![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/Litofagos.png\")
<\/p>\n
Com a projecte de recerca art\u00edstica, Lit\u00f3fagos<\/em> es nodreix, en el pl\u00e0nol te\u00f2ric, d’informaci\u00f3, imatges i documents relacionats amb totes aquestes pr\u00e0ctiques i amb la seva evoluci\u00f3 al llarg dels temps, fins i tot inclou refer\u00e8ncies d’altres creadors que han explorat temes similars des de la pr\u00e0ctica art\u00edstica, com Lindsay Seers o Jennifer Teets. Per\u00f2 lluny de quedar-se en el marc te\u00f2ric, Lit\u00f3fagos<\/em> s’articula, sobretot, a trav\u00e9s d’una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques comunit\u00e0ries d’ingesti\u00f3 de pedres, accions art\u00edstic-rituals litof\u00e1gicas en les quals les pedres s\u00f3n processades i servides a aquells assistents que desitgin ingerir-les.<\/p>\n La primera d’aquestes accions va tenir lloc al centre Banff, situat al parc nacional hom\u00f2nim, en les Rocky Mountains de Canada. Les pedres d’aquest parc s\u00f3n patrimoni nacional i no poden ser recollides (i encara menys ingerides). Per\u00f2 borrag\u00e1n i els altres artistes amb els qui va realitzar l’acci\u00f3 – el col\u00b7lectiu Post-commodity i Dustin Wilson- van trobar la manera d’obtenir i ingerir pedres com les del parc, per\u00f2 de propietat privada. Van descobrir que el mateix Banff Center, constru\u00eft sobre la muntanya, albergava en els soterranis habitacions el s\u00f2l de les quals era la muntanya mateixa, infiltrada a l’edifici. La ingesti\u00f3 col\u00b7lectiva d’una pedra d’aquesta muntanya va ser una de les cinc accions que borrag\u00e1n i els seus col\u00b7legues van dur a terme en aquestes habitacions rocoses, en una sort de proc\u00e9s de reactivaci\u00f3 i resignificaci\u00f3 d’aquestes. Durant el temps d’espera previ a la ingesta, els assistents van escoltar una pe\u00e7a auditiva que relatava, de manera metareferencial i semi-ficcional, alguns fets sobre la hist\u00f2ria de l’edifici i sobre les comunitats que habitaven en aquestes muntanyes, aix\u00ed com sobre uns subjectes que haurien identificat unes roques sota l’edificaci\u00f3 i les haurien ingerit. En el relat, els temps passat, present i futur es barrejaven, i l’acci\u00f3 que encara no havia succe\u00eft era explicada com un fet anterior: It doesn\u2019t matter if it was 20, 100 or 200 years ago because the future is not a place. (…) I think that what they wanted to do was to swallow the mountain, to literally have the stone inside their stomachs and break any kind of immunity they had to its influence. I think they ate it<\/em>. Despr\u00e9s de convertir la pedra en sorra i pols, els assistents la van beure amb aiguardent.<\/p>\n La segona sessi\u00f3 d’ingesta de pedres, \u00e6rolito, en la qual van col\u00b7laborar tamb\u00e9 Blanca Pujals, Karlos Gil, Bel\u00e9n Zahera i Jos\u00e9 V. Casado, va tenir lloc en 2014 en el qual havia estat el principal mercat d’aliments de Barcelona, el Mercat del Born, ara convertit en un mausoleu de la pedra, despr\u00e9s de ser descoberts sota el seu s\u00f2l un conjunt important de ru\u00efnes. En aquesta ocasi\u00f3, com a forma de resignificaci\u00f3 de la nostra relaci\u00f3 amb les pedres, borrag\u00e1n va organitzar la ingesta d’un meteorit: una condrita rocosa m\u00e9s antiga que la pr\u00f2pia Terra. Jos\u00e9 Vicente Casado, paleont\u00f2leg autodidacta reconegut internacionalment pels seus coneixements sobre f\u00f2ssils, meteorits i minerals, va ser qui els va proporcionar l’exemplar que anava a ser consumit. A Casado llavors li constava que havien hagut tan sols dues ingestes documentades de meteorit al llarg de la hist\u00f2ria (una a R\u00fassia en 1886 i una altra a Uganda en 1992), de manera que aquella, pensaven, anava a ser la tercera.<\/p>\n Un centenar de persones es van reunir de nit al mercat, i en una sala semi-fosca van escoltar un llarg i bonic relat de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 escrit pels artistes Gil i borrag\u00e1n, en el qual es parlava d’un palau, de pedres, de cr\u00e0ters i d’\u00e9ssers que descobreixen que viuen dins d’un lit\u00f2gaf; un text ple d’imatges po\u00e8tiques i suggestives: Despr\u00e9s, el m\u00f3n es va cremar. L’incendi va comen\u00e7ar en el cel mentre els animals van c\u00f3rrer a l’interior; quan va passar el foc, un cr\u00e0ter; un cos abandonat que guarda la graphia del lloc on van succeir els rituals, un f\u00f2ssil d’experi\u00e8ncia que reclama la seva proporci\u00f3, un teixit de pedres caigudes de l’Arbre de la saviesa. (…) Ens hav\u00edem convertit en roques de temps, en fruits ultraviolat que s’intentaven adaptar a un mitj\u00e0 on el ritual era similar a la forma. On la roca era ingerida com una forma de relaci\u00f3, ancestralment apresa o heretada, amb el futur.<\/em><\/p>\n A la mateixa sala havia exposada, en una vitrina, una col\u00b7lecci\u00f3 d’unes cent cinquanta pedres corporals, tant humanes (com a calcs de rony\u00f3) com gastrolitos, provinents del cos d’animals. En un moment donat els assistents van passar a un altre costat de la sala fins llavors tapat per una cortina, i all\u00ed van trobar algunes persones al voltant d’una taula que, amb eines i utensilis varis (bols, martells, morters), estan procedint a transformar en pols el meteorit lunar. El p\u00fablic actiu va participar tamb\u00e9 en el proc\u00e9s, ajudant a moldre la pedra. Despr\u00e9s es va servir als assistents la sorra de meteorit barrejada amb aigua carbonatada, i aquests la van ingerir. A les formes convencionals de documentaci\u00f3 de l’esdeveniment, tals com a fotografies i alguns v\u00eddeos, se li va sumar en aquest cas un objecte documental \u00fanic i absolutament singular: la pedra DNA, conformada a partir de restes de pedra i saliva dels assistents, centrifugados amb aglutinant.<\/p>\n La tercera d’aquestes accions, Daguerrolito<\/em>, va tenir lloc el passat estiu a Zagreb. En aquest cas, dotze voluntaris, entre ells el propi artista, van ingerir cadascun una llavor fotosensible de plata; \u00e9s a dir, un daguerrotip. Donada la toxicitat d’aquest material, el proc\u00e9s en aquest cas va ser rigorosament cient\u00edfic i met\u00f2dic. Per fer-la sensible a la llum, cada llavor va ser vaporitzada amb iode en estat gas\u00f3s, dins d’una caixa segellada, i posteriorment, mitjan\u00e7ant l’\u00fas de pinces, va ser inserida en un recipient protector com els quals recobreixen les diminutes c\u00e0meres que, en certes exploracions m\u00e8diques, s’introdueixen en el cos hum\u00e0. Tot aix\u00f2 sota una llum inact\u00ednica, per evitar la reactivitat del material. Al cap d’unes hores, realitzat el proc\u00e9s digestiu, els recipients van ser \u201cexpulsats i recuperats\u201d -comenta l’artista sense entrar en descripcions escatol\u00f3gicas- i les llavors es van revelar. Cadascuna ofereix alguna cosa aix\u00ed com el rastre de les imatges que van registrar en el seu tr\u00e0nsit per l’interior d’aquests cossos humans; cossos que, durant el proc\u00e9s digestiu, van anar alhora la c\u00e0mera i el model, el dispositiu de registre i l’objecte registrat al mateix temps.<\/p>\n Tal vegada aquesta \u00e9s, de les tres accions realitzades fins al moment, aquella en la qual es fa m\u00e9s evident la relaci\u00f3 entre aquests actes d’ingesti\u00f3 i la fotografia, la disciplina art\u00edstica en la qual borrag\u00e1n es va formar. S\u00e9 que sona estrany<\/em> -comenta- per\u00f2 segueixo entenent el meu treball art\u00edstic com una pr\u00e0ctica fotogr\u00e0fica. Mitjan\u00e7ant la ingesta de cossos ex\u00f2gens impregnem d’informaci\u00f3 estranya els nostres teixits i, amb aix\u00f2, els modifiquem, i aix\u00f2 \u00e9s un proc\u00e9s semblat al fotogr\u00e0fic.<\/em><\/p>\n Lit\u00f3fagos<\/em> \u00e9s tamb\u00e9, en si mateix, un treball ex\u00f2gen, que s’inscriu en els l\u00edmits de la pr\u00e0ctica art\u00edstica per radicalitzar-la, per sobrepassar-la des de la seva marginalitat i proporcionar una experi\u00e8ncia que tr\u001fansciende la forma i el concepte per endinsar-se en el m\u00edstic i el m\u00e0gic. Com a moltes propostes radicals, frega l\u00edmits \u00e8tics i legals. L’artista \u00e9s conscient d’aquestes friccions, i reivindica, en relaci\u00f3 a aquest treball, el concepte de profanaci\u00f3 en el sentit que li d\u00f3na Agamben, com un acte de restituci\u00f3 que retorna a l’\u00fas com\u00fa dels homes alguna cosa que els havia estat sostret. El seu treball ens convida tamb\u00e9 a pensar en la geofagia com una forma de coneixement que emergeix davant alguna cosa que no pot ser ent\u00e8s des de la racionalitat, alguna cosa que escapa al nostre jo civilitzat i exigeix un acostament extrem. Des d’aquesta perspectiva, el treball de alfonso borrag\u00e1n ens convida a pensar en l’aparell buco-digestiu com un dispositiu de coneixement del m\u00f3n, i a entendre la digesti\u00f3 com una forma de comprensi\u00f3 que transcendeix el raciocini, i que elimina la dist\u00e0ncia entre el subjecte i l’objecte de coneixement, entre l’hum\u00e0 i el mineral, entre la boca i la pedra.<\/p>\n <\/p>\n Nota de l’autora: al llarg de tot l’article, el nom de l’artista apareix citat en min\u00fascula per voluntat expressa del mateix.<\/p>\n Imatge de portada:\u00a0Litofagos: Daguerrolito<\/em>. Ingesti\u00f3 col\u00b7lectiva de plata. Zagreb, 2017.<\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" D’una banda est\u00e0 la BOCA, un dels orificis corporals que exerceix de frontera entre el nostre interior i el m\u00f3n, entre el nostre cos i el d’uns altres (ja siguin,…<\/p>\n","protected":false},"author":1206,"featured_media":24697,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5968],"tags":[],"coauthors":[6521],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/aerolito-DNA.png\")
<\/p>\n