{"id":25368,"date":"2019-02-05T16:45:45","date_gmt":"2019-02-05T15:45:45","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=25368"},"modified":"2019-03-04T19:02:50","modified_gmt":"2019-03-04T18:02:50","slug":"historia-de-tres-germanes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de Tres Germanes"},"content":{"rendered":"

\u00abEns agradava la casa perqu\u00e8 a part d\u2019espaiosa i antiga (avui que les cases antigues sucumbeixen a la m\u00e9s avantatjosa liquidaci\u00f3 dels seus materials) guardava els records dels nostres besavis, l\u2019avi patern, els nostres pares i tota la inf\u00e0ncia\u00bb. Com sabeu, Casa tomada\u00a0<\/em>\u00e9s un conte de Julio Cort\u00e1zar en qu\u00e8 dos germans solterassos \u00a0i desocupats (\u00abno necessit\u00e0vem guanyar-nos la vida, tots els mesos arribava plata dels camps i els diners augmentaven\u00bb) van perdent estances de la seva casa per culpa d\u2019una invasi\u00f3 sense nom. \u00abHan pres la part del fons\u00bb. Encara que l\u2019associaci\u00f3 no \u00e9s directa, vaig recordar-me d\u2019aquest conte al veure uns fragments de Tres hermanas<\/em>, el documental que la directora Blanca Bonet estrenar\u00e0 en els mesos vinents. Les germanes en q\u00fcesti\u00f3 s\u00f3n unes ties-\u00e0vies de Bonet, solteres i nonagen\u00e0ries, que han passat la vida tancades en un casalot sevill\u00e0 fent art. L\u2019obra \u00e9s d\u2019all\u00f2 m\u00e9s singular: una d\u2019elles copia, en grans tapissos, obres del Renaixement que han vist en diapositives (tenen un \u00e0lbum complet\u00edssim, com aquells que es feien servir per ensenyar Hist\u00f2ria de l\u2019Art, que van fer servir per aprendre a pintar, copiant projeccions<\/em>dels grans mestres; treuen les diapositives i les miren, com qui t\u00e9 un reliquiari). Tamb\u00e9 fa molts retrats de toreros. Una altra imita quadres famosos substituint els personatges per gats. La tercera pinta d\u2019una manera sorprenentment contempor\u00e0nia, per\u00f2, en compensaci\u00f3, conviu amb el seu got dissecat.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Les pr\u00e0ctiques marginals poden donar-se en els llocs m\u00e9s inesperats; fins i tot en un llumin\u00f3s casalot sevill\u00e0. Aix\u00f2 t\u00e9 el seu perill, perqu\u00e8 l\u2019entorno podria confondre\u2019ns, i entendre com una distracci\u00f3 all\u00f2 que es fa per necessitat \u2013gaireb\u00e9, direm, per superviv\u00e8ncia. No \u00e9s d\u2019estranyar que unes senyores de<\/em>b\u00e9<\/em>s\u2019entretinguin fent quadrets. L\u2019art ha servit, des del romanticisme a aquesta part, com un entreteniment aristocr\u00e0tic: una forma de treball oci\u00f3s, subjecte a uns mecanismes de producci\u00f3 excepcionals; perqu\u00e8 encara que es faci amb les mans, sembla fet amb l\u2019esperit<\/em>. Passar l\u2019estona als matins a l\u2019estudi, sense les insipideses de l\u2019ofici art\u00edstic \u2013vendre l\u2019obra, viure amb mancances, batallar amb galeristes, cr\u00edtics i fauna similar, etc\u00e8tera\u2013 perqu\u00e8 es viu de les rendes, \u00e9s un alegre passatemps en el qual no es corre perill. Pintar com ho feia Cayetana de Alba. A m\u00e9s, qu\u00e8 hi ha m\u00e9s burg\u00e8s o distingit que tenir la casa plena de quadres, bustos d\u2019emperadors romans o vasos de cristall de roca?<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, el cas de les germanes Mencos \u00e9s sorprenent, perqu\u00e8 elles no han fet altra cosa que viure en aquella casa i fer aquella obra (la gent entotsolada sempre \u00e9s fascinant). La decoraci\u00f3\u00a0<\/em>\u00e9s un proc\u00e9s poc conscient de domesticaci\u00f3\u00a0<\/em>de l\u2019espai, el mecanisme pel qual un lloc ali\u00e8 es fa propi. S\u2019ha de tenir present el context: quan elles fadrinejaven, una dona no \u00abmarxava de casa\u00bb, sin\u00f3 que canviava la del pare per la del marit (la solteria t\u00e9 aqu\u00ed un mat\u00eds topogr\u00e0fic). La construcci\u00f3 de la subjectivitat t\u00e9 les seves dificultats en aquestes condicions: si alliberar-se del matrimoni permet operar amb certa autonomia, habitar la casa familiar obliga a acceptar un espai i uns estris que s\u00f3n estranys en la mateixa mesura en qu\u00e8 s\u00f3n propis. Les tres germanes han folrat la casa de cap a peus, i encara que el que fan \u00e9s diferent, obeeix tot a un mateix prop\u00f2sit: l\u2019apropiaci\u00f3 de l\u2019espai; resguardar-se no nom\u00e9s de la influ\u00e8ncia dels seus avantpassats, sin\u00f3 cada una de les altres dos. En certa manera, l\u2019obra de cadasc\u00fa separa el terreny del seu art\u00edfex i el configura d\u2019una manera peculiar. Hi ha una prova extravagant d\u2019aix\u00f2: una ha dissimulat la porta de la seva habitaci\u00f3 fent-la semblar una biblioteca. Com ja se sap, tota casa que es preui ha de tenir una porta secreta.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Un comentari sobre les obres. Se sol repetir, particularment des dels estudis visuals (la multiplicaci\u00f3 de les disciplines sense necessitat) que l\u2019art produeix imatges<\/em>, malgrat que al llarg dels segles ha produ\u00eft objectes\u00a0<\/em>abundant\u00edssimament. Els objectes art\u00edstics, a m\u00e9s, s\u00f3n summament desitjables, i un voldria emportar-se\u2019ls a casa seva, posseir-los i conviure amb ells. \u00c9s dif\u00edcil comprar El naixement de la primavera<\/em>, per\u00f2 es pot copiar d\u2019una diapositiva, no per aprendre de Botticelli (en el sentit en qu\u00e8 s\u2019exercita la t\u00e8cnica copiant els mestres), sin\u00f3 per fer-se amb <\/em>l\u2019obra i col\u00b7locar-la sobre el sof\u00e0. El desprestigi de la reproducci\u00f3\u00a0<\/em>es compensa molt h\u00e0bilment amb l\u2019aur\u00e8ola de l\u2019obra pr\u00f2pia, que queda clarament ressaltada quan es canvia el temple pel teixit o el cap de Carles IV pel d\u2019un gatet. Aquesta relaci\u00f3 amb les grans obres podria llegir-se a la lleugera com una banalitzaci\u00f3 de l\u2019original i de la seva aura, quan \u00e9s just el contrari: no es desitja la imatge\u00a0<\/em>de l\u2019obra sin\u00f3 l\u2019obra mateixa; i davant aquesta impossibilitat, s\u2019arranja un simulacre. Quan miren el cat\u00e0leg de diapositives estan llegint una llista d\u2019objectes anhelats, que amb el seu enginy\u00f3s m\u00e8tode poden adquirir<\/em>. \u00abJo anava molt al museu i anava sempre a veure aquell. Aquell quadre, no s\u00e9, t\u00e9 alguna cosa\u2026 \u00e9s que t\u2019enamora. S\u00f3n coses que t\u2019enamoren\u00bb. L\u2019excentricitat de les seves c\u00f2pies evita que les acusin d\u2019impostores (no corren el risc que alg\u00fa cregui que estan fent passar un quadre dolent\u00a0<\/em>per un de bo<\/em>) a la vegada que les permet viure en el seu museu particular, entre botticellis<\/em>,\u00a0van eycks\u00a0<\/em>i goyes<\/em>. \u00abAquest l\u2019he fet jo\u00bb diu, assenyalant la diapositiva.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

A la vegada, tot aix\u00f2 opera en una l\u00f2gica de reivindicaci\u00f3 personal. En la confer\u00e8ncia sobre la ceguera \u2013que va apar\u00e8ixer editada a Siete noches\u00a0<\/em>(1980)\u2013 Borges, despr\u00e9s de descriure la seva \u00abmodesta ceguera personal\u00bb, comen\u00e7a a enumerar la vida i circumst\u00e0ncies d\u2019un enfilall de cecs il\u00b7lustres: Homero, Milton, Groussac, Joyce. El que aconsegueix amb aquest artifici \u00e9s atribuir-se una parentela il\u00b7lustre, col\u00b7locant-se com el descendent d\u2019una llarga estirp de cecs prodigiosos. Refent\u00a0<\/em>les obres dels grans mestres es pot afirmar, sense temor a equivocar-se, que un \u00e9s artista, no un mer copista.<\/p>\n

A la casa de les germanes Mencos es reuneixen unes condicions molt espec\u00edfiques que em susciten, com a m\u00ednim, curiositat. Els problemes de la reclusi\u00f3 i la folgan\u00e7a els han canalitzat a trav\u00e9s d\u2019una producci\u00f3 art\u00edstica molt singular, exposada molt poques vegades i en llocs molt pintorescos (cases palaus i llocs aix\u00ed). Blanca Bonet m\u2019explicava que al principi pintaven sobre les parets. Em va recordar a l\u2019estudi de Mir\u00f3 a Palma, que est\u00e0 copiosament pintarrejat. \u00c9s una pr\u00e0ctica molt \u00edntima, un gest quasi consagratori, com quan s\u2019ungeixen els altars i els murs d\u2019un temple. Crec que les germanes Mencos han ent\u00e8s l\u2019art com una pr\u00e0ctica de resist\u00e8ncia, darrere la qual parapetar-se vers les inger\u00e8ncies del m\u00f3n: el matrimoni, la descend\u00e8ncia, la vida social, etc\u00e8tera. Aix\u00ed, vista des d\u2019aquest angle, tota aquesta obra delirant i marginal es connecta amb una de les grans motivacions de la hist\u00f2ria de l\u2019art. La prog\u00e8nie llustrosa no els hi ve per copiar els grans mestres ni per la hidalgu\u00eda andalusa, sin\u00f3 per adscriure\u2019s, potser sense saber-ho, a aquesta idea \u2013si es vol, rom\u00e0ntica\u2013 de practicar l\u2019art com un acte \u00edntim de resist\u00e8ncia. Si hi ha alguna cosa valuosa en tota aquesta producci\u00f3 embogida \u2013i fins a un cert punt decadent\u2013, crec que deu ser aix\u00f2.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Imatges:\u00a0Fotogrames del documental en preparaci\u00f3 \u201cTres Hermanas\u201d. Cortesia: Blanca Bonet.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

\u00abEns agradava la casa perqu\u00e8 a part d\u2019espaiosa i antiga (avui que les cases antigues sucumbeixen a la m\u00e9s avantatjosa liquidaci\u00f3 dels seus materials) guardava els records dels nostres besavis,…<\/p>\n","protected":false},"author":2610,"featured_media":25334,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5989],"tags":[],"coauthors":[6561],"acf":[],"yoast_head":"\nHist\u00f2ria de Tres Germanes – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Hist\u00f2ria de Tres Germanes – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"\u00abEns agradava la casa perqu\u00e8 a part d\u2019espaiosa i antiga (avui que les cases antigues sucumbeixen a la m\u00e9s avantatjosa liquidaci\u00f3 dels seus materials) guardava els records dels nostres besavis,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-02-05T15:45:45+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-03-04T18:02:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1052\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"601\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"7 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/\",\"name\":\"Hist\u00f2ria de Tres Germanes – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png\",\"datePublished\":\"2019-02-05T15:45:45+00:00\",\"dateModified\":\"2019-03-04T18:02:50+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/fd288c2070872352273d6134f1cabf6a\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png\",\"width\":1052,\"height\":601},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Hist\u00f2ria de Tres Germanes\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/fd288c2070872352273d6134f1cabf6a\",\"name\":\"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/467aa4407e8bfdf5992f987c83502ce8\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/eea32de6f209d3cdcb955e9e666fd052?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/eea32de6f209d3cdcb955e9e666fd052?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez\"},\"description\":\"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez (Sevilla, 1990) es cr\u00edtico de arte, escritor y comisario independiente. Licenciado en Filosof\u00eda y m\u00e1ster en Historia del Arte Contempor\u00e1neo y Cultura Visual, escribe en prestigiosas publicaciones nacionales e internacionales y algunas otras que no lo son tanto. Investiga asuntos alambicados y fascinantes. Dedica gran parte de su tiempo a intentar memorizar la obra Borges y siente predilecci\u00f3n por la literatura gastron\u00f3mica.\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/joaquinjesussanchez\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Hist\u00f2ria de Tres Germanes – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Hist\u00f2ria de Tres Germanes – A*Desk","og_description":"\u00abEns agradava la casa perqu\u00e8 a part d\u2019espaiosa i antiga (avui que les cases antigues sucumbeixen a la m\u00e9s avantatjosa liquidaci\u00f3 dels seus materials) guardava els records dels nostres besavis,...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-02-05T15:45:45+00:00","article_modified_time":"2019-03-04T18:02:50+00:00","og_image":[{"width":1052,"height":601,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png","type":"image\/png"}],"author":"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez","Temps estimat de lectura":"7 minuts","Written by":"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/","name":"Hist\u00f2ria de Tres Germanes – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png","datePublished":"2019-02-05T15:45:45+00:00","dateModified":"2019-03-04T18:02:50+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/fd288c2070872352273d6134f1cabf6a"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/02\/2.png","width":1052,"height":601},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/historia-de-tres-germanes\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Hist\u00f2ria de Tres Germanes"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/fd288c2070872352273d6134f1cabf6a","name":"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/467aa4407e8bfdf5992f987c83502ce8","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/eea32de6f209d3cdcb955e9e666fd052?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/eea32de6f209d3cdcb955e9e666fd052?s=96&d=mm&r=g","caption":"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez"},"description":"Joaqu\u00edn Jes\u00fas S\u00e1nchez (Sevilla, 1990) es cr\u00edtico de arte, escritor y comisario independiente. Licenciado en Filosof\u00eda y m\u00e1ster en Historia del Arte Contempor\u00e1neo y Cultura Visual, escribe en prestigiosas publicaciones nacionales e internacionales y algunas otras que no lo son tanto. Investiga asuntos alambicados y fascinantes. Dedica gran parte de su tiempo a intentar memorizar la obra Borges y siente predilecci\u00f3n por la literatura gastron\u00f3mica.","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/joaquinjesussanchez\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25368"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2610"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25368"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25368\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":25379,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25368\/revisions\/25379"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25334"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25368"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25368"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25368"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=25368"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}