Tuc, toc, tuc, toc, tic, toc, tuc, toc, tic toc tac!<\/p>\n
Nits en les que en tancar els ulls, escolto el so dels bastons xocant uns contra els altres. Sons vells, socis que m’acompanyen des de fa tant. Petites formes geom\u00e8triques de colors i miralls ballen llavors en la meva ment. S\u00f3n els cossos i gorres dels dansaires saltant i creuant-se. Cada 25 de juny aquests sons, formes i colors ascendeixen al port de Yebra de Basa acompanyant la process\u00f3 de la Romeria de Santa Orosia, de la qual el meu avi era membre, i a la qual vaig cada vegada que tinc ocasi\u00f3. Aquest dia, la process\u00f3 puja en pelegrinatge a una ermita que hi ha a la part alta de la muntanya on s’esmorza, es beu, es canta i es balla. El dance<\/em> el componen 8 dansaires, majoral, repat\u00e1n i m\u00fasic, que llueixen vestits amanits amb mocadors de seda creuats sobre el pit i vistosos barrets de cintes de colors i flors. Els dansaires colpegen amb for\u00e7a i en diferents posicions els seus pals de senyera, en un ritual de neteja de l’espai que fa fugir tota for\u00e7a mal\u00e8fica. Una de les caracter\u00edstiques d’aquesta dansa \u00e9s que no es t\u00e9 const\u00e0ncia que s’hagi deixat de fer des del seu origen, all\u00e0 pel s. XVII, ja que la comunitat al seu voltant s’ha preocupat de mantenir viu el seu sentit.<\/p>\n Tuc, toc, tuc, tac<\/p>\n Qu\u00e8 \u00e9s el que m’atrau d’aquest esdeveniment, per qu\u00e8 aquests cops secs estan guardats en la meva mem\u00f2ria? M\u00e9s enll\u00e0 de la proximitat familiar, crec que el car\u00e0cter ancestral del ball i el ritual, la simplicitat de les formes, la imponent pres\u00e8ncia de l’entorn natural i sinceritat dels cossos presents fa que m’afecti d’una manera imprevista. Mai he estat religi\u00f3s. Ni tan sols massa espiritual. Des de sempre m’ha costat practicar qualsevol tipus de meditaci\u00f3, o acostar-me a experi\u00e8ncies m\u00e9s o menys m\u00edstiques. El meu pare, que va ser intern a un col\u00b7legi de capellans durant la dictadura, solia dir que ja havia resat ell per mi i pel meu germ\u00e0 (i per tota la nostra descend\u00e8ncia). Recordo esperar nom\u00e9s els diumenges a la porta de l’esgl\u00e9sia amb la pilota assegut a l’ombra d’un pi a que els meus amics sortissin de missa per seguir jugant. Entre aquesta aversi\u00f3 familiar per l’esgl\u00e9sia cat\u00f2lica (en la qual m’he reafirmat amb els anys), i el domini del saber cient\u00edfic sobre qualsevol altre tipus de coneixement en oposici\u00f3 a l’anterior al que un s’abra\u00e7a irremeiablement mentre creix (del que s\u00ed m’he allunyat amb els anys), sembla que no hi hauria un altre espai per entendre’ns existencialment. No ser\u00e0 casualitat que l’avan\u00e7 del m\u00f3n modern hagi viatjat de la m\u00e0 de la religi\u00f3 en tantes ocasions. Aqu\u00ed hi ha la ca\u00e7a de bruixes, o la colonitzaci\u00f3 de tants territoris a mans de les nacions europees, on les expedicions cient\u00edfiques corrien en paral\u00b7lel a les missions cristianes.<\/p>\n Llegia fa poc [1]<\/a> que el fet que pr\u00e0ctiques com el ioga estiguin avui tan refermades en la nostra cultura \u00e9s una evid\u00e8ncia que necessitem construir una altra manera d’entendre la relaci\u00f3 cos-ment. No ho s\u00e9, per\u00f2 en el meu cas, els \u00faltims anys he sentit una necessitat d’apropar-me a certes pr\u00e0ctiques que tenen a veure amb all\u00f2 m\u00e0gic, amb all\u00f2 espiritual o amb el ritual. Potser mentre un ent\u00e9n que ja no pot fiar-se de tot el que li han explicat, i que la ra\u00f3 que governa el pensament modern ens ha portat fins on som, necessita trobar altres llocs als quals aferrar-se. Llocs que van ser oblidats, descartats, amagats. O que encara no existeixen.<\/p>\n Fa uns mesos, durant una resid\u00e8ncia a Artpace Sant Antonio, vaig con\u00e8ixer a Roberto Botello, un matach\u00edn<\/em> i investigador que treballa elaborant una an\u00e0lisi cr\u00edtica cap a institucions i intel\u00b7lectuals contemporanis en relaci\u00f3 amb q\u00fcestions d’apropiacions i falta d’autenticitat cultural. El Roberto em va explicar com a Sant Antonio grups de matachines<\/em> aut\u00f2noms ballaven cada desembre en honor a la Verge de Guadalupe. Una tradici\u00f3 que, encara que pugui semblar una forma de catolicisme hisp\u00e0, quan es mira de prop arriba m\u00e9s lluny. Sembla clar que els tlaxcaltecas que van portar la tradici\u00f3 de la dansa dels matachines<\/em> des del centre de M\u00e8xic practicaven alguna cosa fora dels confins del dogma cat\u00f2lic. L’autonomia d’aquests grups es posava en evid\u00e8ncia per la decisi\u00f3 de ballar i resar en espais p\u00fablics sense perm\u00eds del govern de la ciutat o les institucions cat\u00f2liques, per\u00f2 en els \u00faltims anys aquesta s’ha anat perdent, a causa de la influ\u00e8ncia exercida per l’arxidi\u00f2cesi en un pelegrinatge matach\u00edn<\/em> anual per tal d’explotar la tradici\u00f3 per al desenvolupament econ\u00f2mic a trav\u00e9s del turisme. Cap al desembre de 2016, la companyia del Roberto, com moltes altres, s’havien desintegrat causa de la seva apropiaci\u00f3 per les institucions de la ciutat i l’esgl\u00e9sia. Per\u00f2 una nit, el Roberto va escoltar el so del petit tambor i els cascavells al carrer.<\/p>\n Cling, cling cling, cling, pom pom pom cling cling cling poropom pom pom<\/p>\n Un grup independent de matachines<\/em> celebrava una process\u00f3 a la viatja usan\u00e7a pel seu barri. Els vells sons van fer entendre al Roberto que la dansa dels matachines<\/em> \u00e9s intr\u00ednsecament resistent sempre que les tropes aut\u00f2nomes continu\u00efn formant-se. Les comparses basades en la comunitat i en la fam\u00edlia continuaran existint independentment de les institucions, sempre que hi hagi dansaires que nom\u00e9s es preocupin per ballar.<\/p>\n La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que els ritmes, moviments, preg\u00e0ries i afectes que emergeixen d’aquest ball em van recordar excepcionalment als dansaires de Yebra. La perseveran\u00e7a d’unes danses que no volen deixar de ser el que s\u00f3n. Quina \u00e9s la transcend\u00e8ncia de la persist\u00e8ncia del ritual? Per qu\u00e8 aquesta insist\u00e8ncia per romandre posseeix la capacitat de trastocar l’exist\u00e8ncia? El ritual rescata la pres\u00e8ncia lliurant-la al m\u00f3n, reactivant i potenciant la seva capacitat per afectar i ser afectat. Un ritual genera un temps i un espai excepcional en qu\u00e8 l’atenci\u00f3 i la percepci\u00f3 es transformen, i on no hi ha una sola posici\u00f3, sin\u00f3 diferents possibilitats d’acci\u00f3 fluides i intercanviables per als participants.<\/p>\n Viratges, voltes, salts i creus de cossos intercanviables que em porten a un altre moment en el que el meu cos va girar i girar fins a caure exhaust a terra mentre em subjectaven bra\u00e7os c\u00f2mplices. Els \u00faltims dies de 2017, com a tancament del projecte Cale, cale, cale! Caale!!!<\/em><\/a> a Tabakalera San Sebasti\u00e1n, ens vam reunir amb les artistes Valentina Desideri i Coraz\u00f3n del Sol i un grup de persones al voltant d’una olla al foc on plantes m\u00e0giques locals i materials aportats pels visitants a l’exposici\u00f3 s’anaven consumint. Mentre li don\u00e0vem voltes al contingut de l’olla, ens vam dividir per grups preparant diferents materials org\u00e0nics mentre parl\u00e0vem sobre situacions on algun tipus de poder o dominaci\u00f3 exerc\u00eds control sobre les nostres vides i que voldr\u00edem revertir amb el ritual. Despr\u00e9s, llig\u00e0rem tots aquests materials a la capa, que per torns ens vam anar posant per sobre per girar sobre nosaltres mateixos en el sentit contrari a les agulles del rellotge mentre pens\u00e0vem en la nostra pr\u00f2pia hist\u00f2ria de dominaci\u00f3 fins a perdre l’equilibri i caure. Encara avui quan recordo el so de la capa en girar a tota velocitat mentre a poc a poc anava perdent el sentit, un benvolgut sotrac recorre la meva pell.<\/p>\n pfzzpfzzzpffzzzpffzzzphhzzzzzzassssss<\/p>\n La resta del grup et subjectava llavors fins que poguessis tornar a aixecar-te, caminar fins al calder i donar-li unes voltes als materials. El proc\u00e9s es va anar repetint fins que tots vam passar, intercanviant les posicions entre uns i altres. Finalment vam cremar la capa i el contingut del calder, que eventualment es va convertir en n\u00favol i m\u00e9s tard, en pluja.<\/p>\n De nou no puc explicar b\u00e9 amb paraules qu\u00e8 \u00e9s el que va passar aquell dia. Per\u00f2 el que entre tots vam compondre em va afectar d’alguna manera imperceptible, i la forma en qu\u00e8 brego amb aquelles paraules que vaig tancar en un petit farcell i despr\u00e9s cremem, ha canviat des de llavors. Com explica Federico Campagna en el seu llibre Magic and Technic[2]<\/strong><\/a><\/em>, “la paradoxa de la iniciaci\u00f3 de la M\u00e0gia consisteix precisament a afirmar que all\u00f2 que no pot ser resolt ling\u00fc\u00edsticament \u00e9s, per\u00f2, inefablement habitable. De la mateixa manera, la forma en qu\u00e8 pot ensenyar el coneixement inici\u00e0tic s’assembla m\u00e9s a una persona que convida a una altra a un espai determinat, que a la transfer\u00e8ncia d’informaci\u00f3 en l’educaci\u00f3 t\u00e8cnica. L’iniciador dins de la M\u00e0gia no \u00e9s un prove\u00efdor d’unitats de coneixement. M\u00e9s aviat, \u00e9s alg\u00fa que podria convidar a un altre a un espai que ja habita, i l’acc\u00e9s t\u00e9 lloc a trav\u00e9s del testimoni de la seva experi\u00e8ncia de vida en el sistema-realitat de la M\u00e0gia. Com en els rituals inici\u00e0tics tradicionals, aquest \u00e9s un passatge que passa en secret, per molt que es mostri p\u00fablicament, de la mateixa manera que una amistat o un pet\u00f3 en p\u00fablic no perden res del seu secret”.<\/p>\n Una mica d’aix\u00f2 hi ha en tot l’anterior, crec. Els secrets que habiten els bastons en colpejar-se, els cascavells en tremolar a les mans dels matachines<\/em>, o la capa que gira i gira fins caure amb un cos exhaust en el seu interior s\u00f3n all\u00f2 que afecta les experi\u00e8ncies de vida en tocar-les, i all\u00f2 que empodera la resili\u00e8ncia del ritual davant l’esdevenir del que \u00e9s correcte, raonable i acceptat.
\n[1]<\/a> Ericka Florez, Ficciones operativas<\/em>, Cale, Cale, Cale, Caaaaale!, Tabakalera, 2018<\/p>\n