<\/p>\n
![\"\"](\"http:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2018\/10\/pemon_3_xcancilleriave-595x332.jpg\")
Sanaci\u00f3 de la pedra a Berl\u00edn el maig de 2018. Foto:@CancilleriaVE<\/p><\/div>\n
Per al poble pem\u00f3n, cada pedra, aix\u00ed com cada rac\u00f3 de la Gran Sabana, va ser creat per Makunaima, d\u00e9u de la seva terra. La seva cultura t\u00e9 una estructura cosmog\u00f2nica de la natura, a la qu\u00e8 es considera sagrada i amb el poder d\u2019incidir en el dest\u00ed dels pobles. Les pedres s\u00f3n divinitats, \u00e9ssers protectors, esperits tutelars i intermediaris; s\u00f3n un lloc segur per a la prosperitat del poble i per aix\u00f2 s\u00f3<\/a>n custodiades fermament[5]<\/sup><\/a>. Kueka, com a ama de tot el que existeix a la terra, \u00e9s considerada a la comunitat com una mare, una \u00e0via. Al moment de la seva extracci\u00f3, els pemones estaven protestant contra la l\u00ednia el\u00e8ctrica que s\u2019anava a construir a la Reserva Forestal d\u2019Imataca. El projecte de la l\u00ednia es remunta a l\u2019any 1997, quan Rafael Caldera, llavors president de Vene\u00e7uela, va acordar amb les empreses Edelca i Electronorte la instal\u00b7laci\u00f3 d\u2019una l\u00ednia d\u2019alta tensi\u00f3 per a dotar d\u2019electricitat la regi\u00f3 nord del Brasil, i l\u2019entrega de m\u00e9s de la meitat de les terres de la reserva per a l\u2019explotaci\u00f3 minera per part d\u2019empreses multinacionals (Decret 1850). Els pemones, que sabien que el seu h\u00e0bitat i el patrimoni natural de la regi\u00f3 es veurien greument afectats per aquests projectes, van protestar pac\u00edficament contra les accions del Govern, empreses sense el seu consentiment, sense obtenir resultats. Davant la falta de resposta a les demandes d\u2019autodeterminaci\u00f3 i dret a la participaci\u00f3, quan les obres s\u2019establiren en el seu territori immediat, els membres de la comunitat de Santa Cruz de Mapaur\u00ed van optar per tancar la carretera durant diversos dies al juliol del 1998. El bloqueig va ser aixecat despr\u00e9s de que el Govern regional els promet\u00e9s una reuni\u00f3 amb els ministres d\u2019Ambient i Agricultura de Vene\u00e7uela.<\/a>[6]<\/sup><\/a><\/p>\n Quan els pemones van tornar al seu poble despr\u00e9s de la protesta a finals del mes de juliol, van interceptar la Kueka ja a la carretera, carregada al cami\u00f3 i llesta per a ser exportada. La pedra es trobava uns metres apartada del cam\u00ed del poble i ni el poble pem\u00f3n ni les autoritats ind\u00edgenes havien estat informats sobre la sostracci\u00f3. A mode de protesta, els pemones i diversos grups de suport aturaren el seu transport a la Troncal. La Kueka va romandre a espera de nova ordre sota el comandament de la Gu\u00e0rdia Nacional fins al desembre del 1998, quan va ser finalment traslladada a Berl\u00edn. La pressi\u00f3 exercida per a evitar el transport de la pedra no va obtenir resultats positius; no van funcionar ni les protestes, ni la den\u00fancia de la Comissi\u00f3 d\u2019Ambient del Senat, ni el trasllat del cas a la Fiscalia del Ministeri de la Rep\u00fablica. Segons el document de Drets dels Pobles Indis<\/a>[7]<\/sup><\/a>, els assessors de la Comissi\u00f3 van advertir a Von Schwarzenfeld de les \u201cviolacions legals, nacionals i internacionals\u201d en les que incorria amb l\u2019expropiaci\u00f3 de la pedra, i el van advertir sobre el conflicte que aquest suposava amb les comunitats ind\u00edgenes que habitaven el municipi. Tot i aix\u00ed, l\u2019artista va sol\u00b7licitar un perm\u00eds a l\u2019Institut Aut\u00f2nom per a Ambient, Mineria i Ordenaci\u00f3 del Territori (IAMOT) de la governaci\u00f3 de l\u2019Estat Bol\u00edvar, qui, \u201csense tenir-ne la potestat, va autoritzar el trasllat de la pedra\u201d. El perm\u00eds va ser presentat, segons el document, davant el cap de l\u2019\u00c0rea de Vigil\u00e0ncia i Control del Servei Aut\u00f2nom Ambiental de Guayana, qui finalment va autoritzar el trasllat de la pedra del comandament de la Gu\u00e0rdia Nacional cap a Europa. El perm\u00eds de sostracci\u00f3 inicial de la pedra havia estat atorgat, il\u00b7l\u00edcitament, per el llavors president de Inparques (Instituto Nacional de Parques), vulnerant la Llei Org\u00e0nica d\u2019Ordenaci\u00f3 del Territori de 1983, que assegurava que l\u2019objectiu fonamental del parc \u00e9s preservar el patrimoni cultural i natural del mateix, i la Llei Org\u00e0nica d\u2019Hisenda P\u00fablica Nacional, que expl\u00edcitament prohibeix a qualsevol funcionari atorgar permisos i autoritzacions de b\u00e9ns que pertanyin a l\u2019Estat. El transport tamb\u00e9 va obtenir el benepl\u00e0cit del llavors ambaixador a Alemanya, Eric Becker. En tot cas, cap acci\u00f3 legal va poder bloquejar la irregularitat institucional a trav\u00e9s de la qual es va permetre l\u2019espoli.<\/p>\n En el transcurs dels seg\u00fcents anys, els pemones van prendre cartes en l\u2019assumpte, dirigint-se tant a Inparques com a la Defensoria del Poble i a l\u2019Ambaixada d\u2019Alemanya, als quals van visitar amb el prop\u00f2sit d\u2019exigir les gestions necess\u00e0ries per a la devoluci\u00f3 de la Kueka al Parc Nacional de Canaima. Despr\u00e9s de la persist\u00e8ncia de les protestes, tant el nou president d\u2019Inparques com el nou ambaixador d\u2019Alemanya a Vene\u00e7uela, Edmund Duckwitz, es van comprometre a trobar una soluci\u00f3 que mai va tenir lloc. Els m\u00faltiples reclams verbals no van tenir \u00e8xit fins que la Fiscalia comen\u00e7\u00e0 a actuar al 2012, quan la mobilitzaci\u00f3 va comen\u00e7ar a tenir repercussi\u00f3 internacional i l\u2019envergadura de la lluita creixia; l\u2019assumpte s\u2019ha resolt, finalment, aquest any 2018. La falta de presa de responsabilitats<\/a>[8]<\/sup><\/a>, l\u2019endarreriment en les gestions i de convencions internacionals efectives de protecci\u00f3 de patrimoni hist\u00f2ric i cultural s\u2019han evidenciat amb la lentitud i des\u00eddia dels governs, que durant d\u00e8cades s\u2019han traslladat m\u00fatuament la responsabilitat de la restituci\u00f3 de la Kueka, emparant-se, per altra banda, en el do, per el qual no es considerava la sostracci\u00f3 com a espoli, malgrat les irregularitats burocr\u00e0tiques. Per altra banda, la vaguetat del proc\u00e9s ha dificultat l\u2019aplicaci\u00f3 de mesures internacionals com la Convenci\u00f3 Internacional del 1970 de la UNESCO<\/a>[9]<\/sup><\/a>, la funci\u00f3 de la qual \u00e9s prohibir i sancionar l\u2019extracci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita de b\u00e9ns culturals per a evitar el seu tr\u00e0fic il\u00b7legal. La convenci\u00f3 estableix una forma de reclam que carrega el cost del retorn en el reclamant, i fa servir el discurs bonista de la fe: si qui va obtenir el b\u00e9 cultural ho va fer de bona fe, est\u00e0 exempt de responsabilitat, cosa que, pels termes subjectius, dificulta les reclamacions i l\u2019\u00e8xit de les demandes de repatriaci\u00f3.<\/p>\n Segons Ra\u00fal Grioni, president de l\u2019Institut del Patrimoni Cultural de Vene\u00e7uela, la repatriaci\u00f3 de la Kueka, en forma de re-donaci\u00f3, \u00e9s una manera d\u2019\u201cevitar que s\u2019obri una comporta de reclams que no pugui acabar mai\u201d<\/a>[10]<\/sup><\/a>\u00a0i de sostenir, sota una f\u00f3rmula legal, la tornada de la pedra sense haver de recon\u00e8ixer la il\u00b7legalitat de la seva sostracci\u00f3. Per altra banda, el Global Stone Project, el discurs del qual \u00e9s la connexi\u00f3 de pau entre els pobles a partir del di\u00e0leg entre les pedres, era ja en els \u00faltims anys massa inconsistent a nivell institucional i sem\u00e0ntic. El ress\u00f2 del conflicte amb les comunitats ind\u00edgenes posava en primera ordre la problem\u00e0tica de l\u2019espoli a Alemanya, un dels pa\u00efsos europeus amb m\u00e9s b\u00e9ns culturals extrets de pa\u00efsos que van ser col\u00f2nies en el passat. En canvi, la repatriaci\u00f3 de la Kueka obria una possibilitat de redempci\u00f3 i imatge de just\u00edcia per als governs implicats, \u00a0l\u2019administraci\u00f3 dels quals havia estat un exemple perfecte de fins a quin punt els llimbs burocr\u00e0tics son tamb\u00e9 relatius a la legalitat que serveix a un poder o a una xarxa de poders. La decisi\u00f3 va ser clara.<\/p>\n Aquest article comen\u00e7a amb la hist\u00f2ria d\u2019apertura de la carretera perqu\u00e8, en el cas de Vene\u00e7uela, aix\u00ed com en molts altres llocs, \u00e9s a trav\u00e9s de decisions com aquesta que s\u2019evidencien les relacions de poder. La lluita de recuperaci\u00f3 de la Kueka per part dels pemones \u00e9s equivalent a les seves lluites contra la construcci\u00f3 de la carretera, la l\u00ednia el\u00e8ctrica i l\u2019arc miner a dia d\u2019avui. La relaci\u00f3 \u00e9s fonamental i incontestable: \u00e9s la lluita per reconquistar la territorialitat. El cas de l\u2019extracci\u00f3 de la Kueka, aix\u00ed com la mera exist\u00e8ncia del Global Stone Project, s\u00f3n l\u2019evid\u00e8ncia d\u2019accions que es duen a terme nom\u00e9s des de i per a l\u2019elit, des de la supremacia cultural occidental i el privilegi, i amb el menyspreu paternalista cap a les comunitats ind\u00edgenes que no nom\u00e9s han habitat el territori ancestralment, sin\u00f3 que han sigut desposse\u00efdes de l\u2019usdefruit del lloc que els pertany, sobre el que no tenen potestat legal; sent, per conseq\u00fc\u00e8ncia, privades de la vida. L\u2019espoli \u00e9s, a nivell cultural, el sostenidor d\u2019un despla\u00e7ament que es reflexa di\u00e0riament en tots els altres nivells: pol\u00edtica, legal, social i geogr\u00e0ficament. Tenim molta feina que fer, i molta responsabilitat encara per admetre.<\/p>\n [1]<\/sup><\/a>\u00a0L\u2019associaci\u00f3 Laboratorios de Paz va publicar un<\/span> informe ejecutivo sobre la situaci\u00f3n del extractivismo en Venezuela<\/a>.<\/p>\n [2]<\/sup><\/a>\u00a0Com per exemple, l\u2019or, el carb\u00f3, els diamants o el coltan.<\/p>\n [3]<\/sup><\/a> Gonz\u00e1lez Mu\u00f1oz, Jenny. \u201cLa territorialidad de los pueblos originarios: una historia de despojos y violaciones en el Abya Yala\u201d<\/a>. Cuadernos do LEPAARQ \u2013 Textos de Antropologia, Arqueologia e Patrim\u00f4nio. V-VII.13\/14 (2010).<\/p>\n [4]<\/sup><\/a> El projecte t\u00e9 p\u00e0gina web:\u00a0<\/span>\u00a0\u00a0http:\/\/www.globalstone.de\/<\/a><\/p>\n [5]<\/sup><\/a> Gonz\u00e1lez Mu\u00f1oz, Jenny. \u201cMitos sagrados de pueblos ancestrales. Exploraci\u00f3n a los espacios de la memoria warao y pem\u00f3n de Venezuela\u201d Parallelus, Recive, .4.8 (2013): 153-161.<\/p>\n [6]<\/sup><\/a> Donat el conseq\u00fcent incompliment dels acords, el conflicte es va estendre durant diversos anys, passant per diferents fases i mandats, incl\u00f2s el govern d\u2019Hugo Ch\u00e1vez (electe al 1999). Els temes substantius del conflicte es van quedar sense resoldre. Per a una lectura detallada sobre el desenvolupament del projecte de la l\u00ednia el\u00e8ctrica, es recomana llegir\u00a0<\/span>https:\/\/www.ecopoliticavenezuela.org\/georreferenciacion\/72\/<\/a>; el Informe CRA-AIT<\/a> de Venezuela i l’articles de Mery P\u00e9rez en su bit\u00e1cora<\/a>; entre altres.<\/p>\n [7]<\/sup><\/a> Accessible aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n [8]<\/sup><\/a>\u00a0En paraules de l\u2019ambaixador Georg-Clemens Dick en 2012, amb motiu de la visita de representants del Poble Pem\u00f3n: \u201cAix\u00f2 mai va succeir amb la intenci\u00f3 de treure\u2019ls-hi alguna cosa: sempre vam considerar la pedra Kueka com un regal de Vene\u00e7uela, per aix\u00ed crear una obra d\u2019art global per a la pau. Si m\u00e9s no, els prego que comprenguin la dificultat que implica una acci\u00f3 d\u2019aquesta naturalesa. (\u2026) Per aix\u00f2 es requereix que tots els involucrats donin el seu consentiment per a aquesta devoluci\u00f3, ja que el donatiu original de la Pedra Kueka fou un regal des del punt de vista legal\u201d. Pot llegir-se sencera<\/span> aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n [9]<\/sup><\/a> Consultable aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n [10]<\/sup><\/a>\u00a0En conversaci\u00f3 amb William Castillo al programa de TV Foro, al desembre de 2012. Tot i que en mala qualitat, es pot visionar<\/span> aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" En tota la regi\u00f3 coneguda com la Gran Sabana, a l\u2019Estat Bol\u00edvar de Vene\u00e7uela, nom\u00e9s hi ha una carretera pavimentada, la Troncal 10, que la comunitat ind\u00edgena pem\u00f3n anomena \u201cLa…<\/p>\n","protected":false},"author":2600,"featured_media":24527,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5968],"tags":[],"coauthors":[6555],"acf":[],"yoast_head":"\n