![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/adrien-missika-sailing-stones-videostill01.jpg\")
<\/p>\nLes roques no s\u00f3n inertes, tenen moviment. Modifiquen la seva estructura i la seva localitzaci\u00f3, fonent-se, erosionant-se o adaptant-se a noves formes al llarg de per\u00edodes de temps extremadament extensos. Minerals, f\u00f2ssils i pedres expliquen la hist\u00f2ria de la Terra assenyalant els canvis que han succe\u00eft en la seva morfologia al llarg de la seva exist\u00e8ncia. Els relleus de continents i oceans s\u00f3n paisatges rocosos que testimonien el passat; s\u00f3n un llibre obert que explica el gruix de la transformaci\u00f3 d’un temps, el geol\u00f2gic, que compr\u00e8n els gaireb\u00e9 4.600 milions d’anys d’hist\u00f2ria del planeta blau. Una ci\u00e8ncia com la geologia explora, per tant, la forma interior i exterior del globus terrestre, la seva mat\u00e8ria, les seves alteracions i el seu estat actual. Estudia el vincle que estableix l’estructura del planeta Terra amb el temps profund[i].<\/p>\n
A priori, un mitj\u00e0 com el cinematogr\u00e0fic hauria de poder representar l’ess\u00e8ncia visual i temporal de la geologia de manera plausible. Al cap i a l’\u00faltim, el cinema \u00e9s una eina que captura imatges i sons per desplegar-los segons la seva durada adequada. No obstant aix\u00f2, l’audiovisual troba obstacles significatius a l’hora de representar els canvis geol\u00f2gics de manera convincent: el moviment i el temps. Si el moviment geol\u00f2gic \u00e9s imperceptible a l’\u00e9sser hum\u00e0, el seu temps \u00e9s pr\u00e0cticament irrepresentable en termes f\u00edlmics. El relleu i la volumetria tamb\u00e9 s’escapen del domini bidimensional de tot treball audiovisual. Cal preguntar-se, per tant, de quina manera eines com el cinema o el video poden explicar aquesta transformaci\u00f3 de milions d’anys. Com poden els artistes de la imatge en moviment dilucidar inc\u00f2gnites sobre l’escor\u00e7a terrestre? Quin tipus de propostes audiovisuals revelen el seu esdevenir de manera convincent? M\u00e9s enll\u00e0 del cinema documental ortodox \u2013de veu en off explicativa, alli\u00e7onadora, sovint redundant\u2013, resulta pertinent interrogar quines propostes llancen llum a la problem\u00e0tica geol\u00f2gica dins del cinema experimental i la videocreaci\u00f3 assatg\u00edstica.<\/p>\n
Establint sinergies entre els mitjans tecnol\u00f2gics de reproducci\u00f3 d’imatges i l’\u00e0mbit geol\u00f2gic trobem consideracions est\u00e8tiques que suggereixen la bellesa terrestre en si mateixa[ii]. En l’art f\u00edlmic i videogr\u00e0fic existeixen diversos treballs que realitzen an\u00e0lisis geol\u00f2giques entrella\u00e7ant consideracions te\u00f2riques amb subtileses po\u00e8tiques. Assumint conscientment el paper que protagonitza el mitj\u00e0 escollit en la representaci\u00f3, diversos artistes solucionen les seves peces situant-se en els confins entre l’assatg\u00edstic i el pedag\u00f2gic, el figuratiu i l’abstracte, l’anal\u00edtic i el metaf\u00f2ric. S\u00f3n propostes que vehiculen inst\u00e0ncies subtils no exemptes de complexitat.<\/p>\n
<\/p>\n
A Sailing Stones<\/em> (2011), gravada per Adrien Missika a Racetrack Platja, es mostra un conjunt de pedres despla\u00e7ades al llarg d’un llac completament sec, envoltat de penya-segats dolom\u00edtics, prop del m\u00edtic Death Valley californi\u00e0. Durant onze minuts es documenten uns pedruscos que han arribat a la seva posici\u00f3 deixant \u00a0un tra\u00e7 sinu\u00f3s sobre el terreny. La profunda lentitud amb la qual les roques canvien d’ubicaci\u00f3 i la dificultat per percebre aquest trajecte serenament enigm\u00e0tic fan pensar en lemes temporals com el de la composici\u00f3 Organ\u00b2\/*ASLSP\u00a0(As Slow as Possible)<\/em>\u00a0(1987), del m\u00fasic nord-americ\u00e0 John Cage[iii]. De manera an\u00e0loga, els pl\u00e0nols de l’obra es dilaten, esculpint una durada que s’est\u00e9n m\u00e9s enll\u00e0 de l’habitual. Al car\u00e0cter est\u00e0tic de les preses se li suma una suspensi\u00f3 temporal que denota una frustraci\u00f3: la impossibilitat de presenciar cap idea de moviment[iv]. Laura Kraning escull una altra metodologia per documentar un espai des\u00e8rtic similar en Meridian Plain<\/em> (2016). Un muntatge accelerat d’imatges est\u00e0tiques capturades per c\u00e0meres fotogr\u00e0fiques rastreja textures monocrom\u00e0tiques de pedres i roques inidentificables. Topografiar un paisatge distant, reconfigurat a trav\u00e9s de fotografies zenitals extretes d’internet, convoca una multiplicitat de punts de vista per a un escenari natural completament verge[v]. El seu progressiu frenes\u00ed sembla inspirar-se en projectes d’artistes com Michael Snow o Gary Hill, especialment en els trams m\u00e9s hiperactius de films com La R\u00e9gion Centrale<\/em> (1971) o Axis<\/em> (1975). Li: ThePatterns of the Nature<\/em> (2007) de John N. Campbell parteix del terme xin\u00e8s LI, referit a l’ordre i la intel\u00b7lig\u00e8ncia que subjeu en la naturalesa, per reflectir la riquesa de les seves formes org\u00e0niques. Lents microsc\u00f2piques, llargs intervals de temps i altres t\u00e8cniques de filmaci\u00f3 poc comunes recullen cicles estacionals diacr\u00f2nicament. En un altre treball de Campbell titulat Crystal Growth inPolarized Light<\/em> (2017) el cineasta captura la formaci\u00f3 de minerals i cristalls com els quals en el seu moment van filmar la nord-americana Lillian Schwartz\u2013Bagatelles (1977)\u2013 i el franc\u00e8s Jean Painlev\u00e9 \u2013Transition in Liquid Crystals<\/em>(1978) [vi].<\/p>\n Existeixen altres treballs audiovisuals de trets art\u00edstics on el cos de l’artista fa acte de pres\u00e8ncia, modificant un espai prof\u00edlmic caracteritzat per domin\u00e0ncies geol\u00f2giques. Within a Stone\u2019s Throw\u00a0<\/em>(2012) de Cecilia Condit \u00e9s una videoinstalaci\u00f3 a tres pantalles les imatges de les quals ofereixen escenaris naturals irlandesos gravats en pl\u00e0nols fixos. El vagar de l’artista, interactuant amb l’escala de les pedres i les seves disposicions dins de l’enquadrament, s\u00f3n recorreguts perform\u00e0tics per enclavaments rocosos. L’espiritual subjeu entre situacions de rerefons tan simb\u00f2lic com a mitol\u00f2gic. Amarillo Ramp<\/em> (2017) de Sabine Gruffat i Bill Brown tamb\u00e9 incorpora escenificacions de cossos humans. S’obre amb una cita de l’escriptor J. G. Ballard que remiteix a la superaci\u00f3 dels l\u00edmits de les coordenades espai-temporals[vii]. Gruffati Brown retraten l’\u00faltim earthwork de l’artista Robert Smithson en un assaig po\u00e8tic que es diverteix improvisant jocs especulessis de reflexos lum\u00ednics. S\u00f3n intervencions l\u00fadiques pautades pels tours el\u00e8ctrics del guitarrista s\u00f2nic Lee Ranaldo \u2013del que sona el seu tema Amarillo Ramp (For Robert Smithson)\u00a0<\/em>(2000)\u2013. Segons els dos cineastes, l’obra de Smithson \u00e9s un indici de Antropoc\u00e8\u2013\u00e8poca que succeeix a l’Holoc\u00e8\u2013, un terme introdu\u00eft per l’ecologista Eugene Stoermer i el cient\u00edfic Paul Crutzen que indica el canvi geol\u00f2gic marcat per l’impacte de l’\u00e9sser hum\u00e0 sobre l’ecosistema terrestre. C\u00e0sting a Glance\u00a0<\/em>(2007) de James Benning ofereix una altra lectura d’aquesta transformaci\u00f3 contemplant la Spiral Jetty<\/em> (1970) del mateix Robert Smithson al llarg de diverses d\u00e8cades. Aquesta gran espiral de terra situada al nord de Salt Lake a Utah \u00e9s, en paraules del seu artista, \u201cun cicl\u00f3 imm\u00f2bil\u201d. Benning la visita ass\u00edduament, comprovant com reflota el 2004, despr\u00e9s d’estar submergida sota l’aigua trenta anys. Setze llargues preses de viatges empresos entre 1970 i 2007 visualitzen els canvis meteorol\u00f2gics i el proc\u00e9s d’erosi\u00f3 de les roques de basalt que conformen l’obra de Land Art m\u00e9s reconeguda.<\/p>\n En una escena de Travelling Fields<\/em> (2010), l’anglesa Inger Lise Hansen es concentra en les ru\u00efnes d’una edificaci\u00f3 inacabada que, per la seva calculada disposici\u00f3, evoca l’alineaci\u00f3 de menhirs de Carnac, en la Bretanya francesa[viii]. Aquest pausat travelling lateral, produ\u00eft cap per avall de dreta a esquerra, incrementa la seva estranyesa per la inc\u00f2gnita que suscita un conjunt abandonat de columnes de formig\u00f3. Reconfigurant l’espai escollit \u2013la pen\u00ednsula de Kola, en el nord de R\u00fassia\u2013 i utilitzant intervals de temps que il\u00b7luminen l’escenari intermitentment, l’artista proposa un registre desnaturalitzat d’un terrain vague<\/em>. Aquesta zona travessada de manera sinuosa desvetlla un paisatge entr\u00f2pic que suggereix la possibilitat de resignificar la consci\u00e8ncia ecol\u00f2gica. Aquesta mateixa problem\u00e0tica \u00e9s la que destil\u00b7la el projecte Medium Earth<\/em> (2013) del col\u00b7lectiu londinenc The Otolith Group. En ell es dissecciona el s\u00edsmic mitjan\u00e7ant un assaig audiovisual que, prenent com a punt de partida el terratr\u00e8mol de Tohoku, tra\u00e7a un itinerari prof\u00e8tic pel moviment tect\u00f2nic de l’escor\u00e7a geol\u00f2gica de Calif\u00f2rnia. Com indiquen a la seva mateixa p\u00e0gina web, \u201cel desig per evocar els substrats ocults del planeta d\u00f3na pas a una interpretaci\u00f3 morfol\u00f2gica de la fa\u00e7 de la terra\u201d[ix]. I \u00e9s aqu\u00ed on introdueixen metodologies que escolten el paisatge sonor dels deserts, desxifren les cal\u00b7ligrafies de les esquerdes de les seves falles i descodifiquen l’escriptura de les pedres.<\/p>\n En general, totes les pr\u00e0ctiques audiovisuals aqu\u00ed ressenyades suggereixen la nimietat de l’\u00e9sser hum\u00e0 davant la magnitud espai-temporal del planeta Terra. Qualsevol tipus d’intervenci\u00f3 de l’home sobre el territori terrestre, tard o d’hora, esdevindr\u00e0 ru\u00efna, erigint-se com a monument del futur. No \u00e9s casualitat que Robert Smithson, reflexionant sobre el temps, l’art i el paisatge, cit\u00e9s a l’escriptor rus Vladimir Nabokov quan afirma que \u201cel futur \u00e9s l’obsolet a l’inrev\u00e9s\u201d[x]. Les peces videogr\u00e0fiques esmentades en aquest text s\u00f3n tan sols una petita representaci\u00f3 d’una infinitat de t\u00edtols que recullen la fascinaci\u00f3 dels artistes per la geologia. L’esmunyed\u00eds d’aquesta tem\u00e0tica, la seva resist\u00e8ncia a qualsevol tipus d’acotaci\u00f3 audiovisual, segueixen sent motius per seguir indagant en les seves propietats, tant si s’inclou l’aparen\u00e7a humana com si no. El car\u00e0cter aparentment est\u00e0tic de pedres i pedruscos desvetlla, paradoxalment, un rerefons canviant on el fenomenol\u00f2gic queda superat pel concepte de temps profund. Perqu\u00e8 en mat\u00e8ria geol\u00f2gica, expressada art\u00edsticament, els l\u00edmits epistemol\u00f2gics solament poden manifestar la tend\u00e8ncia a la metamorfosi i l’alteraci\u00f3, fent v\u00e0lida l’expressi\u00f3 del qu\u00edmic franc\u00e8s Antoine-Laurent Lavoisier qui, en 1785, va indicar que \u201cla mat\u00e8ria no es crea ni es destrueix, nom\u00e9s es transforma\u201d[xi].<\/p>\n ***<\/p>\n [i] El ge\u00f2leg escoc\u00e8s James Hutton (1726\u20131797) va introduir el concepte cient\u00edfic de \u2018temps profund\u2019. A Principios de geolog\u00eda<\/em> (1830-1833) el ge\u00f2leg brit\u00e0nic Charles Lyell va codificar la noci\u00f3 de temps profund demostrant que la persistent acci\u00f3 de les causes ordin\u00e0ries originen tots el fets geol\u00f2gics.<\/p>\n [ii] Qualsevol llibre ben il\u00b7lustrat de geologia \u00e9s una invitaci\u00f3 a interpretar fotografies de roques \u00edgnies, metam\u00f2rfiques o sediment\u00e0ries com a abstraccions visuals que, per les seves caracter\u00edstiques formals (\u00e8mfasis en la textura, composici\u00f3 all over<\/em>, ininteligibilidad de l’escala, relativa abs\u00e8ncia de figuraci\u00f3), al\u00b7ludeixen a pintures de l’expressionisme abstracte, l’informalisme o altres moviments de la pr\u00e0ctica pict\u00f2rica abstreta. De la mateixa manera, fot\u00f2grafs com Edward Weston o Albert Renger-Patzsch prenen com model pedres \u2013cegues o no\u2013 per desenvolupar propostes art\u00edstiques de la nova objectivitat, que poden estudiar-se sota el signe de la petrologia. D’altra banda, certes pr\u00e0ctiques de l’\u00e0mbit sonor, com aquelles elaborades per l’angl\u00e8s Chris Watson, impliquen plenament el transcurs temporal terrestre. Moviments s\u00edsmics i erupcions volc\u00e0niques poden registrar-se com a enregistraments de paisatges sonors de manera m\u00e9s o menys objectiu.<\/p>\n [iii] Organ\u00b2\/ASLSP (As Slow as Possible)\u00a0<\/em>(1987) \u00e9s una pe\u00e7a musical que proposa la interpretaci\u00f3 musical m\u00e9s lenta i de major durada mai efectuada. As Slow as Possible<\/em> va ser tamb\u00e9 l’anunciat que van escollir els comissaris Alexandra Laudo i Jes\u00fas Vilamaj\u00f3 per organitzar una exposici\u00f3 d’art contemporani en la mostra Embarrat<\/em> de T\u00e0rrega de l’any 2017.<\/p>\n [iv] Al gener de 2016 va tenir lloc una sessi\u00f3 Scratch de cinema experimental a Par\u00eds titulada Pols d’imatges: Forces tel\u00b7l\u00fariques<\/em>. En ella es van incloure Sailing Stones<\/em> i altres treballs com la documentaci\u00f3 de l’obra Sun Tunnels<\/em> (1978) de l’artista nord-americana Nancy Holt.<\/p>\n [v] Aquesta pel\u00b7l\u00edcula va ser una de les incloses en la sessi\u00f3 Voyages Elsewhere que va tancar, al Close-Up Cinema de Londres, la mostra Edge of Frame\u00a0<\/em>dedicada al cinema d’animaci\u00f3 experimental, al mar\u00e7 de 2018.<\/p>\n [vi] Nirvana Alchemy Film<\/em> (2007) de Jennifer West no representa minerals per\u00f2 afegeix aig\u00fces termals xopades de liti i altres subst\u00e0ncies alqu\u00edmicas sobre el cel\u00b7luloide de 16 mm. L’acci\u00f3 qu\u00edmica sobre l’emulsi\u00f3 altera filmacions autobiogr\u00e0fiques convertides en divertiments en descomposici\u00f3.<\/p>\n [vii] \u201cConsidero Amarillo Ramp<\/em> tant un embarcader com una fugida, un proto-laberint que Smithson esperava que el \u00a0llanc\u00e9s des dels l\u00edmits del temps i l’espai a un m\u00f3n m\u00e9s ric i complex\u201d. Ballard, J. G. \u2018Robert Smithson as Carrego Cultist\u2019 a Conley, Brian i Joe Amrhein (Ed.)\u00a0Robert Smithson: A Collection of Writings onRobert\u00a0Smithson on the Occasion of the Installation of \u2018Dead Tree\u2019 at Pierogi 2000<\/em>. Brooklyn, NY: Pierogi 2000, 1997.<\/p>\n [viii] Segons Francesco Careri el conjunt de menhirs de Carnac s’ha estudiat com un gran calendari de pedra gr\u00e0cies a la seva particular orientaci\u00f3. Careri, Francesco, Walkscapes. El caminar com a pr\u00e0ctica est\u00e8tica<\/em>. Barcelona: Gustavo Gili, 2014. 2\u00ba edici\u00f3. p. 52.<\/p>\n [ix] http:\/\/otolithgroup.org\/ P\u00e0gina web consultada per \u00faltima vegada al juliol de 2018.<\/p>\n [x] Smithson, Robert, \u201cEnthropy and the New Monuments\u201d (1966) a Flam, Jac, (Ed.) Robert Smithson. The Collected Writings<\/em>. Los Angeles: University of Calif\u00f2rnia Press. 1996. p. 11.<\/p>\n [xi] Altres treballs videogr\u00e0fics que s’han tingut en consideraci\u00f3 per a l’escriptura d’aquest text s\u00f3n: La vida de les pedres<\/em>\u00a0(1996-2006) de Clemente Calvo, Pedres<\/em> (2012) de Mercedes Mangran\u00e9, The Artist and the Stone<\/em> (2014) de Matteo Guidi i Giulina Racco, i Pedra i Ocell<\/em> (2017) del col\u00b7lectiu Volga.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Les roques no s\u00f3n inertes, tenen moviment. Modifiquen la seva estructura i la seva localitzaci\u00f3, fonent-se, erosionant-se o adaptant-se a noves formes al llarg de per\u00edodes de temps extremadament extensos….<\/p>\n","protected":false},"author":2588,"featured_media":24668,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5968],"tags":[],"coauthors":[6545],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/la_regio_centrale.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/AMARILLO4.jpg\")
<\/p>\n