{"id":25063,"date":"2019-01-07T06:00:34","date_gmt":"2019-01-07T05:00:34","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=25063"},"modified":"2018-12-23T20:00:16","modified_gmt":"2018-12-23T19:00:16","slug":"sobre-la-dialectica-entre-cronologia-i-heterocronia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/sobre-la-dialectica-entre-cronologia-i-heterocronia\/","title":{"rendered":"Sobre la dial\u00e8ctica entre cronologia i heterocronia"},"content":{"rendered":"

A la Revoluci\u00f3 de Juliol (Par\u00eds, 1830) la gent va disparar contra els rellotges de les torres. Volien trencar el continuum <\/em>de la hist\u00f2ria, explica Benjamin a les Tesis<\/em>; inaugurar una nova \u00e8poca. Avui dia es tornen a sentir molts dispars contra el temps dels rellotges, tot i que, en ser de caire simb\u00f2lic i intel\u00b7lectual, ja no caldr\u00e0 avisar els rellotgers perqu\u00e8 els reparin. Salvant algunes difer\u00e8ncies, \u00e9s bastant clar que hi ha s\u00edmptomes comuns entre aquells dispars de fa quasi dos-cents anys i les cr\u00edtiques actuals: el rellotge s\u2019ha convertit en el s\u00edmbol d\u2019una societat que \u00e9s incapa\u00e7 de trencar el seu mon\u00f2ton tic-tac, tic-tac, tic-tac i que, com un h\u00e0mster en la roda, corre desesperan\u00e7at, sense saber sortir de la precarietat econ\u00f2mica i la vulneraci\u00f3 constant dels seus drets fonamentals. Com \u00e9s possible, per\u00f2, que l\u2019insigne imatge del progr\u00e9s s\u2019hagi convertit en un pervers s\u00edmbol de dominaci\u00f3 i de par\u00e0lisi hist\u00f2rica?<\/p>\n

Fa quasi set-cents anys, quan van apar\u00e8ixer els primers rellotges mec\u00e0nics a les torres de les esgl\u00e9sies i dels ajuntaments, Europa en va quedar fascinada. Aquest aparell ajudava a sincronitzar millor la creixent complexitat social a les ciutats i amb el temps aniria envaint tots els \u00e0mbits de la cultura. El rellotge mec\u00e0nic, invent t\u00e8cnic, era molt m\u00e9s que un producte de la ci\u00e8ncia: va permetre aven\u00e7os cient\u00edfics, com en l\u2019astronomia. Tamb\u00e9 es va utilitzar com a met\u00e0fora per explicar el cos hum\u00e0 (Descartes), l\u2019Estat (Hobbes), l\u2019harmonia c\u00f2smica (Leibniz) i, com \u00e9s conegut, l\u2019economia: la famosa frase \u201ctime is money”, expressi\u00f3 prof\u00e8tica d\u2019un pare de la constituci\u00f3 americana, Benjamin Franklin, identificava aquest principi fonamental dels temps moderns. Com a instrument de control del temps, en general, va ser rebut com a sin\u00f2nim de llibertat, perqu\u00e8 permetia a les ciutats organitzar els seus ritmes de manera aut\u00f2noma al de l\u2019esgl\u00e9sia i als individus gestionar les seves pr\u00f2pies activitats quotidianes.<\/p>\n

No van ser tants els que van captar la seva perversa naturalesa. Shakespeare ja advertia en boca d\u2019Enric IV: \u201cQu\u00e8 dimonis tens tu amb l\u2019hora del dia? A menys que les hores fossin copes de xer\u00e8s (…) no veig cap ra\u00f3 perqu\u00e8 hagis de ser tan superflu com per demanar l\u2019hora del dia\u201d (Henry IV)<\/em>\u201d. \u00bfEn quins termes hauria manifestat el poeta angl\u00e8s el seu menyspreu si hagu\u00e9s sabut que dos segles despr\u00e9s s\u2019utilitzaria per controlar el ritme dels treballadors a la f\u00e0brica, dels soldats a l\u2019ex\u00e8rcit i dels usuaris de qualsevol altre dispositiu disciplinari, com ara els hospitals o les escoles?<\/p>\n

Actualment, el rellotge no nom\u00e9s \u00e9s omnipresent en els aparells m\u00e9s quotidians com els m\u00f2bils, els cotxes o els rentavaixelles, ha impregnat la consci\u00e8ncia humana de soca-rel. Els h\u00e0bits socials s\u2019han transformat amb el rellotge i la nostra manera de pensar el temps es basa en el model temporal d\u2019aquest aparell. Hem naturalitzat les seves qualitats de manera sorprenent. Una de les qualitats del temps \u00e9s el ritme (de la vida), que actualment s\u2019ha desvinculat dels cicles naturals i voldr\u00edem no aturar-lo mai. La son ha esdevingut la \u00fanica resist\u00e8ncia per a una societat completament activa les 24 hores els 7 dies de la setmana (Crary). Una segona caracter\u00edstica \u00e9s la seva infinita fragmentaci\u00f3: si els impressionistes ja manifestaven un s\u00edmptoma clar d\u2019aquest furor per captar un interval de temps breu, la fracci\u00f3 m\u00ednima de temps es va tornar invisible poques d\u00e8cades despr\u00e9s, quan \u00c9.-J. Marey va desenvolupar aparells fotogr\u00e0fics per captar intervals de desenes de mil\u00b7l\u00e8simes de segon (Doane). Estava a punt de n\u00e9ixer el cinema. Una tercera qualitat del temps del rellotge \u00e9s que aquest sigui igual en totes les seves parts, com si no import\u00e9s qui faci qu\u00e8 i quan. En aquest sentit, propostes benintencionades com la reforma hor\u00e0ria o els bancs de temps, que tracten de gestionar les hores de manera diferent a l\u2019actual, depenen sempre d\u2019aquest model de temps abstracte i quantitatiu. Que moltes activitats laborals, com en general aquelles que definim com a activitats \u201cintel\u00b7lectuals i creatives\u201des gestionin per hores de treball \u00e9s un absurd maj\u00fascul que genera molta frustraci\u00f3 i angoixa. Per no parlar de l\u2019estressant h\u00e0bit d\u2019organitzar al detall el nostre temps lliure i de vacances.<\/p>\n

La nostra consci\u00e8ncia de la temporalitat hist\u00f2rica tamb\u00e9 ha canviat per influ\u00e8ncia del temps cronol\u00f2gic. Per una banda, s\u2019hi ha instal\u00b7lat la preocupaci\u00f3 per l\u2019obsolesc\u00e8ncia de les nostres capacitats i coneixements en una societat que, presumptament, es transforma a cada moment. Per\u00f2 avui el progr\u00e9s social no porta impl\u00edcites les utopies il\u00b7lustrades del segle XVIII ni les revolucion\u00e0ries del XIX. L\u2019horitz\u00f3 ut\u00f2pic s\u2019ha enterbolit en aquesta atmosfera apocal\u00edptica del populisme i canvi clim\u00e0tic. At\u00e8s que els \u00fanics canvis que la majoria sembla desitjar s\u00f3n les innovacions tecnol\u00f2giques i la moda, comen\u00e7a a ser un lloc com\u00fa entre soci\u00f2legs afirmar que aquests canvis s\u00f3n el complement ideal per a poder mantenir les estructures de dominaci\u00f3 (H. Rosa).<\/p>\n

Al cap i a la fi, si esquematitzem el cul de sac postmodern on ens han condu\u00eft les revolucions modernes, hem de parlar del descr\u00e8dit de les narratives de\u00a0 progr\u00e9s; del consum nost\u00e0lgic de les formes del passat (Estes, Eliasson) que fa mofa del seu potencial subversiu (Barcel\u00f3, Koons); de la limitaci\u00f3 social de la cr\u00edtica a una actitud de resist\u00e8ncia (H. Foster), i de la sensaci\u00f3 que l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica ha arribat a la seva fi, com si visqu\u00e9ssim en una \u00e8poca de presentisme <\/em>on el passat i el futur han quedat assimilats a un lent present (Gumbrecht). Vivim en una societat on el temps m\u00e9s preuat, la immediatesa del \u201creal time\u201d, \u00e9s l\u2019exacta definici\u00f3 del no temps, aquell que suprimeix l\u2019interval temporal. Aix\u00ed no \u00e9s estrany que correm per anar a tot arreu sense moure\u2019ns d\u2019on som.<\/p>\n

Contra la colonitzaci\u00f3 aqu\u00ed i arreu del model de temps cronol\u00f2gic, la cr\u00edtica intel\u00b7lectual recorre a termes ex\u00f2tics i enarbora la bandera del pluralisme temporal: M. Bal parla d\u2019hist\u00f2ria trastornada\/preposterous history (vegeu la seva fant\u00e0stica an\u00e0lisi de l\u2019obra de Stan Douglas). Didi-Huberman rescata d\u2019Agamben el terme d\u2019anacronisme per explicar la productivitat epistemol\u00f2gica de relacionar un fresc de Fra Angelico amb els drippings de Pollock. Hern\u00e1ndez Navarro es refereix a obres com les de Gonz\u00e1lez-Torres o Pierre Huyghe com a activadores de temporalitats afectives. Ch. Ross parla de la suspensi\u00f3 (perceptiva) de la hist\u00f2ria per aprofundir en l\u2019obra de Fr. Al\u00ffs. Alguns artistes han treballat sobre l\u2019espera (M. Anson, F. Conesa), el no-fer (C. Schultz) o la interrupci\u00f3 com a forma de resist\u00e8ncia (A. Bernal). Dani Montlle\u00f3 fa d\u2019arque\u00f2leg creatiu per imaginar passats impossibles. Hern\u00e1ndez Navarro agrupa conceptes i pr\u00e0ctiques com aquests sota el pluralista paraig\u00fces de l\u2019heterocronia<\/em>i Graciela Speranza proposa fer de \u201cl\u2019experi\u00e8ncia una matriu de temporalitats conflictives\u201d.<\/p>\n