![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/09\/ElInternacional-1100-319x400.jpg\")
Fa\u00e7ada de El Internacional<\/em>. Fa\u00e7ada del restaurant El Internacional, Nueva York. Foto: Peter Aaron<\/p><\/div>\n La nit del passat 18 de setembre, el Jeu de Paume de Par\u00eds va reviure l’experi\u00e8ncia, amb un esdeveniment organitzat amb motiu de l’exposici\u00f3 que el centre d’art ha dedicat aquests \u00faltims mesos a Gordon Matta-Clark-qui, deu anys abans que Miralda, el 1974, va obrir en el Soho de Nova York el seu restaurant FOOD. Despr\u00e9s d’una presentaci\u00f3 audiovisual de l’Internacional, molt entusiasta i extrovertida (com el seu propi creador), els assistents a aquesta \u201cacci\u00f3 art\u00edstica i culin\u00e0ria\u201d (tal com va ser anunciada per la instituci\u00f3 parisenca), van poder degustar una s\u00e8rie de tapes i, sobretot, el fam\u00f3s Blue Margarita, el cocktail creat per Miralda i Guill\u00e9n en 1984 i que des de llavors ha donat la volta al m\u00f3n.<\/p>\n Per\u00f2 siguem honests. Una vegada feta la digesti\u00f3 i passada l’euf\u00f2ria del moment, la realitat es revela: l’acte va tenir m\u00e9s de record de temps passats i de memorabilia que d’acci\u00f3 performativa. En realitat, segueix la l\u00ednia de les exposicions retrospectives que se li han dedicat en els \u00faltims anys: la del Museu Regna Sofia en 2010 (De gustibussenar disputandum) o la del MACBA en 2016 (MIRALDA MADEINUSA), en les quals abundava la documentaci\u00f3 i el material d’arxiu. I \u00e9s que, en recrear-se d\u00e8cades despr\u00e9s, i sobretot en el context de l’art, a les sales d’exposici\u00f3, tan lluny de l’espai p\u00fablic que li era destinat al principi, l’obra perd part de l’encant i de l’objectiu original, que era el de crear situacions i viv\u00e8ncies en les quals explotar la participaci\u00f3 espont\u00e0nia i la interacci\u00f3 amb el p\u00fablic. Inevitable? \u201cQue quedi clar que aix\u00f2 \u00e9s factible dins del context muse\u00edstic, que els museus han d’obrir les seves portes a aquestes propostes\u201d, deia en una entrevista amb motiu de la seva exposici\u00f3 en el MACBA[1]. Aquesta contradicci\u00f3 en la relaci\u00f3 amb la instituci\u00f3, que Miralda assumeix com a part del treball de l’artista, com un dilema que sempre est\u00e0 present en la generaci\u00f3 d’una exposici\u00f3 i en \u201cla manera de presentaci\u00f3 i d’expressi\u00f3 d’una obra que \u00e9s pura energia, pura viv\u00e8ncia, en un espai tancat\u201d, la justifica per \u201cl’obligaci\u00f3 de transmissi\u00f3 dels ingredients que han format part d’aquests processos\u201d. I va m\u00e9s enll\u00e0: \u201cCal establir un di\u00e0leg, un business, i arribar a un acord, negociar una situaci\u00f3 amb les institucions quan es treballa amb situacions que s\u00f3n r\u00edgides per naturalesa. Cal negociar, i trobar la manera perqu\u00e8 puguis intervenir el m\u00e0xim\u201d[2].<\/p>\n El di\u00e0leg i la comunicaci\u00f3 s\u00f3n dues idees fonamentals en la proposta art\u00edstica de Miralda. En aix\u00f2 consisteix, per a ell, el menjar, que li interessa en el que t\u00e9 de ritual i de pr\u00e0ctica social. Es tracta de compartir, d’establir lla\u00e7os, de transmetre (i subvertir) les tradicions comunes i alienes i els codis de comportament d’all\u00f2 m\u00e9s b\u00e0sic de la cultura -la popular. D’altra banda, en aquesta obra d’art col\u00b7lectiva, d’equip, que va anar L’Internacional, on el paper de l’artista era el de desencadenant, per\u00f2 on la participaci\u00f3 activa dels clients era fonamental per a l’activaci\u00f3 del projecte, la proposta es va convertir en una manifestaci\u00f3 d’aquella societat de masses que Miralda combatia alhora que festejava. L’inter\u00e8s per les \u201creunions\u201d humanes, que ja havia demostrat des dels seus primers projectes -les acumulacions de soldaditos de pl\u00e0stic que enva\u00efen mobles, est\u00e0tues i mobiliari p\u00fablic-, va ser aplicat m\u00e9s tard a la societat civil, a les desfilades i processons de menjar acolorit que va llan\u00e7ar com traiteur coloriste, amb els seus companys de treball Doroth\u00e9e Selz, Joan Rabascall, Jaume Xifra i Benet Rossell.<\/p>\n V\u00e0ries s\u00f3n les etapes en la cronologia d’aquest corrent del eat art, des que els futuristes revolucionessin les convencions culin\u00e0ries amb els seus banquets teatrals, i certs artistes dels seixanta i setanta obrissin el seu restaurant-galeria (el m\u00e9s fam\u00f3s, el que Daniel Spoerri, impulsor d’aquest corrent, va crear a D\u00fcsseldorf el 1968), fins a les pr\u00e0ctiques sorgides sota l’etiqueta de l’est\u00e8tica relacional, com els menjars preparats i servides per Rirkrit Tiravanija en galeries d’art contemporani. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia d’aquestes aventures, m\u00e9s o menys ef\u00edmeres i emmarcades en el circuit art\u00edstic, L’Internacional, com a veritable restaurant que oferia aquesta experi\u00e8ncia d’una manera \u201cordin\u00e0ria\u201d, dia a dia, integrada en la vida quotidiana, aconseguia conquistar la famosa utopia avantguardista de conjuminar art i vida, esborrant les fronteres entre categories. Per fi un fenomen que confirmava que l’art podia existir fora del seu context espec\u00edfic, superat per una estetizaci\u00f3n de l’exist\u00e8ncia \u2013entenent aquesta exist\u00e8ncia en els termes m\u00e9s universals. Perqu\u00e8, qu\u00e8 hi ha m\u00e9s b\u00e0sic i elemental en aquesta vida que el menjar?<\/p>\n *Imatge de portada:\u00a0Miralda i la xef Montse Guill\u00e9n<\/p>\n [1]<\/a> https:\/\/www.macba.cat\/es\/video-miralda-madeinusa<\/a><\/p>\n [2]<\/a>\u00a0Aquestes cites estan tretes d’una entrevista amb Antoni Miralda publicada a <\/a>exit-express.<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En la vor\u00e0gine art\u00edstica i mundana que es cuinava a mitjan anys vuitanta al barri novaiorqu\u00e8s de Tribeca, el restaurant i bar de tapes L’Internacional es va convertir en una…<\/p>\n","protected":false},"author":2580,"featured_media":24576,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5963],"tags":[],"coauthors":[6546],"acf":[],"yoast_head":"\n