{"id":25682,"date":"2019-04-08T04:00:02","date_gmt":"2019-04-08T03:00:02","guid":{"rendered":"http:\/\/a-desk.org\/?p=25682"},"modified":"2019-04-29T17:30:57","modified_gmt":"2019-04-29T16:30:57","slug":"future-metaphysics","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/","title":{"rendered":"Metaf\u00edsica Futura"},"content":{"rendered":"

Els seg\u00fcents passatges pertanyen al meu pr\u00f2xim llibre, Future Metaphysics\u00a0<\/em>(Polity, 2019), que es proposa reafirmar la import\u00e0ncia de les grans categories metaf\u00edsiques (subst\u00e0ncia i\u00a0accident, forma i mat\u00e8ria, vida i mort, etc.) per al present, i donar-los un gir inesperat. Per\u00f2, qu\u00e8 passa si la idea d’accident, per exemple, hagu\u00e9s de prendre en consideraci\u00f3 els nombrosos tipus de fallades t\u00e8cniques, les caigudes i les crisis \u2013des de l’economia a l’ecologia, des de les cat\u00e0strofes t\u00e8cniques als col\u00b7lapses socials\u2013 que es filtren en la nostra cultura i ens proporcionen titulars di\u00e0riament? Podem continuar usant aquest concepte tal com va ser concebut tradicionalment, quan el risc i l’atzar s’han convertit en part de la pr\u00f2pia subst\u00e0ncia del nostre m\u00f3n, buidant aix\u00ed de significat la distinci\u00f3 entre subst\u00e0ncia i accident? Fins a quin punt estem presenciant un retorn al pensament teol\u00f2gic (desig) en les ideologies actuals de transhumanisme, desmaterialitzaci\u00f3 o immaterialitat promogudes des de Silicon Valley? I, finalment, respecte al tema de A*Desk d’aquest mes, podria ser que no nom\u00e9s estigu\u00e9ssim vivint en un temps b\u00e0sicament nou (digital), sin\u00f3 que el propi temps hagu\u00e9s canviat de sentit en funci\u00f3 del temps digital?<\/p>\n

El llibre consisteix en una s\u00e8rie d’aforismes m\u00e9s llargs, independents encara que connectats, dels quals aqu\u00ed en presento quatre.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

ANORMALITATS, O QUAN LES EXCEPCIONS S\u00d3N M\u00c9S COHERENTS QUE LA NORMA<\/strong><\/p>\n

En l’\u00e8poca de l’algoritme, les desgr\u00e0cies que una vegada van ser accidentals s’han tornat substancials. En els camps m\u00e9s diversos, observem anomalies que han mutat per a convertir-se en (a)normals i que porten una mesura adequada d’inestabilitat als sistemes cibern\u00e8tics (entre ells, els de control social) la capacitat del qual per a crear ordre ja havia estat reconegut en el passat.<\/p>\n

Aix\u00f2 transcendeix amb escreix la idea de la \u00abfallada t\u00e8cnica\u00bb com a manera de producci\u00f3 accelerat, celebrada en els cercles de Silicon Valley sota el lema \u00abMou-te r\u00e0pid i trenca coses\u00bb. Com escriuen Jussi Parikka i Tony D. Sampson, \u00abEn la pr\u00e0ctica, els programes escrits per hackers, spammers<\/em>, creadors de virus i aquells porn\u00f2grafs decidits a redirigir els nostres navegadors cap als seus continguts han problematitzat la desitjada funcionalitat i el desplegament de sistemes cibern\u00e8tics\u00bb.1\u00a0<\/sup>Si fins al 40% de tots els e-mails amb els quals ens bombardegen avui dia s\u00f3n spam<\/em>\u2013i van acompanyats de contingut pornogr\u00e0fic, virus, etc.\u2013 realment no podem parlar aqu\u00ed d’anomalies (enteses com a desviacions de la norma m\u00e9s o menys insignificants). Bregar amb l\u2019spam<\/em>\u2013creant filtres de correu, emprant esc\u00e0ners antivirus, instal\u00b7lant bloquejadors d’anuncis pop-up, etc.\u2013 ha passat a ser una part \u00abnormal\u00bb del nostre \u00fas d’Internet, una a-normalitat.<\/p>\n

Igual que l\u2019spam\u00a0<\/em>i els virus inform\u00e0tics s\u00f3n elements de la nostra vida digital quotidiana, tamb\u00e9 hem de comprendre l’economia derivativa d’alta freq\u00fc\u00e8ncia \u2013que opera sota el paradigma del digital\u2013 en termes de les seves \u00abfallades t\u00e8cniques\u00bb (igual que hem de comprendre la nostra pol\u00edtica en termes de la suposada anomalia del refugiat). Aqu\u00ed no estem tractant amb ovelles negres o amb els cignes negres de Nassim Taleb, \u00e9s a dir, amb esdeveniments extrems m\u00e9s o menys improbables, sin\u00f3 amb el que Elie Ayache, metaf\u00edsic de mercat i comerciant de volatilitat, descriu en el seu llibre El cigne negre. L’impacte de l’altament improbable<\/em>2\u00a0<\/sup>com una nova normalitat. A-normalitat.<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

TEOLOGIA DE LA DESMATERIALITZACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

No hi ha pensament fora de la metaf\u00edsica; no hi ha cap pensament no-metaf\u00edsic. En el seu lloc existeix molt pensament filos\u00f2fic dolent, o imprec\u00eds, no nom\u00e9s per part de fil\u00f2sofs acad\u00e8mics professionals, sin\u00f3 tamb\u00e9, i especialment, all\u00e0 on les categories metaf\u00edsiques romanen impl\u00edcites, sense ser estudiades. Com a exemple d’aix\u00f2 \u00faltim, considerem la quantitat de debats dedicats a les tecnologies digitals que revelen sospitoses pressuposicions metaf\u00edsiques fins i tot per la seva elecci\u00f3 de terminologia. \u00abXarxa\u00bb i, especialment, \u00abn\u00favol\u00bb s\u00f3n dos d’aquests conceptes fal\u00b7la\u00e7os o ideol\u00f2gics que oculten la base material de tota computaci\u00f3. N. Katherine Hayles ha escrit un llibre sobre \u00abla manera en qu\u00e8 la informaci\u00f3 va perdre el seu cos\u00bb (How We Became Posthuman<\/em>),3\u00a0<\/sup>i Ed Finn ha observat que \u00abEl fet que els algoritmes sempre hagin de ser implementats per a ser utilitzats \u00e9s, en realitat, la seva caracter\u00edstica m\u00e9s notable. En ocupar i definir aquest punt mig dif\u00edcil, els algoritmes i els seus col\u00b7laboradors humans interpreten nous papers com m\u00e0quines culturals que uneixen ideologia i pr\u00e0ctica, matem\u00e0tica pura i humanitat impura, l\u00f2gica i desig.\u00bb 4<\/sup><\/p>\n

Per\u00f2 massa sovint, les plataformes materials i els materials utilitzats estan ocults, com si pogu\u00e9s existir un software <\/em>pur sense un hardware<\/em>. All\u00e0 on l’estat actual de la tecnologia no va acompanyada d’un nivell adequat de reflexi\u00f3 filos\u00f2fica, podem observar una obsessi\u00f3 per repetir dualismes metaf\u00edsics antiquats, com el de forma enfront de mat\u00e8ria, o ment enfront de mat\u00e8ria. El corrent filos\u00f2fic d’eliminar tot all\u00f2 material \u2013encara que tamb\u00e9 existeix el mecanisme d’exclusi\u00f3 oposat, amb els materialistes reincidents descartant la import\u00e0ncia de tots els components immaterials o mentals\u2013 es coneix com a \u00abidealisme\u00bb des dels temps de Plat\u00f3, per\u00f2 sobretot des dels neoplat\u00f2nics (com Plot\u00ed), per a qui tota vida (incloent la vida material) \u00e9s el resultat de les idees mentals. I avui dia, nombrosos ide\u00f2legs de l’algo-catedral <\/em>(Ian Bogost),5\u00a0<\/sup>la passi\u00f3 espiritual de la qual (per les dades) \u00e9s a penes menys intensa que la dels te\u00f2legs medievals, repeteixen els mateixos s\u00edmptomes idealistes sense saber-ho.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

\u00abIgnorar\u00bb els aspectes materials de la nova tecnologia resulta especialment convenient per a aquells que es beneficien de les relacions de poder i explotaci\u00f3 subjacents. (L’objecci\u00f3 m\u00e9s clara la formula Friedrich Kittler, qui va declarar fa diverses d\u00e8cades que \u00abno hi ha software\u00bb).6\u00a0<\/sup>\u00a0El que era veritat fa uns segles \u2013en l’antiga societat negrera d’Atenes, o en la religiosa Edat mitjana\u2013 continua sent veritat en l’\u00e8poca del capitalisme de monopoli no-feudalista amb Google, Facebook, Amazon i companyia: la nostra ignor\u00e0ncia respecte als fonaments materials del \u00abn\u00favol\u00bb o amb el que respecta al que es denomina err\u00f2niament treball immaterial<\/em>, no nom\u00e9s pesa a cada individu, sin\u00f3 que afecta a la nostra societat com a conjunt. Les plataformes digitals, tamb\u00e9, nom\u00e9s s\u00f3n possibles gr\u00e0cies a l’explotaci\u00f3 de recursos materials: els recursos naturals (silici per als microxips, cobalt per a les bateries d’ions de liti etc.), els recursos f\u00edsics de les persones que les desmunten, munten i instal\u00b7len i, finalment, els recursos de tots aquells que les usem i consumim.<\/p>\n

La ideologia de la immaterialitat o la desmaterialitzaci\u00f3 \u00e9s filosofia de butaca al servei d’aquells que governen en l’actualitat. Aqu\u00ed, com a tot arreu, hi ha una connexi\u00f3 entre el que \u00e9s metaf\u00edsicament erroni i el que \u00e9s pol\u00edticament erroni.La metaf\u00edsica dolenta sempre serveix a la pol\u00edtica dolenta.<\/strong><\/p>\n

GOOGLE NOW DEM\u00c0<\/strong><\/p>\n

\u00abEl temps \u00e9s diners\u00bb, resa el lema de la modernitat obsessionada pels diners. El m\u00e8tode de producci\u00f3 i lliurament just a temps (JIT, per les seves sigles en angl\u00e8s) \u00e9s el somni d’una modernitat industrial que reacciona de manera immediata i exclusiva a demanda. Fora de la producci\u00f3 d’objectes o mercaderies, en \u00e0mbits com la ind\u00fastria financera especulativa, els inversors d’alta freq\u00fc\u00e8ncia es gasten bilions a canvi de m\u00ednims avantatges de temps; l’ast\u00facia que impliquen uns pocs mil\u00b7lisegons feta realitat gr\u00e0cies a connexions de fibra \u00f2ptica d’alta velocitat. Per ventura l’empresa que encarna la nova economia digital no ha basat aquesta obsessi\u00f3 per uns presents cada vegada m\u00e9s curts en el nom mateix d’una de les seves aplicacions m\u00e9s avan\u00e7ades, Google Now?<\/p>\n

Amb el seu programa AdSense i l’algoritme que l’acompanya, Google ha aconseguit all\u00f2 que Ed Finn encertadament descriu com \u00abcosificant el contemporani.7\u00a0<\/sup>L’objectiu \u00e9s presentar-nos amb els anuncis m\u00e9s precisos i prometedors en el nostre aqu\u00ed i ara, utilitzant dades nostres obtingudes amb anterioritat (interessos, prefer\u00e8ncies, localitzacions, etc.). Darrere d’aquest inter\u00e8s per l’ara, en canvi, ja no est\u00e0 el present sin\u00f3 el futur m\u00e9s immediat, una versi\u00f3 pervertida del que J. G. Ballard va anunciar una vegada com a \u00abci\u00e8ncia-ficci\u00f3 per als pr\u00f2xims cinc minuts\u00bb. Google Now \u00abpromet organitzar no nom\u00e9s les temporalitats presents sin\u00f3 les del futur pr\u00f2xim dels seus usuaris. Ens suggerir\u00e0 quan hem de sortir per a arribar a la nostra pr\u00f2xima reuni\u00f3, en funci\u00f3 del tr\u00e0nsit que trobarem, i creant un sistema d’alarmes \u00edntim i personal, entrecreuant dades p\u00fabliques i privades.\u00bb<\/p>\n

Si seguim el t\u00edtol del llibre de Finn8\u00a0<\/sup>i ens preguntem qu\u00e8 volen els algoritmes, la resposta ser\u00e0 all\u00f2 que Google suposa que \u00e9s el nostre desig secret, \u00e9s a dir, ajudar-nos perqu\u00e8 finalment puguem deixar d’haver d’estar sempre decidint (sobre) l’aqu\u00ed i ara present. Des de llavors, els algoritmes han \u00abtraspassat el llindar entre predir i determinar, passant de dissenyar a construir estructures culturals\u00bb.<\/strong><\/p>\n

Per\u00f2 el pas entre la predicci\u00f3 i restricci\u00f3 \u00e9s molt curt; en paraules de Google Now (i per sempre?): \u00abLa informaci\u00f3 precisa en el moment prec\u00eds. Vegi targetes amb informaci\u00f3 \u00fatil que necessiti al llarg del dia, abans fins i tot de demanar-la\u00bb.<\/p>\n

 <\/p>\n

\"\"<\/p>\n

PREDICCI\u00d3 \u2013 PREVENCI\u00d3 \u2013 APROPIATIU<\/strong><\/p>\n

Ja va sent hora de distingir entre les formes hist\u00f2riques de control (\u00e9s a dir, els esfor\u00e7os per controlar el futur) i les formes digitals que trobem en el present i que trobarem en el futur. En termes gramaticals, podem formular la q\u00fcesti\u00f3 com l’alternativa entre entendre \u00abel control del futur\u00bb com una frase amb genitiu subjectiu o genitiu objectiu; en altres paraules, si nosaltres controlarem el futur o si el futur ens controlar\u00e0 a nosaltres.<\/p>\n

Del passat, coneixem el concepte de predicci\u00f3\u00a0<\/strong>com a vaticini sobre el que passar\u00e0, \u00e9s a dir, com una mirada essencialment neutra des del present respecte a un futur al qual ens haurem d’adaptar. L\u2019apropiatiu\u00a0<\/strong>est\u00e0 determinat de manera m\u00e9s clara i, al mateix temps, m\u00e9s negativa. Aqu\u00ed, una valoraci\u00f3 negativa i la voluntat d’evitar l’avenir van de la m\u00e0. Si temem que en el futur passin coses dolentes, hem de canviar-les o comen\u00e7ar per impedir que passin.<\/p>\n

\"\"\u00a0<\/span><\/p>\n

All\u00f2 apropiatiu<\/strong>\u2013que \u00e9s precisament l’oposat a l’evitaci\u00f3 preventiva d’una profecia negativa, encara que les dues sovint es confonguin\u2013 segueix una altra l\u00f2gica temporal. Veiem aquesta petita \u2013si b\u00e9 molt subestimada\u2013 difer\u00e8ncia respecte a la forma m\u00e9s coneguda d’apropiaci\u00f3, i la primera a apar\u00e8ixer en la consci\u00e8ncia general. La guerra preventiva lliurada per l’administraci\u00f3 de George W. Bush \u2013elevada, per primera vegada, a l’estat d\u2019a-normalitat\u2013, contr\u00e0ria a la ret\u00f2rica oficial de la prevenci\u00f3, no ha condu\u00eft a la pau sin\u00f3 precisament a la situaci\u00f3 profetitzada que va prometre evitar de manera profil\u00e0ctica. O, per a modificar una cita de Karl Kraus sobre la psicoan\u00e0lisi: La \u00abguerra al terror\u00bb \u00e9s la malaltia pol\u00edtica per a la qual ella mateixa se\u2019n considera remei. <\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Tots els dibuixos s\u00f3n de l’il\u00b7lustrador i assagista Andreas T\u00f6pfer<\/a>; la seva col\u00b7laboraci\u00f3 duradora amb Avanessian va conduir al llibre Speculative Drawing\u00a0<\/em>(Paradiso, 2018) al qual pertanyen aquestes imatges.<\/p>\n

 <\/p>\n

1 Jussi Parikka i Tony D. Sampson, \u00abON ANOMALOUS OBJECTS OF DIGITAL CULTURE. An Introduction\u00bb, Academia.edu, 2015. Available online here<\/a>.<\/p>\n

2 Elie Ayache, El cigne negre. L’impacte de l’altament improbable, Paid\u00f3s, Barcelona, 2012.<\/p>\n

3\u00a0 N. Katherine Hayles, How We Became Posthuman, University of Chicago Press, Chicago, 1999.<\/p>\n

4 Ed Finn, What Algorithms Want: Imagination in the Age of Computing, The MIT Press, Cambridge, Massachusetts, 2017.<\/p>\n

5 Ian Bogost, \u00abThe Cathedral of Computation\u00bb, The Atlantic, 2015. Disponible online aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n

6 Friedrich Kittler, There is No Programari, Ctheory, 1995. Disponible online aqu\u00ed<\/a>.<\/p>\n

7 Ed Finn, op. cit.<\/p>\n

8\u00a0 Ib\u00edd.<\/p>\n

 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els seg\u00fcents passatges pertanyen al meu pr\u00f2xim llibre, Future Metaphysics\u00a0(Polity, 2019), que es proposa reafirmar la import\u00e0ncia de les grans categories metaf\u00edsiques (subst\u00e0ncia i\u00a0accident, forma i mat\u00e8ria, vida i mort,…<\/p>\n","protected":false},"author":2618,"featured_media":25657,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_relevanssi_hide_post":"","_relevanssi_hide_content":"","_relevanssi_pin_for_all":"","_relevanssi_pin_keywords":"","_relevanssi_unpin_keywords":"","_relevanssi_related_keywords":"","_relevanssi_related_include_ids":"","_relevanssi_related_exclude_ids":"","_relevanssi_related_no_append":"","_relevanssi_related_not_related":"","_relevanssi_related_posts":"","_relevanssi_noindex_reason":"","footnotes":""},"categories":[5995],"tags":[],"coauthors":[6569],"acf":[],"yoast_head":"\nMetaf\u00edsica Futura – A*Desk<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Metaf\u00edsica Futura – A*Desk\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Els seg\u00fcents passatges pertanyen al meu pr\u00f2xim llibre, Future Metaphysics\u00a0(Polity, 2019), que es proposa reafirmar la import\u00e0ncia de les grans categories metaf\u00edsiques (subst\u00e0ncia i\u00a0accident, forma i mat\u00e8ria, vida i mort,...\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"A*Desk\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2019-04-08T03:00:02+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2019-04-29T16:30:57+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1044\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"247\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/png\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Armen Avanessian\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Armen Avanessian\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"10 minuts\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label3\" content=\"Written by\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data3\" content=\"Armen Avanessian\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/\",\"name\":\"Metaf\u00edsica Futura – A*Desk\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png\",\"datePublished\":\"2019-04-08T03:00:02+00:00\",\"dateModified\":\"2019-04-29T16:30:57+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/91c5f281ffec407e474b2f3acb1cc821\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png\",\"width\":1044,\"height\":247},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Metaf\u00edsica Futura\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/\",\"name\":\"A*Desk\",\"description\":\"A*Desk Critical Thinking\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/91c5f281ffec407e474b2f3acb1cc821\",\"name\":\"Armen Avanessian\",\"image\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/2c4702e35adcaa68278d8684c87088c2\",\"url\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2f849dacfafbdc61baebd6a25814aac5?s=96&d=mm&r=g\",\"contentUrl\":\"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2f849dacfafbdc61baebd6a25814aac5?s=96&d=mm&r=g\",\"caption\":\"Armen Avanessian\"},\"url\":\"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/armen-avanessian\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Metaf\u00edsica Futura – A*Desk","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"Metaf\u00edsica Futura – A*Desk","og_description":"Els seg\u00fcents passatges pertanyen al meu pr\u00f2xim llibre, Future Metaphysics\u00a0(Polity, 2019), que es proposa reafirmar la import\u00e0ncia de les grans categories metaf\u00edsiques (subst\u00e0ncia i\u00a0accident, forma i mat\u00e8ria, vida i mort,...","og_url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/","og_site_name":"A*Desk","article_published_time":"2019-04-08T03:00:02+00:00","article_modified_time":"2019-04-29T16:30:57+00:00","og_image":[{"width":1044,"height":247,"url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png","type":"image\/png"}],"author":"Armen Avanessian","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Armen Avanessian","Temps estimat de lectura":"10 minuts","Written by":"Armen Avanessian"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/","url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/","name":"Metaf\u00edsica Futura – A*Desk","isPartOf":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png","datePublished":"2019-04-08T03:00:02+00:00","dateModified":"2019-04-29T16:30:57+00:00","author":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/91c5f281ffec407e474b2f3acb1cc821"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#primaryimage","url":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png","contentUrl":"https:\/\/a-desk.org\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/0.Portada.-Andreas-T\u00f6pfer-paranoia-1.png","width":1044,"height":247},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/magazine\/future-metaphysics\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Metaf\u00edsica Futura"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#website","url":"https:\/\/a-desk.org\/","name":"A*Desk","description":"A*Desk Critical Thinking","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/a-desk.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/91c5f281ffec407e474b2f3acb1cc821","name":"Armen Avanessian","image":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/a-desk.org\/#\/schema\/person\/image\/2c4702e35adcaa68278d8684c87088c2","url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2f849dacfafbdc61baebd6a25814aac5?s=96&d=mm&r=g","contentUrl":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/2f849dacfafbdc61baebd6a25814aac5?s=96&d=mm&r=g","caption":"Armen Avanessian"},"url":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/autor\/armen-avanessian\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25682"}],"collection":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2618"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=25682"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25682\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":26071,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/25682\/revisions\/26071"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/25657"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=25682"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=25682"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=25682"},{"taxonomy":"author","embeddable":true,"href":"https:\/\/a-desk.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/coauthors?post=25682"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}