{"id":24278,"date":"2018-07-16T06:00:26","date_gmt":"2018-07-16T05:00:26","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/"},"modified":"2023-07-16T19:00:15","modified_gmt":"2023-07-16T17:00:15","slug":"we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/","title":{"rendered":"We don’t need another hero. Berlin Biennale X"},"content":{"rendered":"

*Portada:\u00a0Okwui Okpokwasili, Sitting on a Man\u2019s Head<\/em>, 2018, KW Institute for Contemporary Art. Foto: Timo Ohler<\/p>\n

Carolina Jim\u00e9nez.\u00a0<\/strong>Un vol barat de Ryanair o Easyjet, un carnet de premsa impr\u00e8s en copisteria, un sof\u00e0 llit amic i una maleta de m\u00e0 a mig omplir per deixar espai a cat\u00e0legs, publicacions i qualsevol fullet commemoratiu. El kit “biennial”. Aquest estiu, les destinacions festivaleres de l’art europees s\u00f3n Palerm amb Manifesta 12 i Berl\u00edn amb la seva desena biennal. Com a Palerm no conec ning\u00fa que em pugui acollir (em vaig prometre no tornar a sucumbir a Airbnb) i desconfio (m\u00e9s) del model Manifesta, la Biennale era l’excusa per tornar a la que havia estat la meva ciutat durant cinc anys. La veritat \u00e9s que tenia ganes de tornar a Berl\u00edn despr\u00e9s d’un any a Barcelona i trobar-me a m\u00e9s amb la Sonia Fern\u00e1ndez Pan, amiga estimada que acaba de mudar-se all\u00e0 i amb qui pr\u00e8viament hem acordat escriure juntes aquest text. [A partir d’aquest punt ens referirem m\u00fatuament en segona persona]. No obstant aix\u00f2, no les tenia totes pel que fa a la Biennale. L’ombra de l’\u00faltima documenta 14 a Kassel i la seva q\u00fcestionable maniobra a Atenes seguia sent massa allargada, i la possibilitat d’una Biennale com un esfor\u00e7 postcolonial o una lli\u00e7\u00f3 de just\u00edcia decolonial des del centre d’Europa em generaven cert escepticisme.<\/p>\n

\u201cWe don\u2019t need another hero\u201d, comissariada per Gabi Ngcobo amb Nomaduma Rosa Masilela, Serubiri Moses, Thiago de Paula Souza i Yvette Mutumba, \u00e9s una biennal plantejada en clau de negaci\u00f3. El que rebutja \u00e9s, fonamentalment, tres quarts del mateix: la cr\u00edtica institucional com a mecanisme discursiu per amplar cites d’art internacionals, panells i programes p\u00fablics amb \u00ednfules acad\u00e8miques (si, el t\u00edtol est\u00e0 pres de la popular can\u00e7\u00f3 hom\u00f2nima de Tina Turner) sobre postcolonialitat i pol\u00edtiques d’identitat, les falses promeses i les estrat\u00e8gies de rebuig heroic constitu\u00efdes com a horitz\u00f3 normatiu. Enrere queden els grans gestos fallits de provocaci\u00f3 pol\u00edtica d’Artur Zmijewski el 2012, la proposta “ja vista” de Juan Gait\u00e1n en la vuitena edici\u00f3, o l’auda\u00e7 cinisme ergon\u00f2mic imaginat per DIS d’un m\u00f3n post-tot a punt de col\u00b7lapsar el 2016. el que aquesta edici\u00f3 suggereix \u00e9s, amb els seus encerts i amb els seus errors (benvinguts siguin!), un espai per a altres complicitats m\u00e9s vulnerables i subtils, un lloc per a altres possibilitats afectives amb i des de l’art. Una proposta que xiuxiuejant demana un ritme pausat, una aproximaci\u00f3 acurada i sensual, una escolta detinguda i permeable de les obres i dels nostres cossos en relaci\u00f3 -o intra-acci\u00f3- amb elles.<\/p>\n

\u201cWe are not here to educate people about postcoloniality, decoloniality. We refuse to provide this as a service – to educate, to help decipher, to correct\u201d.<\/p>\n

Gabi Ngcobo<\/p><\/blockquote>\n

Sonia Fern\u00e1ndez Pan. \u200b<\/strong>Fas apar\u00e8ixer la contribuci\u00f3 de l’art a l’economia del turisme, que es fa molt evident en les biennals i les anomenades “cites internacionals de l’art” i em ve al cap una de les vagues propostes per Maciunas. Aquella que tenia a veure amb la quantitat de vols involucrats en el tr\u00e0nsit que provoquen aquests esdeveniments i el seu impacte (bastant petit en relaci\u00f3 al tr\u00e0nsit continu d’un altre tipus de mercaderies) en el medi ambient. I aix\u00f2 em porta a la q\u00fcesti\u00f3 de la classe -que tan present \u00e9s a les nostres converses i en les nostres vides- en relaci\u00f3 a l’espectador i l’acc\u00e9s a “l’internacional”, amb un terme que no designa tant un territori com una posici\u00f3 social. \u00c9s a dir, qui pot i qui no pot anar a una biennal. I quines implicacions t\u00e9, per exemple, per a aquells que treballem en art, tenir o no tenir acc\u00e9s a l’experi\u00e8ncia est\u00e8tica, econ\u00f2mica i social de l\u2019internacional. En el meu cas, seguint amb la primera persona que proposes, aquesta \u00e9s la primera biennal de Berl\u00edn que visito i si ho he fet \u00e9s perqu\u00e8 ara visc aqu\u00ed. Em costen bastant els esdeveniments d’art grans, tamb\u00e9 per la impossibilitat de posar en pr\u00e0ctica la ficci\u00f3 de s\u00faper-observador que la cr\u00edtica tant construeix en relaci\u00f3 a ells. I si em sembla complicat formar-me una opini\u00f3 sobre una cosa tan fragment\u00e0ria, no vull ni imaginar com \u00e9s intentar “fer sentit” des de dins. \u00c9s per aix\u00f2 que freq\u00fcentment els statements comissarials d’aquest tipus s\u00f3n abstractes, imprecisos, vagos i aparentant dir m\u00e9s del que diuen. No obstant aix\u00f2, la mida de la Biennal de Berl\u00edn em sembla gaireb\u00e9 pol\u00edtica: un esdeveniment que passa gaireb\u00e9 desapercebut, que no s’imposa sobre la vida habitual de la ciutat. Per\u00f2 aix\u00f2 segurament es degui al seu pressupost i a les pr\u00f2pies dimensions d’una ciutat tan extensa com Berl\u00edn i no tant a una intencionalitat modesta. Si b\u00e9 el seu statement participa de l’ambig\u00fcitat d’aquest tipus d’escriptura, reconec que toca problemes que no deixen de generar m\u00e9s problemes, a nivell personal i col\u00b7lectiu: la indifer\u00e8ncia estrat\u00e8gica a les subjectivitats complexes (en aquest retorn als essencialismes nacionalistes que vivim, precisament amb el mundial de futbol en paral\u00b7lel a la Biennal estimulant r\u00e8mores identit\u00e0ries); els estats generalitzats de psicosi col\u00b7lectiva (el privilegi d’una realitat sobre moltes i la par\u00e0lisi a l’hora d\u2019enunciar-nos per l’exc\u00e9s de consci\u00e8ncia); la impossibilitat de “fer sentit” (dins i fora de la biennal), la rigidesa epistemol\u00f2gica i els seus efectes t\u00f2xics (la contradicci\u00f3 com a norma i no com a excepci\u00f3) o la p\u00e8rdua volunt\u00e0ria d’una figura tan patriarcal com la de l’heroi, que em porta de nou a Ursula K. Le Guin i la seva necess\u00e0ria “carrier bag” en oposici\u00f3 a la violenta llan\u00e7a del l\u00edder.<\/p>\n

C. J.<\/strong> En aquesta “carrier bag” hi caben moltes coses. Si et sembla, comen\u00e7o reprenent en aquest text el recorregut de la visita. Iniciem la biennal a l\u2019Akademie der K\u00fcnste, edifici brutalista projectat per Werner D\u00fcttmann a finals dels 50 en aquest rac\u00f3 amagat entre arbres del Hansaviertel a Tiergarten. Les fotos del meu m\u00f2bil m’ajuden a recordar que hi destaquem la potent delicadesa de Trans: plant<\/em>, la clau est\u00e0 en el nom d’aquesta instal\u00b7laci\u00f3 de Sara Haq repartida en petites dosis al llarg de les sales, que dialoga amb els dibuixos naturistes d’Ana Mendieta (#on\u00e9sAnaMendieta), amb les estructures de canya gaireb\u00e9 volants que acompanyen el cant en forma de v\u00eddeo de Minia Biabiny i, sobretot, amb la subtil intervenci\u00f3 de fotografies i collages d\u2019\u00d6zlem Atlin al jard\u00ed de la primera planta o les escultures massives d’\u00d3scar Murillo al pati de sota. Al davant, el desplegament instal\u00b7latiu del v\u00eddeo Again\/Noch einmal<\/em> de Mario Pfeiffer sobre el que podia haver estat un “judici just” – i la (im)possibilitat de tal cosa- del cas real de la mort d’un refugiat iraqui\u00e0 en un supermercat de l\u2019est d’Alemanya el 2016.<\/p>\n

\"\"

Sara Haq, Trans:plant<\/em>, 2018. Akademie der K\u00fcnste (Hanseatenweg). Foto: Timo Ohler<\/p><\/div>\n

S. F. P.<\/strong> Diu Siri Husvdet que la mem\u00f2ria \u00e9s flux i que no existeix de manera concreta en cap lloc. La meva s’activa tamb\u00e9 llegint-i parlant entre nosaltres en paral\u00b7lel a aquest text. Per recent que sigui l’experi\u00e8ncia de la Biennal, la desmem\u00f2ria \u00e9s tamb\u00e9 part d’ella. Quan esmentes el ritme pausat d’aquesta Biennal, unit al nostre ritme lent d’aquell dia, com un afecte compartit, apareix Sitting on a Man ‘s Head<\/em> d\u2019Okwui Okpokwasili al KW, una performance de la qual vam ser part durant uns minuts i en qu\u00e8 jo vaig descobrir lo complicat que resulta caminar extremadament lentament. Com tamb\u00e9 vaig tenir una consci\u00e8ncia molt gran del funcionament del meu cos en relaci\u00f3 a una activitat tan habitual que ni tan sols havia pensat molt en ella. Una percepci\u00f3 abstreta i atenta a la vegada, semblant a la de la pista de ball d’una de les nits anteriors. Recordo que una de les performers ens va preguntar qu\u00e8 era important per a nosaltres abans d’entrar en aquell espai fet a base de cortines de pl\u00e0stic fi i la nostra conversa \u00edntima al voltant de la sororitat -sense con\u00e8ixer llavors el context sociopol\u00edtic del que parteix aquest treball – amb una desconeguda que, finalment, ens va convidar a treure’ns les sabates i imitar la seva manera de caminar mentre els altres dos cossos en l’espai eren capa\u00e7os de moure\u2019s pausadament i cantar alhora.<\/p>\n

Sitting on a Man ‘s Head<\/em> recupera una t\u00e0ctica de protesta de les dones Igbo que t\u00e9 el mateix nom. Aquesta consisteix en avergonyir p\u00fablica i col\u00b7lectivament a un home en el seu lloc de treball o a casa. Cantant i ballant, per\u00f2 tamb\u00e9 incorporant els gestos del greuge i l’ofensa de l’home en q\u00fcesti\u00f3 durant el proc\u00e9s. Un dels efectes del colonialisme brit\u00e0nic -occidental i patriarcal- va ser il\u00b7legalitzar aquesta pr\u00e0ctica de resist\u00e8ncia i equilibri del poder per part de les dones Igbo, tornant-les socialment il\u00b7leg\u00edtimes. Mentre escric aix\u00f2, i sense voler caure en una comparaci\u00f3 grollera, no puc deixar de pensar en t\u00e0ctiques semblants que hem posat en pr\u00e0ctica en els \u00faltims mesos, des de grups de lectura on “reunir-nos, trobar-nos i cridar” [1] a la nostra manera, fins al #cu\u00e9ntalo de Twitter que tan conscients ens ha fet -almenys a moltes de nosaltres- que els privilegis masculins es practiquen des de diverses modalitats de viol\u00e8ncia naturalitzada i di\u00e0ria sobre els nostres cossos i les nostres vides. Reconec que, tot i que seguim visitant la resta de sales del KW, per a mi la biennal es va acabar -injustament cap a ella- en sortir d’aquella habitaci\u00f3 provisional.<\/p>\n

C. J.\u00a0<\/strong>\u200bSer convidades a participar en aquest flux de veus, moviments, somriures i sensacions, situat gaireb\u00e9 sense voler a la primera planta va ser, sens dubte, el moment culminant del nostre recorregut pel KW. Abans, ens recordo molt atentes a cada un de m\u00faltiples detalls de la gran intervenci\u00f3 de Dineo Sheshee Bopape, Untitled (Of Occult Instability) [Feelings]<\/em> a la planta baixa de l’edifici. I penso en la calidesa de la llum taronja de la instal\u00b7laci\u00f3 com el llindar per a un compost de muntanyes de maons, diapositives amb missatges projectats sobre una samarreta, un tovall\u00f3 de paper amb els t\u00edtols escrits a m\u00e0 de les can\u00e7ons que hi sonaven i un v\u00eddeo a dos canals presentat en sengles pantalles planes acuradament col\u00b7locades sobre terra amb escenes del Bois de Vincennes, un parc als afores de Par\u00eds, que al segle XVIII va albergar zool\u00f2gics humans i que l’artista ha sabut contemplar com un espai de ru\u00efna continua.<\/p>\n

Del taronja de Sheshee Bopape passem a la llum fosca amb reflexos de bola discoteca del Mastur Bar<\/em> de Fabiana Faleiros (aka Lady Incentiu) al soterrani del KW. El Mastur Bar<\/em> \u00e9s un bar ambulant que serveix per celebrar la masturbaci\u00f3 femenina. Al ritme de l’I Feel Love <\/em>de Donna Summer, al Mastur Bar<\/em> se’ns proposen objectes, textures, sons, veus, gemecs, murmuris i t\u00e8cniques per establir una connexi\u00f3 amb nosaltres mateixes, en una mena d’exploraci\u00f3 audiovisual dels diferents moviments que practiquem en masturbar-nos, analitzant l\u2019autoplaer m\u00e9s enll\u00e0 del gest que ens connecta amb nosaltres mateixes i amb el que desitgem. Ens recordo assegudes juntes, interactuant al Mastur Bar<\/em> i no puc deixar de pensar en les paraules d\u2019Audre Lorde sobre all\u00f2 er\u00f2tic com el poder que deriva de compartir qualsevol activitat amb una altra persona. Compartir de manera f\u00edsica, emocional, ps\u00edquica o intel\u00b7lectual crea un pont entre els que comparteixen que pot ser la base, diu Lorde, per a la comprensi\u00f3 del que no \u00e9s compartit i redueix l’amena\u00e7a de la difer\u00e8ncia. Per aix\u00f2, el nostre reconeixement er\u00f2tic engendra el nostre coneixement m\u00e9s profund i ens dota de poder. Un poder que l’ordre heteropatriarcal ha tractat sempre de combatre, fins fer-nos desconfiar de nosaltres mateixes, sentir-nos menyspreables i sospitoses per fer \u00fas de la nostra er\u00f2tica. I, llavors, tornen a apar\u00e8ixer aqu\u00ed els nostres grups de lectura, el #cu\u00e9ntalo de Twitter que esmentaves anteriorment i, si insisteixo amb Lorde, “tants silencis que encara ens queden per trencar”.<\/p>\n

\"\"

Fabiana Faleiros, Mastur Bar<\/em>, 2015-18, KW Institute for Contemporary Art. Foto: Edouard Fraipont<\/p><\/div>\n

S.F.P.<\/strong>\u00a0\u200bMentre escriv\u00edem aquest text vaig decidir completar els espais que ens faltaven, acabant en el ZK\/U amb la instal\u00b7laci\u00f3 de Tony Coke. Per a mi va ser una experi\u00e8ncia emocional, fins i tot er\u00f2tica, trobar-me amb un text tan incisiu com fragmentari sobre la m\u00fasica house i moltes de les seves implicacions sociopol\u00edtiques posant la q\u00fcesti\u00f3 de la ra\u00e7a en el centre de les seves an\u00e0lisis. Per exemple, una cultura que \u00e9s negra a la cabina del dj per\u00f2 no a la pista de ball. O que construeix alguns dels seus termes des de la misog\u00ednia. En tornar i llegir-te, m’adono que fins i tot aqu\u00ed la cultura de ball se segueix llegint des d’una mirada masculina que amb prou feines inclou els cossos que ballen i les sinergies que se’n deriven. Com tampoc inclou noms de dones. Suposo que \u00e9s dif\u00edcil incloure el cos quan la hist\u00f2ria es llegeix com un text en qu\u00e8 el primer cos absent \u00e9s el dels seus int\u00e8rprets. No obstant aix\u00f2, voldria acabar amb una de les poques frases que inclo\u00efa aquesta dimensi\u00f3 som\u00e0tica de la cultura house dins d’una sala on la m\u00fasica produ\u00efa aquest cos absent en la hist\u00f2ria de l’art, el de l’espectador.\u00a0It\u2019s nothing new to declare that for us music, gesture, dance are forms of communication, just as important as the gift of speech [or writing].<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

[1]\u00a0 La descripci\u00f3 de la pe\u00e7a que fa Nomaduma Rosa Masilela acaba amb la seg\u00fcent frase: Both score and embodied space work in the service of resistance and self-preservation, so we can \u201ccome together, find each other, and call out.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

*Portada:\u00a0Okwui Okpokwasili, Sitting on a Man\u2019s Head, 2018, KW Institute for Contemporary Art. Foto: Timo Ohler Carolina Jim\u00e9nez.\u00a0Un vol barat de Ryanair o Easyjet, un carnet de premsa impr\u00e8s en…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":24212,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5958],"tags":[],"coauthors":[6453,6541],"acf":[],"yoast_head":"\nWe don't need another hero. Berlin Biennale X – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"We don't need another hero. Berlin Biennale X – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"*Portada:\u00a0Okwui Okpokwasili, Sitting on a Man\u2019s Head, 2018, KW Institute for Contemporary Art. Foto: Timo Ohler Carolina Jim\u00e9nez.\u00a0Un vol barat de Ryanair o Easyjet, un carnet de premsa impr\u00e8s en...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-07-16T05:00:26+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2023-07-16T17:00:15+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42-595x397.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"595\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"397\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan, Carolina Jim\u00e9nez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"11 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan, Carolina Jim\u00e9nez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/\",\"name\":\"We don't need another hero. Berlin Biennale X – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42.jpg\",\"datePublished\":\"2018-07-16T05:00:26+00:00\",\"dateModified\":\"2023-07-16T17:00:15+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42.jpg\",\"width\":3543,\"height\":2362},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"We don’t need another hero. Berlin Biennale X\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27\",\"name\":\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e53ec11b0dc9b9e47fbce9c40d068533\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/esnorquel.es\/\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/sonia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"We don't need another hero. Berlin Biennale X – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"We don't need another hero. Berlin Biennale X – A*Desk","og_description":"*Portada:\u00a0Okwui Okpokwasili, Sitting on a Man\u2019s Head, 2018, KW Institute for Contemporary Art. Foto: Timo Ohler Carolina Jim\u00e9nez.\u00a0Un vol barat de Ryanair o Easyjet, un carnet de premsa impr\u00e8s en...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-07-16T05:00:26+00:00","article_modified_time":"2023-07-16T17:00:15+00:00","og_image":[{"width":595,"height":397,"url":"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42-595x397.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan, Carolina Jim\u00e9nez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","Temps estimat de lectura":"11 minuts","Written by":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan, Carolina Jim\u00e9nez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/","name":"We don't need another hero. Berlin Biennale X – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42.jpg","datePublished":"2018-07-16T05:00:26+00:00","dateModified":"2023-07-16T17:00:15+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/bb10-okwui-okpokwasili_42.jpg","width":3543,"height":2362},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/we-dont-need-another-hero-berlin-biennale-x\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"We don’t need another hero. Berlin Biennale X"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27","name":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e53ec11b0dc9b9e47fbce9c40d068533","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g","caption":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan"},"sameAs":["http:\/\/esnorquel.es\/"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/sonia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24278"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1273"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24278"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24278\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24280,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24278\/revisions\/24280"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24212"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24278"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24278"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24278"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=24278"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}