\u00c9s un t\u00f2pic recurrent reflexionar sobre la precarietat en el camp de l\u2019art i la cultura que lastra a una majoria dels seus productors. Aquestes reivindicacions, leg\u00edtimes i necess\u00e0ries, es comparteixen amb freq\u00fc\u00e8ncia en f\u00f2rums p\u00fablics, tot focalitzant els esfor\u00e7os en aconseguir millores materials vinculades a la professionalitzaci\u00f3 de ple dret de la pr\u00e0ctica art\u00edstica, ja sigui en forma de convenis laborals, contractes, cotitzacions a la seguretat social, honoraris… El conjunt jur\u00eddic-legal que conforma els drets de tot treballador i treballadora. \u00c9s a dir, la assimilaci\u00f3 de l\u2019art com un treball m\u00e9s i de les artistes com a treballadores integrades en el sistema econ\u00f2mic capitalista, independentment del seu grau d\u2019associacionisme, col\u00b7lectivisme o iniciativa social. Els \u201cnous pobres\u201d de l\u2019art, per dir-ho amb Hito Steyerl.<\/p>\n
Menys freq\u00fcent \u00e9s trobar les ocasions, i la confian\u00e7a, per a discutir c\u00f3m es guanyen la vida <\/em>\u2013per no parlar de com es financen les inversions en \u201cformaci\u00f3\u201d \u2013 els diferents agents art\u00edstic, en particular durant els primers anys de la seva activitat, aquest per\u00edode de transici\u00f3 o emerg\u00e8ncia sempre anterior als relats hegem\u00f2nics a la plena institucionalitzaci\u00f3, en el que es troben tota una s\u00e8rie d\u2019activitats recon\u00e9ixibles. Tenir una feina clarament diferenciada i estable, dur a terme treballs \u201cmenors\u201d que deixin suficient temps lliure, la doc\u00e8ncia en tota la seva amplitud, tasques paral\u00b7leles relacionades. Un plural que qualifica l\u2019agent art\u00edstic com a maker<\/em>liberal, cosa que implica una rica hibridaci\u00f3 on l\u2019artista comissaria exposicions mentre el comissari fa art i tots escrivim, per\u00f2 tamb\u00e9 \u2013segurament- una falta d\u2019intensitat patol\u00f2gica i endog\u00e0mica, una contribuci\u00f3 que en darrera inst\u00e0ncia dificulta la tan volguda professionalitzaci\u00f3. Beques, premis, subvencions i un llarg etc\u00e8tera que sol maquillar la realitat subjacent de l\u2019economia familiar, les her\u00e8ncia i, per sobre de tot, la renda de bens immobles: la propietat en les seves diverses manifestacions com a base en la que sustentar el desplegament d\u2019una traject\u00f2ria art\u00edstica exitosa o en vies de consolidaci\u00f3.<\/p>\n Immersos en aquesta quotidianitat es publicava fa uns mesos Arte y Monacato\u00a0<\/em>(Bilbao 2018), un projecte coral promogut per Modelos Operativos Abiertos (MOA), el col\u00b7lectiu format per Alberto D\u00edez i Mar Dom\u00ednguez. No es tracta d\u2019un \u201cllibre d\u2019artista\u201d sin\u00f3 d\u2019un llibre fet per artistes i agents de l\u2019art (Sem\u00edramis Gonz\u00e1lez, Jordi Claramonte, Mar\u00eda Ptqk, Rita Sixto), impr\u00e8s en paper lleuger, de petit format, editat amb cura en castell\u00e0 i eusquera. Aqu\u00ed la forma respon amb fidelitat al contingut. Fonamentat en una reflexi\u00f3 lenta i pausada, dial\u00f2gica, en un \u00fas del temps alternatiu, aquest projecte d\u2019art assag\u00edstic, eminentment textual, allotja una voluntat program\u00e0tica que passa per auto-organitzar, tornar a ritualitzar la vida en com\u00fa sense arribar a totalitzar-la. Un plantejament inquietant que parteix d\u2019un examen biogr\u00e0fic, de la pr\u00f2pia vida i les seves resist\u00e8ncies, una tesi encarnada que problematitza la producci\u00f3 art\u00edstica com a treball, quefer o tasca, les seves regles i metes, l\u2019assumpci\u00f3 aprior\u00edstica del format expositiu, la seva suposada necessitat i la reificaci\u00f3 objectual que comporta. Arte y Monacato<\/em>constitueix una primera reflexi\u00f3, a lo Benjamin, sobre els mitjans de producci\u00f3 (art\u00edstica) i no tant sobre els seus productes, un exercici de pensament conscient de la \u201cdificultat per resoldre all\u00f2 que \u00e9s propi de l\u2019art\u201d, si \u00e9s que es dona aquest absolut i \u00e9s operatiu pensar-lo.<\/p>\n Composat per contribucions de diferent rellev\u00e0ncia i inter\u00e8s \u2013l\u2019elecci\u00f3 i oportunitat dels quals no escapa a les din\u00e0miques de visibilitat i circulaci\u00f3 del camp art\u00edstic criticades per MOA, com tampoc all\u00f2 que fa aquest mateix text \u2013 el detonant d\u2019aquest projecte parteix de la impossibilitat de separar la vida del treball, que se solapen i succeeixen sense interrupci\u00f3 en el present. Comen\u00e7ant una indagaci\u00f3 materialista de la tradicional dicotomia art-vida, la no imposici\u00f3 de l\u2019un sobre l\u2019altra a la recerca de la seva s\u00edntesi formalitzada, una artesania de l\u2019art que estableix un paral\u00b7lelisme entre la vida art\u00edstica i la vida mon\u00e0stica, centrat en l\u2019estudi en l\u2019Ordre Benedictina, que dona lloc a algunes de les aportacions m\u00e9s significatives pel que tenen d\u2019antropologia de la vida quotidiana, amb la intenci\u00f3 d\u2019enunciar i transmetre una experi\u00e8ncia personal \u2013generacionalment compartida- com a teoria pr\u00e0ctica<\/em>.<\/p>\n Aix\u00ed, a \u201cEscucha y conversaci\u00f3n con el monje benedictino J. M\u00aa Sanrom\u00e0” (Monasterior de Valvanera, La Rioja), es comenta en profunditat la regla de San Benito, el problema de la relaci\u00f3 entre regla i vida: la divisi\u00f3 del temps, els graus d\u2019humilitat, obedi\u00e8ncia i silenci, l\u2019aguait de l\u2019accedia com a mandra o depressi\u00f3. \u201cNo estic a la comunitat que m\u2019he inventat, sin\u00f3 que estic a la comunitat que he trobat\u201d, explica el monjo, manifestant l\u2019acceptaci\u00f3 i pertinen\u00e7a a un col\u00b7lectiu determinat, el seu comprom\u00eds amb una nova vida en com\u00fa, resumida en el ora et labora<\/em>. O el text final, \u201cEncara quan no es deixa de parlar d\u2019art\u201d, d\u2019Alberto D\u00edez, que reconeix la dif\u00edcil assumpci\u00f3 del radicalisme monacal. Mitjan\u00e7ant una ecologia pol\u00edtica del cos es discrimina llavors la Cultura, en maj\u00fascula, aquella que \u201cli ha declarat la guerra a la vida perqu\u00e8 (ja) no s\u2019ocupa d\u2019acompanyar-la\u201d, d\u2019aquest quelcom propi de l\u2019art, \u201cd\u2019all\u00f2 auster que s\u2019ha anat quedant\u201d, una actitud. <\/a>[1]<\/p>\n \u00c9s possible imaginar avui una pr\u00e0ctica art\u00edstica fora del sistema del mercat? Aliena a la propietat? Que no subsumeixi les condicions materials ni la cura necessaris per a la reproducci\u00f3 de la vida? Si aquestes preguntes \u2013enunciats hist\u00f2rics- s\u00f3n urgents, les seves respostes no passes per un actualitzat fuga mundi<\/em>, ara que tenim la certesa de que no hi ha \u201cnaturalesa\u201d a la que tornar, ni per una altra reclusi\u00f3 austera m\u00e9s, quan la paraula austeritat, cooptada i imposada antidemocr\u00e0ticament pel neoliberalisme, aix\u00ed com les seves freq\u00fcents interpretacions pseudo-estoiques no fan sin\u00f3 aquilotar un obligat conformisme, un conformisme en\u00a0<\/em>la pobresa.<\/p>\n