{"id":25215,"date":"2019-01-21T06:00:57","date_gmt":"2019-01-21T05:00:57","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/"},"modified":"2019-01-21T13:51:59","modified_gmt":"2019-01-21T12:51:59","slug":"reloj-cinetico-pantalla-intemporal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/","title":{"rendered":"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal"},"content":{"rendered":"

Tota pel\u00b7l\u00edcula funciona com un rellotge. Un rellotge silenci\u00f3s que articula el temps discretament. No ho fa mitjan\u00e7ant agulles o d\u00edgits num\u00e8rics, sin\u00f3 a trav\u00e9s de registres visuals i auditius. All\u00f2 f\u00edlmic i all\u00f2 videogr\u00e0fic expressen el car\u00e0cter ineluctable del temps subtilment, transmeten la seva inabordable dimensi\u00f3. La irreversibilitat temporal coincideix amb uns mitjans la tecnologia dels quals fomenta el seu esdevenir: una reproducci\u00f3 condicionada per la seva perp\u00e8tua transformaci\u00f3. Projeccions d\u2019imatges en moviment i amplificacions sonores manifesten com en elles l\u2019\u00fanica cosa realment constant \u00e9s el canvi. M\u00e9s enll\u00e0 de durades ancorades en par\u00e0metres cronom\u00e8trics (segons, minuts, hores), cada pe\u00e7a audiovisual exercita singularment el seu flux temporal. Aquesta ess\u00e8ncia que fonamenta el cinema i el v\u00eddeo queda sintetitzada en el concepte time-based media<\/em>(1).<\/p>\n

Si segons Henri Bergson el temps \u00e9s irrepresentable perqu\u00e8 \u00e9s fluid i absolut (2), resulta simptom\u00e0tic que, com raona Mary Ann Doane, el cinema adopti \u201cla narrativa com a mitj\u00e0 principal de fer el temps llegible\u201d (3). El temps irreversible del dispositiu f\u00edlmic \u2013la c\u00e0mera en enregistrar, el projector en reproduir\u2013, el temps dieg\u00e8tic \u2013la seva representaci\u00f3 dins la narrativa\u2013, el temps hist\u00f2ric de les imatges \u2013el moment en el que foren filmades\u2013 i el temps de recepci\u00f3 de l\u2019audi\u00e8ncia \u2013relatiu al context d\u2019exhibici\u00f3\u2013 s\u00f3n les temporalitats que el cinema amalgama. M\u00faltiples temporalitats desestructurades fan acte de pres\u00e8ncia en obres on fragmentaci\u00f3, discontinu\u00eftat i el\u00b7lipsi s\u00f3n elements consubstancials. El cinema captura i emmagatzema el temps; mostrant-nos rellotges el proclama, per\u00f2 de manera diferent (4).<\/p>\n

Amelia Groom afirma que \u201cl\u2019art ens pot mostrar com el nostre enteniment del temps ha estat sempre quelcom variable i constru\u00eft en comptes de ser \u2018natural\u2019 o preexistent\u201d (5). Desestabilitzar els r\u00e8gims interns que vehicula el rellotge \u00e9s habitual en el cinema d\u2019avantguarda: desnaturalitzar el seu funcionament i estranyar la seva forma permeten subratllar tant la complexitat que entranya com el rebuig que suscita (6). En certes pr\u00e0ctiques audiovisuals contempor\u00e0nies d\u2019arrel art\u00edstica la construcci\u00f3 temporal queda subvertida, els seus rellotges transgredits. Tergiversant la seva utilitat s\u2019intueixen dimensions cinem\u00e0tiques fluctuants que exploren nous ritmes, altres pauses. S\u00f3n configuracions disruptives que incorporen trets metaling\u00fc\u00edstics, evidencien literalment la noci\u00f3 de temps real o esbiaixen les coordinades espai-temporals. Q\u00fcestionant les convencions artificials del temps f\u00edsic es convoquen apreciacions fenomenol\u00f2giques que exposen la dissociaci\u00f3 entre temps objectiu i temps subjectiu.<\/p>\n

The Clock\u00a0<\/em>(2012) del nord-americ\u00e0 Christian Marclay \u00e9s l\u2019exemple paradigm\u00e0tic d\u2019abstracci\u00f3 temporal revelat en temps real. Les seves vint-i-quatre hores de durada recreen el funcionament d\u2019un rellotge al llarg d\u2019un dia. Posades en escena reciclades i seq\u00fc\u00e8ncies apropiades de rellotges de polsera, de paret o digitals marquen tots els minuts d\u2019una jornada. La sincronitzaci\u00f3 exacta entre la projecci\u00f3 del film i l\u2019hora local converteix cada pla en la maneta d\u2019un rellotge. Rememorar part de la hist\u00f2ria del cinema com si d\u2019un rellotge de paret es tract\u00e9s \u00e9s una de les seves conseq\u00fc\u00e8ncies. La pantalla rectangular substitueix el suport circular per indicar cada minut del dia, incloent-hi actrius i actors que reaccionen en comprovar l\u2019hora. El cineasta franc\u00e8s Christoph Girardet utilitza el mateix plantejament a60 Seconds (Analogue) <\/em>(2003). Seixanta plans d\u2019un segon, extrets de films aliens, mostren una varietat de rellotges de polsera indicant el transcurs d\u2019un minut pensat per desplegar-se en bucle. La seva senzillesa contrasta amb l\u2019ambiciosa magnitud de l\u2019anterior, per\u00f2 la seva precisi\u00f3 cronom\u00e8trica \u00e9s id\u00e8ntica. Ambdues s\u00f3n obres de found footage<\/em>que visibilitzen el desenvolupament temporal mitjan\u00e7ant imatges pret\u00e8rites que congreguen presents, intuint futurs.<\/p>\n

Assenyalar l\u2019hora per emfatitzar la seva durada \u00e9s el prop\u00f2sit del nord-americ\u00e0 Morgan Fisher en Phi Phenomenon\u00a0<\/em>(1968). Un rellotge el\u00e8ctric de paret\u00e9s l\u2019\u00fanic element visible d\u2019una pe\u00e7a minimalista i tautol\u00f2gica que assimila el moviment exposant el seu transcurs. L\u2019aven\u00e7 nom\u00e9s es percep a trav\u00e9s de la minutera i la mem\u00f2ria de l\u2019audi\u00e8ncia, confrontada amb l\u2019experimentaci\u00f3 del canvi a trav\u00e9s de la pr\u00f2pia subjectivitat. La gratificaci\u00f3 per advertir variacions pr\u00e0cticament imperceptibles i la noci\u00f3 d\u2019avorriment es posen en di\u00e0leg. Per contra, Bleu Shut<\/em>(1971) del californi\u00e0 Robert Nelson \u00e9s un collage f\u00edlmic solucionat com un divertiment. Una diversitat de construccions visuals, estructurades al voltant d\u2019un petit rellotge d\u2019agulles ubicat a la part superior dreta, formen una pel\u00b7l\u00edcula el subt\u00edtol de la qual diu: \u201c30 minuts\u201d. Aquesta \u00e9s la durada d\u2019una pe\u00e7a plantejada com un concurs d\u2019identificaci\u00f3 de noms de vaixells, llanxes i bots diversos. Una s\u00e8rie d\u2019estampes fixes amb textos sobreimpresos recalquen un treball que evoca un programa radiof\u00f2nic. La comicitat que transmeten les veus de la presentadora i els dos participants marquen una pe\u00e7a l\u00fadica, participativa, que reflexiona sobre la seva pr\u00f2pia durada.<\/p>\n

El cos hum\u00e0 funciona en conson\u00e0ncia a un conjunt de pautes diacr\u00f2niques, articulades com a engranatges mec\u00e0nics concordes amb el transc\u00f3rrer de les hores, els dies, les setmanes, els mesos i els anys. El col\u00b7lectiu Raqs Media Collective argumenta que \u201cla percepci\u00f3 del temps \u00e9s metasensorial, es situa per damunt de tots els altres sentits\u201d (7). En Time Piece<\/em>(1965) de Jim Henson els ritmes del cos del propi director queden sincronitzats al patr\u00f3 sonor d\u2019una percussi\u00f3. Refer\u00e8ncies cont\u00ednues a rellotges antics puntuen desenes d\u2019accions meticulosament calculades. Una comicitat certament absurda marca la successi\u00f3 d\u2019esdeveniments representats. La quotidianitat queda regida per un temps org\u00e0nic fet de passos, gestos i accions repetitives. Es transmet aix\u00ed que existeix un rellotge dins de cada un de nosaltres, o m\u00e9s d\u2019un i tot. AClockshower<\/em>(1973) Gordon Matta-Clark s\u2019endinsa en un de grans dimensions. L\u2019artista nord-americ\u00e0 ascendeix per la Clocktower de Nueva York, instal\u00b7la un auster sistema de reg al seu eix, es dutxa, s\u2019afaita, pren un bany, dorm una estona i homenatja la m\u00edtica escena de L\u2019home mosca <\/em>(1923) de Harold Lloyd. Espai dom\u00e8stic i esfera p\u00fablica es dilueixen mentre s\u2019impedeix l\u2019aven\u00e7 de les manetes del rellotge. Aquesta cond\u00edcia matinal descontextualitzada queda documentada en v\u00eddeo des d\u2019un lluny\u00e0 pla contrapicat que constata l\u2019elevat d\u2019una performance que posa en crisi la senyalitzaci\u00f3 temporal.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Clockstower<\/em> (1973), Gordon Matta-Clark<\/p>\n

La dial\u00e8ctica entre el subjecte i el rellotge tamb\u00e9 marca la pauta de One Year Performance 1980\u20131981 (Time Clock Piece) <\/em>(1981) de Tehching Hsieh. En aquesta acci\u00f3 monumental realitzada entre l\u201911 de abril de 1980 i l\u201911 de abril de 1981 l\u2019artista taiwan\u00e8s fitxa a cada hora en punt del dia, durant cada un dels dotze mesos que formen un any. Centenars de fotogrames \u00fanics documenten una acci\u00f3 colossal, la disciplinada repetici\u00f3 improductiva de la qual remet al mite de S\u00edsif. Al seu estudi, Hsieh marca cada casella de les seves targetes en una clock stamp machine<\/em>, poc abans de realitzar un autoretrat frontal en suport fotoqu\u00edmic (8). Cada instant queda resumit en un sol fotograma que t\u00e9 com a resultat una pel\u00b7l\u00edcula de sis minuts. El cron\u00f2graf exemplifica la tensi\u00f3 entre dos per\u00edodes temporals extremadament diferenciats: els 365 dies que dura l\u2019acci\u00f3 i els pocs minuts que la sintetitzen. Aquest extens desviament temporal s\u2019extrema a Cosmic Clock<\/em>(1979), del cineasta d\u2019animaci\u00f3 Al Jarnow. Aqu\u00ed un bili\u00f3 d\u2019anys queda comprimit a poc m\u00e9s de dos minuts.<\/p>\n

La performativitat del rellotge, personificada a trav\u00e9s del treballador, queda incrementada en els projectes Standard Time<\/em>(2008) i Real Time<\/em>(2009). Creades pels artistes alemanys Mark Formanek i Maarten Baas, respectivament, aquestes dues obres vers\u00e0tils construeixen el temps a mesura que avan\u00e7a (9). A la primera, un grup d\u2019obrers canvien meticulosament els d\u00edgits d\u2019una gran instal\u00b7laci\u00f3 \u2013un rellotge ubicat en un solar de Berl\u00edn o a l\u2019estaci\u00f3 central de Rotterdam\u2013 al llarg de vint-i-quatre hores. Real Time<\/em>opera en una l\u00ednia similar. Consta d\u2019una s\u00e8rie d\u2019accions que visualitzen el temps a trav\u00e9s de tres propostes diferents: Sweepers<\/em>, Analog Digital<\/em>i Gradfather Clocks<\/em>. Escombrar un munt de deixalles col\u00b7locades linealment sobre el terra; pintar un vidre amb un material opac o netejar-lo amb estris dom\u00e8stics i dibuixar l\u00ednies amb retolador sobre un cristall s\u00f3n activitats realitzades per precisar el correcte funcionament de rellotges anal\u00f2gics o digitals. Formanek i Baas posen en crisi la noci\u00f3 productiva del temps interrogant la popular afirmaci\u00f3 \u201cel temps \u00e9s diners\u201d.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Standard Time<\/em> (2008), Mark Formanek<\/p>\n

Aquestes pr\u00e0ctiques revelen la mec\u00e0nica del rellotge per problematitzar el seu rigor, alterar la seva utilitat o accentuar la seva po\u00e8tica. Sostraient les agulles del rellotge s\u2019il\u00b7lustra all\u00f2 extemporani, la pluralitat de presents suspesos o la possibilitat de situar-se fora del temps. L\u2019abs\u00e8ncia de manetes als rellotges de Messages<\/em>(1984) de Guy Sherwin i Els<\/em>espigoladors i l\u2019espigoladora<\/em>(2000) d\u2019Agn\u00e8s Varda, transmeten un domini intemporal que connecta amb la \u2018cancel\u00b7laci\u00f3 del futur\u2019 propugnada per Franco Bifo Berardi (10). Preguntar-se per les temporalitats que els mitjans audiovisuals encara no han sigut capa\u00e7os d\u2019albirar sembla estar plenament justificat. Perqu\u00e8 all\u00f2 cronol\u00f2gic existeix per\u00f2 els buits tamb\u00e9. Establir resist\u00e8ncies a la mesura en unitats iguals i intercanviables, proposada per la mec\u00e0nica del rellotge, \u00e9s una manera de subratllar el valor de la cronofenomenologia<\/em>(11). Com s\u2019explica sin\u00f3 que, en l\u2019\u00e0mbit audiovisual, unes quantes hores passin volant, uns pocs minuts semblin eterns o uns escassos segons aturin el temps?<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Els espigoladors i l\u2019espigoladora<\/i><\/span> (2000), Agnes Varda<\/p>\n

____<\/p>\n

 <\/p>\n

(1) Jean-Luc Godard va sintetitzar la fonamentaci\u00f3 del mitj\u00e0 cinematogr\u00e0fic acudint al temps calculat: \u201cEl cinema \u00e9s la veritat vint-i-quatre vegades per segon\u201d, frase pronunciada en el seu film Le Petit Soldat<\/em>(1963).<\/p>\n

(2) Bergson, Henri, La evoluci\u00f3n creadora<\/em>. Madrid: Espasa-Calpe, 1985.<\/p>\n

(3) Ann Doane, Mary, La emergencia del tiempo cinem\u00e1tico. La modernidad, la contingencia y el archivo<\/em>. Murcia: Cendeac, 2012. p. 101.<\/p>\n

(4) Com \u201cdiferents\u201d s\u00f3n les percepcions que t\u00e9 el protagonista de La Jet\u00e9e (1962) <\/em>de Chris Marker, quan viatja al passat eludint un present coartat per la radioactivitat.<\/p>\n

(5) Groom, Amelia, \u201cIntroduction. We\u2019re five hundred years before the man we just robbed was born\u201d en Groom, Amelia (Ed.)TIME. Documents of Contemporary<\/em>Art.<\/em>Londres: Whitechapel Gallery, 2013. p. 18.<\/p>\n

(6) Barreiro Gonz\u00e1lez,Maria Soli\u00f1a, La mirada obsesiva: im\u00e1genes del tiempo en el cine de vanguardia europeo de los a\u00f1os 20. <\/em>Barcelona: Universidad Pompeu Fabra, 2011.<\/p>\n

(7) Raqs Media Collective (2011) \u201cPlankton in the Sea: A Few Questions Regarding the Qualities of Time\u201d en Groom, Amelia,op. cit<\/em>. p. 186.<\/p>\n

(8) Aquesta m\u00e0quina perforadora utilitzada per fitxar tamb\u00e9 apareix a Temps Moderns<\/em>(1936) de Charles Chaplin. Mitjan\u00e7ant aquesta s\u2019escenifica l\u2019explotaci\u00f3 econ\u00f2mica soferta pel proletariat a partir de la consolidaci\u00f3 de la Modernitat.<\/p>\n

(9) Ambdues accions tenen versions per dispositius personals que s\u2019assemblen a peces digitals como L\u2019Horloge<\/em>(2005) d\u2019\u00c9tienne Chambaud, Flipped Clock<\/em>(2008) de Thomson & Craighead i Zero Noon<\/em>\u00a0(2013) de Rafael Lozano-Hammer.<\/p>\n

(10)Bifo Berardi, <\/em>Franco, Despu\u00e9s del futuro. Desde el futurismo al Cyberpunk. El agotamiento de la modernidad.<\/em>Madrid: Enclave de libros, 2014.<\/p>\n

(11) Luis D\u00edaz, J. (2011) \u201cCronofenomenolog\u00eda: El tiempo subjetivo y el reloj el\u00e1stico\u201d. Salud Mental<\/em>, 34 (4), pp. 379-389.<\/p>\n

 <\/p>\n

(Imatge destacada: Morgan Fisher, Phi Phenomenon<\/em> (1968)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Tota pel\u00b7l\u00edcula funciona com un rellotge. Un rellotge silenci\u00f3s que articula el temps discretament. No ho fa mitjan\u00e7ant agulles o d\u00edgits num\u00e8rics, sin\u00f3 a trav\u00e9s de registres visuals i auditius….<\/p>\n","protected":false},"author":2588,"featured_media":25173,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5985],"tags":[],"coauthors":[6545],"acf":[],"yoast_head":"\nRellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Tota pel\u00b7l\u00edcula funciona com un rellotge. Un rellotge silenci\u00f3s que articula el temps discretament. No ho fa mitjan\u00e7ant agulles o d\u00edgits num\u00e8rics, sin\u00f3 a trav\u00e9s de registres visuals i auditius....\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-01-21T05:00:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-01-21T12:51:59+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"615\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"460\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Albert Alcoz\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Albert Alcoz\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Albert Alcoz\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/\",\"name\":\"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg\",\"datePublished\":\"2019-01-21T05:00:57+00:00\",\"dateModified\":\"2019-01-21T12:51:59+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/58ac1921aca9c848fe8fd8723638b1ae\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg\",\"width\":615,\"height\":460},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/58ac1921aca9c848fe8fd8723638b1ae\",\"name\":\"Albert Alcoz\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/dfb86bbc5e4383a31fce8c12c16ed3ab\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/13368a6e94d5a8c6a6b9669832f7e332?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/13368a6e94d5a8c6a6b9669832f7e332?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Albert Alcoz\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/aalcoz\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal – A*Desk","og_description":"Tota pel\u00b7l\u00edcula funciona com un rellotge. Un rellotge silenci\u00f3s que articula el temps discretament. No ho fa mitjan\u00e7ant agulles o d\u00edgits num\u00e8rics, sin\u00f3 a trav\u00e9s de registres visuals i auditius....","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-01-21T05:00:57+00:00","article_modified_time":"2019-01-21T12:51:59+00:00","og_image":[{"width":615,"height":460,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Albert Alcoz","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Albert Alcoz","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Albert Alcoz"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/","name":"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg","datePublished":"2019-01-21T05:00:57+00:00","dateModified":"2019-01-21T12:51:59+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/58ac1921aca9c848fe8fd8723638b1ae"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/01\/Morgan_Fisher.jpg","width":615,"height":460},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/reloj-cinetico-pantalla-intemporal\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Rellotge cin\u00e8tic, pantalla intemporal"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/58ac1921aca9c848fe8fd8723638b1ae","name":"Albert Alcoz","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/dfb86bbc5e4383a31fce8c12c16ed3ab","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/13368a6e94d5a8c6a6b9669832f7e332?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/13368a6e94d5a8c6a6b9669832f7e332?s=96&d=mm&r=g","caption":"Albert Alcoz"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/aalcoz\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25215"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2588"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25215"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25215\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25217,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25215\/revisions\/25217"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25173"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25215"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25215"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25215"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=25215"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}