En aquesta mateixa l\u00ednia, un pavell\u00f3 que ha dissenyat nom\u00e9s una simple estructura que serveix de plataforma per a activitats no determinades \u00e9s l’escoc\u00e8s. Titulat The Happenstance, a manera de manifest entre all\u00f2 performatiu i la resist\u00e8ncia pol\u00edtica, potser podria passar per ingenu i clix\u00e9, per\u00f2 precisament per la naturalesa d’un esdeveniment dissenyat per a l’elit global, la seva intervenci\u00f3 (fora de l’Arsenal i del Giardinni) \u00e9s efectiva . Al districte de Dorsoduro, el pavell\u00f3 consisteix en un jard\u00ed de jocs en un pati al quual s’accedeix per un carrer\u00f3 amb escultures inflables i mantes que emmarquen l’entrada. Una estructura de fusta amb jocs per a nens, una improvisada pista de futbol, \u200b\u200bprojeccions de pel\u00b7l\u00edcules, concerts informals i zones de descans. Aix\u00ed proposen els escocesos establir una relaci\u00f3 amb els habitants de l’illa, usualment inc\u00f2modes davant l’exc\u00e9s de turisme i les excentricitats al voltant de la biennal. Caminant per Via Fondamento del Soccorso, ens trobem amb un esdeveniment que evidencia aquesta situaci\u00f3. Un grup petit d’artistes ha construir un pont flotant bastant simple amb el qual travessar un canal, interrompent el tr\u00e0nsit de bots durant el temps que va prendre instal\u00b7lar i travessar, no m\u00e9s de 10 minuts. Tal acci\u00f3 va provocar que un veneci\u00e0 comenc\u00e9s a cridar a artistes i espectadors que respect\u00e9ssim la terra de Sant Marc<\/em>, als seus canals i a la seva gent mentre agitava amb la seva m\u00e0 (i juro que no afegeixo colorit a la hist\u00f2ria) una bandera vermella amb el lle\u00f3 daurat emblema de l’illa.<\/p>\n Projecci\u00f3 al Pavell\u00f3 escoc\u00e8s.<\/p><\/div>\n Un gest incloent a The Happenstance \u00e9s la decisi\u00f3 de convidar a estudiants com a col\u00b7laboradors del projecte. Una de les col\u00b7laboradores, Luc\u00eda Uriarte, espanyola, ens explica que aquesta \u00e9s la intenci\u00f3 principal del pavell\u00f3, q\u00fcestionar l’estructura que d\u00f3na forma a aquests espais, l’acc\u00e9s i el comprom\u00eds amb comunitats joves, responent aix\u00ed al tema de la biennal. Per descomptat, hem d’apuntar que tal visi\u00f3, tot i que carism\u00e0tica, replica les intencions ut\u00f2piques que han tornat inf\u00e8rtil el discurs messi\u00e0nic que caracteritza els arquitectes contemporanis. Amb la seva insist\u00e8ncia davant el community making<\/em>, sembla que miren a la ciutat com un tauler de Monopoly amb cites de Lefebvre i David Harvey en les cartes.<\/p>\n Per\u00f2 l’arquitectura com a m\u00e8tode d’exploraci\u00f3 pot ser realment interessant, com b\u00e9 proven els pavellons de Litu\u00e0nia, Est\u00f2nia i Estats Units on, mitjan\u00e7ant investigacions rigoroses, sorgeixen discursos que desborden el simple do-good<\/em> l\u00fadic que repliquen diversos pavellons o el nihilisme cerebral i sense pot\u00e8ncia afectiva d’altres. El pavell\u00f3 litu\u00e0, titulat The Swamp, a c\u00e0rrec de Studio Urbonas i amb col\u00b7laboradors de diverses institucions de tot el m\u00f3n, explora l’ecosistema del pant\u00e0 com a plataforma per a pensar situacions h\u00edbrides entre pr\u00e0ctiques arquitect\u00f2niques i art\u00edstiques, teoria i pedagogia. Escollint no representar un territori, sin\u00f3 usar la biennal com a punt de partida per a discussions m\u00e9s productives, The Swamp realitza tallers, confer\u00e8ncies, viatges d’estudi o una escola. Un de tants projectes \u00e9s Hybrid R\u00e0dio de Nicole L’Hullier. Amb aquest artefacte, la xilena basada a Boston busca “pensar les pot\u00e8ncies en la distorsi\u00f3 i interrupci\u00f3 de senyals de r\u00e0dio com un ecosistema de comunicaci\u00f3 parasitari per a reapropiar-se de l’espai aeri, que ha estat altament regulat”. The Swamp deixa de costat, encertadament, el predomini de la imatge en la discussi\u00f3 arquitect\u00f2nica per a prestar atenci\u00f3 tant a altres sentits com a altres agents espacials. Una de les instal\u00b7lacions dins del pant\u00e0 est\u00e0 enfocada a l’olfacte, sentit no tan present en les preocupacions d’una disciplina aparentment obsessionada amb la sensualitat i la seva capacitat de crear sense s\u00edmbols mem\u00f2ria i reconeixement inter-nacional i inter-esp\u00e8cie.<\/p>\n Pavell\u00f3 litu\u00e0 The Swamp. Foto Norbert Tukaj.<\/p><\/div>\n Est\u00f2nia proposa un ox\u00edmoron. Weak Monuments \u00e9s sens dubte un exemple contundent davant la pot\u00e8ncia del pensament, les seves contradiccions i l’especificitat pol\u00edtica. Buscant explorar els l\u00edmits entre espai p\u00fablic i la representaci\u00f3 de la mem\u00f2ria, Est\u00f2nia fa un statement<\/em> clar davant lo problem\u00e0tic que \u00e9s un monument. Sent el resultat d’una voluntat hegem\u00f2nica, un monument sol ser no representatiu sin\u00f3 impositiu, la legitimaci\u00f3 d’un discurs tornat mat\u00e8ria en l’espai c\u00edvic. El concepte debilitat<\/em> (o subtilesa?) pren aix\u00ed una flexibilitat i resson\u00e0ncia sorprenents. Un banc a l’espai p\u00fablic (que \u00e9s la pe\u00e7a que obre el pavell\u00f3), un tros de banqueta que, literalment, permet un moviment fluid a la ciutat o una escala que, encara que la met\u00e0fora sigui barata i les seves implicacions \u00f2bvies, permet l’acc\u00e9s a diferents nivells de visibilitat i interacci\u00f3 entre cos, mem\u00f2ria i acci\u00f3. Aqu\u00ed la import\u00e0ncia del f\u00f2rum i el clix\u00e9 de l’escalinata en forma de subjectivitat col\u00b7lectiva tamb\u00e9 prenen dimensions capaces de detonar un pensament m\u00e9s f\u00e8rtil que aquell que una identitat petrificada pugui provocar.<\/p>\n I parlant de pedres, el pavell\u00f3 mexic\u00e0, desafortunadament, l’\u00fanic ress\u00f2 que provoca \u00e9s el d’una pedra llan\u00e7ada en el que queda del llac de Texcoco. Echoes of a Land passa desapercebut en part gr\u00e0cies a la seva nost\u00e0lgia pel que sembla ser l’anhel d’una atemporalitat sublim. Encara comprensible que l’enfocament de la curadora vagi al territori en com\u00fa, la timidesa en no abordar cap discussi\u00f3 rellevant i necess\u00e0ria per a una disciplina que \u00e9s precisament la conjuntura entre poblaci\u00f3 i govern resulta reveladora de l’estat actual del pensament arquitect\u00f2nic (i pol\u00edtic). Petrificat i anacr\u00f2nic. El pavell\u00f3 no \u00e9s m\u00e9s que un bell cat\u00e0leg de maquetes de pedra que abstreuen els gestos b\u00e0sics dels projectes participants. Per descomptat, \u00e9s probable que el pressupost sigui en part la justificaci\u00f3 d’aquestes decisions, per\u00f2 si estem “condemnats a ser moderns” (materialment) com presagiava un pavell\u00f3 anterior, almenys intentem parlar d’una altra cosa que no siguin els mateixos fonaments rom\u00e0ntics. Passar de la representaci\u00f3 d’ideals (s\u00ed, en territoris complexos, per\u00f2 idealitzacions, al cap i a la fi) a l’articulaci\u00f3 de realitats que desborden all\u00f2 formal ha de ser una cosa que els practicants joves han de considerar si \u00e9s que apuntem a una disciplina f\u00e8rtil i agudament cr\u00edtica.<\/p>\n I el pavell\u00f3 espanyol? Una explosi\u00f3 d’aquest virtuosisme en la representaci\u00f3 gr\u00e0fica que b\u00e9 podria haver estat nom\u00e9s un llibre. Massa informaci\u00f3 per a ser absorbida des de l’experi\u00e8ncia. Tal demanda de temps i atenci\u00f3 valdria la pena si estigu\u00e9s articulada en l’espai del pavell\u00f3 i no simplement superposada en els murs, on m\u00e9s que elucubrar un discurs el contingut queda com a soroll de fons d’un present en crisi. I cap aqu\u00ed una pregunta lleugerament m\u00e9s \u00e0mplia: \u00e9s possible que l’arquitectura sigui capa\u00e7 d’anar m\u00e9s enll\u00e0 de la representaci\u00f3 en les seves investigacions? Si l’espai, com tant es pregona, neix i conforma desig, semblaria que l’exc\u00e9s d\u2019isom\u00e8trics \u00e9s simple masturbaci\u00f3 del gremi, ja que en el seu erotisme endog\u00e0mic no deixa lloc a altres promiscu\u00eftats est\u00e8tiques i, per tant, a altres espais m\u00e9s enll\u00e0 del m\u00f3n l’especialista i el t\u00e8cnic.<\/p>\n Pavell\u00f3 espanyol: Becoming<\/em>. Foto: Ismael Arriola.<\/p><\/div>\n Dimensions of Citizenship \u00e9s el t\u00edtol del pavell\u00f3 nord-americ\u00e0, curat per Ann Lui, Mimi Zeiger, Neil Atkins i Iker Gil. Citizen, Civitas, Region, Nation, Globe, Network<\/em> i Cosmos<\/em> s\u00f3n els temes amb qu\u00e8 el pavell\u00f3 intenta explorar q\u00fcestions de ciutadania i les implicacions d’aquesta en l’espai constru\u00eft i discursiu en diverses escales. Peces com la videoinstal\u00b7laci\u00f3 de Diller Scoffidio + Renfro en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Laura Kurgan, Robert G Pietrusko i el Centre for Spatial Research de la Columbia University obren un espai rellevant per discutir les asimetries entre realitat social i representaci\u00f3. Fent una an\u00e0lisi de preses per sat\u00e8l\u00b7lit nocturnes, enfocant-se en els punts m\u00e9s il\u00b7luminats del globus, presenten una dissecci\u00f3 de les activitats que es realitzen en aquestes zones: sense llum, per\u00f2 amb alta densitat de poblaci\u00f3, o molta llum i sense habitants. Tals preses posen en evid\u00e8ncia que, mitjan\u00e7ant l’\u00fas d’aquestes imatges, certs agents pol\u00edtics prenen decisions i proposen lleis basades en dades durs que s\u00f3n enganyoses. Mostren el binarisme en la representaci\u00f3 del m\u00f3n: rural – urb\u00e0, desenvolupat – no desenvolupat, ric – pobre. El problema de tal mecanisme \u00e9s que no nom\u00e9s representa, sin\u00f3 que precisament, construeix els subjectes que estudia. Shiben Banerji, que va participar com a ponent en un dels diversos f\u00f2rums organitzats al pavell\u00f3, remarca que aquests binarismes s\u00f3n precisament tecnologies per mundialitzar el m\u00f3n, un mecanisme de creaci\u00f3 d’aquest altre que \u00e9s punt d’extracci\u00f3. Banerji apunta que, si b\u00e9 necessitem escapar de tal dicotomia, primer caldria recon\u00e8ixer la viol\u00e8ncia impl\u00edcita en l’anomenat dret a la ciutadania, ja que, segons ell, un dret nom\u00e9s ho \u00e9s si dins seu hi ha la capacitat de ser impost violentament, for\u00e7at . I just en aquest punt, en aquesta falta de reconeixement de la viol\u00e8ncia impl\u00edcita en el r\u00e8gim de la ciutadania, hi ha les mancances de l’utopisme que esment\u00e0vem abans. Per a “curar-nos de l’addicci\u00f3 al creixement”, potser valgui la pena pensar no en un dret a la ciutat sin\u00f3 en un deure de la ciutat.<\/p>\n Per\u00f2 encara hi ha lloc per a una sensualitat l\u00fadica. El pavell\u00f3 n\u00f2rdic Another Generosity proposa una altra interacci\u00f3 entre agents humans i no-humans. Una s\u00e8rie d’estructures pneum\u00e0tiques que responen al tacte, inflant-se o desinflant segons l’estat previ a la interacci\u00f3 amb el cos del visitant, una activaci\u00f3 de cossos mitjan\u00e7ant la proximitat. La refer\u00e8ncia a \u00f2rgans genitals, que no deixa de ser complexa per \u00f2bvia, suggereix que tota creaci\u00f3 i reacci\u00f3, en cert nivell, \u00e9s amorosa, desitjant. I si \u00e9s aix\u00ed, quines qualitats han de tenir o suggerir un espai i un objecte per a provocar tal raciocini encarnat i, per tant, un coneixement? Potser la resposta sigui on menys es veu, en els frecs lleugers de la vida quotidiana que \u00e9s, reprenent una de diverses converses amb Banerji, el locus dels afectes i tensions que tenim per fer aquests viratges en la construcci\u00f3 del m\u00f3n, precisament mitjan\u00e7ant un reajustament del desig. Un desig que no \u00e9s messi\u00e0nic sin\u00f3 banal.<\/p>\n <\/p>\n *Imatge de portada: Pavell\u00f3 n\u00f2rdic Another Generosity. Foto: Ugo Carmeni.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" La 16a edici\u00f3 de la Biennal d’Arquitectura de Ven\u00e8cia, curada per Yvonne Farrell i Shelley McNamara, directores de Grafton Architects, explora la idea d’espai lliure, obert, i les seves qualitats….<\/p>\n","protected":false},"author":2592,"featured_media":24303,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5958],"tags":[],"coauthors":[6550],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/18-06-01-Film-Screening-at-The-Happenstance-copy-580.jpg\")
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/TheSwampPavilion_Norbert-Tukaj_IMG_0350-595x397.jpg\")
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/07\/becoming_pabellon-espan\u0303a_foto-Ismael-Arriola--595x397.jpg\")