Sembla que, des de fa temps, l\u2019art contemporani ha incorporat la coreografia. No nom\u00e9s com a
\npr\u00e0ctica art\u00edstica, dedicant exposicions a core\u00f2grafs i te\u00f2rics de la dansa com Yvonne Rainer o
\nXavier Le Roy, per citar-ne alguns, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a corpus te\u00f2ric. Xavi Acar\u00edn recorre aquesta
\nprogressiva incorporaci\u00f3 a partir de certes fites museogr\u00e0fiques i ens porta fins a 2018, amb la
\npresentaci\u00f3 d\u2019obres de Merce Cunningham al Pavell\u00f3 Mies van der Rohe en ocasi\u00f3 del
\ncentenari de l\u2019artista i de la fira de videoart LOOP. Sonia Fern\u00e1ndez Pan es fa igualment ress\u00f2
\nd\u2019aquesta relaci\u00f3 entre les arts visuals i les arts performatives des d\u2019una perspectiva personal,
\nremetent-se als seus propis projectes i als artistes amb els que ha pogut treballar.<\/p>\n
Tamb\u00e9 des de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia quotidiana, des d\u2019all\u00f2 que pot observar des de la seva
\nfinestra i en el seu barri, Claudia Pag\u00e8s escriu el moviment de coses i persones, presentant una
\nforma coreogr\u00e0fica d\u2019escriure, d\u2019intentar plasmar el moviment en un format textual escrit per\u00f2
\nque recordi a la parla. Sobre l\u2019escena, al teatre, la companyia El conde de Torrefiel intenta aix\u00ed
\nmateix traduir el moviment d\u2019imatges digitals, de dades num\u00e8riques i de b\u00e9ns mobles incloent
\nla mirada del espectador en l\u2019equaci\u00f3.<\/p>\n
Potser l\u2019inter\u00e8s pel moviment i per com transmetre-ho a un espectador m\u00e9s o menys est\u00e0tic
\ntingui a veure amb l\u2019acceleraci\u00f3 del temps (i del temps percebut) que ha descrit Hartmut Rosa.
\nD\u2019alguna manera recorda als Futuristes italians i a la seva obsessi\u00f3 amb la velocitat. Si llavors
\ns\u2019enaltia la m\u00e0quina i tot el que havia de venir, assistim avui a una recuperaci\u00f3 del cos i de les
\nseves potencialitats. La coreografia com a domini del moviment, del m\u00fascul i de la lentitud, de
\ncontrol de tot el proc\u00e9s, de la A a la Z. En l\u2019\u00e8poca de la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial que deixa de
\ncostat l\u2019\u00e8tica, de la monitoritzaci\u00f3 a dist\u00e0ncia de processos electorals i de la financeritzaci\u00f3, el
\nretorn al cos i al control dels moviments (de l\u2019individu i del col\u00b7lectiu) pot semblar
\ntranquil\u00b7litzant. Estar\u00e0 el mon de l\u2019art plasmant una ansietat contempor\u00e0nia?<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Sembla que, des de fa temps, l\u2019art contemporani ha incorporat la coreografia. No nom\u00e9s com a pr\u00e0ctica art\u00edstica, dedicant exposicions a core\u00f2grafs i te\u00f2rics de la dansa com Yvonne Rainer…<\/p>\n","protected":false},"author":1241,"featured_media":24942,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5971],"tags":[],"coauthors":[],"acf":[],"yoast_head":"\n