Entre rituals i drogues camina el corpus art\u00edstic del canadenc radicat a Berl\u00edn Jeremy Shaw<\/strong> (Vancouver, 1977), el treball del qual se centra en l’exploraci\u00f3 d’all\u00f2 que \u00f1es transcendental i els estats alterats de consci\u00e8ncia. Basant-se en l’estudi de les pr\u00e0ctiques culturals i cient\u00edfiques sobre aquesta transcend\u00e8ncia i combinant i amplificant estrat\u00e8gies de cinema v\u00e9rit\u00e9<\/em>, art conceptual o videomusical, les seves obres creen un espai postdocumental en el qual rituals, sistemes de creences i hist\u00f2ries dispars cohabiten en un limb interpretatiu. Shaw t\u00e9 una estranya habilitat per explorar i capturar expressions visibles de realitats invisibles. La seva id\u00e9e fixe<\/em> per la p\u00e8rdua de control i els estats alterats, generalment amb l’ajuda de drogues, ball, ci\u00e8ncia, tr\u00e0ngol i \u00e8xtasi religi\u00f3s, s’eleva per sobre de l’origen que els provoca per confrontar al p\u00fablic amb la inefabilidad i incomunicabilidad de l’experi\u00e8ncia subjectiva.<\/p>\n Els \u00faltims treballs de Shaw es van presentar aquest estiu a la \u00a0Kunstverein d’Hamburg, en l’exposici\u00f3 Quantification Trilogy<\/strong><\/em>, composta per la tr\u00edada de videos Quickeners<\/strong><\/em> (2014), Liminals<\/strong><\/em> (2017) i I Can See Forever<\/strong> <\/em>(2018). Acompanyava als films la s\u00e8rie de fotografies Towards Universal Pattern Recognition<\/strong><\/em> (2016), que a m\u00e9s va formar part de la 57a Biennal de Ven\u00e8cia. Aquesta pe\u00e7a mostra individus en diversos estats d’\u00e8xtasi religi\u00f3s, emmarcats en protuberants cristalls caleidosc\u00f3picos que distorsionen les imatges en m\u00faltiples repeticions. En aplicar un dispositiu \u00f2ptic associat amb l’experi\u00e8ncia psicod\u00e8lica a les fotos documentals, l’obra considera la universalitat de tota experi\u00e8ncia transcendental, ja sigui espiritual, hedonista, cient\u00edfica o de qualsevol altre tipus. Aquesta idea de la universalitat continua en la trilogia, on -a difer\u00e8ncia dels seus films anteriors, en els quals la transcend\u00e8ncia s’aconseguia amb drogues\u2013 introdueix la religi\u00f3 com a ambival\u00e8ncia davant el desig d’escapar, ja sigui del temps o del cos. La religi\u00f3 no solament es presenta com una t\u00e8cnica per aconseguir l’\u00e8xtasi, sin\u00f3 ir\u00f2nicament, com a manera de resist\u00e8ncia al control.<\/p>\n Quickeners<\/em> (c) Fred Dott, courtesy Kunstverein in Hamburg<\/p><\/div>\n Les tres pel\u00b7l\u00edcules estan ambientades en diferents moments en el futur i cadascuna \u00e9s un anacronisme: com m\u00e9s avancem en el temps, m\u00e9s antiga \u00e9s la t\u00e8cnica de filmaci\u00f3 utilitzada. Quickeners<\/strong><\/em> se situa 500 anys en el futur. El planeta est\u00e0 poblat per \u00e9ssers humans qu\u00e0ntics, interconnectats pel n\u00favol digital \u201cThe Hive\u201d (el rusc), que operen \u00fanicament amb pensament racional pur i han aconseguit la immortalitat. Un fosc trastorn denominat \u201cs\u00edndrome de l’atavisme hum\u00e0\u201d, consistent a desitjar i sentir com els seus avantpassats, afecta a una petita comunitat, els Quickeners. Aquest grup empra rituals obsolets per desconnectar-se, en un proc\u00e9s que els humans qu\u00e0ntics denominen \u201cquickening\u201d (acceleraci\u00f3). Per il\u00b7lustrar la hist\u00f2ria, Shaw usa unes imatges documentals de 1967 sobre \u201cThe Holy Ghost People\u201d, un grup religi\u00f3s cristi\u00e0 pentecostal [[i]] d’encantadors de serps localitzat a Els Apalatxes que mostren testimoniatges indesxifrables, sermons, oracions, balls convulsivos, di\u00e0legs en diferents lleng\u00fces i estats d’\u00e8xtasis. Quickeners emfatitza la propensi\u00f3 humana a creure en un m\u00e9s enll\u00e0 de la realitat racional. Aquesta cr\u00edtica a la racionalitat moderna i la tornada a les emocions sembla positiva fins que apareix la visi\u00f3 dist\u00f2pica dels fonamentalistes. Al final del film, es desvetlla que els encantadors de serps tamb\u00e9 es quantificaran. La meva sensaci\u00f3 va ser tant d’alleujament com de aprensi\u00f3.<\/p>\n El segon film, Liminals<\/strong><\/em>, representa una societat marginada del futur que intenta salvar a la humanitat de l’extinci\u00f3 a trav\u00e9s d’activitats transcendentals obsoletes. Mitjan\u00e7ant la combinaci\u00f3 de pel\u00b7l\u00edcula de 16mm i digital i emprant l’est\u00e8tica del cinema v\u00e9rit\u00e9<\/em>, Liminals<\/strong><\/em>, se situa tres generacions en el futur i segueix a vuit subjectes que es van involucrant en diferents comportaments rituals cat\u00e0rtics, des de la meditaci\u00f3 kundalini i el whirling[[ii]<\/a>] fins a la dansa moderna i el headbanging [[iii]<\/a>]. Els protagonistes creuen que mitjan\u00e7ant aquestes t\u00e8cniques i l’\u00fas d’ADN artificial aconseguiran un creixement del cervell per accedir a \u201cEl Liminal\u201d, un paraespai especulatiu entre el f\u00edsic i el virtual on la humanitat pot existir temporalment \u201cen gestaci\u00f3\u201d cap a una nova fase de l’evoluci\u00f3.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/08\/Quickeners-c-Fred-Dott-445x400.jpg\")