{"id":25209,"date":"2019-01-28T06:00:50","date_gmt":"2019-01-28T05:00:50","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=25209"},"modified":"2019-01-24T13:29:00","modified_gmt":"2019-01-24T12:29:00","slug":"el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/","title":{"rendered":"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps"},"content":{"rendered":"

Una campana de bronze fosa per crear quaranta-set campanetes de bronze. L\u2019original va ser fabricada a Fran\u00e7a el 1742. Servia per marcar el temps des de la torre d\u2019una esgl\u00e9sia. Les quaranta-set campanetes s\u00f3n activades, di\u00e0riament, per quaranta-set performers que marquen el migdia alhora \u00a0que caminen des del New Museum (Nova York) cap als carrers que el rodegen, al Lower East Side de Manhattan. Els ning-ning <\/em>s\u2019<\/em>allunyen del museu, tra\u00e7ant els caminars sense rumb espec\u00edfic dels cossos dels performers. En descriure aquesta pe\u00e7a de David Horvitz (Let Us Keep Our Own Noon; Deixa que mantinguem el nostre migdia, 2013)\u00a0<\/em>recordo el clong clong<\/em>de les campanes que penjaven del coll de les vaques del poble de la meva \u00e0via, a la serra madrilenya. Si an\u00e9s ara a buscar-les, segur que ja no hi serien. A l\u2019obra de Horvitz, el temps unificat de l\u2019esgl\u00e9sia i l\u2019estat, que marca la gran campana original a la torre de la vila francesa, ha deixat lloc al temps individualitzat del caminant productor cultural. Segons el mite neoliberal, el temps es avui molt m\u00e9s flexible, aut\u00f2nom i potencialment modelable a les necessitats i desitjos de cada un de nosaltres. No obstant, lluny d\u2019emancipar-nos, aquesta flexibilitat ens sincronitza i ens interpel\u00b7la com a permanents productors. El clong clong <\/em>de les campanes de les vaques no marcava cap temps, sin\u00f3 la pres\u00e8ncia dels animals, que fa deu anys van deixar pas a xalets de corruptes totxos vistos.<\/p>\n

Les feines del temps s\u00f3n, sempre, maneres de perioditzar la hist\u00f2ria. La principal preocupaci\u00f3 de David Horvitz s\u00f3n les convencions que regeixen la nostra experi\u00e8ncia del temps. Quins s\u00f3n els est\u00e0ndards amb els que medim el temps passar? Quines pr\u00e0ctiques i creences consoliden una idea unificada del temps? Com podem desentonar la nostra experi\u00e8ncia subjectiva del temps; passar de la llarga llista de convencions socials i cient\u00edfiques modernes que ens articulen en sincronia? En David i jo comencem una conversaci\u00f3 distesa al llarg d\u2019unes cinc setmanes, en les que preguntes i respostes dislocades testifiquen les difer\u00e8ncies temporals i espacials entre Los \u00c1ngeles i San Diego, primer, i Par\u00eds, Rennes, i Calif\u00f2rnia, despr\u00e9s. En un dels meus correus li demano que em descrigui on i com est\u00e0. Horvitz em respon:<\/p>\n

\u201cHola des d\u2019una habitaci\u00f3 d\u2019hotel a Par\u00eds en l\u201911\u00ba. S\u00f3n les 6 i el meu jet lag<\/em> em mant\u00e9 despert. Porto hores despert. D\u2019aqu\u00ed una hora agafar\u00e9 un tren cap a Rennes. De fet, m\u2019encanta el jet lag<\/em>. M\u2019encanta aquesta sensaci\u00f3 de despla\u00e7ament, un despla\u00e7ament temporal en aquest cas. \u00c9s una sensaci\u00f3 en la que est\u00e0s fora de sincronia amb el teu entorn. Un cop vaig fer una pe\u00e7a sobre aix\u00f2 a Dubl\u00edn. A la pe\u00e7a vaig seguir l\u2019hora de Calif\u00f2rnia estant a Dubl\u00edn, intentant no ajustar el meu cos a l\u2019hora local. De fet, vaig pensar que seria m\u00e9s f\u00e0cil. Vaig pensar que arribaria a Europa i, simplement, no m\u2019adaptaria\u2026 per\u00f2 el meu cos es va enfadar, volia ajustar-se a l\u2019horari d\u2019on estava.\u00a0El temps no s\u00f3n nom\u00e9s n\u00fameros en un rellotge, sin\u00f3 el ritme diari dels ritmes com la llum del sol. El meu cos volia entrar en sincronia amb el sol, aquella estrella a noranta milions de milles al cel.\u201d<\/p>\n

David Horvitz descriu el jet lag<\/em> com un espai liminar entre dos altres moments, l\u2019abans i el despr\u00e9s. L\u2019artista voldria aturar-lo i estendre\u2019l durant dies, despistant els ritmes circadiaris que regulen son, for\u00e7a, temperatura i acci\u00f3. Aquell projecte, Evidence of a Time Traveller\u00a0<\/em>(Evid\u00e8ncia d\u2019un viatger temporal<\/em>, 2014) el va dur a terme a l\u2019Irish Museum of Modern Art (IMMA). A m\u00e9s del reconeixement dels efectes del jet lag en el seu cos, Horvitz va incloure una projecci\u00f3 de diapositives i un rellotge amb l\u2019alarma programada per les 6am hora de Los Angeles. En aquesta l\u00ednia, la seva obra Somewhere between the jurisdiction of time\u00a0<\/em>(En algun lloc entre la jurisdicci\u00f3 del temps<\/em>, 2014) ja atallava aquesta forma de dislocaci\u00f3. Horvitz va declarar la galeria Blum & Poe (Los Angeles) com un espai subjecte als fusos horaris de la longitud 127,5\u00ba a l\u2019oest del meridi\u00e0 de Greenwich. Ja que el punt queia en ple Oce\u00e0 Pac\u00edfic, Horvitz va dur a la galeria trenta-dos ampolles de vidre plenes d\u2019aigua marina, disposades en l\u00ednia recta de nord a sud. A m\u00e9s de la instal\u00b7laci\u00f3, l\u2019artista va omplir una sol\u00b7licitud oficial de canvi de fus horari per al recinte de la galeria. Gestos heretats del conceptual que, \u00e9s clar, entronquen els seus jocs ling\u00fc\u00edstics i temporals en la pr\u00e0ctica de l\u2018art contemporani global.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les seves obres amb freq\u00fc\u00e8ncia inclouen elements de mesura temporal com ara campanes, rellotges o fotografies. Si visites la web de Horvitz trobar\u00e0s una altra forma de documentar el pas del temps: Horvitz ha organitzat la seva web al voltant de tres columnes amb trenta-vuit mencions a les seves obres. A cada menci\u00f3, t\u00edtol, data i una succinta descripci\u00f3 s\u00f3n, realment, un enlla\u00e7 a un arxiu d\u2019\u00e0udio que \u00e9s, a la vegada, una descripci\u00f3 oral de l\u2019obra. Per exemple, si fas clic a For Kiyoko (From Amache)\u00a0<\/em>(Per a Kiyoko (d\u2019Amache)<\/em>, 2017), escoltar\u00e0s com la por generalitzada que va envoltar l\u2019inici de la presid\u00e8ncia de Donald Trump als EUA va dur Horvitz a recuperar la mem\u00f2ria de la seva \u00e0via, una dona japonesa-americana que havia estat internada en un camp de concentraci\u00f3 durant la Segona Guerra Mundial. A principis de 2017, quan Trump va declarar la prohibici\u00f3 d\u2019entrar als Estats Units a viatgers musulmans, molts vam t\u00e9mer que el mateix model d\u2019internament for\u00e7at contra japonesos-americans fos adoptat avui contra els musulmans. Horvitz va fer una fotografia del cel estrellat sobre el Camp Amache, al Colorado, on la seva \u00e0via va estar internada. Aquesta vista, per a Horvitz, era un document de l\u2019\u201catemporalitat de l\u2019espai\u201d. L\u2019artista va instal\u00b7lar aquell cel, que la seva \u00e0via veia cada dia quan era adolescent, en tanques publicit\u00e0ries de la ciutat de Nova York. Encara que els viatgers de pa\u00efsos isl\u00e0mics no han estat internats en camps de manera for\u00e7ada, avui centenars de migrants centreamericans s\u00ed que ho s\u00f3n, tancant el cercle temporal amb les formes de repressi\u00f3 federal dels 1940s.<\/p>\n

Per\u00f2 les maneres de marcar el pas del temps s\u00f3n, tamb\u00e9, mecanismes per controlar-lo. Per a l\u2019historiador marxista brit\u00e0nic E. P. Thompson, els canvis en la sensaci\u00f3 de temporalitat al llarg de la hist\u00f2ria responen a canvis en les maneres de disciplinar la feina. E. P. Thomson basa el seu an\u00e0lisi en l\u2019estreta relaci\u00f3 entre l\u2019emerg\u00e8ncia del rellotge individual durant la revoluci\u00f3 industrial i el desenvolupament de la producci\u00f3 industrial racionalitzada com a mode de producci\u00f3 predominant a Anglaterra. El cos i el temps dels treballadors va ser de major profit per a la classe capitalista un cop tots van incorporar la disciplina temporal dels torns de f\u00e0brica i la setmana laboral. El temps \u00e9s, llavors, moneda de canvi. El poder \u00e9s, entre altres coses, determinar com es mesura el temps i com s\u2019objectualitza aquesta mesura. Veiem en Horvitz avui una recuperaci\u00f3 na\u00efve del gest contestatari dels situacionistes quan, en els anys cinquanta, van decidir reprendre control sobre els usos i significats del temps. Podrien les seves metodologies marxistes, incorporades i aleat\u00f2ries, reclamar el temps com a domini i potestat de l\u2019individu? Tristament aquells an\u00e0lisis van ser, com tants altres, incorporats en el registre de m\u00e8todes d\u2019explotaci\u00f3 del capital. La il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019escapar el temps econ\u00f2mic i productiu que veiem en Horvitz i altres \u00e9s un gest rom\u00e0ntic i innocu ben rebut en certs espais de producci\u00f3 cultural com ara museus i galeries. \u00c9s, a la vegada, la bella sublimaci\u00f3 d\u2019aquesta forma contempor\u00e0nia de temps flexible i creatiu que mercantilitza cada dia, hora i segon de la nostra setmana laboral.<\/p>\n

En una conversaci\u00f3 amb Alexander Provan, David Horvitz explica la distinci\u00f3 entre kair\u00f3s<\/em>i chronos<\/em>, dos conceptes de temps de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica. Kair\u00f3s<\/em>\u00e9s el temps del moment oport\u00fa; chronos<\/em>\u00e9s el temps seq\u00fcencial i social. Diu: \u201cm\u2019agradaria tenir la experi\u00e8ncia d\u2019un m\u00f3n on el concepte de duraci\u00f3 definida no exist\u00eds, on no hi hagu\u00e9s tal cosa com un segon o un minut o una hora\u201d. Potser les seves peces s\u00f3n intents de for\u00e7ar aquest escapament. Potser obren, d\u2019alguna manera, les portes a moments oportuns per recon\u00e8ixer l\u2019arbitrarietat de les maneres en qu\u00e8 medim el pas de la vida. Jo tamb\u00e9 vull tenir aquesta experi\u00e8ncia de temps dilatat on les mesures consensuades de l\u2019experi\u00e8ncia no tinguin sentit.<\/p>\n

El dissabte 19 de gener David Horvitz inaugura The Shape of a Wave Inside of a Wave (La forma d\u2019una ona dins d\u2019una ona), una exposici\u00f3 individual del seu treball curada per Sophie Kaplan a La Cri\u00e9e Centre d\u2019Art Contemporain de Rennes (Fran\u00e7a).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una campana de bronze fosa per crear quaranta-set campanetes de bronze. L\u2019original va ser fabricada a Fran\u00e7a el 1742. Servia per marcar el temps des de la torre d\u2019una esgl\u00e9sia….<\/p>\n","protected":false},"author":1245,"featured_media":25284,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5985],"tags":[],"coauthors":[6419],"acf":[],"yoast_head":"\nEl moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Una campana de bronze fosa per crear quaranta-set campanetes de bronze. L\u2019original va ser fabricada a Fran\u00e7a el 1742. Servia per marcar el temps des de la torre d\u2019una esgl\u00e9sia....\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-01-28T05:00:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-01-24T12:29:00+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1280\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"856\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Paloma Checa\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Paloma Checa\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Paloma Checa\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/\",\"name\":\"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg\",\"datePublished\":\"2019-01-28T05:00:50+00:00\",\"dateModified\":\"2019-01-24T12:29:00+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg\",\"width\":1280,\"height\":856},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f\",\"name\":\"Paloma Checa\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/d88e9cfe6d730083e6e6b892a1db3a7f\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Paloma Checa\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/paloma\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps – A*Desk","og_description":"Una campana de bronze fosa per crear quaranta-set campanetes de bronze. L\u2019original va ser fabricada a Fran\u00e7a el 1742. Servia per marcar el temps des de la torre d\u2019una esgl\u00e9sia....","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-01-28T05:00:50+00:00","article_modified_time":"2019-01-24T12:29:00+00:00","og_image":[{"width":1280,"height":856,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Paloma Checa","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Paloma Checa","Temps estimat de lectura":"8 minuts","Written by":"Paloma Checa"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/","name":"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg","datePublished":"2019-01-28T05:00:50+00:00","dateModified":"2019-01-24T12:29:00+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/b3vwyydmiypckdaepubu.jpg","width":1280,"height":856},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/el-momento-oportuno-david-horvitz-y-sus-trabajos-de-tiempo\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El moment oport\u00fa. David Horvitz i els seus treballs de temps"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/495c4cb29a162846e5ae6a602e5bd82f","name":"Paloma Checa","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/d88e9cfe6d730083e6e6b892a1db3a7f","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/6e42eefe39d86c8f56d6700b1e69ea4b?s=96&d=mm&r=g","caption":"Paloma Checa"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/paloma\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25209"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1245"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25209"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25209\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25311,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25209\/revisions\/25311"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25284"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25209"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25209"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25209"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=25209"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}