat sota una situaci\u00f3 de tancament i opressi\u00f3. Uns altres la consideren un espai m\u00e9s lliure i din\u00e0mic: Carlos Basualdo les qualifica de \u201cinstituci\u00f3 inestable\u201d.<\/p>\n

M.V.J.<\/strong> Ell fa la lectura contraposant-la al museu.<\/p>\n

G.M.<\/strong> Per\u00f2 hi ha molts problemes. Est\u00e0 el que he anomenat la s\u00edndrome del platet volador. Una biennal aterra en un lloc, la gent s’acosta a veure les llums, es baixen uns homenets verts, la gent intenta parlar amb ells i ells diuen \u201cbip, bip, bip\u201d, per\u00f2 no s’entenen. Hi ha curiositat, per\u00f2 no comunicaci\u00f3. Al final el platet se’n va i no queda res. La biennal \u00e9s un esdeveniment que pol\u00edtics i empresaris recolzen perqu\u00e8 s\u00f3n esdeveniments sexis, que s’usen pel city branding<\/em> i amb finalitats de prestigi, i amb finalitats culturals i educatives en pa\u00efsos que manquen d’una institucionalitat forta. Dep\u00e8n del que anomeno pre-curaduria, el proc\u00e9s de selecci\u00f3 del curador, els recursos i la llibertat que se li van a donar, perqu\u00e8 no \u00e9s el mateix que seleccionin a un doberman que a un gosset petit. I, despr\u00e9s, del que facin els curadors, que poden tenir un espai per fer coses valuoses. Mira la Biennal d’Istanbul de Charles Esche i Vasif Kortun, que va ser molt contextual, basada en resid\u00e8ncies d’intercanvi amb les comunitats. La que va fer Jos\u00e9 Roca a Mercosur, amb un fort programa educatiu\u2026 Per\u00f2 tamb\u00e9 est\u00e0 la gran biennal, molt amarrada pels grans negocis de l’art, per un esquema fix d’un\u00a0mainstream<\/em> occidental.<\/p>\n

La Biennal de Ven\u00e8cia seria el paradigma, que viu en la contradicci\u00f3 de ser global, per\u00f2 segueix treballant amb pavellons nacionals, en els quals apareixen artistes que treballen amb s\u00edmbols locals tractats amb un llenguatge internacional. Aquesta adaptaci\u00f3 del s\u00edmbol local \u00e9s for\u00e7at en aquests contextos?<\/strong><\/p>\n

M.V.J.<\/strong> S\u00ed i no. Crec que l’artista i el sistema de l’art que involucra a tants agents breguen amb aquestes contradiccions. D’una banda, vols assimilar-te a un esquema d’\u00e8xit, que est\u00e0 basat en prestigi i venda, i al mateix temps es vol treballar dins del que interpel\u00b7la, o el que li conforma, com un artista bolivi\u00e0 treballant amb la seva her\u00e8ncia cultural i la seva problem\u00e0tica. El que em sorpr\u00e8n, i potser amb el que s\u00f3c m\u00e9s cr\u00edtica, \u00e9s que -per exemple- que vingui un artista espanyol de vacances a Bol\u00edvia i pretengui constituir una veu autoritzada sobre la relaci\u00f3 de l’ind\u00edgena amb la fulla de coca. Moltes vegades el que es d\u00f3na \u00e9s una apropiaci\u00f3 no assolida. Si hi ha una cosa que li podem criticar a la globalitzaci\u00f3 \u00e9s la rampinya i la despulla. Des d’una empresa minera canadenca que els lleva la terra als ind\u00edgenes o els contamina l’aigua i la terra fins a un artista que va de pas i s’apropia dels discursos. En l’art ocorre el mateix: gent que despulla als altres del seu propi discurs. Hi ha una rampinya dels temes, o de les problem\u00e0tiques. Ho veig en molts artistes, que s\u00f3n com a directors d’una empresa de ca\u00e7a-tend\u00e8ncies. Artistes de deb\u00f2 n’hi ha pocs. Hi ha molt oportunisme en l’art, encara que cal veure i estudiar cada cas.<\/p>\n

G.M.<\/strong> A mi sempre m’agrada dir que els artistes, per\u00f2 els artistes sincers, no aquests mercachifles, fan el que poden m\u00e9s que el que volen.<\/p>\n

Creieu que l’artista d’avui treballa perqu\u00e8 la seva obra sigui entesa pel seu ve\u00ed, o per a un mercat internacional?<\/strong><\/p>\n

G.M.<\/strong> Hi ha de tot. Els que treballen amb vista al mercat internacional tenen major visibilitat. Per\u00f2 jo insisteixo en la quantitat d’artistes que treballen en \u00e0mbits locals, i que no tenen tanta visibilitat.<\/p>\n

M.V.J.<\/strong> Crec que hi ha artistes que definitivament tenen diferents registres. Jo he criticat en diverses ocasions a Santiago Sierra, per\u00f2 sempre he dit que t\u00e9 dues obres excel\u00b7lents, que s\u00f3n el Pavell\u00f3 d’Espanya en la Biennal de Ven\u00e8cia i el cami\u00f3 que obstrueix la circulaci\u00f3 en l’autopista. Per\u00f2 despr\u00e9s fa coses com els pixelats, que et fan pensar que \u00e9s un oportunista. Pot ser un gran artista i tamb\u00e9 un oportunista, de fet, \u00e9s ambdues coses.<\/p>\n

Acabes de citar una obra que a m\u00e9s ve molt al cas, que va ser la del Pavell\u00f3 de Serra a Ven\u00e8cia. M’imaginava si seria possible una biennal en la qual no conegu\u00e9ssim la nacionalitat dels artistes.<\/strong><\/p>\n

G.M.<\/strong> Hi ha un proc\u00e9s cap \u00a0aix\u00f2. Fins i tot en les biografies de molts artistes no es diu on van n\u00e9ixer.<\/p>\n

M.V.J.<\/strong> Tant de bo arrib\u00e9ssim a aix\u00f2, seria interessant pel que t\u00e9 de desestabilitzador.<\/p>\n

G.M.<\/strong> Per\u00f2 \u00e9s alguna cosa que t\u00e9 doble tall. Tamb\u00e9 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 a les galeries els interessa presentar-los com a artistes globals, sense el \u201cendarreriment\u201d de dir que va n\u00e9ixer a Guanabacoao o a Ciutat Bol\u00edvar.<\/p>\n

M.V.J.\u00a0<\/strong>A mi em molesta quan em demanen que assenyali el lloc on vaig n\u00e9ixer. Ja que aix\u00f2 no diu gens de mi, o diu poc o diu alguna cosa que pot ser interpretat de manera err\u00f2nia. Perqu\u00e8 el que em conforma i em fa ser qui s\u00f3c \u00e9s el recorregut.<\/p>\n

G.M.<\/strong> Deia un antrop\u00f2leg que ja no \u00e9s pertinent la pregunta d’on ets, sin\u00f3 d’on v\u00e9ns.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Octavio Ianni ja deia en els noranta que \u201cLa f\u00e0brica global s’instal\u00b7la m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol frontera.\u201d Trenta anys donant-li voltes a l’efecte de la globalitzaci\u00f3 en la cultura, i…<\/p>\n","protected":false},"author":1265,"featured_media":24197,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5958],"tags":[],"coauthors":[6469],"acf":[],"yoast_head":"\nLa nacionalitat de l'art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La nacionalitat de l'art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Octavio Ianni ja deia en els noranta que \u201cLa f\u00e0brica global s’instal\u00b7la m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol frontera.\u201d Trenta anys donant-li voltes a l’efecte de la globalitzaci\u00f3 en la cultura, i...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-07-09T05:00:55+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-07-08T09:53:35+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"610\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"379\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Juanjo Santos\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Juanjo Santos\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Juanjo Santos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/\",\"name\":\"La nacionalitat de l'art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg\",\"datePublished\":\"2018-07-09T05:00:55+00:00\",\"dateModified\":\"2018-07-08T09:53:35+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg\",\"width\":610,\"height\":379},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La nacionalitat de l’art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14\",\"name\":\"Juanjo Santos\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/64199f60f2023db3aff66ceb7e2f37dd\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Juanjo Santos\"},\"description\":\"Con la misi\u00f3n de seguir mejorando en la escritura de la cr\u00edtica de arte, lo dem\u00e1s es disfrutar y aprender a trav\u00e9s de las propuestas contempor\u00e1neas, elaborando otras estrategias de relaci\u00f3n, ya sea como colaborador de revistas, editor de una, curador o conferenciante. Como cr\u00edtico de arte mochilero ha compartido momentos con artistas de Centroam\u00e9rica, M\u00e9xico o Chile. Y la lista aumentar\u00e1. Combatiendo el arte interesado, aplaudiendo el arte interesante.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/santos\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La nacionalitat de l'art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"La nacionalitat de l'art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua – A*Desk","og_description":"Octavio Ianni ja deia en els noranta que \u201cLa f\u00e0brica global s’instal\u00b7la m\u00e9s enll\u00e0 de qualsevol frontera.\u201d Trenta anys donant-li voltes a l’efecte de la globalitzaci\u00f3 en la cultura, i...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-07-09T05:00:55+00:00","article_modified_time":"2018-07-08T09:53:35+00:00","og_image":[{"width":610,"height":379,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Juanjo Santos","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Juanjo Santos","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Juanjo Santos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/","name":"La nacionalitat de l'art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg","datePublished":"2018-07-09T05:00:55+00:00","dateModified":"2018-07-08T09:53:35+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/spanish_galleon_firing_its_cannon.jpg","width":610,"height":379},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/la-nacionalidad-del-arte-conversacion-gerardo-mosquera-maria-virginia-jaua\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La nacionalitat de l’art: conversa amb Gerardo Mosquera i Mar\u00eda Virginia Jaua"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/ebccd23370f5416d942cb57368944d14","name":"Juanjo Santos","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/64199f60f2023db3aff66ceb7e2f37dd","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/044da7c8d8116a609445acd2ad632e4e?s=96&d=mm&r=g","caption":"Juanjo Santos"},"description":"Con la misi\u00f3n de seguir mejorando en la escritura de la cr\u00edtica de arte, lo dem\u00e1s es disfrutar y aprender a trav\u00e9s de las propuestas contempor\u00e1neas, elaborando otras estrategias de relaci\u00f3n, ya sea como colaborador de revistas, editor de una, curador o conferenciante. Como cr\u00edtico de arte mochilero ha compartido momentos con artistas de Centroam\u00e9rica, M\u00e9xico o Chile. Y la lista aumentar\u00e1. Combatiendo el arte interesado, aplaudiendo el arte interesante.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/santos\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24199"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1265"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24199"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24199\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24202,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24199\/revisions\/24202"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24197"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24199"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24199"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24199"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=24199"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}