{"id":24737,"date":"2018-11-12T06:00:37","date_gmt":"2018-11-12T05:00:37","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=24737"},"modified":"2018-11-27T10:24:14","modified_gmt":"2018-11-27T09:24:14","slug":"weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/","title":{"rendered":"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1)"},"content":{"rendered":"

La meva relaci\u00f3 amb la coreografia t\u00e9 una mica de rumor. Existeix des de la transmissi\u00f3 d’un coneixement a trav\u00e9s de tercers que es va incorporant en mi de manera fragment\u00e0ria i conscientment\u00a0diletant. Des de fa anys escolto i llegeixo a persones que la coneixen millor que jo i que tenen una experi\u00e8ncia directa i m\u00e9s continuada amb ella, ja sigui com a core\u00f2grafs,\u00a0performers, ballarins, dramaturgs, comissaris, programadors o com a espectadors especialment atents. De fet, en moltes ocasions, aquests rols se\u00a0solapen, demostrant el car\u00e0cter inoperant de les definicions tancades a les quals al\u00b7ludeix el llenguatge. La pr\u00e0ctica tendeix a demostrar-nos com el nostre cos \u00e9s una conflu\u00e8ncia de diferents posicions -de vegades contradict\u00f2ries entre si- i no tant una conseq\u00fc\u00e8ncia coherent i satisfact\u00f2ria per a l’ontologia dels conceptes. I, encara que no crec que sigui molt important per a la coreografia quina sigui la meva situaci\u00f3 personal pel que fa a ella, s\u00ed \u00e9s important per a mi indicar-la. Pel grau d’autoritat impl\u00edcita que hi ha en l’escriptura en relaci\u00f3 a la parla, per\u00f2, sobretot, perqu\u00e8 la coreografia va apar\u00e8ixer en la meva vida amb la cr\u00edtica incorporada sobre la falta de coneixement de les seves pr\u00f2pies genealogies i processos per part del que ha acabat per institucionalitzar-se com el context de les arts visuals. Context al que jo pertanyo. Aquesta vegada el llenguatge demostra la relaci\u00f3\u00a0disfuncional entre significat i terme. L’anacronisme del segon pel que fa a la cont\u00ednua actualitzaci\u00f3 del primer. De fet, la pr\u00f2pia coreografia ho evidencia quan sembla estar incorporant-se -segurament no sense friccions- a les arts visuals. Aquesta afirmaci\u00f3 que sembla f\u00e0cil de fer des del nostre context, podria tamb\u00e9 fer-se des del context de la coreografia?<\/span><\/p>\n

Si penso en la meva relaci\u00f3 amb la coreografia se’m fa inevitable esmentar (de nou) a Ania\u00a0Nowak. Els nostres cossos es van trobar a Berl\u00edn el 2012, quan la documenta13<\/em> era a punt d’acabar. Anys m\u00e9s tard, gr\u00e0cies a ella vaig poder con\u00e8ixer com es desenvolupa un projecte de\u00a0coreografia\u00a0en acompanyar-la en el proc\u00e9s que va donar lloc a\u00a0Matters<\/em>\u00a0<\/em>ofTouch<\/a>[2]<\/strong><\/em>. Per\u00f2 va ser a partir de la nostra primera trobada que la coreografia va comen\u00e7ar a ser una paraula habitual en moltes converses sobre art, especialment gr\u00e0cies a la proposta de Tino\u00a0Sehgal\u00a0durant aquella documenta, un artista que possiblement hagi estat tan lloat en el context de les arts visuals per la seva intel\u00b7ligent apropiaci\u00f3 d’un dels fetitxes de l’art conceptual, el document, fent que sigui l’audi\u00e8ncia la que s’encarregui de documentar els seus treballs. Aqu\u00ed, la prohibici\u00f3 funciona com a detonador del desig. I la\u00a0performance\u00a0com un nou retorn emp\u00edric del p\u00fablic,\u00a0empresonat\u00a0en la teoria malgrat els intents d’emancipar-lo. L’audi\u00e8ncia, no obstant aix\u00f2, no sembla necessitar d’un ressorgiment en el camp de la coreografia perqu\u00e8 est\u00e0 present durant els seus processos i no nom\u00e9s els seus resultats, com em van demostrar les converses amb Ania\u00a0Nowak\u00a0quan prepar\u00e0vem\u00a0Matters<\/em>\u00a0<\/em>of Touch<\/em>\u00a0l’any passat. O com demostra el fet que aparegui amb un esment prioritari en els agra\u00efments de\u00a0Post-Dance<\/em>, un llibre que celebra\u00a0sense complexes\u00a0la trobada hom\u00f2nima que ho va fer possible i que va tenir lloc a Estocolm durant 2015. De fet, alguns dels seus textos s\u00f3n part d’aquesta\u00a0rumorolog\u00eda\u00a0que est\u00e0 a la base del meu fragmentari coneixement sobre la coreografia. No obstant aix\u00f2, pel que fa als cossos que van donar forma a\u00a0Post-Dance<\/em>\u00a0i els noms que apareixen en la seva publicaci\u00f3 no puc evitar pensar en Ana\u00a0Vujanovi\u0107\u00a0quan diu que \u201cl’espai de l’art no nom\u00e9s est\u00e0 determinat pel que inclou, sin\u00f3 tamb\u00e9, o m\u00e9s encara, per all\u00f2 que exclou<\/em>\u201d.<\/p>\n

Des de llavors, el terme coreografia s’ha convertit en un concepte habitual en la narrativa de l’art. En la seva dimensi\u00f3 oficial, per\u00f2 tamb\u00e9 en les bromes internes que apareixen durant converses descentrades en altres assumptes.\u00a0Coreografiar\u00a0expectatives alienes,\u00a0coreografiar\u00a0exposicions,\u00a0coreografiar\u00a0el desdejuni,\u00a0coreografiar desitjos, preocupacions, mentides.\u00a0Coreografiar\u00a0rumors, informaci\u00f3 o situacions d’invisibilitat, com en el cas de Simon Asencio.\u00a0Coreografiar\u00a0mol\u00e8cules, moviments tect\u00f2nics o la biosfera, com fa\u00a0Agata\u00a0Siniarska\u00a0a\u00a0Hiperdance<\/em>. Quan li vaig comentar a Ania que anava a escriure un text sobre coreografia -o, almenys, intentar-ho, malgrat els consells de cert fil\u00f2sof alemany que \u00e9s millor no parlar del que no se sap- ella em va comentar que potser podria fer-ho sense esmentar als sospitosos habituals de la\u00a0performance\u00a0i la coreografia. Reconec que \u00e9s alguna cosa que m’hagu\u00e9s agradat molt fer, per\u00f2 per a aix\u00f2 sento que hauria de tenir un coneixement directe, que encara no tinc, de moltes experi\u00e8ncies vinculades a ella. Un coneixement derivat de la participaci\u00f3 en present i no dels intents de representaci\u00f3 posterior d’alguna cosa que ha succe\u00eft i no pot tornar a repetir-se. Almenys, no de la manera en la que els cossos habiten el present. Encara que tamb\u00e9 entenc que la cont\u00ednua mediaci\u00f3 i la transmissi\u00f3 de la coreografia mitjan\u00e7ant diversos cossos en diferit, humans i no humans, \u00e9s part de la seva experi\u00e8ncia. Per\u00f2 el car\u00e0cter fuga\u00e7 i irrepetible de l’esdeveniment \u00e9s tamb\u00e9 part de l’experi\u00e8ncia est\u00e8tica de les arts visuals. No existeix una trobada que sigui igual a una altra, encara que els elements que participin en ella siguin els mateixos. \u00c9s m\u00e9s, freq\u00fcentment les obres o projectes que m\u00e9s ens agraden ens han estat narrats per tercers. Potser perqu\u00e8 incorporen els sentiments i l’experi\u00e8ncia subjectiva de qui ens les explica. Sentiments que no s\u00f3n ben rebuts, quan no esborrats, en els discursos i la historiografia oficials. Pot ser que aquesta preocupaci\u00f3 constant i anticipada en qu\u00e8 senten o com se senten les persones que formen part de l’audi\u00e8ncia podria ser una de les grans difer\u00e8ncies entre tots dos contextos. Encara que, personalment, crec que la relaci\u00f3 entre el\u00a0VAC\u00a0(Visual\u00a0Art\u00a0Context) vs\u00a0el\u00a0PAC\u00a0(Performance\u00a0Art\u00a0Context)<\/a>[3]\u00a0encara insisteix en un concurs dial\u00e8ctic en el qual els arguments apareixen per demostrar la superioritat d’un pel que fa a l’altre. Per\u00f2, \u00e9s possible una relaci\u00f3 horitzontal entre dos contextos de producci\u00f3 art\u00edstica que no posseeixen les mateixes condicions de possibilitat? \u00c9s possible una forma de relaci\u00f3 entre dos elements que no acabi en la digesti\u00f3 d’un per l’altre? \u00c9s possible una relaci\u00f3 basada en la perman\u00e8ncia d’un moviment transitori i no en la transitorietat de la pertinen\u00e7a estrat\u00e8gica?<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"

Agata Siniarska durant un assaig als Hufer Studios, Berlin, 2017. Foto: Sonia Fern\u00e1ndez Pan.<\/p><\/div>\n

Quan dic que m’hagu\u00e9s agradat no haver de rec\u00f3rrer als referents habituals, estic parlant de\u00a0Andr\u00e8\u00a0Lepecki\u00a0o de M\u00e5rten Sp\u00e5ngberg. I em pregunto -ret\u00f2ricament- com \u00e9s possible que en un camp de producci\u00f3 art\u00edstica en el qual vaig descobrint a m\u00e9s dones que homes, l’autoritat del discurs els segueix pertanyent a ells. O que el discurs segueixi tenint tanta autoritat fins i tot quan es tracta de cossos que intenten transcendir-lo, emancipar-se d’ell o utilitzar-lo sense les jerarquies habituals amb les quals pensem el cos, freq\u00fcentment dissociat de la ment, que \u00e9s una de les grans ficcions de la nostra cultura. Perqu\u00e8 aquesta ment ens demana un cos que no pateixi ansietat, que no tingui dolor menstrual o que no\u00a0somatitzi\u00a0tot el malestar que ens produeix el sistema en el qual vivim. Funciona, igual que la coreografia, com una tecnologia de control sobre el cos. Sobre els cossos. La coreografia, com explica Lepecki, \u00e9s un producte m\u00e9s de la modernitat i el seu escrutini racional. \u00c9s una tecnologia de control sobre el moviment. Sorgeix gr\u00e0cies a la subjecci\u00f3 de la dansa dins de l’aparell estatal -llavors, la cort de Luis XIV- per seguir desenvolupant-se en l’actualitat a trav\u00e9s de la\u00a0coreopolic\u00eda\u00a0i la\u00a0corepol\u00edtica. El poder i la resist\u00e8ncia al poder com a entitats coreogr\u00e0fiques que funcionen de manera similar. El \u201ccirculin, circulin\u201d i el \u201cno ens mouran\u201d com a part de la mateixa estructura. O el car\u00e0cter extraordin\u00e0riament organitzat del discurs de\u00a0Lepecki, tan semblat al de\u00a0Foucault. Se m’ocorre que \u00e9s potser per aquesta similitud narrativa en el seu pensament que el primer ens sedueix tant com el segon.<\/p>\n

La confusi\u00f3 entre coreografia, dansa i\u00a0performance\u00a0\u00e9s alguna cosa que tamb\u00e9 practico quan em refereixo a elles. A falta -i ganes- d’altres referents per entendre els matisos i difer\u00e8ncies, aqu\u00ed acudeixo a\u00a0Sp\u00e5ngberg. Segons ell, la coreografia \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 estructural i, per tant, abstracta. \u00c9s l’organitzaci\u00f3 del moviment. Referent a aix\u00f2, la dansa \u00e9s simplement una de les moltes formes d’expressi\u00f3 de la coreografia i pot existir sense haver d’estar vinculada a aquesta. I mentre que la\u00a0performance\u00a0\u00e9s un subjecte\u00a0performant\u00a0la subjectivitat, la dansa \u00e9s un subjecte\u00a0performant\u00a0la forma. Aquesta vinculaci\u00f3 de la\u00a0performance\u00a0amb les pol\u00edtiques de la identitat podria ser un dels motius que fan que estigui molt m\u00e9s present que la dansa en el que anomenem arts visuals, sobretot tenint en compte la necess\u00e0ria (per\u00f2 de vegades asfixiant) refer\u00e8ncia al nostre lloc d’enunciaci\u00f3 quan ens pronunciem davant d’uns altres. I potser el fet que la dansa pugui existir sense una organitzaci\u00f3 pr\u00e8via, alliberada de la coreografia, fa que moltes persones ens relacionem amb ella sense ser-ne conscients. Per exemple, en una pista de ball, quan \u00e9s la m\u00fasica la que organitza el moviment sense la necessitat d’instruccions o indicacions pr\u00e8vies. Seguint a\u00a0Alina\u00a0Popa, si pensem l’estructura social de l’art i les seves relacions com un dels principals mitjans del treball est\u00e8tic, llavors podria succeir que les divisions entre contextos no tinguin cap sentit ja que tots participem d’una estructura donada (coreogr\u00e0fica?)\u00a0en la qual ens movem amb major o menor llibertat, entenent la llibertat no tant des de l’autonomia individual sin\u00f3 des d’una forta consci\u00e8ncia de l’estructures de poder i la nostra capacitat d’acci\u00f3 dins d’elles i pel que fa a elles.<\/p>\n

En molts textos que he llegit sobre coreografia,\u00a0performance\u00a0o dansa, trobo un descontentament pel que fa a les arts visuals. De vegades de manera manifesta; altres vegades, respirant entre l\u00ednies o entre silencis de converses. Reconec que aquest descontent m’instal\u00b7la, gaireb\u00e9 sense adonar-me, en aquesta dial\u00e8ctica -i aquestes comparacions que volia evitar- que \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil de combatre en la teoria que en la pr\u00e0ctica. Precisament perqu\u00e8 viu i s’expandeix a trav\u00e9s dels nostres cossos. Noto com immediatament apareixen en el meu pensament arguments a favor de les arts visuals quan s\u00f3n \u201cuns altres\u201d -i no \u201cnosaltres\u201d- els que les q\u00fcestionen o critiquen. Una de les cr\u00edtiques m\u00e9s habituals \u00e9s el desconeixement de la pr\u00f2pia genealogia de la\u00a0performance\u00a0o la coreografia, que tenen una hist\u00f2ria molt anterior i plena d’experiments i creuaments amb altres disciplines, incloses les arts visuals. Una altra \u00e9s l’assimilaci\u00f3 entre arts visuals i mercat de l’art, una simbiosi que no funciona en tots els contextos art\u00edstics ja que no conformen un tot unitari quant a particularitats i din\u00e0miques. De la mateixa manera tampoc \u00e9s operativa per a Ana\u00a0Vujanovi\u0107\u00a0la lectura internacional que freq\u00fcentment es fa de la dansa -i potser, per extensi\u00f3, de la coreografia-, reclamant l’escriptura d’hist\u00f2ries locals (de l’Europa de l’Est) i la cerca dels seus aspectes caracter\u00edstics amb la finalitat de no convertir contemporani en sin\u00f2nim d’un terme tan defectu\u00f3s com el d’universal.\u00a0Mateusz\u00a0Szyman\u00f3wka\u00a0tamb\u00e9 es pregunta la identitat polonesa dins del context de la dansa, arribant a la conclusi\u00f3 que si existeix una especificitat polonesa en la dansa, aquesta no est\u00e0 en una hist\u00f2ria o un estil propis, sin\u00f3 en els condicionants de producci\u00f3: feta amb pressupostos escassos i freq\u00fcentment fora del seu suposat pa\u00eds d’origen. La preocupaci\u00f3 sobre la \u201cquota ex\u00f2tica\u201d que apareix en la tensi\u00f3 entre l’internacional i el local -amb el car\u00e0cter singular del primer enfront del car\u00e0cter plural i inestable del segon- \u00e9s alguna cosa que existeix dins dels propis contextos de producci\u00f3 art\u00edstica, per\u00f2 tamb\u00e9 en les formes de relaci\u00f3 entre els uns i els altres. Tornant al despla\u00e7ament de la coreografia cap a l’art contemporani,\u00a0Alina\u00a0Popa fa una crida a l’atenci\u00f3 sobre la valoraci\u00f3 de l’especificitat del mitj\u00e0\u00a0perform\u00e0tic\u00a0per sobre del seu atractiu ex\u00f2tic en altres contextos. La pregunta que apareix llavors \u00e9s, pot la coreografia sobreviure fora del seu suposat h\u00e0bitat com el que necessita ser? I a aquesta podr\u00edem afegir les seg\u00fcents: \u00e9s \u00fatil seguir pensant les disciplines art\u00edstiques des d\u2019essencialismes\u00a0contextuals? Potser l’experimentaci\u00f3 i la seva mala reputaci\u00f3 podrien trobar una nova ra\u00f3 de ser no tan sols en com fem les coses, sin\u00f3 on les fem. Aix\u00f2 s\u00ed, sortejant el perill que el canvi de context es converteixi en m\u00e9s de la meitat del treball. Llavors\u2026 podria succeir el contrari? Que es don\u00e9s un despla\u00e7ament de les arts visuals cap a l’espai de la coreografia? \u00c9s m\u00e9s, podria no nom\u00e9s alterar-se la relaci\u00f3 entre hoste i amfitri\u00f3, sin\u00f3 ser intercanviada per una altra modalitat de relaci\u00f3?<\/p>\n

\n

(1)<\/a>\u00a0Agafo en pr\u00e9stec a Ana Vujanovi<\/span>\u0107 aquest fragment d’una frase que apareix a\u00a0<\/span>A Late Night Theory of Post-Dance, <\/span>una entrevista que es va fer a ella mateixa el 2017.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

2<\/a> Matters of Touch<\/i><\/span> va ser la tercera de les exposicions dins el cicle The more we know about them, the stranger they become<\/em>\u00a0que tuvo lugar en Arts Santa M\u00f2nica durant 2017 i que proposava un enteniment dels objectes i la materia com un sistema d\u2019interaccions hum\u00e0 i no hum\u00e0. El projecte d\u2019Ania introdu\u00efa aqu\u00ed el cos hum\u00e0 des de la dimensi\u00f3 \u00e9tica del contacte entre superficies.<\/span><\/p>\n<\/div>\n

\n

3<\/a> D\u2019aquesta manera ens referim Ania i jo a ambd\u00f2s contextos art\u00edstics en les nostres converses.<\/span><\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La meva relaci\u00f3 amb la coreografia t\u00e9 una mica de rumor. Existeix des de la transmissi\u00f3 d’un coneixement a trav\u00e9s de tercers que es va incorporant en mi de manera…<\/p>\n","protected":false},"author":1273,"featured_media":24733,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5971],"tags":[],"coauthors":[6453],"acf":[],"yoast_head":"\nweak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1) – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1) – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La meva relaci\u00f3 amb la coreografia t\u00e9 una mica de rumor. Existeix des de la transmissi\u00f3 d’un coneixement a trav\u00e9s de tercers que es va incorporant en mi de manera...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2018-11-12T05:00:37+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2018-11-27T09:24:14+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"3264\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"2448\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"12 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/\",\"name\":\"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1) – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg\",\"datePublished\":\"2018-11-12T05:00:37+00:00\",\"dateModified\":\"2018-11-27T09:24:14+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg\",\"width\":3264,\"height\":2448},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27\",\"name\":\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e53ec11b0dc9b9e47fbce9c40d068533\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Sonia Fern\u00e1ndez Pan\"},\"sameAs\":[\"http:\/\/esnorquel.es\/\"],\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/sonia\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1) – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1) – A*Desk","og_description":"La meva relaci\u00f3 amb la coreografia t\u00e9 una mica de rumor. Existeix des de la transmissi\u00f3 d’un coneixement a trav\u00e9s de tercers que es va incorporant en mi de manera...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2018-11-12T05:00:37+00:00","article_modified_time":"2018-11-27T09:24:14+00:00","og_image":[{"width":3264,"height":2448,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","Temps estimat de lectura":"12 minuts","Written by":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/","name":"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1) – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg","datePublished":"2018-11-12T05:00:37+00:00","dateModified":"2018-11-27T09:24:14+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/IMG_2150.jpg","width":3264,"height":2448},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/weak-indications-loose-anchors-of-perception-provisional-stimuli-and-words-1\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"weak indications, loose anchors of perception, provisional stimuli, and words (1)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/de7a77f88e8009020ac6e8310919da27","name":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/e53ec11b0dc9b9e47fbce9c40d068533","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/62e498368a94a3583abdd914370941e9?s=96&d=mm&r=g","caption":"Sonia Fern\u00e1ndez Pan"},"sameAs":["http:\/\/esnorquel.es\/"],"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/sonia\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24737"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1273"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=24737"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":24741,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/24737\/revisions\/24741"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/24733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=24737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=24737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=24737"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=24737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}